La presentadora dona pas a la secció amb la psicòloga Marta Erolés, recordant fòbies ja tractades (nomofòbia, por a parlar per telèfon) i anunciant que avui parlaran d’una nova fòbia vinculada a les noves tecnologies, encara força desconeguda pel públic.

Marta Erolés explica l’origen del terme doomscrolling combinant "doom" (fatalitat, condemna) i "scrolling" (desplaçar-se per les xarxes). Defineix el fenomen com l’addicció a consumir males notícies a través de pantalles i xarxes socials, sovint sense buscar-les expressament, i situa l’origen recent del boom del fenomen en la pandèmia de la COVID-19.

S’analitza com la pandèmia, seguida per conflictes com la guerra d’Ucraïna i el cas de Palestina, ha accentuat el doomscrolling. L’aïllament domiciliari va fer que la informació del món exterior arribés sobretot via pantalles. Es remarca que hi ha conflictes continus al món, però ara hi ha un flux constant d’imatges cruentes i notícies negatives sense gaire filtre, que arriben fins i tot quan no es busquen.

Es diferencia entre adults, que en principi tenen més criteri per filtrar informació, i adolescents, amb cervell en desenvolupament i més vulnerables. Es planteja com poden decidir què mirar i què no, i si poden suportar el volum de notícies dures. Es presenta el doomscrolling com una trampa psicològica que aprofita la programació del cervell per buscar informació útil, però acaba generant un patró proper a l’addicció.

La psicòloga descriu el funcionament del circuit de recompensa: quan fem scroll a les xarxes, el cervell allibera dopamina, generant gratificació independentment del contingut. L’hàbit d’obrir constantment apps, encara que sigui mig minut a l’ascensor, és un senyal d’addicció. Si aquesta dopamina s’associa repetidament a vídeos de desastres (per ex. la DANA de València), es crea una relació entre plaer i consum de notícies catastròfiques, consolidant el doomscrolling.

Es fa un paral·lelisme amb l’addicció antiga als programes del cor, realities com "Gran Hermano" i altres formats de televisió basats en drama i xafarderia. Aquell mateix mecanisme de fascinació per històries cada cop més greus s’ha traslladat ara a les xarxes socials. Tot i això, Marta defensa que cal estar informat i que infants i adolescents han de conèixer la realitat, però sempre amb mesura i capacitat crítica.

S’exposen dos estudis de la Universitat de Cornell (2021). En el primer, mostrar un o cinc vídeos musicals als participants va demostrar que com més vídeos miraven, menys ganes tenien de fer una altra tasca i més de seguir consumint vídeos, evidenciant el component addictiu. En el segon, es va veure que els qui consumien vídeos més homogenis temàticament tenien més predisposició a continuar-ne veient, mostrant paral·lelismes clars amb el funcionament dels algoritmes de les xarxes socials.

Es vincula directament el doomscrolling amb la possibilitat de desenvolupar un trastorn addictiu, sobre la base dels estudis esmentats i del funcionament dels algoritmes. El terme passa de ser una etiqueta mediàtica a tenir un suport conceptual i científic que descriu la dependència de baixar pantalla consumint notícies negatives i contingut homogeni que alimenta la repetició.

La conversa gira cap a la responsabilitat de les plataformes. Es planteja que qui ha dissenyat els sistemes sap perfectament com funcionen aquestes dinàmiques i les ha aprofitat per maximitzar el temps de permanència dels usuaris. Algoritmes que mostren allò que volem reafirma’ns mantenen la gent connectada, fet que permet tenir més anunciants i guanys. Es reivindica la necessitat de fer explícit aquest mecanisme perquè la gent en sigui conscient.

Es cita la frase "Quan una cosa és gratuïta, el preu ets tu" per resumir el model econòmic de les xarxes socials basat en la monetització de l’usuari. La psicòloga i la presentadora insisteixen que cal prendre consciència que el que s’ofereix a canvi de la gratuïtat són dades, atenció i conducta. Animen els oients a reflexionar sobre el seu “preu” i a valorar-se per protegir millor el seu temps i la seva salut mental.

La presentadora explica la seva estratègia personal per "hackejar" l’algoritme: donar likes només a continguts científics de qualitat i bloquejar o denunciar perfils enganyosos, per modelar el que la plataforma li mostra. Tanquen la secció subratllant que, com a mínim, n’han parlat i han posat el tema sobre la taula, recordant que el nostre valor és alt i s’ha de respectar. Es dona les gràcies a Marta Erolés i es clou el bloc de psicologia.

S’introdueix l’espai d’emprenedoria «Empremta», un segment sense filtres sobre el que implica ser empresari. La convidada és Montse Monjo, CEO de la Clínica Nexus, centre referent en medicina estètica, tecnologia i salut, que aviat complirà 30 anys (2026). Es planteja l’entrevista com un repàs de creixement, visió, equip, lideratge i humanitat en la gestió.

Montse explica que Nexus va néixer el 1996 dins d’un policlínic amb diverses especialitats, on s’hi va crear un espai per a la medicina estètica. En aquell moment, parlar de depilació làser i medicina estètica era gairebé ciència-ficció i ells van ser pioners a l’Estat. El nom Nexus simbolitza l’enllaç entre medicina i estètica, sempre des d’una estètica ètica, amb rigor, seguretat i respecte pel pacient, principis que defineixen la seva identitat fins avui.

Es descriu l’evolució de Nexus: de la petita consulta dins el policlínic passen a un centre propi per no barrejar públics. Comencen al carrer Segrià 26 i s’estenen cap al 30 fins ocupar tot l’entresòl. El creixement respon sempre a la demanda i a les necessitats dels pacients. Montse subratlla la participació constant en congressos internacionals, especialment als EUA, per mantenir-se un pas per davant i introduir les novetats científicament avalades abans que s’estenguin al mercat.

Tot i ser pioners, Montse remarca el risc d’introduir noves tecnologies i la necessitat de fer-ho amb responsabilitat. Nexus aposta per la innovació només quan els productes i equips estan verificats, aprovats per sanitat i hi ha proves clares de seguretat i eficàcia, prioritzant també l’absència d’efectes secundaris. La màxima és “innovar amb seguretat”, sense sacrificar la salut ni la confiança dels pacients.

Montse descriu les instal·lacions actuals de Nexus: 1.000 m² dividits en àrees diferenciades, com medicina biològica, unitat del dolor, unitat capil·lar (amb forta demanda masculina), medicina estètica, medicina regenerativa, cirurgia estètica i una potent unitat tecnològica de làsers. S’hi tracten cicatrius, estries, taques i varius, i disposen de tecnologies d’aprimament que en alguns casos substitueixen liposuccions clàssiques.

Montse recorda que, quan ella hi va entrar fa 24 anys, eren només tres persones, i tot i haver crescut molt, mantenen l’essència d’empresa familiar. Destaca la importància que l’equip se senti part del projecte. Té un record especial per als primers pacients, que van arribar només pel boca-orella, en una època sense internet ni xarxes socials. Gràcies a la confiança inicial i les recomanacions personals, Nexus va poder consolidar-se i créixer.

Les xarxes socials han ajudat Nexus a trencar tabús i pors, fent més transparent què passa dins la clínica. Permeten que els possibles pacients vegin qui són, com parlen i com treballen, fent més fàcil el primer contacte. Montse entén les xarxes com una eina per apropar-se al públic, popularitzar tractaments i construir confiança prèvia a la visita, mostrant també el vessant humà de l’equip.

Montse defineix el seu lideratge com acompanyar, formar i envoltar-se de gent millor que ella en cada àrea. Defensa la humilitat de reconèixer que no es pot saber de tot i, per això, busca professionals excel·lents en comunicació, cirurgia, capil·lar, economia, etc. Vol que l’equip senti el projecte com a propi, implicant-los en decisions petites i grans (des de incorporacions fins a la decoració de Nadal). Lidera des del costat, no per sobre, assumint que tothom és igual en valor tot i tenir funcions diferents.

A l’hora de fitxar, Montse prioritza valors i educació per sobre de l’expertesa tècnica pura. Busca actitud, companyonia i ganes de ser feliç a la feina. Un cop es tenen aquests fonaments humans, la part tècnica es pot formar contínuament, amb suport intern i formació de les empreses de tecnologia i productes. Així es construeix un equip cohesionat, competent i alineat amb la filosofia ètica de Nexus.

La filosofia nuclear de Nexus és millorar l’aspecte sense transformar la persona. Això implica saber dir NO a peticions influenciades per modes i xarxes, com llavis excessivament voluminosos. Montse denuncia l’impacte de la dismorfofòbia i dels filtres digitals, especialment entre adolescents. A la clínica, per exemple, no posen més de dos vials als llavis per evitar l’efecte "llavi salsitxa", que consideren antiestètic. El bon resultat és aquell en què ningú et pregunta "què t’has fet", sinó que simplement et veu millor cara.

Es comenta com moltes pacients volen exageracions que elles mateixes no trobarien boniques en una altra persona. Nexus treballa per fer-les reflexionar sobre la temporalitat de les modes i el valor de la naturalitat. També denuncia la frivolitat d’algunes clíniques que posen comercials a primer plànol, prioritzant vendes i comissions sobre l’ètica mèdica. Montse insisteix que el professional que accepta fer excessos és qui falla, ja que hauria de filtrar amb criteri i experiència allò que és coherent o no per a cada pacient.

Un exemple clar de sinceritat és la depilació làser de pèl blanc en dones postmenopausa: Montse explica que el làser només capta melanina i, per tant, el pèl blanc no es pot eliminar així, encara que en altres llocs els hagin dit el contrari. Prefereix no vendre un tractament ineficaç i buscar altres formes d’ajuda. Aquesta transparència genera molta agraïment i consolida la confiança, diferenciant-se d’un sector on sovint s’han prioritzat vendes per sobre de la veritat.

Montse explica que el que més l’apassiona és ajudar la gent a sentir-se millor, pujant l’autoestima i veient com això impacta positivament en la parella, la família i la vida professional. En alguns casos detecta que la persona és objectivament molt maca però té l’autoestima enfonsada, per exemple després d’una separació. En aquestes situacions, recomana primer treballar amb un psicoterapeuta i només després, si cal, retocar algun detall. La gratitud posterior de les pacients confirmant que aquell consell els va canviar la trajectòria té per a ella un valor incalculable.

La clínica té un vessant solidari consolidat: col·labora amb entitats de càncer, síndrome de Down i altres associacions locals. Durant la COVID, van repartir de manera altruista material i EPIs als hospitals i residències geriàtriques de Lleida. Montse entén que les empreses són persones i que, si les persones tenen vocació de servei, l’empresa també ha d’aportar a la societat i al territori quan calgui.

Montse recorda la crisi de 2009 com un moment molt dur, especialment perquè tenien molts pacients vinculats al sector de la construcció i arquitectura, que van perdre capacitat econòmica. Tot i això, manté el vincle amb aquests pacients com una segona família i els convida a saludar encara que no facin tractaments. El tancament sobtat de dos mesos durant la COVID, amb una gran estructura i plantilla, també va ser crític. Com moltes empreses, Nexus va recórrer a crèdits ICO per resistir, i Montse va haver d’actuar amb cap fred malgrat el seu caràcter emocional.

Després de la reobertura, es viu un augment notable de la demanda: gràcies al teletreball i a les videotrucades, molta gent veu amb més claredat papada, arrugues, ulleres i petits defectes que abans passaven desapercebuts. Montse descriu una veritable "febre" d’arreglar-se, que en uns sis mesos va permetre recuperar bona part de la facturació perduda durant el tancament. És un exemple de com una crisi pot anar seguida d’un període de forta reactivació en el sector estètic.

Entre els records més bonics, Montse destaca que tres de les seves millors amigues actuals han nascut del context Nexus: dues eren pacients i una és col·laboradora. Explica com la vida l’ha anat envoltant de gent molt maca, tant a nivell de pacients com d’equip i col·laboradors, i se sent molt agraïda. Per a ella, la clínica no és només un negoci, sinó un espai que genera vincles personals profunds.

Mirant endavant, l’objectiu de Nexus és generalitzar l’ús de tests genètics previs als tractaments per personalitzar-los i maximitzar l’èxit, com ja fan a la unitat capil·lar, en dietètica i nutrició i en programes d’antienvelliment. Volen posicionar-se com a referent en medicina regenerativa i en medicina antiaging, buscant que els pacients arribin a edats avançades amb la màxima qualitat de vida física, psicològica i cognitiva. Montse somia poder dir aviat que aconsegueixen gairebé el 100 % d’èxit amb tractaments totalment a mida.

En tancar l’entrevista, Montse formula el missatge que voldria que quedés associat a Nexus: haver ajudat els pacients a ser qui són, a empoderar-se, a creure en ells mateixos i a estimar-se. La presentadora subratlla la necessitat de més líders com ella en el món empresarial per la seva combinació de competència, ètica i humanitat. Es clou la secció «Empremta» remarcant els gairebé 30 anys de trajectòria de la clínica a la terra.

El tècnic de so, Ivan Usón, obre el seu espai amb un to distès i fa referència a la cançó "Fiesta Pagana" de Mago de Oz. Explica que parlarà de què hi havia abans de les festes de Nadal, concretament de celebracions paganes al voltant del solstici d’hivern. Anuncia tres festes principals: les Saturnals, el Nardugan i el Yule, com a antecedents de tradicions nadalenques.

Es descriuen les Saturnals, festes romanes del 17 al 23 de desembre dedicades al déu Saturn. S’hi feien fogueres, cants, banquets, pausa en afers públics i privats i tancament d’escoles i institucions. Els esclaus podien seure a la taula amb els amos, invertint parcialment les jerarquies. Després venien les calendes de gener, amb àpats, intercanvi de regals de Cap d’Any i festes de màscares. Suggereix que part d’aquest esperit perviu en els nostres carnavals i en costums nadalencs. Les Saturnals van desaparèixer progressivament amb l’adopció del cristianisme per part de l’emperador Constantí.

S’explica el Nardugan, festivitat pagana d’algunes comunitats turques. El terme significa "clarejar" o "sol nounat" i la festa se celebra al voltant del solstici (21 de desembre), simbolitzant la victòria de la llum sobre la foscor. El culte als arbres hi és central: es plantaven xiprers a les tombes i es consideraven canals per transmetre oracions. Tradicions com felicitar veïns, estrenar roba, fer regals i organitzar espectacles recorden el Nadal actual. Una pràctica destacada és escriure desitjos en peces de roba de colors i penjar-les als arbres, molt similar a la decoració nadalenca. La divinitat Ülgen, associada a la bondat i l’abundància, és la figura central, i la magrana s’utilitza com a símbol de fertilitat.

Ivan parla del Yule (Llule), un festival nòrdic dedicat a Odin i Frigg que començava al novembre i culminava amb el solstici d’hivern. Incloïa vestir-se de festa, menjar i beure amb abundància i casar-se per honorar la deessa del matrimoni i la fertilitat. La tradició més icònica és el tronc de Nadal (Yule log), que no s’ha de confondre amb el tió català. En el món actual se n’ha conservat la idea en forma de pastís-tronc (braç de trufa de xocolata) i en alguns costums de foc hivernal. Es fan referències culturals, com la sèrie "Vikings", que mostra rituals semblants.

La secció es tanca amb comentaris humorístics sobre com l’Església va adaptar aquestes festes paganes i amb un breu recordatori musical. La presentadora agraeix la col·laboració d’Ivan Usón com a tècnic i divulgador i acomiada el programa anunciant que l’endemà hi tornaran, mantenint el to proper i alegre característic d’«Aquí, a l'Oest»."}]}```