L’episodi d’Aquí, a l'Oest (AQUÍ A L’OEST) combina un repàs d’actualitat local amb una tertúlia monogràfica sobre educació. La segona part concentra el gruix del contingut: malestar docent, condicions laborals, finançament, burocràcia i segregació escolar, amb una derivada final sobre memòria democràtica i l’auge de discursos ultres entre joves.
"Un mestre que porti 25 anys al sistema des del 2009 ha perdut 79.000 euros i un professor de secundària n'ha perdut 100.000."
• Convocatòria de tracturada a Lleida per demanar un replantejament de les zones ZEPA.
• Les organitzacions agràries denuncien que la fruita s’ha pagat a pèrdues durant part de la campanya i reclamen aplicar la llei de la cadena alimentària.
• Inici de temporada amb perspectives més favorables que l’any anterior.
• Objectiu de consolidació del creixement i èmfasi en la sostenibilitat i la inversió a les estacions.
• Carmina Chia, del grup Vall Companys, és nomenada primera dona presidenta del Consell Social de la UdL.
• Maria Àngels Balcells és nomenada rectora.
• La plataforma Pobles Vius Aturem el Macrogas qüestiona la dimensió del projecte i alerta d’un possible sobredimensionament per manca d’excedents reals de purins.
• Novetats judicials sobre l’accés a magatzems i la localització de les obres en litigi.
• La idea de recuperar la Setmana Blanca obre el debat sobre:
• Responsabilitat i riscos per al professorat (accidents, custòdia 24 hores).
• Sobrecàrrega i hores extres sovint no reconegudes.
• Cost econòmic i efectes de discriminació: no totes les famílies poden assumir despeses.
• Alguns centres eviten activitats per no visibilitzar desigualtats entre alumnat.
• Es descriu la protesta com una demostració de múscul real del col·lectiu, més enllà del discurs sindical.
• Es destaca un estat anímic generalitzat: professorat “cremat” i equips directius també cada cop més alineats amb el malestar.
• Recuperar el 25% de poder adquisitiu perdut (es remarca que no és “apujar”, sinó recuperar).
• Reduir la sobrecàrrega laboral:
• baixant ràtios
• incorporant més docents i personal d’atenció educativa per sostenir l’escola inclusiva.
• Reducció de la burocràcia: sensació de fer papers que no llegeix ningú i que treuen temps d’atenció real a l’alumnat.
• Es posa xifra a la pèrdua: inflació acumulada alta i revaloritzacions salarials insuficients.
• Es denuncia una situació de desavantatge salarial a Catalunya respecte altres territoris.
• Es torna a la idea estructural: l’educació és estratègica però no arriba al 6% de pressupost que marca la norma.
• Crítica a haver desplegat escola inclusiva sense memòria econòmica (teoria sense recursos suficients).
• Debat sobre el sentit dels concerts quan hi ha capacitat pública i el risc de segregació.
• Cas concret: possible tancament d’una línia pública (Gaspar de Portolà) i l’efecte “globus sonda” que podria desviar matrícula cap a la concertada.
• Es vincula l’auge de missatges ultres a:
• tractament insuficient (o tardà) del franquisme a l’escola
• currículums competencials que deixen marge i poden generar autocensura docent segons context
• efecte de xarxes socials (TikTok i algoritmes) en la construcció de relats simples i polaritzats.
• Es defensa reforçar educació en valors, història contemporània i també explicar el paper del sindicalisme en drets laborals.
La tertúlia es tanca amb una crida implícita a sostenir la unitat sindical i la mobilització, tot advertint del risc que les negociacions es converteixin en una estratègia de dilatació. El programa remarca que el debat educatiu no és conjuntural sinó estructural: recursos, condicions de treball i model d’escola impacten directament en la qualitat educativa i la cohesió social.