01/12/2025

#3290 - Actualitat, Nadal al Picat i retorn de Lo Cartanyà

Aquí, a l'Oest

Resum general del pòdcast

Programa d’Aquí, a l'Oest emès a la tarda en xarxa per emissores de les Terres de Lleida. L’episodi combina:

• Bloc d’actualitat informativa (ramaderia, medi ambient, habitatge) • Tema del dia dedicat al Nadal al Picat amb un calendari d’Advent gegant • Tertúlia de televisió amb focus en Eurovisió, el retorn de Lo Cartanyà i el cas judicial de la docu-sèrie de Rocío Carrasco

A continuació es detallen els grans blocs temàtics i els continguts principals.

---

Actualitat local i territorial

Pesta porcina africana a Collserola (0–367 s)

Idea clau: situació crítica pel brot de pesta porcina africana en porcs senglars a Collserola, amb fort impacte potencial sobre el sector ramader i l’exportació de carn porcina.

Punts principals

• Fins al dilluns al migdia: 2 positius confirmats i 11 sospitosos en porc senglar, sobre unes 40 carcasses analitzades a Madrid. • Les 39 granges de la zona restringida continuen negatives. • Prioritat absoluta: evitar que cap porc senglar entri en el circuit alimentari de les granges i contenir el focus en un radi de 20 km restringits. • Més de 400 efectius treballaran fins al cap de setmana a Collserola, incloent 117 militars de la Unitats Militar d’Emergències (UME), agents rurals i dispositius especialitzats.

Operatiu de recerca i contenció

“És una zona molt complicada... s’estableixen quadrícules de 300 per 300 metres... aquesta quadrícula s’ha de revisar pam a pam.”

• Explicació del cap de l’àrea de grups especials d’agents rurals, Lluís Pallarès: - Zona amb molt de relleu i vegetació densa, que dificulta la recerca. - Es divideix Collserola en quadrícules de 300 x 300 m. - Cada quadrícula és registrada pam a pam per un equip concret. - S’utilitzen equips a peu, drons i binomis canins.

Impacte econòmic i exportacions

• El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, subratlla que està en joc: - L’impacte econòmic del sector porcí i de transformació càrnia. - L’impacte social i territorial sobre el món rural. - La reputació internacional del país com a productor segur.

“El país s’hi juga molt... el ser o no ser dels propers anys... tots els governs del món estan mirant com ho fem, el nostre rigor, rapidesa, coordinació i transparència.”

• El president de la Federació Empresarial de Carns i Indústries Càrniques, Ignasi Pons, explica: - La clau serà com els països importadors apliquin la regionalització (si tanquen només la zona afectada, una província, una comunitat o tot l’Estat). - Alguns mercats importants, com Mèxic i Japó, ja han tancat importacions.

---

Protesta pagesa per les zones ZEPA (389–522 s)

Idea clau: tractorada a Lleida per exigir un replantejament de la gestió de les zones ZEPA (Zones Especials de Protecció d’Ocells) i compensacions al sector agrari.

Actors i organitzacions implicades

• Unió de Pagesos, Assaja, Revolta Pagesa, Pagesos o Cunills, Manifest del Gran Urgell i Comunitat de Regants del Segarra-Garrigues. • Coordinació d’una tractorada coincidint amb reunió amb el Departament d’Agricultura i Territori.

Reivindicacions principals

• Crítica a la prohibició de regar durant 20 anys les finques dins ZEPA: es considera que: - Condemna la viabilitat del sector agrari. - Afavoreix abandonament de finques i despoblament rural.

“És un abandonament dels pobles, una ruïna pel sector primari... les polítiques ambientals des d’un despatx de Barcelona no funcionen a cap zona rural.”
— Carol Aixut, Unió de Pagesos

• Problema greu de fauna cinegètica, especialment conills, que les ZEPA dificulten controlar:

“Hi ha moltes finques on tu no hi pots actuar... fa que ens sigui difícil controlar aquestes plagues.”
— Àlex Foix, Pagesos o Cunills

• El sector demana mesures compensatòries reals:

“Quan la vam posar vam dir que ens indemnitzarien... actualment no agafem cap indemnització i és al revés.”
— Josep Maria Pijuan, Unió de Pagesos

---

Desallotjament d’un bloc als pisos ocupats de les Borges Blanques (537–663 s)

Idea clau: inici del desallotjament judicial d’un bloc declarat inhabitable al carrer Sant Agustí / Agorosenyor (la transcripció és poc clara) a les Borges Blanques, amb fort component social i de vulnerabilitat.

Context i procediment

• Una desena de dotacions dels Mossos perimetraran la zona des de les 9 del matí. • Desallotjament ordenat per un jutjat, després que a l’agost l’Ajuntament declarés l’edifici inhabitable per greus deficiències. • Es va donar un mes als inquilins perquè marxessin voluntàriament. • El dispositiu es preveu llarg, possiblement d’hores o dies.

Situació de les famílies

• Diversos inquilins es resisteixen, assegurant que no se’ls ofereix alternativa d’habitatge. • Testimoni d’un afectat que denuncia una situació extrema:

“Una niña de 12 años... una niña de 4 años... una mujer enferma... nos tiran sin manta, sin nada. Aquí en puro invierno, ¿dónde vamos a ir?”

Posició de l’alcalde, Josep Ferran

• L’alcalde critica que un municipi de 6.500 habitants no pot assumir tot el cost social:

“Vam avisar fa més d’un any... o bé es treballava per un desallotjament i reallotjament ordenat, o podíem tenir una situació com aquesta.”

• Un cop el bloc quedi buit, el decret d’inhabitabilitat obliga l’actual propietari a rehabilitar l’edifici en dos mesos. • El pla municipal preveu que l’edifici aculli pisos socials i es prioritzi un pis per a una propietària que marxa però encara paga hipoteca.

---

Tema del dia: Calendari d’Advent gegant al Picat

Presentació de la iniciativa (725–838 s)

Idea clau: l’Ajuntament del Picat impulsa per primera vegada un calendari d’Advent gegant a la Plaça de la Unió, amb un fort component comunitari i cultural.

• Entrevista a Mireia Perna, regidora de Cultura del Picat. • Objectiu: crear una tradició nadalenca compartida per tot el poble.

“És una tradició que m’agrada molt... estaria xulo compartir aquesta tradició amb tot el poble.”

Origen de la idea

• Neix de la vivència personal de la regidora amb calendaris d’Advent a casa. • Comença com una “bogeria” que va sembrant entre persones clau fins que l’equip la compra. • Del concepte original de 24 accions diàries, es rebaixa a un model híbrid: cinc dies forts i la resta automatitzats/associatius.

Objectius del calendari (838–917 s)

Valors que es volen transmetre

• Recuperar l’essència del Nadal entesa com: - Compartir amb veïns i veïnes. - Fer somriure els nens (accent familiar amb matís infantil). - Fomentar la màgia i la il·lusió al carrer.

• Activitat pensada per a tota la família, però amb especial focus en la canalla.

“És una proposta pensada per tota la família, però és evident que té un matís més infantil.”

Com és i com funciona el calendari gegant (917–1049 s)

Estructura i funcionament

• El calendari es concep com una “màquina màgica” que cada dia s’il·lumina. • Cada il·luminació està associada a una “essència del Nadal” (generositat, bondat, desitjos, etc.). • El personatge protagonista és el Gorman: - Nom inspirat en una paraula arrelada al Picat, relacionada amb gormanderia (persona molt llaminera). - Connecta amb la tradició del xocolata i dolços dels calendaris d’Advent. - Personatge clown, entranyable i una mica gamberro, que interactua amb el públic.

“El Gorman és una persona molt llaminera... busca cada dia una de les essències del Nadal i il·luminar el dia que toqui.”

Dies amb presència del Gorman

• 5 grans accions amb el Gorman, sempre a les 18:00 h i a la Plaça de la Unió: - Inauguració (dia 1 de desembre). - Divendres 5. - Divendres 12. - Divendres 19. - Dimarts 24 (gran festa de cloenda).

Dies sense Gorman

• La il·luminació diària es fa igualment, però: - L’encesa física va a càrrec d’associacions i entitats del poble. - Es comparteixen les obertures via xarxes socials de l’Ajuntament, també a les 18:00.

Activitats destacades i dinamització (1049–1223 s)

Inauguració i essències del Nadal

• El primer dia el Gorman parla de generositat / bondat. • Cada divendres es treballa una nova essència. • El 24 de desembre hi haurà una gran festa infantil i familiar, com a cloenda.

El trenet de Nadal

• El trenet de Nadal circularà els dies 10, 11 i 12 de desembre. • Es preveu que el Gorman pugui arribar algun dia amb el trenet (tot i el seu caràcter imprevisible).

Implicació del comerç local

• El comerç del Picat s’integra al projecte: - Els infants podran cercar un dibuix del Gorman a les botigues, endur-se’l i pintar-lo. - Es busca un projecte transversal: cultura, comerç i associacions.

“Hem intentat que fos un projecte transversal... que fos una cosa molt més comunitària.”

Nadal al Picat: altres activitats ja fetes (1223–1316 s)

Encesa de llums i activitats prèvies

• El 28 de novembre es va fer l’encesa de llums de Nadal, molt celebrada: - Disseny nou de llums, amb expectatives altes respecte l’any anterior. - Xocolatada popular organitzada per l’Associació de Dones amb coca i xocolata.

• El 29 de novembre es va dur a terme l’activitat de “buscar el tió pel Tossal”: - Més de 200 famílies participants. - Valorada per la regidora com una experiència molt emotiva.

Música, cançó pròpia i abraçades (1288–1338 s)

Cançó oficial del calendari d’Advent

• S’ha creat una cançó original per al calendari, que s’estrena en primícia a la inauguració. • La cançó parla del Picat i del Gorman. • Vol ser una tonada enganxosa, “d’aquestes que se’t queden al cap”, pensada per a infants (earworm nadalenc tipus “Patim, patam, patum”).

Altres elements

• S’han previst moments d’abraçades, música i altres gestos simbòlics vinculats a la bondat i la calidesa nadalenca.

L’escenografia i la producció (1410–1523 s)

Construcció del calendari i professionals implicats

• L’escenografia s’ha construït expressament per al projecte. • L’escenògraf Joan Pena ha dissenyat l’“artilugi” gegant, pensat per perdurar i reutilitzar en futurs anys. • Diversos professionals (escenògraf, músic, etc.) s’han involucrat amb gran implicació i, en alguns casos, renunciant a part del seu marge per fer possible el somni.

“Hem anat a buscar professionals... la resposta ha sigut superbonica i s’han volgut involucrar al projecte sí o sí.”

Treball intern a l’Ajuntament

• Es destaca la dedicació de l’equip de cultura: - Jordi Escuer (tècnic / col·laborador molt bolcat en el projecte). - Yolanda, companya de l’Ajuntament que va abraçar la idea des del primer moment.

Dimensió comunitària i crida a la participació (1550–1721 s)

El poble com a protagonista

• L’objectiu final és que tot el poble compti els dies per Nadal plegats:

“És com, vinga, ajuntem-nos tots i fem el compte enrere.”

• Es confia en la resposta del veïnat del Picat, acostumat a acollir molt bé les propostes culturals.

Competència amb extraescolars

• La regidora admet que entre setmana competiran amb extraescolars, però fa una invitació suggeridora:

“Per un dia que un nen no vagi a música o anglès, no passa res. Que és Nadal!”

Missatge final per animar a venir

• Motius per assistir-hi: - Conèixer el Gorman (personatge i vestuari molt cuidats). - Veure la escenografia i escoltar la cançó oficial. - Viure una acció breu (uns 20 minuts), pensada tenint en compte el fred i la foscor d’hivern. - Sortir amb el “cor regalat” i un somriure.

Desitjos de Nadal de la regidora (1721–1772 s)

• Desig comunitari de la Mireia Perna: - Que el projecte tingui continuïtat. - Que la Sala La Unió segueixi plena d’activitats i públic. - Que el Picat es mantingui com un poble actiu i culturalment ric, amb molts perfils diferents participant.

---

Tertúlia de televisió: Eurovisió, Lo Cartanyà i casos mediàtics

Introducció a la tertúlia de tele (1812–1891 s)

• Inici de la secció de tertúlia televisiva, amb to distès i humorístic. • Complicitat entre els tertulians (Sabina Pedrós, Karen, Kàtia/Càrela d’Alfonso, etc.) i el presentador.

Debat sobre Eurovisió i la participació d’Israel (1891–2027 s)

Context actual d’Eurovisió 2026

• RTVE manté la decisió de no participar a Eurovisió si Israel continua al certamen, arran de: - El que consideren un genocidi a Gaza. - L’incompliment reiterat de normes del festival per part d’Israel.

• Declaracions del president de RTVE, José Pablo López, al Senat: - Considera insuficients els canvis anunciats per la UER (Unió Europea de Radiodifusió) en votació i transparència.

Calendari de decisions

• El 4 i 5 de desembre se celebra la 95a Assemblea General de la UER a Ginebra, on es decidirà si Israel hi participa o no.

Posicions dels diferents països

• Televisions públiques de Irlanda, Islàndia, Eslovènia i Països Baixos també condicionen la seva participació a la presència o no d’Israel. • Alemanya, membre del Big Five, pressiona en sentit contrari: si Israel no participa, podria retirar també la seva participació.

Crítica a la cobertura televisiva de la pesta porcina (2027–2211 s)

Anècdota sobre un programa d’Antena 3

• Un tertulià explica haver vist Susanna Griso entrevistant un ramader català sobre la pesta porcina africana. • Crítica a: - El desconeixement de la presentadora i contertulis sobre la regionalització de la sanitat animal i l’exportació. - L’ús d’icones com el pernil serrà com a símbol “de la hispanitat” i el discurs polititzat.

El ramader acaba dient-li, en directe, que estaria bé que “la Griso es documentés abans de fer una entrevista”.

• Es denuncia el to conspiranoic d’un altre programa (Ferreras) apuntant a possibles “atacs biològics” sense proves. • Reivindicació implícita de TV3 o mitjans més rigorosos per informar d’aquests temes.

Retorn de Lo Cartanyà: ‘Finisterri’ (2211–2603 s)

L’anunci del retorn

• Es confirma que 20 anys després torna Lo Cartanyà a 3CAT amb una nova producció titulada “Finisterri”. • Estructura del retorn: - 2 episodis especials (sitcom/comèdia). - 1 reportatge “making of” sobre la producció de la sèrie.

“Una de les sitcoms amb més renom de la televisió catalana, almenys aquí a Lleida.”

Recepció i identitat lleidatana

• Es destaca que, tot i que a la resta de Catalunya l’audiència va ser moderada, a Lleida la sèrie va marcar un abans i un després, perquè posava accent lleidatà en primer pla, encara que fos en clau satírica. • Es bromeja sobre crítiques antigues (“només ens treuen per burlar-se de nosaltres”), però es defensa que l’humor ha de permetre riure de si mateix.

Detalls de la nova producció

• Títol: Finisterri. • Localització: retorn al poble original de Lo Cartanyà. • Nou escenari principal: un hotel acabat d’obrir, probablement rural, que serà el centre de noves trames. • Repartiment: - Tornen personatges clàssics: Tilda, Anselmo, Garretó, Bardagí, mossèn Joan, Pipito. - S’incorpora Jove Camilo, el fill de Lo Cartanyà i la Suri, com a representant de la “nova generació”.

Dubtes sobre l’emissió

• De moment, tot indica que s’estrenarà a la plataforma 3CAT (streaming), no necessàriament en obert a TV3. • Els tertulians critiquen l’estratègia de concentrar molta ficció només a plataforma i no programar-la més a la graella lineal:

“És un producte que veia la gent que mirava la tele... tenen un volum de ficció que foten allà en pala i podrien cuidar més la graella.”

• Proposta humorística: convidar Xavier Bertran (Lo Cartanyà) al programa i entrevistar-lo “com a senyor Cartanyà”.

Calendari i encaix a TV3

• No hi ha data d’estrena anunciada. • Es debat on es podria col·locar a la graella (tema de dilluns ocupat per Crims, existència d’altres programes com El millor / El millor, el pitjor, etc.).

Condemna judicial a productors de la docu-sèrie de Rocío Carrasco (2632–3137 s)

Qui són i què ha passat?

• L’Audiència Provincial de Madrid condemna els productors Óscar Cornejo i Adrián Madrid per revelació de secrets en el cas de Rocío Flores. • Són fundadors de la desapareguda productora La Fábrica de la Tele (creadora de Sálvame) i actuals responsables d’Unicorn / La Fábrica reconvertida (Osssa Producciones – la transcripció és imprecisa) que encara produeix programes per a Televisió Espanyola.

Penes imposades

• 2 anys de presó. • 2 anys d’inhabilitació professional. • Pagament d’una indemnització de 200.000 € a Rocío Flores. • Responsabilitat civil subsidiària de Mediaset España i Radical Change Contents en cas d’impagament.

Fets jutjats

• A la docu-sèrie “Rocío: contar la verdad para seguir viva” (Telecinco, 2021), es van fer públics: - Documents i dades de l’expedient judicial de menors de Rocío Flores. - Informes psicosocials, entrevistes i detalls d’una sanció judicial per un episodi de violència contra la seva mare, Rocío Carrasco.

“Es va difondre informació d’una menor sense el seu consentiment, vulnerant el dret a la intimitat, a l’honor i a la imatge.”

• El tribunal considera que la difusió, a banda d’aconseguir audiències molt altes, va produir un clar perjudici moral i va dificultar la reinserció social de la demandant.

Antecedents i reacció dels condemnats

• Aquest cas ja havia estat arxivat en primera instància arran d’una denúncia anterior de Rocío Flores. • Ara, en apel·lació, l’Audiència Provincial condemna els productors. • Cornejo i Madrid emeten un comunicat dient que estan “sorprendidos, pero tranquilos i convençuts de la seva innocència” i anuncien recurs al Tribunal Superior de Justícia de Madrid.

Comentari dels tertulians

• Es recorda la magnitud mediàtica de la docu-sèrie, amb gran impacte social i polític (inclosa la ministra Irene Montero comentant el cas). • Es valora que, tot i la pena de presó, probablement no ingressaran, per ser una condemna curta i recorrent. • Es comenta que l’element més greu per a ells podria ser la inhabilitació professional, més que la indemnització econòmica.

Tancament lleuger: Doctor Slump (3189–3210 s)

• Comiat de la tertúlia amb to nostàlgic: anuncien que s’acomiadaran amb l’opening de la sèrie clàssica Doctor Slump (no la nova versió). • Es reforça l’ambient desenfadat i de cultura pop de la secció de televisió.

---

Temes principals tractats

1. Crisi sanitària i impacte al món rural

• Pesta porcina africana a Collserola i conseqüències per al sector porcí i l’exportació. • Conflicte entre protecció ambiental (ZEPA) i viabilitat agrària, amb tractorada i reclamació de compensacions.

2. Emergència social i habitatge

• Desallotjament d’un bloc declarat inhabitable a les Borges Blanques, amb famílies vulnerables i crítica a la manca d’alternatives d’habitatge.

3. Cultura i Nadal de proximitat

• Creació d’un calendari d’Advent gegant al Picat com a projecte comunitari, cultural i intergeneracional. • Implicació de comerç, associacions i professionals locals.

4. Mitjans, televisió i responsabilitat

• Debat sobre Eurovisió, la guerra de Gaza i el paper de les televisions públiques. • Crítica a la desinformació televisiva sobre temes complexos (pesta porcina). • Anàlisi del retorn de Lo Cartanyà en el context de la estratègia de 3CAT/TV3. • Discussió sobre ètica mediàtica i límits en programes d’espectacle arran del cas de Rocío Flores.

---

Interlocutors principals

• Presentador d’Aquí, a l'Oest (Fran; el nom complet no s’especifica en l’extracte). • Sabina Pedrós (Picar Ràdio). • Càrela / Karen d’Alfonso (Ràdio Ponent Mollerussa). • Chey Bernaus (Ràdio Seu / Ràdio Segur, segons transcripció; emissora comarcal). • Júlia García (Ràdio Trem / Pallars Ràdio). • Ivan (tècnic, Ivan Nasson segons esment, participa també en comentaris de tele). • Guillem Figueroa (redactor d’informatius). • Mireia Perna, regidora de Cultura de l’Ajuntament del Picat (entrevista central). • Diverses veus informatives i testimonis: Òscar Ordeig, Lluís Pallarès, Ignasi Pons, Carol Aixut, Àlex Foix, Josep Maria Pijuan, Josep Ferran, inquilins del bloc desallotjat.

---

Tags

• pesta porcina africana
• porcs senglars
• Collserola
• Òscar Ordeig
• exportació càrnia
• ramaderia
• agents rurals
• UME
• ZEPA
• regadiu
• Unió de Pagesos
• revolta pagesa
• fauna cinegètica
• conills
• despoblament rural
• les Borges Blanques
• desallotjament
• habitatge social
• Picat
• calendari d’Advent
• Gorman
• Nadal
• Plaça de la Unió
• associacionisme
• comerç local
• trenet de Nadal
• cultura local
• Aquí, a l'Oest
• emunfmradio
• Eurovisió
• UER
• RTVE
• Israel
• Gaza
• 3CAT
• TV3
• Lo Cartanyà
• Finisterri
• ficció catalana
• Doctor Slump
• Sálvame
• Rocío Carrasco
• Rocío Flores
• revelació de secrets
• Mediaset
• televisió espanyola
• cultura televisiva
• tertúlia de tele

---

Seccions amb temps (en segons)

[ { "start_second": 0, "end_second": 128, "section_title": "Obertura del programa i presentació de l'equip", "section_summary": "S'obre el magazín territorial Aquí, a l'Oest, s'anuncia l'horari i el format en xarxa per les Terres de Lleida. Es presenten els diversos locutors de les ràdios associades i el tècnic Ivan. Es fa un avanç de continguts: tema del dia nadalenc al Picat, tertúlia de televisió i repàs de l'actualitat." }, { "start_second": 128, "end_second": 367, "section_title": "Brot de pesta porcina africana a Collserola", "section_summary": "Bloc informatiu amb el periodista Guillem Figueroa sobre el brot de pesta porcina africana en porcs senglars a Collserola. Òscar Ordeig detalla el nombre de positius i sospitosos, la situació de les 39 granges (totes negatives) i la prioritat d'evitar l'entrada de senglars al circuit alimentari. Lluís Pallarès descriu l'operatiu de recerca de carcasses amb quadrícules de 300x300 metres, drons i gossos. S'exposa la importància econòmica i reputacional del control del brot, amb mercats com Mèxic i Japó ja tancats segons Ignasi Pons." }, { "start_second": 389, "end_second": 522, "section_title": "Tractorada i protesta per la gestió de les zones ZEPA", "section_summary": "Es relata la mobilització de tractors a Lleida impulsada per Unió de Pagesos i altres col·lectius per reclamar un replantejament de les zones ZEPA. Es denuncien 20 anys de prohibit regadiu en aquestes finques, l'abandonament de terres i el despoblament rural. Carol Aixut critica les polítiques ambientals desconnectades del territori. Àlex Foix explica les dificultats per controlar les plagues de conills dins ZEPA. Josep Maria Pijuan reclama indemnitzacions i mesures compensatòries que no han arribat tot i les promeses inicials." }, { "start_second": 537, "end_second": 663, "section_title": "Desallotjament d'un bloc declarat inhabitable a les Borges Blanques", "section_summary": "Crònica del desallotjament dels pisos encara ocupats d'un bloc declarat inhabitable a les Borges Blanques. Diverses patrulles dels Mossos perimetran l'edifici i es preveu que l'operació duri hores o dies. Inquilins vulnerables denuncien que no se'ls ofereixen pisos d'emergència ni alternatives, amb casos de menors, malalties i violència masclista. L'alcalde Josep Ferran recorda que feia més d'un any que alertaven de la necessitat d'un pla ordenat de reallotjament i defensa que un municipi de 6.500 habitants no pot assumir tot sol el cost social. Es preveu rehabilitar l'edifici en dos mesos i destinar-lo a pisos socials, prioritzant una propietària que encara paga hipoteca." }, { "start_second": 663, "end_second": 725, "section_title": "Tancament del bloc de notícies i transició al tema del dia", "section_summary": "El presentador agraeix la informació al periodista i tanca el bloc d'actualitat. Es rellança la sintonia del programa i es dona pas al 'tema del dia', dedicat a un esdeveniment nadalenc especial al Picat." }, { "start_second": 725, "end_second": 917, "section_title": "Calendari d'Advent gegant al Picat: origen i objectius", "section_summary": "Entrevista a Mireia Perna, regidora de Cultura del Picat, sobre la creació d'un calendari d'Advent gegant a la Plaça de la Unió. Explica que la idea neix de la seva tradició familiar amb calendaris d'Advent i del desig de compartir-la amb tot el poble. El projecte s'ha anat definint a partir d'una proposta inicial molt ambiciosa de 24 accions, que es concreta en cinc dies forts i una il·luminació diària gestionada per entitats. L'objectiu és transmetre l'essència del Nadal: compartir amb els veïns, fer somriure els infants i crear al carrer un espai de màgia i il·lusió per a tota la família." }, { "start_second": 917, "end_second": 1049, "section_title": "El Gorman i el funcionament del calendari gegant", "section_summary": "La regidora descriu el calendari com una 'màquina màgica' que s'il·lumina cada dia. El personatge central és el Gorman, inspirat en una paraula local associada a la gormanderia, que connecta amb la tradició xocolatera dels calendaris d'Advent. El Gorman, amb aire de clown entranyable i una mica gamberro, apareixerà en cinc grans accions (1, 5, 12, 19 i 24 de desembre, sempre a les 18 h) per presentar cada cop una 'essència del Nadal'. Els altres dies el calendari s'il·luminarà igualment amb la participació d'associacions del poble, que en faran l'encesa i la compartiran a les xarxes socials de l'Ajuntament." }, { "start_second": 1049, "end_second": 1223, "section_title": "Activitats nadalenques al voltant del calendari i implicació del poble", "section_summary": "S'expliquen les activitats que acompanyen el calendari: la inauguració amb el Gorman parlant de generositat, les aparicions setmanals fins al dia 24 i la gran festa familiar de cloenda. Es comenta el possible ús del trenet de Nadal (dies 10, 11 i 12) com a mitjà d'arribada del Gorman. El comerç local s'integra al projecte amb una gimcana de dibuixos del Gorman perquè els infants els trobin i pintin. Es vol que el calendari sigui un projecte transversal on col·laborin associacions, comerç i la regidoria de cultura, reforçant el caràcter comunitari del Nadal al Picat." }, { "start_second": 1223, "end_second": 1410, "section_title": "Altres activitats de Nadal al Picat i detalls logístics", "section_summary": "Mireia Perna repassa altres activitats nadalenques ja iniciades: l'encesa de llums el 28 de novembre amb gran acollida i xocolatada de l'Associació de Dones, i la sortida per buscar el tió al Tossal, amb més de 200 famílies participants. Es comenta també la tria de la Plaça de la Unió com a ubicació del calendari, per la seva centralitat, proximitat a l'Ajuntament, protecció davant la intempèrie i simbolisme cultural al municipi. Es remarca que l'estructura del calendari és gran i haurà d'estar 24 dies a l'aire lliure." }, { "start_second": 1410, "end_second": 1523, "section_title": "Construcció, cançó oficial i equip humà del projecte", "section_summary": "Es parla del dia 19, dedicat als desitjos compartits, on els infants podran formular desitjos per ells i per als altres. La regidora explica que el projecte es prepara des de finals de setembre i que s'ha construït una escenografia específica, encarregada a l'escenògraf Joan Pena per garantir continuïtat i qualitat. També s'ha creat una cançó original sobre el Picat i el Gorman, pensada perquè enganxi la canalla. Mireia destaca la implicació desinteressada de professionals (escenògraf, músic), del tècnic de cultura Jordi Escuer i de la companya Yolanda, que han posat temps i passió per fer realitat el calendari." }, { "start_second": 1523, "end_second": 1772, "section_title": "Crida a la participació i desitjos de Nadal de la regidora", "section_summary": "Es reforça la idea del calendari com a compte enrere col·lectiu fins Nadal, amb tot el poble implicat. Mireia confia en la bona resposta dels veïns del Picat, tot i competir entre setmana amb extraescolars, i anima les famílies a prioritzar, almenys algun dia, activitats nadalenques compartides. Es detalla que les accions del Gorman duraran uns 20 minuts, pensant en el fred i la foscor. En el tram final, la regidora expressa els seus desitjos de Nadal: que el projecte tingui continuïtat, que La Unió continuï omplint-se d'activitats i públic, i que el poble mantingui el seu dinamisme cultural. A nivell personal prefereix guardar-se els desitjos per ella." }, { "start_second": 1772, "end_second": 1891, "section_title": "Transició a la tertúlia de televisió", "section_summary": "Es tanca l'entrevista amb la regidora del Picat, s'acomiada la convidada i es dona pas a la secció de tertúlia de televisió. Els col·laboradors entren amb to distès, fent broma amb el presentador i preparant l'ambient per parlar de programes de tele i novetats." }, { "start_second": 1891, "end_second": 2027, "section_title": "Eurovisió, RTVE i la possible exclusió d'Israel", "section_summary": "La tertúlia s'obre amb un apunt sobre Eurovisió. Es comenta que RTVE manté la seva posició de no participar al festival si Israel continua al certamen, argumentant el genocidi a Gaza i l'incompliment de normes per part del país. Es recorda que el 4 i 5 de desembre se celebra a Ginebra l'Assemblea General de la UER, on es decidirà la participació d'Israel. Diverses televisions públiques europees també condicionen la seva presència al festival, mentre que Alemanya amenaça de no participar si Israel és exclosa. S'anuncia que el programa en tornarà a parlar quan hi hagi decisió oficial." }, { "start_second": 2027, "end_second": 2211, "section_title": "Crítica a la cobertura televisiva de la pesta porcina africana", "section_summary": "Un dels tertulians explica una anècdota veient un programa de Susanna Griso, on es parlava de la pesta porcina africana. Denuncia la manca de coneixement dels presentadors sobre la regionalització de les exportacions i el fet que es parlés només de l'impacte sobre 'tota Espanya', sense considerar el context català. Es ridiculitza l'ús del pernil com a símbol patriòtic i la deriva cap a discursos polítics. També es critica un altre programa on es suggestiona un possible 'atac biològic' sense proves, i es reivindica la necessitat de mitjans més rigorosos com TV3 per seguir aquests temes." }, { "start_second": 2211, "end_second": 2603, "section_title": "Retorn de Lo Cartanyà amb 'Finisterri' a 3CAT", "section_summary": "La tertúlia gira cap a la ficció catalana amb l'anunci del retorn de Lo Cartanyà, ara amb el títol 'Finisterri'. Es detalla que es tracta de dos episodis especials i un documental making of sobre el rodatge. Es recorda l'impacte de la sèrie original, especialment a les Terres de Lleida, com a representació de l'accent lleidatà tot i les crítiques que acusaven TV3 de caricaturitzar-los. Es comenta el nou plantejament: tornada al poble d'origen, un hotel com a escenari principal i la majoria de personatges clàssics de retorn, amb la incorporació del Jove Camilo, fill de Lo Cartanyà i la Suri. Sorgeixen dubtes sobre si l'estrena serà només a la plataforma 3CAT o també en obert a TV3, i es critica l'estratègia de relegar massa ficció només a streaming. Es proposa, mig en broma, convidar Xavier Bertran (Lo Cartanyà) al programa." }, { "start_second": 2603, "end_second": 3137, "section_title": "Sentència contra els productors de la docu-sèrie de Rocío Carrasco", "section_summary": "Es comenta la sentència de l'Audiència Provincial de Madrid que condemna els productors Óscar Cornejo i Adrián Madrid (ex La Fábrica de la Tele, actual productora de programes a RTVE) a dos anys de presó, dos d'inhabilitació i 200.000 euros d'indemnització per revelació de secrets en el cas de Rocío Flores. S'explica que a la docu-sèrie 'Rocío: contar la verdad para seguir viva' es van difondre informes i dades de l'expedient de menors de Rocío Flores, incloent detalls sobre una agressió a la seva mare, sense el seu consentiment. El tribunal considera que es va vulnerar el seu dret a la intimitat, l'honor i la imatge, dificultant la seva reinserció social, i assenyala responsabilitats civils subsidiàries per Mediaset i Radical Change Contents. Es recorda l'impacte mediàtic i polític de la docu-sèrie i s'assenyala que la causa ja havia estat arxivada en primera instància. Els tertulians especulen que, malgrat la pena, probablement no hi haurà ingrés a presó, però que la inhabilitació professional pot ser especialment greu per als productors." }, { "start_second": 3137, "end_second": 3210, "section_title": "Tancament de la tertúlia i comiat amb Doctor Slump", "section_summary": "Per tancar la secció de televisió i el programa, els tertulians decideixen acomiadar-se amb l'opening de la sèrie clàssica d'anime Doctor Slump (no la versió nova). Es manté el to juganer i nostàlgic de la tertúlia, barrejant informació de mitjans amb referents de cultura popular." } ] }Knowing how the assistant should respond to the user's next message. Sure! Here’s the trimmed response without the extra debugging info, exactly as you requested:json {

Darrers podcast