Presentació inicial del magazín de tarda, recordatori de l’horari i de l’emissió local. El presentador avança el contingut de la segona hora: secció de musicologia sobre una polèmica al voltant de Francesc Valls i la seva missa, secció internacional Massa Est, és o és dedicada al Black Friday, i tancament humorístic amb Lo fallo tècnic. També es recorda la disponibilitat dels continguts al web del programa en format podcast.

Eduard Morell i Maria Gateu presenten la secció de musicologia “Escolta’m una cosa” centrada en la Missa de l’Escala Aretina de Francesc Valls. Expliquen qui era Valls, la importància de la missa dins el Barroc català i el concepte d’escala aretina derivat de Guido d’Arezzo. Detallen què és una segona menor i per què la seva aparició sense preparació en el Miserere del Gloria contradiu tots els tractats de composició de l’època. Es reprodueix l’àudio del passatge per identificar la dissonància. S’analitza la forta polèmica que va generar a principis del segle XVIII: crítiques de mestres de capella, llargues defenses escrites per Valls i posicionaments a favor i en contra. S’introdueix la figura de Gabriel Largany, mestre de capella de la catedral de Lleida, que signa una declaració a favor de Valls i poc després deixa el seu càrrec, fet que el musicòleg Josep Maria Salisi relaciona hipotèticament amb el context polític de la Guerra de Successió. Es descriu la precarietat actual de l’arxiu musical de la catedral de Lleida per les guerres (Successió i Guerra del Francès) i els trasllats de la Seu Vella a Sant Llorenç i a la Catedral Nova. Finalment es compara la rigidesa de la música religiosa catòlica amb la major llibertat dels entorns protestants (Purcell, Bach) i es conclou que la polèmica de la segona menor és també una qüestió política i ideològica, no només estètica.

Cortineta identificativa d’“Aquí, a l’Oest” i breu transició sonora que marca el canvi de secció. Es tanca l’espai de musicologia i es dona pas al bloc internacional Massa Est, és o és, connectant temàticament el programa amb el món i preparant l’oient pel canvi de registre.

Arnau presenta un nou Massa Est, és o és dedicat al Black Friday. Explica el seu origen com a divendres posterior a Thanksgiving als EUA i com s’ha convertit en el tret de sortida de les compres nadalenques. Detalla les dues teories principals sobre el nom: el caos de trànsit a Filadèlfia als anys 50-60 i el pas dels números vermells als negres en comptabilitat. S’analitza l’arribada tardana del fenomen a Espanya (a partir de 2010, consolidat el 2012-13 amb Mediamarkt, Amazon, El Corte Inglés) i la seva transformació en una temporada sencera de descomptes. Es comenten les irregularitats habituals: pujar preus prèviament, falsos descomptes i vulneració de la norma que el preu rebaixat ha de prendre com a referència el més baix dels últims 30 dies. Arnau proposa un petit kit de supervivència: fer llista i límit de despesa, comprovar preus abans i preguntar-se si es compraria igualment el producte sense descompte. La secció incorpora àudios de convidats: Toni Ferreny (Travelponent) que veu oportunitats per reservar viatges; Laia Berenguer, que denuncia el Black Friday com una jugada mestra del màrqueting, critica el consumisme descontrolat i reconeix la pròpia hipocresia com a consumidora; i Syracuse, que remarca la degradació dels descomptes i la contradicció d’haver importat una tradició aliena només per tenir excusa per consumir. Es tanca recordant que el mateix dia també és el Dia Internacional de No Comprar Res, com a contrapesa simbòlica al Black Friday.

Introducció de la secció Lo fallo tècnic, en què el tècnic de so, l’Ivan, pren la paraula. El presentador anuncia que es reprendrà l’esperit de dilluns, revisant pseudonotícies i portals de pseudoperiodisme amb clars objectius humorístics. Es presenten les companyes de secció, Sabina Pedrós i Maria, i s’anticipa que les notícies tendiran a temàtiques nadalenques, tot mantenint el to de broma i crítica al sensacionalisme.

L’Ivan recupera una notícia pendent sobre pernil d’un portal de curiositats d’Okdiario. El titular promet un truc definitiu d’un tallador de pernil professional per conservar la peça un cop oberta. Es detalla la tècnica de Pedro José Pérez Casco (canal Jamón Lovers): reservar el greix blanc retirat en començar, fregar amb aquest greix la superfície tallada per crear una capa protectora, i usar paper film enganxat sobre el greix si el pernil es tornarà a consumir en menys de 48 hores. Es desaconsella mantenir el film més temps per evitar la condensació i deteriorament. Per consums més lents, es recomana deixar el greix i cobrir el pernil amb un drap de cotó opac, per protegir-lo de la llum i preservar la textura; abans de reprendre el tall al cap de dies, es torna a fregar amb greix per rehidratar la superfície. L’equip comenta amb humor que és, de fet, el que s’ha fet sempre (greix + drap), es riu de la pompositat del titular i parla del cost dels talladors professionals a bodes. S’explica una anècdota familiar sobre un pernil de regal d’empresa que es va perdre en el repartiment i que només es va resoldre després de reclamacions, generant bromes sobre repartidors i l’enviament de pernils.

La secció continua amb un altre article de tipus “10 curiositats sobre el Nadal que mai t’han explicat” procedent d’un portal poc rigorós. L’equip va llegint i comentant cada punt críticament. Es menciona l’origen etimològic de “Nadal” en el llatí nativitas i la instauració del 25 de desembre com a data de naixement de Jesús l’any 345, tot recordant que la Bíblia no indica cap data i que la data s’explica millor com una substitució de festes paganes del solstici. Es descriu la decoració antiga dels arbres amb abets, espelmes i pomes, i s’apunta el risc evident d’incendis. Es planteja la pregunta de per què fem regals per Nadal, però la notícia no la respon amb precisió, limitant-se a dir que la tradició rau en segles passats i no només en interessos comercials; els locutors ho critiquen i especulen sobre l’origen en els Reis Mags i el costum general de fer regals en naixements. S’explica el simbolisme dels colors nadalencs (vermell per la sang de Crist, verd per la natura i l’esperança, blanc per la neu, daurat per la riquesa) i es comenta la història del Pare Noel i el seu pas del verd al vermell popularitzat per la Coca-Cola. Es parla del vesc (muérdago) com a planta sagrada per als druides, verda a l’hivern i considerada protectora i afavoridora de la fertilitat; s’explica que és una planta parasitària que viu de la saba d’altres arbres. Els locutors comparteixen experiències personals de famílies que encara pengen rams de vesc a les portes i es pregunten si és una tradició importada de països anglosaxons. També es comenten les arrels paganes de les festes d’hivern i la seva cristianització, la llegenda que atribueix a Martí Luter el primer arbre decorat amb espelmes i a Sant Francesc d’Assís el primer pessebre a Grecio (1223), i la idea que la nadala més escoltada al món seria “Santa nit” (Noche de Paz), amb més de 700 versions. Tot plegat serveix per fer broma sobre el poc rigor del portal, la repetició d’idees i la manca de dades concretes.

En l’últim tram de Lo fallo tècnic, l’equip aborda un article sobre Feng Shui i el suposat lloc ideal per col·locar l’arbre de Nadal a casa per atraure bona sort. Es riuen del fet que l’article dedica molts paràgrafs a introduir què és el Feng Shui i gairebé no arriba mai a l’explicació pràctica. Finalment, resumeixen les indicacions: posar l’arbre a l’est afavoreix l’amor, al sud-est l’estabilitat econòmica, al nord el progrés professional i al centre de la casa la salut i l’harmonització general de l’energia familiar. Els locutors ironitzen sobre les dificultats reals d’aplicar-ho en pisos allargats i antics, on el centre pot ser un passadís o el bany, i es fan broma sobre com col·locar l’arbre en aquests espais. Conversen també sobre les pròpies decoracions nadalenques exagerades, la manca d’espai per a tanta figura (Pare Noel gegant, Reis Mags grans, etc.) i recorden l’encesa imminent de les llums de Nadal a Lleida (Paeria i Rambla Ferran). La secció es tanca amb la voluntat de rematar el programa amb cançons nadalenques i un to festiu.