02/12/2025

#3292 - Memòria de guerra i amor, apps i 6‑7

Aquí, a l'Oest

Visió general de l’episodi

Episodi del magazín Aquí, a l’Oest amb tres blocs principals:

• Actualitat local de les Terres de Lleida • Entrevista literària sobre El biberon de la quinta de Joan Coromines • Tertúlia de xarxes i tendències amb un experiment romàntic en directe i noves modes digitals

---

1. Notícies de proximitat

1.1. Pesta porcina africana a senglars

• S’eleven a nou els casos de senglars morts per pesta porcina africana (PPA) al Parc de Collserola, a prop de Cerdanyola del Vallès. • El Ministeri d’Agricultura, Ramaderia i Pesca confirma que tots els casos han estat validats pel Laboratori Central de Veterinària d’Algete (Madrid). • Es manté un radi de vigilància de 20 km a les explotacions porcines, amb analítiques totes negatives i sense símptomes de PPA a les granges.

Idea clau: La malaltia, de moment, només afecta fauna salvatge i no les explotacions porcines controlades.

1.2. Dades d’atur a Lleida

• Al novembre, l’atur baixa un 0,86 % a la demarcació de Lleida: gairebé 1.000 persones deixen d’estar desocupades. • Total d’aturats: 15.726 persones, un 4,15 % menys que fa un any (681 desocupats menys). • Afiliats a la Seguretat Social: 210.040 persones, però amb un descens mensual de 965 afiliats (-0,46 %) respecte a l’octubre. • En perspectiva interanual, hi ha menys aturats i més gent treballant que fa un any. • Desglossament per gènere: més dones aturades (9.200) que homes (6.400). • El gruix de l’atur es concentra al sector serveis, seguit d’indústria, agricultura i construcció.

1.3. Mobilitat i discapacitat: mancances greus

• Usuaris d’ASPID a la demarcació de Lleida denuncien les dificultats de mobilitat accessible en transport públic per a persones amb mobilitat reduïda. • Fan una acció reivindicativa desplaçant-se en tren, bus urbà i interurbà des de Balaguer, Mollerussa i Tàrrega fins a Lleida. • Problemes detectats: - Rampes i plataformes espatllades o inoperatives - Vehicles sense rampa - Manca de manteniment i comprovacions periòdiques dels sistemes d’accessibilitat • La presidenta d’ASPÍD, Viviana Benditxo, subratlla que el problema no és tant la instal·lació inicial com no revisar ni provar els mecanismes:

"Crec que és més decidir en el manteniment. Una vegada ho hem fet, ho hem fet i allà es queda. I durant el temps ningú ho comprova, o fins que no puja una altra persona."

• Ton Mortardit, encarregat d’accessibilitat, concreta incidències: - Un bus urbà sense rampa - Una línia (L5) on una persona no ha pogut pujar - En Rodalies, el tren s’anul·la, es posen busos: • el primer bus accessible s’omple de seguida • el segon bus no era accessible per a cadires de rodes • L’acció s’emmarca en el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat.

1.4. Campanya de Nadal a Mollerussa

• L’associació Mollerussa Comercial impulsa la campanya “el gran talonari” per incentivar les compres locals fins al 22 de desembre. • Hi participen una quarantena de comerços. • Funcionament: - Cada establiment té una urna pròpia. - Per cada compra de mínim 20 €, el client omple una butlleta. - Es sorteja un únic premi conjunt amb tots els obsequis aportats pels comerços. • Regals variats: sessions de ioga, pràctiques de conduir, descomptes directes, etc. • La presidenta, Lídia Vilaltella, remarca que cada comerç decideix què aporta i això surt especificat a la butlleta. • Es reforça la il·luminació nadalenca amb punts de llum als comerços associats i quatre nous elements.

1.5. Hospital d’Ossets de Peluix a Lleida

• 350 nens de 8 escoles de Lleida participen a l’Hospital d’Ossets de Peluix. • Objectiu: reduir la por als hospitals i humanitzar la sanitat. • Organitzen l’Associació d’Estudiants de Ciències de la Salut de la UDL i la PAERI. • Escoles participants: Joc de la Bola, Pràctiques 1, Joan Maragall, Parc de l’Aigua, Espiga, Pràctiques 2, Camps Elisis i Mare de Déu de Montserrat. • Dinàmica: - Els infants porten un peluix “malalt”. - Aprenen a fer radiografies, auscultacions i curar ferides. - Si cal “operar” el peluix, se’ls explica què és un quiròfan i el material que s’hi fa servir. • Iniciativa Teddy Bear Hospital, nascuda a Alemanya, present actualment a uns 90 països.

---

2. Tema del dia: “El biberon de la quinta”

2.1. De l’enginyeria a la literatura

L’entrevista amb Joan Coromines gira entorn de la seva novel·la El biberon de la quinta, centrada en la Quinta del Biberó i la Guerra Civil, però amb un fort component d’història d’amor.

• Coromines és enginyer tècnic industrial, un perfil no habitual en el món literari, però la necessitat d’escriure li neix d’una història familiar real. • La novel·la és ficció però basada en fets reals: - El protagonista, Julián, està inspirat en el seu avi. - A la portada hi ha el dibuix a llapis d’un soldat al front de l’Ebre, que és un retrat real del seu avi.

"Ell va formar part de la Quinta del Biberó, i va combatre els fronts del Segre... i també després a l’Ebre el van fer presoner."

2.2. Origen de la història: el viatge a Navarra

• El seu avi va ser presoner a Navarra, en un camp de selecció de presoners, després d’haver combatut al Segre i a l’Ebre. • Anys després, Coromines i la seva dona fan un viatge a Navarra i, gairebé per casualitat “paranormal”, descobreixen detalls desconeguts del passat del seu avi, especialment relacionats amb una noia de Baràsoain. • Aquestes “sincronicitats” el marquen profundament i el porten a plantejar-se el llibre.

"Va ser un moment que em va marcar molt la vida, les coses que de tants anys es tornaven a posar soles al seu lloc."

2.3. Novel·la de guerra… i sobretot d’amor

• Coromines insisteix que no és un “llibre de guerra”, sinó una història d’amor situada en la Guerra Civil. • Contexts principals de la novel·la: - Front del Segre i cap de pont de Balaguer (Camarasa–Balaguer), escenari de la batalla del Segre. - Pallars, també zona de front durant mesos. - Navarra i Sant Sebastià, com a espais de rereguarda, on la guerra dura relativament poc i la vida quotidiana continua amb més normalitat. • A Navarra i a Donostia, on la guerra dura aproximadament dos mesos, és més creïble el desenvolupament d’una història d’amor intensa.

2.4. El títol i el simbolisme

• El títol El biberon de la quinta sorgeix principalment d’un joc de paraules amb el nom històric Quinta del Biberó. • Inicialment no tenia una càrrega simbòlica pensada, però després l’autor interpreta que “el biberó de la quinta” és el propi Julián, el protagonista.

2.5. Impacte psicològic de la guerra

• La novel·la retrata el xoc traumàtic d’uns nois de 17 anys enviats al front amb instrucció militar mínima. • Explica que havien estat “entrenats” a la zona d’Agramunt i l’Urgell, però amb una formació molt bàsica. • Al cap de pont de Balaguer es troben amb tropes nacionals molt experimentades i el resultat és una “massacre”. • Conseqüències psicològiques per al Julián: - Trauma per la mort d’amics i situacions límit. - Remordiments constants, fins i tot quan ja és en entorns tranquils al País Basc. • Coromines estableix el paral·lelisme amb la realitat del seu avi, que va quedar “marcat a foc” per tota la vida.

2.6. Memòria històrica i lectors joves

• Tot i que els protagonistes tenen 17–19 anys, el públic principal actual del llibre és gent de 40–50 anys en amunt. • Coromines lamenta la dificultat d’atraure lectors joves: - Competeixen amb xarxes socials, plataformes com Netflix, videojocs, etc. • Considera que la novel·la podria ser una bona porta d’entrada per a joves a la memòria de la Guerra Civil des de l’empatia. • Segons l’autor, el llibre agrada especialment a lectores dones, malgrat la portada “de soldat” que pot fer pensar en un relat purament bèl·lic.

2.7. Bons i dolents? Humanització dels personatges

• Una de les intencions centrals de Coromines és evitar el maniqueisme:

"És un llibre que no hi ha bons i no hi ha més. És un llibre que sobretot els personatges són molt humans."

• Tots els personatges, tant d’un bàndol com de l’altre, es presenten com a víctimes arrossegades per un conflicte que els supera. • L’autor vincula això amb l’actualitat: la població civil continua sent qui paga el preu més alt en les guerres, igual que a la Guerra Civil espanyola.

2.8. Risc d’oblit i paper de l’educació

• Coromines veu un risc clar que el pas del temps dilueixi la memòria de la Guerra Civil i de joves com els de la Quinta del Biberó. • Ho nota a les presentacions: hi ha poca gent jove interessada. • Recorda que, en la seva pròpia escolarització, la Guerra Civil gairebé no es tractava: - Sovint quedava pel final del temari i no s’arribava a explicar. • Defensa que el sistema educatiu hauria de incloure la Guerra Civil de forma objectiva, sense instrumentalització política. • Assenyala la manca de bibliografia realment objectiva sobre el conflicte.

2.9. Literatura, memòria i recomanacions

• Coromines destaca el paper de la literatura, la historiografia i els documentals com a eines per donar veu als qui no van poder explicar la seva experiència. • Recorda que molts llibres de memòries de combatents, publicats als anys 70–80, estan avui descatalogats. • Recomana especialment:

Sangre y fuego, de Chaves Nogales, com una crònica periodística excepcional i molt objectiva de la Guerra Civil.

2.10. Presentacions al territori i futur literari

• L’autor valora com a molt especials les presentacions al Pallars i Pirineu, que considera “casa seva”. • Ha presentat el llibre a: - Biblioteca de Tremp - Ajuntament de Pobla de Segur (Casa Mauri) - Senterada - Gerri de la Sal - Sort, entre d’altres • Aquestes trobades serveixen per dialogar directament amb els lectors i aprofundir en dubtes o curiositats. • Coromines està escrivint una segona part: - Explicarà per què el Julián no torna a Sant Sebastià en acabar la guerra. - L’acció se situarà sobretot a Alemanya, a l’inici de la Segona Guerra Mundial.

---

3. Tertúlia de xarxes: amor, apps i llenguatge juvenil

La segona part de l’episodi passa a un to més lleuger i humorístic, amb la tertúlia habitual de tendències i xarxes socials.

3.1. Operació “Ivan busca l’amor”

Les col·laboradores de xarxes (Txell, Sabina, Karen, Maria, etc.) posen en marxa una “recerca de parella” en directe per al tècnic del programa, Ivan Husson.

• Fa setmanes, parlant d’apps de cites com Tinder o Badoo, l’Ivan havia confessat que no li funcionaven i que li costava trobar parella estable. • Aprofitant això, la tertúlia organitza una sorpresa totalment real (asseguren que l’Ivan no en sabia res): - Creen un correu específic: Ivanbuscalamor@gmail.com (especificant que “Ivan” va amb v baixa). - Expliquen que filtraran els correus i que l’objectiu és trobar una parella “bona i adient”, no una relació esporàdica. • També conviden les oients a trucar en directe a l’estudi d’EMUN FM per parlar amb l’Ivan i, potencialment, conèixer-lo en antena.

"Això no és un fake, és de veritat. Ens hem proposat trobar-li parella a l’Ivan."

3.2. Quin perfil busca l’Ivan?

L’Ivan aprofita el moment per definir, mig seriosament mig en broma, el que li agradaria en una parella:

• Edat ideal: - Ell té 27 anys (a punt de fer-ne 28 al gener). - Demana una franja aproximada de 24 a 34 anys (4–5 anys amunt o avall). • Aficions i estil de vida: - No vol algú obsessionat amb escalada extrema o muntanyisme molt exigent. - Accepta senderisme suau i caminades horitzontals; no vol “ràpel per parets”. • Objectiu de la relació: - Una relació seriosa, recíproca i positiva per a tots dos. • Sobre ell mateix, es descriu com: - “Més de sofà i pel·li” que d’activitats hiperactives, però també capaç de sortir de festa. - Manetes: sap muntar mobles, canviar fluorescents i cuinar una mica.

Les companyes el “venen” als oients com un noi maco, simpàtic, amb bona veu i detallista, i insisteixen que la beneficiària serà ella més que ell.

3.3. Lligar a Spotify: missatges directes i privacitat

La tertúlia deriva cap a l’ús de plataformes no tradicionals per lligar, i s’explica una novetat a Spotify:

• Abans, per compartir una cançó, calia copiar l’enllaç i enviar-lo per WhatsApp o altres apps. • Ara Spotify habilita un xat intern de missatges directes, de manera que: - Pots enviar cançons, podcasts o audiollibres dins la mateixa app. - Es converteix potencialment en una eina per flirtejar, a través de cançons dedicades. • La funció està disponible per a usuaris gratuïts i de pagament, però només per a majors de 16 anys. • Alhora, Spotify pot: - Detectar enllaços que dues persones ja s’havien enviat fora de la plataforma. - Emprar-ne les metadades per recomanar contactes o millorar seguretat. • Alguns tertulians ho veuen com un pas cap a comunicacions més segures, però d’altres hi detecten riscos de privacitat i “espionatge” de dades. • Es remarca que: - Totes les grans apps convergeixen i integren xat (Instagram, Facebook, X, etc.). - Spotify també permet blocar i reportar perfils, per prevenir abusos.

Paral·lelament, comenten la tradició d’expressar sentiments a través de la música:

• Els antics cassets gravats per regalar a algú especial. • Les playlist dedicades a Spotify com a equivalent modern. • Detalls com els “difurcadors de cascos” per compartir música en excursions d’escola.

3.4. El fenomen “6-7”: paraula de l’any

La tertúlia es tanca amb un tema de llenguatge juvenil: l’expressió “6-7” (six-seven), escollida com a paraula del 2025 per alguns portals.

• És una expressió que la canalla de primària i ESO fa servir constantment, sovint acompanyada d’un gest de braços en forma de L, amunt i avall. • Alguns tertulians expliquen que l’han sentit molt en: - Rodes de premsa amb nens - Patios d’escola a pobles de Ponent • Origen probable: - La cançó “Dot Dot (6x7)” del raper nord-americà Escrilla. - La lletra evoca un estil de vida urbà i rebel. • S’ha convertit en un meme generacional global: - Té entrada pròpia a Wikipedia. - Les cerques han crescut un 600 % en dos mesos. - Fins i tot hi ha una beguda anomenada “6-7 Water”. - Es veu a xarxes, a la NBA (jugadors celebrant cistelles amb el gest), a TikTok i Instagram. • Significat: - No té un significat fix. - Fa de comodí: pot voler dir “més o menys”, “ni fu ni fa”, “sí però no”, o simplement és una broma sense sentit concret.

"6-7 no sempre vol dir res, però significa tot: és un mem cultural que els joves entenen sense necessitat de definició."

La tertúlia ho interpreta com un exemple de com les noves generacions creen codis propis (com el XD o altres expressions dels millennials), que marquen identitat i pertinença encara que resultin incomprensibles per als adults.

---

4. Eixos temàtics principals

• Salut pública i territori: pesta porcina africana a senglars, però amb control a les granges. • Economia i ocupació: lleu millora de l’atur amb matisos en afiliació. • Drets i accessibilitat: denúncia contundent de les mancances de mobilitat per a persones amb discapacitat. • Comerç local i vida comunitària: campanya de Nadal a Mollerussa. • Educació i salut emocional infantil: Hospital d’Ossets de Peluix. • Memòria històrica i guerra civil: trauma, amor i humanització dels bàndols a través de El biberon de la quinta. • Literatura com a eina de memòria: recomanacions i reflexió sobre el paper de l’escola i els llibres. • Xarxes socials i afectivitat: recerca de parella, límits de les apps i nous usos de plataformes com Spotify. • Llenguatge juvenil i cultura memètica: irrupció de 6-7 com a clau generacional.

Marcadors

Darrers podcast