Programa de magazín local d’aquí, a l’Oest (EMUN FM) amb tres blocs principals:
• Literatura i patrimoni local: presentació d’un volum sobre Granyena de Segarra. • Turisme esportiu i BTT: projecte Territori L’Upodall a la Conca de Tremp. • Medi ambient i pagesia: conflicte amb les ZEPA i preocupació per la Pesta Porcina Africana (PPA).
• La secció literària presenta el nou volum de la col·lecció d’inventaris del patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic de la Segarra, dedicat a Granyena de Segarra. • L’autora, Mercè Salsench, explica que l’estiu de 2022 va proposar al director de la col·lecció, Jordi Oliva, dedicar un volum al municipi, perquè hi havia poca bibliografia i no es feia justícia a la riquesa patrimonial del poble. • El treball de camp i d’arxiu es va desenvolupar entre l’estiu de 2022 i l’hivern de 2023.
• Mercè Salsench és llicenciada en Història (UNED) i màster en Arxivística i Governança de la Informació (UAB), i treballa com a arxivera i investigadora. • Aquest bagatge fa que el llibre insisteixi molt en documentació d’arxiu: per a cada casa, pleta o edifici, s’intenta trobar context històric, genealogies i datacions. • El volum incorpora una breu història del nucli basada en documentació inèdita.
L’obra té unes 230 pàgines, pròleg d’Albert Turull, i fotografies de l’autora i de Josep Maria Santés Masses. Es combina fotografia actual amb imatge històrica (fons Agustí Duran i Sanpere, Joan Artigues, etc.) i aportacions de veïns.
• Introducció i context urbà
- Evolució urbanística des de l’edat mitjana fins a inicis del segle XX.
- Configuració de carrers, places i portals, antiga muralla closa i ubicació de l’església anterior.
• Arqueologia
- Castell de Granyena, molt mitificat com a “castell dels templers”.
- Església primitiva.
- Jaciment paleolític als voltants.
- Molins de vent fariners antics.
• Arquitectura civil
- Cases de llenatges econòmicament rellevants, amb descripció de famílies i trajectòries.
- Edificis amb inscripcions, dates o elements cisellats singulars.
- Evolució de la casa de la vila (Ajuntament).
- Molins d’oli i altres equipaments.
• Arquitectura religiosa
- Església parroquial neoclàssica, molt gran en relació amb el poble.
- Església de Sant Pere i el seu antic cementiri adjunt.
- Santuari de la Mare de Déu del Camí, centre de devoció comarcal i receptor de pelegrinatges de fa segles.
• Arquitectura popular (el gruix més gran de l’inventari)
- Classificació temàtica: aigua, bestiar, refugi…
- Més de 50 cabanes de volta, 12 pletes, aixoplucs, cisternes, pous, pallisses, masos, marges de pedra seca.
- Destaca el marge de la Carlana, de longitud quilomètrica.
- En total, es cataloguen més de 180 béns.
• Escultura i elements litúrgics
- Imatge religiosa diversa.
- Descobriment sorprenent al cementiri vell del segle XIX: a l’interior d’una capella, s’hi conserven làpides i elements funeraris reaprofitats, alguns datables als segles XVII–XVIII.
- Campanes i altres peces de metall.
- Gran quantitat d’exvots i retaulons de fusta oferts al santuari de la Mare de Déu del Camí.
• Patrimoni dispers
- No tot el patrimoni roman al terme: algunes peces són al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, al Museu Etnològic de Barcelona i al Museu d’Arqueologia Ramon Boleda de Verdú.
• Tot i la bona conservació de molta arquitectura popular, diversos béns culturals d’interès (BCIN/Bé catalogat) es troben en mal estat: el castell, el molí de vent, part del patrimoni religiós.
• L’entrevista planteja un debat:
- El despoblament i la petitesa del municipi (uns 150 habitants) han ajudat a conservar elements?
- Alhora, la manca de recursos dificulta la restauració.
• Es remarca la importància d’aquestes publicacions per:
- Fer visible un territori que sovint no ha estat centre de poder ni protagonista dels grans relats històrics.
- Fixar per escrit i en imatge un patrimoni que, sense documentació, corre el risc de desaparèixer de la memòria.
• El llibre es presentarà el 12 de desembre a les 19 h, a la Sala Bou de Cervera.
• S’integra a la col·lecció de la Fundació Jordi Casés i Llebot, que ja ha publicat volums dedicats a Sant Guim de la Plana, Torà, Ivorra, Estaràs, Massoteres, Torrefeta i Florejacs, Guissona i Tarroja, configurant una mena d’“enciclopèdia” del patrimoni de la Segarra.
• A la secció Redescobrint-nos, la Júlia presenta Territori L’Upodall, una associació de la Conca de Tremp dedicada a recuperar i mantenir antics camins i senders per convertir la zona en un destí de referència per a la BTT.
• L’Andreu Tomàs explica l’origen:
- Un grup d’amics que feien mountain bike va transformar una cursa a peu nocturna, “La cuca de llum” (a Talarn), en una cursa/marxa de BTT.
- Per fer-la possible, van començar a arreglar camins existents i a obrir-ne de nous.
- Any rere any, la cursa creix i amb ella creix el projecte de senders, fins a adquirir una dimensió reconeguda arreu com a Territori L’Upodall.
• La morfologia de la Conca de Tremp és clau:
• Gran diversitat de terrenys en pocs quilòmetres:
• Territori L’Upodall és una associació sense ànim de lucre:
• Fonts de finançament:
• La idea central és una “roda” de beneficis compartits:
“És una roda que, si tots la fem rodar, arribarà a un punt que la inèrcia la farà imparable.”
• A més de l’esport, el projecte aporta manteniment actiu de l’entorn i una estratègia de turisme sostenible basat en el respecte al medi i en el retorn al territori.
• L’espai tanca animant els oients amants de la BTT a visitar la Conca de Tremp, provar les rutes i descobrir aquest “entorn privilegiat” de proximitat.
L’últim bloc, Lleida Natura, condueix a una conversa llarga i densa sobre medi ambient, polítiques europees, pagesia i fauna, amb la intervenció de Carol Aixut, responsable de Medi Ambient d’Unió de Pagesos.
• Es parla de la tractorada i mobilitzacions recents contra la situació actual de les ZEPA (Zones Especials de Protecció d’Aus) a la plana de Lleida. • La queixa central de les organitzacions agràries (Unió de Pagesos, JARC, Revolta Pagesa, comunitats de regants, etc.) és doble:
• En una reunió recent amb Territori i Agricultura, el departament proposa crear taules de treball per buscar solucions.
• Les organitzacions agràries ho rebutgen com a dilació: asseguren que la feina de diagnosi ja està feta des de fa 20 anys, i el que cal és decidir.
“Les taules de treball anem perdent temps, ja portem 20 anys així.”
• Les zones ZEPA fan que moltes hectàrees potencialment regables no puguin rebre reg de transformació; en el millor dels casos, només reg de suport amb una dotació molt baixa d’aigua. • Es denuncien situacions incoherents:
• El programa contextualitza: els secans de Ponent són un hàbitat de molt alt valor europeu, molt escàs, per això s’hi concentren figures de protecció. • Es recorda el discurs històric segons el qual els pagesos serien compensats econòmicament per les restriccions; Carol Aixut afirma que, en la pràctica, aquestes compensacions no han arribat:
• Això alimenta la sensació d’haver estat enganyats i d’una deixadesa administrativa de dues dècades.
• Es vincula directament la ZEPA amb el despoblament:
• Es critica que:
• Es recorda l’Estatut del Món Rural, que hauria d’obligar a revisar polítiques amb perspectiva de micropobles i territori rural, però que en la pràctica encara no canvia inèrcies.
• A la reunió recent:
“Ells no han vingut amb la feina feta, ells han vingut sense propostes ni res.”
• Les organitzacions agràries reclamen taules polítiques reals, no només tècniques, i recordar que els pagesos tenen doble feina: les explotacions i la defensa del sector.
• Es qüestiona el discurs que el turisme de natura i les energies renovables substitueixen o compensen la pèrdua d’espai agrari:
• Es tracta breument la Pesta Porcina Africana (PPA):
• De moment, el focus conegut és a Collserola, en fauna salvatge (porc senglar), no en granges.
• Les organitzacions agràries veuen amb molta preocupació que la malaltia hagi aparegut sobtadament a Collserola, obviant les zones de frontera on s’esperava que entrés primer. • Es demana:
• Exemple local: a la collita de panís d’una sola hectàrea, un pagès compta 15 porcs senglars fugint del camp, il·lustrant el grau d’overpoblació.
• A banda de la PPA, es fa referència a altres conflictes amb fauna:
• Es critica que les taules de gestió de fauna sovint siguin espais informatius i no de decisió, i que això ha provocat que alguns sindicats s’aixequessin de la taula.
• La tractorada ha superat les expectatives de participació (uns 100 tractors), cosa que mostra un alt grau de malestar al món agrari.
• Les entitats insistiran en la pressió:
- S’ha convocat una nova reunió el 12 de desembre i es reclama que es faci al territori de Lleida, no a Barcelona.
- Es demana al govern català que traslladi el problema a Europa i revisi la Declaració d’Impacte Ambiental de les ZEPA.
• Hi ha un cert escepticisme sobre la capacitat real de canviar el mapa de protecció a escala europea, però la pagesia no vol esperar 20 anys més i reclama solucions tangibles a curt i mig termini.
• Els inventaris com el de Granyena de Segarra:
• Projectes com Territori L’Upodall mostren com:
• El bloc de Lleida Natura posa damunt la taula:
En conjunt, l’episodi ofereix una mirada coherent al territori de Ponent: des del patrimoni material i espiritual dels pobles petits, passant per iniciatives de turisme actiu, fins als grans debats sobre com compatibilitzar natura, pagesia i futur dels pobles rurals.
Mercè Salsench explica com va proposar el llibre a Jordi Oliva el 2022 i com va dur a terme el gruix del treball entre l’estiu de 2022 i l’hivern de 2023, tot i les seves reticències inicials amb l’arquitectura popular. Es menciona la mida reduïda del poble i la poca bibliografia existent.
Es comenta la imatge idealitzada del castell dels templers i la devoció al santuari de la Mare de Déu del Camí. L’autora assenyala que, fins ara, la principal obra era un llibre dels anys 70 d’un mossèn, amb enfocament sobretot religiós, i que faltava un estudi global del nucli i de l’arquitectura popular.
S’explica l’estructura del llibre: introducció sobre l’evolució urbanística, descripció de carrers, places i portals; apartat d’arqueologia amb castell, església primitiva, jaciment paleolític i molins de vent; i apartat d’arquitectura civil centrat en cases de famílies rellevants, edificis amb inscripcions, l’Ajuntament i els molins d’oli.
Es detalla l’apartat d’arquitectura religiosa (església neoclàssica, església de Sant Pere amb cementiri antic, santuari de la Mare de Déu del Camí) i es presenta la part més extensa del volum: l’arquitectura popular, amb més de 50 cabanes de volta, 12 pletes, refugis, cisternes, pous, pallisses, masos i un marge de la Carlana de gran longitud.
L’autora parla de l’inventari d’escultura religiosa i de la troballa d’elements funeraris antics reutilitzats en una capella del cementiri vell. Es destaquen les campanes, exvots i retaulons de fusta de la Mare de Déu del Camí, i es recorda que part del patrimoni es troba en museus de Solsona, Barcelona i Verdú.
Es planteja si la mida reduïda del poble ha afavorit la conservació. Mercè Salsench reconeix que hi ha molta arquitectura popular ben preservada, però també béns catalogats en mal estat, com el castell, el molí de vent o alguns edificis religiosos, i que caldria més implicació en la seva restauració.
Mercè Salsench comenta la duresa d’algunes tasques d’inventari, com mesurar exvots al fred, i la satisfacció de veure el projecte completat. Es repassa la col·lecció d’inventaris ja publicats per la Fundació, es destaca el caràcter quasi enciclopèdic de l’obra sobre la Segarra i s’acomiada l’entrevista remarcant que aquests llibres «fan territori» i cal que la gent els llegeixi.
A la secció Redescobrint-nos, la Júlia presenta la Conca de Tremp i l’associació Territori L’Upodall, que recupera i millora camins i senders per convertir la zona en un paradís per a la BTT. L’Andreu Tomàs explica l’origen del projecte a partir de la transformació de la cursa nocturna «La cuca de llum» en prova de mountain bike.
L’Andreu descriu les característiques de la Conca de Tremp: una conca amb altitud adequada per pujar a cims i fer llargues baixades fins a Tremp i pobles veïns, i una enorme varietat de terrenys (boscos, argiles singulars, roques) que permeten canviar constantment de paisatge en pocs quilòmetres.
Es detalla que Territori L’Upodall és una associació sense ànim de lucre, sostinguda per socis i entitats col·laboradores (hotels, bars, negocis i particulars) que fan aportacions anuals. Tots els diners es reinverteixen en la millora de corriols, senyalització i difusió. S’explica la idea de la «roda»: més millora de camins genera més visitants, que omplen els establiments locals i permeten noves inversions.
Carol Aixut relata la reunió amb Territori i Agricultura, on el Govern proposa taules de treball però les organitzacions agràries insisteixen que fa 20 anys que s’està parlant del mateix. Es critica que les ZEPA no han complert els objectius de biodiversitat i han impedit aprofitar el potencial del canal Segarra-Garrigues i del reg de suport, amb casos de finques partides i decisions percebudes com arbitràries.
Es lamenta que, dues dècades després, encara falten plans d’ús i gestió i òrgans rectors per a moltes ZEPA. S’insisteix en la necessitat d’estudis rigorosos per saber què funciona i què no, tant per a la biodiversitat com per a la pagesia, i s’apunta que la sensació és la d’haver avançat «a cegues» en molts aspectes.
El programa recorda que els secans de Ponent són hàbitats molt valuosos a escala europea i per això s’hi concentren ZEPA. Es recupera la vella promesa institucional que els pagesos rebrien compensacions i que podien viure de la preservació; Carol Aixut explica que, en realitat, aquestes compensacions pràcticament no han existit.
Carol Aixut denúncia una deixadesa de 20 anys en la gestió de les ZEPA, amb compensacions irrisòries i poca consideració per les famílies que viuen de la terra. Es posa èmfasi que els pagesos són actors clau de la biodiversitat, malgrat que sovint se’ls percep com a poc sensibles al medi, i que la frustració ve d’haver estat enganyats i ignorats.
Es distingeix entre els animals que la pagesia aprecia i conviu (niuets, fauna variada) i els problemes amb plagues com els conills o el porc senglar. També es recorden conflictes amb la gestió de la fauna cinegètica en zones ZEPA i altres figures de protecció, que agreugen la pressió sobre els conreus.
S’analitza la gran participació a la tractorada, considerada un èxit i reflex del cansament del sector. Les entitats esperaven sortir de la reunió amb resultats concrets però en van sortir decebudes. Es prepara una nova cita el dia 12, amb la voluntat d’incrementar la pressió i situar el debat al territori, no només a Barcelona.
Carol Aixut critica que el Govern arribés a la reunió amb propostes molt vagues i sense un pla treballat, malgrat tenir-hi tres directors generals. Es reclama que la responsabilitat de trobar solucions és de l’Administració, que s’hi dedica a temps complet, mentre que els pagesos han de compaginar aquesta lluita amb la feina al camp.
El conductor planteja l’escenari probable de dilació del problema a Europa i recorda altres casos de mala adaptació de normatives urbanes a micropobles (com alguns requisits del Pla de Barris). Es cita l’Estatut del Món Rural, que hauria de servir per revisar normes des d’una òptica rural, però que encara no ha canviat prou la pràctica. Carol Aixut assenyala la relació entre ZEPA i despoblament en pobles on quasi tot el terme és zona protegida.
Es qüestiona el discurs que la ZEPA i el turisme de natura aportaran grans ingressos al territori; es posa en dubte que existeixi el visitant que es gastarà grans quantitats al dia i es denuncia que aquests ingressos no arriben a la pagesia. També es critica el model d’energies renovables que destrueix sòl agrari i el pensament urbanocèntric que veu els parcs naturals com aparadors turístics.
Carol Aixut explica com el despoblament i els canvis econòmics afecten també municipis relativament grans com Artesa de Lleida, amb pèrdua de botigues locals substituïdes per grans superfícies. Es connecta aquesta dinàmica amb la fragilitat dels serveis als pobles petits, especialment en zones ZEPA.
Es parla de la gestió de l’ós al Pirineu i del debat sobre introduir el linx com a controlador de conills, tot assenyalant possibles efectes col·laterals sobre altres espècies com la guineu. Es denuncia la manca de coherència entre el discurs oficial i les dades ecològiques, i la tendència a carregar la responsabilitat sobre la pagesia mentre es menysté el seu coneixement del territori.
S’introdueix el tema de la Pesta Porcina Africana, aclarint que no afecta la salut humana i que es pot consumir carn de porc amb seguretat. Es mostra sorpresa que el focus aparegui a Collserola i no en zones frontereres, cosa que alimenta sospites. Carol Aixut explica la gran abundància de porcs senglars als camps i reclama més controls i mesures de gestió per evitar la propagació de la malaltia a les granges.