Episodi del magazín Aquí, a l’Oest amb tres blocs principals:
• Actualitat local de les Terres de Lleida • Entrevista literària sobre El biberon de la quinta de Joan Coromines • Tertúlia de xarxes i tendències amb un experiment romàntic en directe i noves modes digitals
• S’eleven a nou els casos de senglars morts per pesta porcina africana (PPA) al Parc de Collserola, a prop de Cerdanyola del Vallès. • El Ministeri d’Agricultura, Ramaderia i Pesca confirma que tots els casos han estat validats pel Laboratori Central de Veterinària d’Algete (Madrid). • Es manté un radi de vigilància de 20 km a les explotacions porcines, amb analítiques totes negatives i sense símptomes de PPA a les granges.
Idea clau: La malaltia, de moment, només afecta fauna salvatge i no les explotacions porcines controlades.
• Al novembre, l’atur baixa un 0,86 % a la demarcació de Lleida: gairebé 1.000 persones deixen d’estar desocupades. • Total d’aturats: 15.726 persones, un 4,15 % menys que fa un any (681 desocupats menys). • Afiliats a la Seguretat Social: 210.040 persones, però amb un descens mensual de 965 afiliats (-0,46 %) respecte a l’octubre. • En perspectiva interanual, hi ha menys aturats i més gent treballant que fa un any. • Desglossament per gènere: més dones aturades (9.200) que homes (6.400). • El gruix de l’atur es concentra al sector serveis, seguit d’indústria, agricultura i construcció.
• Usuaris d’ASPID a la demarcació de Lleida denuncien les dificultats de mobilitat accessible en transport públic per a persones amb mobilitat reduïda. • Fan una acció reivindicativa desplaçant-se en tren, bus urbà i interurbà des de Balaguer, Mollerussa i Tàrrega fins a Lleida. • Problemes detectats: - Rampes i plataformes espatllades o inoperatives - Vehicles sense rampa - Manca de manteniment i comprovacions periòdiques dels sistemes d’accessibilitat • La presidenta d’ASPÍD, Viviana Benditxo, subratlla que el problema no és tant la instal·lació inicial com no revisar ni provar els mecanismes:
"Crec que és més decidir en el manteniment. Una vegada ho hem fet, ho hem fet i allà es queda. I durant el temps ningú ho comprova, o fins que no puja una altra persona."
• Ton Mortardit, encarregat d’accessibilitat, concreta incidències: - Un bus urbà sense rampa - Una línia (L5) on una persona no ha pogut pujar - En Rodalies, el tren s’anul·la, es posen busos: • el primer bus accessible s’omple de seguida • el segon bus no era accessible per a cadires de rodes • L’acció s’emmarca en el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat.
• L’associació Mollerussa Comercial impulsa la campanya “el gran talonari” per incentivar les compres locals fins al 22 de desembre. • Hi participen una quarantena de comerços. • Funcionament: - Cada establiment té una urna pròpia. - Per cada compra de mínim 20 €, el client omple una butlleta. - Es sorteja un únic premi conjunt amb tots els obsequis aportats pels comerços. • Regals variats: sessions de ioga, pràctiques de conduir, descomptes directes, etc. • La presidenta, Lídia Vilaltella, remarca que cada comerç decideix què aporta i això surt especificat a la butlleta. • Es reforça la il·luminació nadalenca amb punts de llum als comerços associats i quatre nous elements.
• 350 nens de 8 escoles de Lleida participen a l’Hospital d’Ossets de Peluix. • Objectiu: reduir la por als hospitals i humanitzar la sanitat. • Organitzen l’Associació d’Estudiants de Ciències de la Salut de la UDL i la PAERI. • Escoles participants: Joc de la Bola, Pràctiques 1, Joan Maragall, Parc de l’Aigua, Espiga, Pràctiques 2, Camps Elisis i Mare de Déu de Montserrat. • Dinàmica: - Els infants porten un peluix “malalt”. - Aprenen a fer radiografies, auscultacions i curar ferides. - Si cal “operar” el peluix, se’ls explica què és un quiròfan i el material que s’hi fa servir. • Iniciativa Teddy Bear Hospital, nascuda a Alemanya, present actualment a uns 90 països.
L’entrevista amb Joan Coromines gira entorn de la seva novel·la El biberon de la quinta, centrada en la Quinta del Biberó i la Guerra Civil, però amb un fort component d’història d’amor.
• Coromines és enginyer tècnic industrial, un perfil no habitual en el món literari, però la necessitat d’escriure li neix d’una història familiar real. • La novel·la és ficció però basada en fets reals: - El protagonista, Julián, està inspirat en el seu avi. - A la portada hi ha el dibuix a llapis d’un soldat al front de l’Ebre, que és un retrat real del seu avi.
"Ell va formar part de la Quinta del Biberó, i va combatre els fronts del Segre... i també després a l’Ebre el van fer presoner."
• El seu avi va ser presoner a Navarra, en un camp de selecció de presoners, després d’haver combatut al Segre i a l’Ebre. • Anys després, Coromines i la seva dona fan un viatge a Navarra i, gairebé per casualitat “paranormal”, descobreixen detalls desconeguts del passat del seu avi, especialment relacionats amb una noia de Baràsoain. • Aquestes “sincronicitats” el marquen profundament i el porten a plantejar-se el llibre.
"Va ser un moment que em va marcar molt la vida, les coses que de tants anys es tornaven a posar soles al seu lloc."
• Coromines insisteix que no és un “llibre de guerra”, sinó una història d’amor situada en la Guerra Civil. • Contexts principals de la novel·la: - Front del Segre i cap de pont de Balaguer (Camarasa–Balaguer), escenari de la batalla del Segre. - Pallars, també zona de front durant mesos. - Navarra i Sant Sebastià, com a espais de rereguarda, on la guerra dura relativament poc i la vida quotidiana continua amb més normalitat. • A Navarra i a Donostia, on la guerra dura aproximadament dos mesos, és més creïble el desenvolupament d’una història d’amor intensa.
• El títol El biberon de la quinta sorgeix principalment d’un joc de paraules amb el nom històric Quinta del Biberó. • Inicialment no tenia una càrrega simbòlica pensada, però després l’autor interpreta que “el biberó de la quinta” és el propi Julián, el protagonista.
• La novel·la retrata el xoc traumàtic d’uns nois de 17 anys enviats al front amb instrucció militar mínima. • Explica que havien estat “entrenats” a la zona d’Agramunt i l’Urgell, però amb una formació molt bàsica. • Al cap de pont de Balaguer es troben amb tropes nacionals molt experimentades i el resultat és una “massacre”. • Conseqüències psicològiques per al Julián: - Trauma per la mort d’amics i situacions límit. - Remordiments constants, fins i tot quan ja és en entorns tranquils al País Basc. • Coromines estableix el paral·lelisme amb la realitat del seu avi, que va quedar “marcat a foc” per tota la vida.
• Tot i que els protagonistes tenen 17–19 anys, el públic principal actual del llibre és gent de 40–50 anys en amunt. • Coromines lamenta la dificultat d’atraure lectors joves: - Competeixen amb xarxes socials, plataformes com Netflix, videojocs, etc. • Considera que la novel·la podria ser una bona porta d’entrada per a joves a la memòria de la Guerra Civil des de l’empatia. • Segons l’autor, el llibre agrada especialment a lectores dones, malgrat la portada “de soldat” que pot fer pensar en un relat purament bèl·lic.
• Una de les intencions centrals de Coromines és evitar el maniqueisme:
"És un llibre que no hi ha bons i no hi ha més. És un llibre que sobretot els personatges són molt humans."
• Tots els personatges, tant d’un bàndol com de l’altre, es presenten com a víctimes arrossegades per un conflicte que els supera. • L’autor vincula això amb l’actualitat: la població civil continua sent qui paga el preu més alt en les guerres, igual que a la Guerra Civil espanyola.
• Coromines veu un risc clar que el pas del temps dilueixi la memòria de la Guerra Civil i de joves com els de la Quinta del Biberó. • Ho nota a les presentacions: hi ha poca gent jove interessada. • Recorda que, en la seva pròpia escolarització, la Guerra Civil gairebé no es tractava: - Sovint quedava pel final del temari i no s’arribava a explicar. • Defensa que el sistema educatiu hauria de incloure la Guerra Civil de forma objectiva, sense instrumentalització política. • Assenyala la manca de bibliografia realment objectiva sobre el conflicte.
• Coromines destaca el paper de la literatura, la historiografia i els documentals com a eines per donar veu als qui no van poder explicar la seva experiència. • Recorda que molts llibres de memòries de combatents, publicats als anys 70–80, estan avui descatalogats. • Recomana especialment:
Sangre y fuego, de Chaves Nogales, com una crònica periodística excepcional i molt objectiva de la Guerra Civil.
• L’autor valora com a molt especials les presentacions al Pallars i Pirineu, que considera “casa seva”. • Ha presentat el llibre a: - Biblioteca de Tremp - Ajuntament de Pobla de Segur (Casa Mauri) - Senterada - Gerri de la Sal - Sort, entre d’altres • Aquestes trobades serveixen per dialogar directament amb els lectors i aprofundir en dubtes o curiositats. • Coromines està escrivint una segona part: - Explicarà per què el Julián no torna a Sant Sebastià en acabar la guerra. - L’acció se situarà sobretot a Alemanya, a l’inici de la Segona Guerra Mundial.
La segona part de l’episodi passa a un to més lleuger i humorístic, amb la tertúlia habitual de tendències i xarxes socials.
Les col·laboradores de xarxes (Txell, Sabina, Karen, Maria, etc.) posen en marxa una “recerca de parella” en directe per al tècnic del programa, Ivan Husson.
• Fa setmanes, parlant d’apps de cites com Tinder o Badoo, l’Ivan havia confessat que no li funcionaven i que li costava trobar parella estable.
• Aprofitant això, la tertúlia organitza una sorpresa totalment real (asseguren que l’Ivan no en sabia res):
- Creen un correu específic: Ivanbuscalamor@gmail.com (especificant que “Ivan” va amb v baixa).
- Expliquen que filtraran els correus i que l’objectiu és trobar una parella “bona i adient”, no una relació esporàdica.
• També conviden les oients a trucar en directe a l’estudi d’EMUN FM per parlar amb l’Ivan i, potencialment, conèixer-lo en antena.
"Això no és un fake, és de veritat. Ens hem proposat trobar-li parella a l’Ivan."
L’Ivan aprofita el moment per definir, mig seriosament mig en broma, el que li agradaria en una parella:
• Edat ideal: - Ell té 27 anys (a punt de fer-ne 28 al gener). - Demana una franja aproximada de 24 a 34 anys (4–5 anys amunt o avall). • Aficions i estil de vida: - No vol algú obsessionat amb escalada extrema o muntanyisme molt exigent. - Accepta senderisme suau i caminades horitzontals; no vol “ràpel per parets”. • Objectiu de la relació: - Una relació seriosa, recíproca i positiva per a tots dos. • Sobre ell mateix, es descriu com: - “Més de sofà i pel·li” que d’activitats hiperactives, però també capaç de sortir de festa. - Manetes: sap muntar mobles, canviar fluorescents i cuinar una mica.
Les companyes el “venen” als oients com un noi maco, simpàtic, amb bona veu i detallista, i insisteixen que la beneficiària serà ella més que ell.
La tertúlia deriva cap a l’ús de plataformes no tradicionals per lligar, i s’explica una novetat a Spotify:
• Abans, per compartir una cançó, calia copiar l’enllaç i enviar-lo per WhatsApp o altres apps. • Ara Spotify habilita un xat intern de missatges directes, de manera que: - Pots enviar cançons, podcasts o audiollibres dins la mateixa app. - Es converteix potencialment en una eina per flirtejar, a través de cançons dedicades. • La funció està disponible per a usuaris gratuïts i de pagament, però només per a majors de 16 anys. • Alhora, Spotify pot: - Detectar enllaços que dues persones ja s’havien enviat fora de la plataforma. - Emprar-ne les metadades per recomanar contactes o millorar seguretat. • Alguns tertulians ho veuen com un pas cap a comunicacions més segures, però d’altres hi detecten riscos de privacitat i “espionatge” de dades. • Es remarca que: - Totes les grans apps convergeixen i integren xat (Instagram, Facebook, X, etc.). - Spotify també permet blocar i reportar perfils, per prevenir abusos.
Paral·lelament, comenten la tradició d’expressar sentiments a través de la música:
• Els antics cassets gravats per regalar a algú especial. • Les playlist dedicades a Spotify com a equivalent modern. • Detalls com els “difurcadors de cascos” per compartir música en excursions d’escola.
La tertúlia es tanca amb un tema de llenguatge juvenil: l’expressió “6-7” (six-seven), escollida com a paraula del 2025 per alguns portals.
• És una expressió que la canalla de primària i ESO fa servir constantment, sovint acompanyada d’un gest de braços en forma de L, amunt i avall. • Alguns tertulians expliquen que l’han sentit molt en: - Rodes de premsa amb nens - Patios d’escola a pobles de Ponent • Origen probable: - La cançó “Dot Dot (6x7)” del raper nord-americà Escrilla. - La lletra evoca un estil de vida urbà i rebel. • S’ha convertit en un meme generacional global: - Té entrada pròpia a Wikipedia. - Les cerques han crescut un 600 % en dos mesos. - Fins i tot hi ha una beguda anomenada “6-7 Water”. - Es veu a xarxes, a la NBA (jugadors celebrant cistelles amb el gest), a TikTok i Instagram. • Significat: - No té un significat fix. - Fa de comodí: pot voler dir “més o menys”, “ni fu ni fa”, “sí però no”, o simplement és una broma sense sentit concret.
"6-7 no sempre vol dir res, però significa tot: és un mem cultural que els joves entenen sense necessitat de definició."
La tertúlia ho interpreta com un exemple de com les noves generacions creen codis propis (com el XD o altres expressions dels millennials), que marquen identitat i pertinença encara que resultin incomprensibles per als adults.
• Salut pública i territori: pesta porcina africana a senglars, però amb control a les granges. • Economia i ocupació: lleu millora de l’atur amb matisos en afiliació. • Drets i accessibilitat: denúncia contundent de les mancances de mobilitat per a persones amb discapacitat. • Comerç local i vida comunitària: campanya de Nadal a Mollerussa. • Educació i salut emocional infantil: Hospital d’Ossets de Peluix. • Memòria històrica i guerra civil: trauma, amor i humanització dels bàndols a través de El biberon de la quinta. • Literatura com a eina de memòria: recomanacions i reflexió sobre el paper de l’escola i els llibres. • Xarxes socials i afectivitat: recerca de parella, límits de les apps i nous usos de plataformes com Spotify. • Llenguatge juvenil i cultura memètica: irrupció de 6-7 com a clau generacional.
Presentació d’**Aquí, a l’Oest**, magazín territorial en xarxa de les Terres de Lleida. Francesc Balanyà saluda l’audiència i els col·laboradors de diverses ràdios locals, així com el tècnic Ivan Husson. Es marca l’estructura del programa: notícies, tema del dia sobre una novel·la de la Guerra Civil i tertúlia de xarxes amb sorpresa.
S’anuncia el **tema del dia**: conversa sobre **història de la Guerra Civil a través de la literatura** amb **Joan Coromines** i el seu llibre *El biberon de la quinta*. Es deixa entreveure una **“sorpresa” a la tertúlia de xarxes**, sense revelar-ne el contingut, creant expectativa. Tot seguit es dona pas a l’informatiu local.
Bloc de notícies amb **Guillem Figuerola**. • **Pesta porcina africana**: 9 senglars morts a Collserola, tots confirmats pel laboratori d’Algete. Es recalca que les **granges en un radi de 20 km** continuen amb **analítiques negatives** i cap símptoma de PPA. • **Atur a Lleida**: baixada del 0,86 % al novembre; 15.726 aturats, amb descens interanual del 4,15 %. Hi ha menys aturats i més gent ocupada que fa un any, tot i una petita caiguda d’afiliats respecte a l’octubre. El gruix de l’atur es concentra en el **sector serveis** i afecta més les **dones**. • **Accessibilitat al transport públic**: usuaris d’ASPÍD en cadira de rodes fan una acció reivindicativa provant trens i busos des de Balaguer, Mollerussa i Tàrrega fins a Lleida. Detecten **rampes espatllades o inexistents** i **busos de substitució no accessibles**. Tant la presidenta Viviana Benditxo com Ton Mortardit denuncien la **manca de manteniment i de sensibilitat** i vinculen l’acció al **Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat**. • **Mollerussa Comercial**: presentació de la campanya nadalenca **“gran talonari”** amb uns 40 comerços. Cada compra de mínim 20 € dona dret a participar en un **sorteig únic** amb tots els obsequis aportats pels establiments. S’hi afegeix la **il·luminació nadalenca** millorada. • **Hospital d’Ossets de Peluix**: 350 infants de 8 escoles de Lleida participen en aquesta activitat de l’Associació d’Estudiants de Ciències de la Salut de la UDL i la PAERI. Porten peluixos “malalts” i aprenen procediments mèdics bàsics per **normalitzar l’entorn hospitalari**. Es contextualitza dins la iniciativa internacional **Teddy Bear Hospital**.
**Júlia García** entrevista **Joan Coromines**, enginyer i escriptor, sobre la seva novel·la *El biberon de la quinta*. ### Origen personal i familiar Coromines explica que el llibre neix de la **història del seu avi**, membre de la **Quinta del Biberó**, que va combatre al **front del Segre** i a la **batalla de l’Ebre**, va ser fet **presoner** i enviat a un camp de selecció a **Navarra**. A la portada del llibre hi figura un retrat del seu avi dibuixat al front. Un viatge posterior de l’autor amb la seva dona a Navarra desencadena el projecte literari: descobreixen **informació inesperada** sobre l’estada de l’avi, relacionada amb **una noia de Baràsoain**. Coromines descriu aquestes coincidències com a gairebé **paranormals** i diu que el van marcar profundament. ### Novel·la de guerra i d’amor Tot i que el context és la **Guerra Civil**, insisteix que **no és un llibre de guerra**, sinó **una història d’amor ambientada en la guerra**. La trama s’inicia als **combats del cap de pont de Balaguer**, passa pel **Pallars** i es trasllada després a **Navarra i Sant Sebastià**, zones de **rereguarda** on la guerra dura poc i la vida és relativament normal, la qual cosa permet que floreixi una **història amorosa intensa**. El protagonista **Julián**, fortament inspirat en l’avi de l’autor, forma part de la Quinta del Biberó. Inicialment, el títol *El biberon de la quinta* neix com un **joc de paraules**, però Coromines acaba veient que “el biberó de la quinta” és ell mateix. ### Trauma, memòria i educació Es detalla l’**impacte psicològic** de la guerra en nois de 17 anys amb **formació militar mínima**, entrenats de manera precària a la zona d’Agramunt. En arribar al front del Segre, s’enfronten a tropes nacionalistes experimentades i pateixen una **“massacre”**. El Julián arrossega **remordiments i records traumàtics** al llarg de tot el llibre. Coromines recorda que el seu avi va quedar **“marcat a foc”** per tota la vida. Relaciona aquesta experiència amb els conflictes actuals: en totes les guerres, **la població civil i els soldats rasos** són els que acaben patint més. El llibre evita el **maniqueisme**: “no hi ha bons i dolents”, sinó **personatges humanitzats** arrossegats per un context bèl·lic. L’autor lamenta el **distanciament dels joves** respecte a la Guerra Civil i la manca de **tractament escolar rigorós** d’aquest període. Defensa una **educació històrica objectiva**, no polititzada, i subratlla la dificultat de trobar bibliografia neutral. ### Recepció i futur literari Fins ara, el gruix de lectors són **adults de mitjana edat i grans**, amb especial bona acollida entre **lectores dones**, tot i l’aspecte bèl·lic de la portada. Coromines recomana el llibre *Sangre y fuego* de **Chaves Nogales** com a crònica periodística imprescindible de la Guerra Civil. Pel que fa a les presentacions, destaca com n’és de **emocionant presentar al Pallars i Pirineu**, amb molta assistència de gent coneguda. Anuncia que està escrivint una **segona part**, situada sobretot a **Alemanya** a l’inici de la **Segona Guerra Mundial**, que explicarà per què el Julián no torna a Sant Sebastià després de la guerra.
S’inicia la **tertúlia de tendències i xarxes socials** amb to distès. Les col·laboradores **Txell, Sabina, Karen i Maria** revelen la **sorpresa** que havien anunciat: posar en marxa una **campanya per trobar parella al tècnic, Ivan Husson**. Recorden que en una tertúlia anterior sobre **Badoo i apps de cites**, l’Ivan havia confessat que no li funcionaven gaire aquestes eines i que **li costava trobar l’amor**. A partir d’això, decideixen crear-li un **perfil “alternatiu”** a través del programa. ### Creació del correu i participació de l’audiència • Anuncien en antena el correu **"Ivanbuscalamor@gmail.com"** (deixant clar que *Ivan* s’escriu amb v baixa) com a canal per a noies interessades. • Expliquen que **filtraran els correus** i intentaran buscar una **parella adequada i amb vocació de relació seriosa**. • També conviden les oients a **trucar en directe** al telèfon de l’emissora per parlar amb l’Ivan i, potencialment, conèixer-lo d’entrada per veu. • Es barregen **humor i seriositat**, remarcant que **no és una broma**: el programa assumeix el repte de trobar-li parella de debò. ### Perfil i preferències de l’Ivan L’Ivan, mig sorprès i mig divertit, concreta alguns **requisits i desitjos**: • Té **27 anys** (farà 28 al gener) i prefereix una franja d’edat per a la parella d’uns **24 a 34 anys**. • Valora que **no hi hagi una diferència d’edat massa gran**, per coincidència de prioritats vitals. • Demana, en to humorístic però clar, que la noia **no sigui d’“escalada extrema” ni de muntanyisme radical**; accepta senderisme i activitats suaus, però no vol “fer ràpel per algun lloc”. • Vol una relació d’**amor recíproc i que aporti coses positives a tots dos**. Les tertulianes el presenten com un **noi “de sofà i pel·li” però també de festa**, amb **bona veu, simpàtic, que sap cuinar, fer feines de casa i muntar mobles**. Ell admet que se li dóna malament “vendre’s”, i són les companyes qui reforcen el seu perfil de manera afectuosa i bromista. Es deixa la porta oberta a què, si la història prospera, la futura parella pugui **explicar-ho en directe al programa**.
Un cop presentat el correu **Ivanbuscalamor@gmail.com**, la tertúlia s’eixampla cap a la **relació entre música, apps i relacions afectives**. ### Missatges directes a Spotify La Txell i la resta expliquen que **Spotify ha incorporat un xat intern de missatges directes**: • Fins ara, per compartir una cançó calia **sortir de Spotify** i enganxar l’enllaç a WhatsApp o una altra app. • Ara es poden enviar **cançons, podcasts o audiollibres** directament a altres usuaris dins de Spotify. • Això obre la porta a **lligar a través de la música**: enviar cançons amb lletra significativa, playlists dedicades, etc. • La funció és per a usuaris **gratuïts i de pagament**, però només **majors de 16 anys**. ### Privacitat i convergència d’apps També s’assenyala que Spotify: • Pot **identificar enllaços** que ja s’han compartit per fora de la plataforma i en guarda **metadades**. • Justifica això per **motivs de seguretat i recomanació de contactes**, però alguns tertulians perceben un cert **risc en termes de privacitat**. Es comenta que **totes les grans apps** (Instagram, Facebook, X) tendeixen a **integrar múltiples funcions** (xat, stories, vídeos, etc.), i ara **Spotify se suma a aquesta tendència**. També permet **bloquejar i reportar perfils**, oferint algunes garanties bàsiques. ### Música, amor i nostàlgia La conversa es torna més nostàlgica i personal: • Recorden quan es feien **cassets gravats a mà** per regalar a amics o parelles amb cançons dedicades. • Parlen dels **difurcadors de cascos** per escoltar la mateixa música en excursions d’escola. • Destaquen que la música sempre ha estat una **experiència compartida**, ja sigui en **concerts**, en un **autobús de colònies** o ara **en línia**. Tot plegat reforça la idea que **la música és un llenguatge afectiu potent**, i que tant abans com ara serveix per **expressar sentiments** de manera subtil o explícita.
En el tram final, la tertúlia gira cap al **llenguatge juvenil** i el fenomen de l’expressió **“6-7”**. ### Què és "6-7"? • Es tracta d’una **expressió d’argot infantil i adolescent** molt utilitzada per la **generació alfa**. • S’acompanya sovint d’un **gest de braços flexionats en forma de L**, moguts amunt i avall. • Els tertulians expliquen que la senten constantment en **patis d’escola, rodes de premsa amb nens i activitats juvenils** a pobles de Ponent. ### Origen i expansió • L’origen probable és la cançó **“Dot Dot (6x7)”** del raper **Escrilla**, amb un imaginari d’estil de vida urbà i rebel. • La seva popularitat ha explotat a **TikTok, Instagram i altres xarxes**, fins al punt que: - S’ha creat una **entrada específica a Wikipedia**. - Les cerques del terme han pujat un **600 %** en dos mesos. - S’ha llançat fins i tot una **beguda anomenada “6-7 Water”**. - Jugadors de la **NBA** han incorporat el gest en celebracions. ### Significat o no-significat • Segons la definició recollida a internet, **no té un significat fix**: - Funciona com un **comodí** per expressar gairebé qualsevol cosa. - Pot voler dir “ni fu ni fa”, “més o menys”, “bé però no massa”, o simplement fer broma. • Es compara amb expressions d’altres generacions com **“XD”**: codis que tenen sentit principalment **dins del propi grup d’edat**. La secció es tanca amb un resum irònic: de la tertúlia els oients s’enduen que **“6-7” és la paraula de l’any sense significat clar**, que existeix el correu **Ivanbuscalamor@gmail.com** per ajudar el tècnic del programa a trobar parella, i que les xarxes i la música continuen sent **espais centrals de socialització i d’humor** per a totes les edats. Francesc Balanyà acomiada el bloc amb el compromís de seguir el fil de l’aventura romàntica de l’Ivan en futurs programes.