28/11/2025

#3288 - Influencers catalans, cinema i cultura local

Aquí, a l'Oest

Resum general

Aquest episodi d’Aquí, a l’Oest combina tres grans blocs:

• Actualitat informativa de Lleida i el territori (pesta porcina africana, Universitat de Lleida, sindicalisme públic, activitats socials i d’esports de base).
• Tema del dia sobre xarxes socials i influencers en català, amb entrevista extensa a Joana Cabratosa del compte Can Putades i del videopodcast No cardis a 3K.
• Tertúlia de cinema centrada en producció audiovisual de proximitat (curts i documentals fets al territori), en premis internacionals per a creadors catalans i en l’estrena a cinemes del musical Mar i cel.

El fil conductor de tot el programa és posar en valor la cultura catalana i lleidatana, des de la recerca universitària fins al cinema i els nous formats digitals en català.

---

1. Actualitat del territori i societat

1.1. Pesta porcina africana i impacte econòmic

• Es confirmen dos positius de pesta porcina africana en porcs senglars morts a Cerdanyola del Vallès, els primers casos a l’Estat des de 1994.

• El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i el d’Interior activen el pla de contingència per contenir la malaltia.

• Es remarca que la pesta no es transmet als humans, ni per contagi directe ni pel consum de productes derivats del porc.

• Conseqüència immediata: suspensió de totes les exportacions de porcí fora de la UE, en un sector que representa prop del 20% de les exportacions alimentàries de Catalunya.

• El president d’Asaja Lleida, Pere Roqué, fa una crida a la calma, però també demana: - “Solidificar i acotar el focus de Collserola”. - Reflexionar sobre els danys de la fauna cinegètica (porcs senglars, conills…) en la producció agroalimentària.

«La fauna cinegètica, porc senglars, conills, l’únic que està provocant és una davallada de producció agroalimentària.»

---

1.2. Canvis a la Universitat de Lleida

• Maria Àngels Balcells pren possessió com a primera rectora de la Universitat de Lleida (UdL).

• Anuncia una mesura clau: ampliació dels contractes predoctorals de 3 a 4 anys a partir del curs vinent, gràcies als ajuts de la Generalitat de Catalunya.

«Això provocarà una millora en la qualitat i també en la quantitat d’estudiants de doctorat.»

• Objectius destacats del seu mandat: - Combatre l’absentisme. - Enfortir la recerca i la qualitat dels estudis de doctorat.

• L’acte compta amb la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, que aborda la polèmica sobre la nova unitat docent de Medicina a Igualada:

• Es garanteix que el trasllat d’estudiants a Igualada serà voluntari.
• Es preveuen fins a 20 places voluntàries en un rotatori de sisè curs.

«Aquest moviment, aquesta rotació és voluntària i es poden omplir fins a 20 places de forma voluntària.»

• També pren possessió la nova presidenta del Consell Social de la UdL, Carmina Cià, del grup Vallcompanys, en relleu de Delfí Rovira.

---

1.3. Sindicalisme i serveis públics: ple federal de la CGT

• El Sindicat d’Administració Pública de Lleida (CGT) acull a la Llotja de Lleida el ple federal ordinari de la Federació Estatal de Treballadores de l’Administració Pública.

• Lema de la trobada: «Avançant cap a la gestió directa i l’autogestió dels serveis públics».

• El ple inclou: - Ponències. - Taules rodones. - Espais de treball col·lectiu. - Traducció simultània en llengua de signes per a totes les activitats (novetat inclusiva destacada).

• Objectius principals, segons Joan Ramon Barri: - Teixir estratègies d’acció sindical i social per als propers 4 anys. - Impulsar accions d’expansió territorial del sindicat.

• Motiu per fer-ho a Lleida: - El sindicat és relativament nou (no arriba als 4 anys) però ja referent a les administracions de la ciutat.

---

1.4. Acció social i gent gran: mercat de Nadal de Càritas a Alpicat

• Càritas Diocesana d’Alpicat organitza el primer mercat de Nadal solidari.

• Productes a la venda: objectes i decoracions de Nadal artesanals, elaborats per persones grans dels tallers d’estimulació cognitiva.

• Evolució dels tallers: - Inici el curs passat amb 12 participants. - Aquest any arriben a 45 inscrits repartits en 3 grups.

• Objectius dels tallers: - Estimulació cognitiva (memòria, atenció…). - Motricitat fina (agilitat manual). - Socialització i rutines positives. - Prevenció de l’aïllament de la gent gran. - Detecció precoç de deterioraments cognitius per derivar-los a especialistes.

«És qüestió que les persones grans surtin de casa.»

• Destí dels diners recaptats: - Autofinançar materials. - Donar continuïtat als tallers i a noves activitats.

• Horaris i lloc: - Dies 28 i 29 de novembre de 17.00 a 20.00. - Dia 30 de novembre de 10.00 a 13.00 i de 17.00 a 20.00. - Casal Parroquial d’Alpicat.

---

1.5. Esport de base: trobada d’escacs al Segrià

• Corbins acull una trobada intermunicipal d’escacs del Segrià, tercera del circuit i segona que es fa al municipi.

• L’activitat té lloc a la sala Coliseum, organitzada per una acadèmia d’escacs amb el suport del Consell Esportiu del Segrià.

• Participació: - Més de 100 infants inscrits. - Matí d’escacs competitius en ambient familiar i esportiu.

• L’Ajuntament de Corbins aporta: - Espai municipal. - Esmorzar per a tots els participants.

«És un matí molt bonic», resumeix l’alcalde Jordi Verdú.

---

2. Tema del dia: influencers, xarxes socials i català

2.1. Presentació del tema

• El tema del dia gira al voltant de les xarxes socials i el Dia Internacional de l’Influencer (aquest diumenge).

• Conduït per Arnau Vilà (MUNFM) dins del programa Aquí, a l’Oest.

• Convidada central: Joana Cabratosa, una de les tres integrants de Can Putades, projecte de creació de contingut en català.

• Es destaca la seva feina com a: - Creadores del compte d’Instagram Can Putades. - Presentadores del videopodcast “No cardis a 3K” a 3CAT. - Veus que visibilitzen el jovent i la cultura catalana a xarxes.

---

2.2. Origen i evolució de Can Putades

• Naixement en post-pandèmia, quan compartien pis i vivien les restriccions de grups bombolla.

• Objectiu inicial: entretenir-se entre amigues.

• Primer contingut viral: - Vídeos curts traduïnt paraules del català al castellà. - Ho feien “fatal” però amb paraules molt bàsiques (“finestra”, etc.). - L’humor sorgia del fet d’haver parlat sempre català i bloquejar-se en la traducció.

• Configuració del grup: - Inicialment 5 noies; - Amb el temps queden 3 integrants fixes: Ona Jou, Núria Simón i Joana Cabratosa.

• Creixement i professionalització: - En pocs mesos, fort boom de seguidors. - 5 anys penjant vídeos el febrer vinent. - Fa uns 2 anys que viuen 100% de la creació de contingut.

• Xifres d’audiència aproximades: - 114.000 seguidors a Instagram. - Uns 60.000 a TikTok. - Creixement de YouTube amb canal propi i continguts per a 3CAT.

---

2.3. El podcast No cardis a 3K i el to del projecte

• No cardis a 3K és un podcast/videopodcast amb tercera temporada en marxa, emès a 3CAT.

• Diferència amb les xarxes: - A les xarxes, contingut més breu, humorístic i quotidià. - Al podcast, un to més periodístic i profund, tot i mantenir la proximitat.

• Alguns capítols destacats: - Capítol sobre l’“avi” (generacions i memòria familiar), molt emotiu. - Capítol sobre les mares, amb convidades com Abril Riols.

• Línia editorial general de Can Putades:

• Situacions quotidianes i problemes del jovent català (estudis, amors, amistats, precarietat…).
• Defensa explícita de la cultura i la llengua catalana.
• Ús d’accents diversos del català, mostrant-ne la riquesa.

«Que xulo veure vídeos en català. Que xulo escoltar un accent diferent.»

---

2.4. Família, diners i reconeixement públic

• Les famílies segueixen el projecte des del principi: - Van veure des de molt aviat que els vídeos sumaven molts seguidors. - Primer impacte econòmic: TikTok pagava per visualitzacions, i recorden amb humor el primer 1 euro guanyat.

«Mama, he guanyat un euro!» – recorda la Joana que li va dir a casa.

• Canvi de percepció familiar quan arriben grans fites de visibilitat: - Imitació a “Polònia” a TV3. - Un retuit de Carles Puigdemont als inicis del projecte.

«Ara sí que he vist que sou molt famoses», li diu el pare arran de l’aparició a Polònia.

---

2.5. Cara B de les xarxes: haters, salut mental i gènere

• Comentaris anònims i hate: - Reben periòdicament crítiques i insults, sovint de perfils sense nom ni foto. - La gestió emocional varia segons el moment personal de cadascuna.

• Estratègies personals de la Joana: - En èpoques de vulnerabilitat personal, opta per no llegir comentaris. - En altres moments, ha respost directament a alguns haters per privat, forçant una confrontació més humana.

«Si tu m’escrius un comentari superhater, jo t’escriuré per privat fins que em demanis perdó.»

• Família i entorn davant del hate: - Les mares i familiars pateixen molt, tot i que ho verbalitzen poc. - Una tieta de la Núria, per exemple, contesta els comentaris negatius.

• Perspectiva de gènere i esport: - Quan elles, com a noies joves, parlen de futbol i opinen sobre Barça o Girona, sovint apareixen comentaris masclistes: - «Tu no en tens ni idea», - «Calla i vés a cuinar», etc.

• Tot i això, no deixen de fer contingut de futbol perquè és una passió compartida i un espai on volen ser-hi.

• Comparació amb altres professionals: - Fent el màster de periodisme esportiu, la Joana coneix moltes periodistes esportives que també reben sistemàticament el mateix tipus de comentaris masclistes, fins i tot amb continguts molt elaborats.

---

2.6. Estudis, professionalització i relació amb marques

• Les tres integrants tenen formació universitària: - Joana Cabratosa: Grau en Periodisme + màster en periodisme esportiu. - Ona Jou: Llengües aplicades (traducció/interpretació i llengües). - Núria Simón: Antropologia i actualment estudiant Psicologia (UOC).

• Integració dels estudis al projecte: - Periodisme → estructura, mirada crítica, capacitat d’entrevista i guió. - Llengües → joc lingüístic, traduccions, sensibilitat pels registres. - Antropologia/Psicologia → mirada social, temes de gènere, identitat, relacions.

• Relació amb el món del futbol i el Barça: - Fan declarades del Barça (i també del Girona per arrels territorials). - Experiències destacades gràcies a col·laboracions: - Invitacions a la llotja del Camp Nou. - Meet & greet i entrevistes amb jugadores del Barça femení. - Participació a la Rua del Barça (autocar d’influencers davant del dels jugadors) – tot i que la Joana s’ho perd estant al Brasil. - Ser a gespa en partits com el Gamper.

«M’he perdut el millor dia de la meva vida», diu la Joana sobre la Rua que no va poder viure.

• Relació amb marques: - Estrella Damm és de les primeres marques que confia en elles. - Hi mantenen una relació llarga i de confiança, vivint experiències de marca i vinculant-ho a l’estiu i a la cultura catalana.

• Gestió professional: - Actualment formen part de l’agència Inmanagement (agència de la Dulceida). - L’agència centralitza les propostes comercials, negocia condicions i es queda una part dels ingressos.

---

2.7. Futur del projecte i sostenibilitat

• Visió sobre la “carrera d’influencer”: - La comparen amb la carrera d’un futbolista: intensa però potencialment limitada en el temps. - Accepten que les xarxes poden canviar o desaparèixer (com a plataformes específiques) abans que la seva amistat.

• Plans a curt termini: - Tenen projectes en marxa no anunciats (embargats fins a comunicats oficials). - Alguns es preparen des de l’estiu.

• Prioritats clares: - La seva amistat és el primer. - Continuar sempre que: - Puguin viure’n dignament. - El projecte no trenqui el vincle personal.

«Abans és més possible que s’acabi l’Instagram com a xarxa social que no pas que s’acabi Can Putades com a grup.»

• Possibles evolucions temàtiques: - Ja han passat de Can Putades universitari a un Can Putades jove-adult. - Imaginen en broma possibles etapes futures: Can Putades mamis, Can Putades jubilació, etc., adaptant els continguts a cada fase vital.

---

2.8. Crisis d’amistat i gestió interna del grup

• Van viure una crisi important d’amistat en un moment de molta feina: - Estaven escrivint un llibre sobre la seva amistat. - Van detectar incoherències entre el que explicaven i com se sentien realment. - Tenien problemes de convivència (compartien pis) i saturació mútua.

• Moment clau: - Conversa frontal on es diuen, literalment, que “no es suporten”. - Decideixen donar-se un estiu separades.

• Efectes i aprenentatges: - Després de l’estiu, la relació millora radicalment. - Descobreixen la importància de la comunicació assertiva i honesta.

«Les coses ben dites es poden dir totes.»

• Canvis estructurals per protegir l’amistat: - La Joana ja no viu amb les altres dues (ara amb la seva parella). - Es veuen cada dia per feina, però sense la pressió de la convivència.

---

2.9. Identitat digital personal i joc final

• Nom d’usuària de la Joana a Instagram: @joanasmiley (amb dues “o”).

• Origen del nom: - Té 12 anys quan es crea el compte. - És fan de Miley Cyrus i combina “Joana” + “Miley”. - Amb el temps li atorga també el sentit de smiley (somriure), perquè es considera una persona que somriu molt.

• Tancament lúdic: - El programa manté una tradició de cantar “Party in the USA” de Miley Cyrus a l’antena. - Arnau convida la Joana a seguir la tradició, aprofitant la connexió amb el seu nick. - Acaben la secció cantant el fragment de la tornada, en to distès i festiu.

---

3. Tertúlia de cinema: producció local i reconeixements

3.1. Format i to de la secció

• Tertúlia conduïda per Júlia García, Karen Alfonso i Maria Gateu.

• To agilitzat per manca de temps, però amb molta informació concentrada.

• Estructura: - Primer: cinema del territori (Lleida i Pirineu). - Després: premis internacionals i cinema català. - Final: estrena a cinemes del musical Mar i cel.

---

3.2. Curt Avall que fa pujada i el CLAC Lleida

• Es parla d’un nou curtmetratge lleidatà: Avall que fa pujada.

• Dades clau: - Guió guanyador del Premi Palma Producciones al millor curtmetratge. - Escrit i dirigit per Carme Rufat. - Produït per Octubre Cinema. - Diversos membres del CLAC Lleida participen en el projecte.

• Sinopsi: - Protagonista: Conxita, dona de més de 80 anys que viu al centre històric de Lleida. - Cada dia fa el camí amunt i avall per trobar-se amb la seva amiga Maria Rosa al bar de sempre. - Té pèrdua de memòria i depèn d’un plànol maldestre per no perdre’s.

• Estat actual: - El curt inicia la seva distribució en festivals. - S’espera que arribi aviat a sales o projeccions locals del territori lleidatà.

---

3.3. Documental Parirem sense por i videofòrum a Rosselló

• El Casal Rossellonès acull un videofòrum del documental Parirem sense por, de la directora Alba Pifarré, resident al municipi.

• Format de l’acte: - Projecció a les 10.30 h del matí. - Taula rodona posterior amb: - Alba Pifarré (directora). - Laura Alcalde (periodista de Ràdio Rosselló). - Marta Clivillé (llevadora). - Estela González (protagonista del documental). - Espai per a preguntes i debat amb el públic. - Tancament amb vermut popular.

• Contingut del documental: - Retrata el procés d’embaràs i part. - Enfocament en el part a casa, la vivència emocional i la mirada sobre la salut obstètrica.

• Valor afegit del videofòrum: - Permet confrontar la visió de l’obra amb les experiències del públic. - Dóna veu tant a la creadora com a les protagonistes reals.

---

3.4. Polèmica a Balaguer: documental El gitano de Balaguer, el carro pel pedregà

• La cooperativa audiovisual Càmeres i Acció acusa la Paeria de Balaguer de perpetuar l’estigma sobre la salut mental del cantant Joan Porta Salsé, conegut com el gitano de Balaguer.

• El documental: - Títol: El gitano de Balaguer, el carro pel pedregà. - Dirigit per David Fernández. - Retrata la carrera artística i la vida del gitano de Balaguer. - Aborda: - El context de drogues de l’època. - L’aparició d’una esquizofrènia diagnosticada anys després. - La seva feina actual de sensibilització i xerrades a persones amb problemàtiques similars.

• Denúncia de Càmeres i Acció: - La Paeria no respon correus ni col·labora amb el projecte. - El director interpreta que és per prejudicis envers la figura del Joan.

«No ens han contestat els correus i s’han negat a col·laborar-hi perquè el documental va sobre el Joan.»

• Segons testimonis recollits per la productora, a les reunions municipals s’haurien dit frases com:

«Encara s’ho gastaran en droga» o «és un perdut».

• Crítica de David Fernández: - Considera que és una actitud estigmatitzadora, classista i conservadora. - Denuncia que contradiu el paper que hauria de tenir una àrea de cultura com a espai inclusiu.

«No és només discriminatòria, sinó que perpetua l’estigma que el mateix documental vol assenyalar.»

• Contrapunt: - L’Ajuntament de Balaguer no s’ha pronunciat encara. - El documental genera gran interès de públic: projecció a la sala La Mercantil amb entrades exhaurides.

---

3.5. Curt Flor del Cel i les trementinaires del Pirineu

• S’anuncia el rodatge del curtmetratge “Flor del Cel” a Sisquer, nucli de la Vall de la Vansa i Tuixent.

• Temàtica central: - Recupera la figura de les trementinaires, dones que durant segles recorrien els Pirineus venent herbes medicinals. - Sisquer i la vall representen l’entorn real on desenvolupaven el seu ofici.

• Producció i calendari: - Pressupost d’uns 50.000 €. - Localitzacions: Sisquer, Sorribes, Adraén, Tuixent i altres punts de la vall.

• Repartiment i equip: - Direcció de Eloi Aymerich. - Participació destacada de l’actriu Carme Sansa, que interpreta una trementinaire veterana.

• Estrena prevista: - Primavera de 2025. - Preestrenes previstes a Tuixent, la Seu d’Urgell i Mataró. - Després, recorregut per festivals nacionals i internacionals.

---

3.6. Catalans als International Emmy Awards

• L’actor Oriol Pla fa història com a primer català guardonat com a millor actor als International Emmy Awards.

• Paper pel qual és premiat: - Protagonista de la sèrie “Yo adicto” (Disney+). - Basada en el llibre autobiogràfic de Javier Giner.

• Moments del seu discurs (resumit): - Confessa que no s’esperava guanyar. - Havia preparat un petit discurs “per si de cas”. - Explica que es repetia “no t’aixequis” fins que va sentir el seu nom.

• Edat i trajectòria: - Té només 32 anys i ja compta amb reconeixements internacionals. - Recorden que es va iniciar fent teatre de carrer a Barcelona.

• Segon reconeixement català als Emmy: - La directora Joana Pardos guanya el premi al millor documental esportiu pel film de Netflix “S’Acabó. Diari de les campiones”.

---

3.7. Mar i cel salta del teatre al cinema

• Es presenta l’estrena a cinemes de la versió filmada del musical Mar i cel, coincidint amb el tancament definitiu de Dagoll Dagom (13 de juliol).

• Característiques de la pel·lícula: - Recull l’essència de la producció teatral clàssica. - Aporta nous punts de vista gràcies a: - Càmeres a dalt del vaixell. - Plans inèdits i immersius per al públic.

• Equip artístic i musical: - Direcció de Paulí Subirà-Claramunt. - Protagonistes: Alexia Pascual i Jordi Garreta. - Banda sonora interpretada per 53 músics de l’Orquestra Simfònica del Vallès, sota la batuta de Sergi Cuenca. - Distribució de Alfa Pictures als cinemes.

• Valor simbòlic: - Permet a qui no va poder veure el musical en directe gaudir-ne a la gran pantalla. - Manté viu un clàssic del teatre musical català més enllà del comiat de la companyia Dagoll Dagom.

---

3.8. Tancament del programa

• La tertúlia de cinema es tanca remarcant: - La bona salut del cinema i documental de proximitat. - L’orgull pels premis internacionals aconseguits per creadors catalans. - L’oportunitat d’acostar grans muntatges teatrals al gran públic a través del cinema.

• S’acaba l’hora de programa i es dona pas a una breu pausa abans de continuar amb la resta d’Aquí, a l’Oest.

---

Tags principals

• xarxes socials
• influencers
• Can Putades
• No cardis a 3K
• cultura catalana
• jovent i català
• haters i salut mental
• feminisme i esport
• Barça femení
• Estrella Damm
• creació de contingut
• International Emmy Awards
• Oriol Pla
• Joana Pardos
• cinema català
• documental social
• Parirem sense por
• El gitano de Balaguer
• Càmeres i Acció
• CLAC Lleida
• Avall que fa pujada
• Flor del Cel
• trementinaires
• Mar i cel
• Dagoll Dagom
• Universitat de Lleida
• Maria Àngels Balcells
• CGT
• Càritas Alpicat
• escacs al Segrià
• Aquí, a l’Oest
• emunfmradio

Marcadors

Darrers podcast