02/12/2025

#3293 - Patrimoni de Granyena, BTT al Pallars i revolta pagesa

Aquí, a l'Oest

Context general de l’episodi

Programa de magazín local d’aquí, a l’Oest (EMUN FM) amb tres blocs principals:

• Literatura i patrimoni local: presentació d’un volum sobre Granyena de Segarra. • Turisme esportiu i BTT: projecte Territori L’Upodall a la Conca de Tremp. • Medi ambient i pagesia: conflicte amb les ZEPA i preocupació per la Pesta Porcina Africana (PPA).

---

1. Som el que llegim: inventari de Granyena de Segarra

Origen del projecte editorial

• La secció literària presenta el nou volum de la col·lecció d’inventaris del patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic de la Segarra, dedicat a Granyena de Segarra. • L’autora, Mercè Salsench, explica que l’estiu de 2022 va proposar al director de la col·lecció, Jordi Oliva, dedicar un volum al municipi, perquè hi havia poca bibliografia i no es feia justícia a la riquesa patrimonial del poble. • El treball de camp i d’arxiu es va desenvolupar entre l’estiu de 2022 i l’hivern de 2023.

Metodologia i perfil de l’autora

• Mercè Salsench és llicenciada en Història (UNED) i màster en Arxivística i Governança de la Informació (UAB), i treballa com a arxivera i investigadora. • Aquest bagatge fa que el llibre insisteixi molt en documentació d’arxiu: per a cada casa, pleta o edifici, s’intenta trobar context històric, genealogies i datacions. • El volum incorpora una breu història del nucli basada en documentació inèdita.

Contingut del llibre

L’obra té unes 230 pàgines, pròleg d’Albert Turull, i fotografies de l’autora i de Josep Maria Santés Masses. Es combina fotografia actual amb imatge històrica (fons Agustí Duran i Sanpere, Joan Artigues, etc.) i aportacions de veïns.

Estructura principal

• Introducció i context urbà
- Evolució urbanística des de l’edat mitjana fins a inicis del segle XX.
- Configuració de carrers, places i portals, antiga muralla closa i ubicació de l’església anterior.

• Arqueologia
- Castell de Granyena, molt mitificat com a “castell dels templers”.
- Església primitiva.
- Jaciment paleolític als voltants.
- Molins de vent fariners antics.

• Arquitectura civil
- Cases de llenatges econòmicament rellevants, amb descripció de famílies i trajectòries.
- Edificis amb inscripcions, dates o elements cisellats singulars.
- Evolució de la casa de la vila (Ajuntament).
- Molins d’oli i altres equipaments.

• Arquitectura religiosa
- Església parroquial neoclàssica, molt gran en relació amb el poble.
- Església de Sant Pere i el seu antic cementiri adjunt.
- Santuari de la Mare de Déu del Camí, centre de devoció comarcal i receptor de pelegrinatges de fa segles.

• Arquitectura popular (el gruix més gran de l’inventari)
- Classificació temàtica: aigua, bestiar, refugi…
- Més de 50 cabanes de volta, 12 pletes, aixoplucs, cisternes, pous, pallisses, masos, marges de pedra seca.
- Destaca el marge de la Carlana, de longitud quilomètrica.
- En total, es cataloguen més de 180 béns.

• Escultura i elements litúrgics
- Imatge religiosa diversa.
- Descobriment sorprenent al cementiri vell del segle XIX: a l’interior d’una capella, s’hi conserven làpides i elements funeraris reaprofitats, alguns datables als segles XVII–XVIII.
- Campanes i altres peces de metall.
- Gran quantitat d’exvots i retaulons de fusta oferts al santuari de la Mare de Déu del Camí.

• Patrimoni dispers
- No tot el patrimoni roman al terme: algunes peces són al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, al Museu Etnològic de Barcelona i al Museu d’Arqueologia Ramon Boleda de Verdú.

Estat de conservació i reflexió territorial

• Tot i la bona conservació de molta arquitectura popular, diversos béns culturals d’interès (BCIN/Bé catalogat) es troben en mal estat: el castell, el molí de vent, part del patrimoni religiós. • L’entrevista planteja un debat:
- El despoblament i la petitesa del municipi (uns 150 habitants) han ajudat a conservar elements?
- Alhora, la manca de recursos dificulta la restauració. • Es remarca la importància d’aquestes publicacions per:
- Fer visible un territori que sovint no ha estat centre de poder ni protagonista dels grans relats històrics.
- Fixar per escrit i en imatge un patrimoni que, sense documentació, corre el risc de desaparèixer de la memòria.

Presentació pública

• El llibre es presentarà el 12 de desembre a les 19 h, a la Sala Bou de Cervera.
• S’integra a la col·lecció de la Fundació Jordi Casés i Llebot, que ja ha publicat volums dedicats a Sant Guim de la Plana, Torà, Ivorra, Estaràs, Massoteres, Torrefeta i Florejacs, Guissona i Tarroja, configurant una mena d’“enciclopèdia” del patrimoni de la Segarra.

---

2. Redescobrint-nos: Territori L’Upodall i la BTT a la Conca de Tremp

Naixement del projecte

• A la secció Redescobrint-nos, la Júlia presenta Territori L’Upodall, una associació de la Conca de Tremp dedicada a recuperar i mantenir antics camins i senders per convertir la zona en un destí de referència per a la BTT. • L’Andreu Tomàs explica l’origen:
- Un grup d’amics que feien mountain bike va transformar una cursa a peu nocturna, “La cuca de llum” (a Talarn), en una cursa/marxa de BTT.
- Per fer-la possible, van començar a arreglar camins existents i a obrir-ne de nous.
- Any rere any, la cursa creix i amb ella creix el projecte de senders, fins a adquirir una dimensió reconeguda arreu com a Territori L’Upodall.

Un territori ideal per a la BTT

• La morfologia de la Conca de Tremp és clau:

• És una conca amb una altitud que permet pujades assequibles i baixades llargues i agradables.
• Les baixades poden acabar directament a Tremp, Talarn o pobles propers, sense necessitat d’enllaços llargs.

• Gran diversitat de terrenys en pocs quilòmetres:

• Boscos.
• Zones d’argila molt singulars.
• Àrees de roca i terreny pedregós.
• Canvi constant de paisatges en distàncies molt curtes (“sembla que estiguis en un altre lloc completament diferent”).

Model d’associació i impacte local

• Territori L’Upodall és una associació sense ànim de lucre:

• Ningú cobra de l’entitat; tota la feina és voluntària.
• Tots els ingressos es destinen a reinvestir en el territori.

• Fonts de finançament:

• Quotes de socis.
• Aportacions voluntàries d’establiments col·laboradors (hotels, bars, negocis) i particulars.

• La idea central és una “roda” de beneficis compartits:

• Millorar corriols, senyalització i informació →
• Atraure més practicants de BTT →
• Omplir hotels, bars i serveis locals →
• Generar més recursos per reinvertir en el territori.

“És una roda que, si tots la fem rodar, arribarà a un punt que la inèrcia la farà imparable.”

• A més de l’esport, el projecte aporta manteniment actiu de l’entorn i una estratègia de turisme sostenible basat en el respecte al medi i en el retorn al territori.

Crida final

• L’espai tanca animant els oients amants de la BTT a visitar la Conca de Tremp, provar les rutes i descobrir aquest “entorn privilegiat” de proximitat.

---

3. Lleida Natura: ZEPA, pagesia i Pesta Porcina Africana

L’últim bloc, Lleida Natura, condueix a una conversa llarga i densa sobre medi ambient, polítiques europees, pagesia i fauna, amb la intervenció de Carol Aixut, responsable de Medi Ambient d’Unió de Pagesos.

3.1. El conflicte de les ZEPA i el reg del canal Segarra-Garrigues

Marc general

• Es parla de la tractorada i mobilitzacions recents contra la situació actual de les ZEPA (Zones Especials de Protecció d’Aus) a la plana de Lleida. • La queixa central de les organitzacions agràries (Unió de Pagesos, JARC, Revolta Pagesa, comunitats de regants, etc.) és doble:

• Les ZEPA no han assolit plenament l’objectiu de millorar la biodiversitat.
• Han limitat fortament el desenvolupament agrari, impedint aprofitar el canal Segarra-Garrigues i el reg de suport.

Taula de treball vs. decisions

• En una reunió recent amb Territori i Agricultura, el departament proposa crear taules de treball per buscar solucions.
• Les organitzacions agràries ho rebutgen com a dilació: asseguren que la feina de diagnosi ja està feta des de fa 20 anys, i el que cal és decidir.

“Les taules de treball anem perdent temps, ja portem 20 anys així.”

El reg de suport i les decisions “arbitràries”

• Les zones ZEPA fan que moltes hectàrees potencialment regables no puguin rebre reg de transformació; en el millor dels casos, només reg de suport amb una dotació molt baixa d’aigua. • Es denuncien situacions incoherents:

• Finca partida: una meitat pot tenir reg, l’altra no, per una línia de ZEPA.
• Percepció de decisions preses des de despatxos lluny del territori.

Biodiversitat, secans i compensacions

• El programa contextualitza: els secans de Ponent són un hàbitat de molt alt valor europeu, molt escàs, per això s’hi concentren figures de protecció. • Es recorda el discurs històric segons el qual els pagesos serien compensats econòmicament per les restriccions; Carol Aixut afirma que, en la pràctica, aquestes compensacions no han arribat:

• Cap sou estable per la pagesia que viu en zona ZEPA.
• Ajuts testimonial (un exemple: 18 € per 100 ha).

• Això alimenta la sensació d’haver estat enganyats i d’una deixadesa administrativa de dues dècades.

Efectes sobre el despoblament rural

• Es vincula directament la ZEPA amb el despoblament:

• En municipis gairebé 100% ZEPA (per exemple Preixana, Belianes), el jovent té dificultats per viure de la pagesia.
• Menys activitat agrària comporta pèrdua de serveis, comerç local i, a la llarga, risc que el poble quedi reduït a molt poca gent.

3.2. Crítica al model de governança ambiental

Falta de dades i de visió rural

• Es critica que:

• Moltes ZEPA no tenen plans d’ús i gestió aplicats ni òrgan rector funcionant.
• S’hagin pres decisions sense estudis suficients sobre efectes reals en la pagesia.
• Hi hagi una visió massa urbanocèntrica del medi natural.

• Es recorda l’Estatut del Món Rural, que hauria d’obligar a revisar polítiques amb perspectiva de micropobles i territori rural, però que en la pràctica encara no canvia inèrcies.

Relació tensa amb l’administració

• A la reunió recent:

• Territori aguanta la crítica i es queda a la taula.
• Agricultura marxa abans, molesta amb el to i les exigències.
  • Es percep manca de propostes concretes per part de l’Administració:

“Ells no han vingut amb la feina feta, ells han vingut sense propostes ni res.”

• Les organitzacions agràries reclamen taules polítiques reals, no només tècniques, i recordar que els pagesos tenen doble feina: les explotacions i la defensa del sector.

Turisme, renovables i “aparadors”

• Es qüestiona el discurs que el turisme de natura i les energies renovables substitueixen o compensen la pèrdua d’espai agrari:

• Molt turisme ornitològic és puntual i no genera prou base econòmica estable.
• Les renovables, tal com s’estan desplegant, ocupen sòl agrari i no sempre beneficien directament el territori. • Es critica el concepte de convertir els parcs naturals en “aparadors” per al turisme, i es defensa que el territori no s’ha de gestionar només pensant en visitants, sinó en la gent que hi viu i hi treballa.

3.3. Pesta Porcina Africana (PPA) i fauna cinegètica

Situació actual

• Es tracta breument la Pesta Porcina Africana (PPA):

• Infecta porcs senglars i porcs domèstics, però no afecta les persones ni pel contacte ni pel consum de carn.
• Els locutors insisteixen: “Mengeu pernil”, per desfer pors injustificades.

• De moment, el focus conegut és a Collserola, en fauna salvatge (porc senglar), no en granges.

Preocupació al territori

• Les organitzacions agràries veuen amb molta preocupació que la malaltia hagi aparegut sobtadament a Collserola, obviant les zones de frontera on s’esperava que entrés primer. • Es demana:

• Més control sanitari i de fauna a altres zones del país.
• Gestió més estricta del porc senglar, que prolifera i entra als camps.

• Exemple local: a la collita de panís d’una sola hectàrea, un pagès compta 15 porcs senglars fugint del camp, il·lustrant el grau d’overpoblació.

Fauna cinegètica i gestió

• A banda de la PPA, es fa referència a altres conflictes amb fauna:

• Conills a zones com Verdú, on la situació es qualifica de “drama”.
• Ós al Pirineu i tensions amb ramaderia extensiva.
• Debats sobre línx i el seu impacte sobre guineus i conills.

• Es critica que les taules de gestió de fauna sovint siguin espais informatius i no de decisió, i que això ha provocat que alguns sindicats s’aixequessin de la taula.

3.4. Mobilització i perspectives

• La tractorada ha superat les expectatives de participació (uns 100 tractors), cosa que mostra un alt grau de malestar al món agrari. • Les entitats insistiran en la pressió:
- S’ha convocat una nova reunió el 12 de desembre i es reclama que es faci al territori de Lleida, no a Barcelona.
- Es demana al govern català que traslladi el problema a Europa i revisi la Declaració d’Impacte Ambiental de les ZEPA. • Hi ha un cert escepticisme sobre la capacitat real de canviar el mapa de protecció a escala europea, però la pagesia no vol esperar 20 anys més i reclama solucions tangibles a curt i mig termini.

---

4. Idees clau de l’episodi

Patrimoni i identitat

• Els inventaris com el de Granyena de Segarra:

• Visibilitzen pobles petits i el seu passat.
• Creen una base documental sòlida per a la conservació i futura recerca.
• Enforteixen el sentiment de pertinença i “fer territori”.

Territori, esport i desenvolupament local

• Projectes com Territori L’Upodall mostren com:

• L’esport (BTT) pot ser motor de turisme sostenible.
• La iniciativa voluntària i local pot dinamitzar economies rurals.
• El paisatge i els camins tradicionals es poden revalorar sense expulsar la pagesia.

Medi ambient i pagesia: una convivència complexa

• El bloc de Lleida Natura posa damunt la taula:

• La tensió entre conservació de la biodiversitat i viabilitat econòmica de la pagesia.
• La necessitat d’una gestió de ZEPA i fauna basada en dades, compensacions reals i diàleg polític sincer.
• El risc que les polítiques ambientals mal dissenyades accentuïn el despoblament rural i debilitin qui realment gestiona el paisatge: els agricultors i ramaders.

En conjunt, l’episodi ofereix una mirada coherent al territori de Ponent: des del patrimoni material i espiritual dels pobles petits, passant per iniciatives de turisme actiu, fins als grans debats sobre com compatibilitzar natura, pagesia i futur dels pobles rurals.

Marcadors

Darrers podcast