05/12/2025

#3298 - Solidaritat local, polèmiques culturals i xoc a la indústria audiovisual

Aquí, a l'Oest

Panorama general de l’episodi

Aquest episodi d’AQUÍ A L’OEST combina actualitat territorial, iniciatives solidàries locals i un ampli bloc de tertúlia de cinema i indústria audiovisual. El resultat és un magazín que barreja informació de servei, cultura i debat crític.

---

1. Informatiu inicial: PPA, món rural i Nadal (00:53–09:56)

1.1. Pesta porcina africana i possible origen de laboratori (02:36–05:25)

• Es destaca una notícia d’última hora: el virus de la PPA detectat a Cerdanyola no pertany al mateix grup genètic que el que circula per Europa. • Això obre la porta a la hipòtesi que el brot pugui haver sortit d’un laboratori, motiu pel qual el Ministeri d’Agricultura inicia una investigació. • El conseller Òscar Ordeig demana prudència i calma, recorda que l’informe no és concloent i subratlla que cal deixar treballar tècnics i científics. • També explica que el govern negocia amb més de 100 països perquè acceptin la regionalització de les exportacions de carn de porc, clau per evitar l’enfonsament del sector porcí lleidatà.

«Tenim més informació que ahir, però menys que demà»

1.2. Restriccions al medi natural per contenir la PPA (04:29–05:32)

• La Generalitat amplia la prohibició d’accés al medi natural a 91 municipis fins al 14 de desembre. • Es passa del sistema de radis a una divisió entre zona d’alt risc (12 municipis) i zona de baix risc. • Queden prohibides: - activitats d’oci i lleure, - la caça, - activitats forestals. • Es matisa que l’activitat agrària es manté, però sota condicions.

1.3. Ajudes als regants dels Canals d’Urgell (05:38–06:52)

• Govern i Comunitat de Regants de Canal d’Urgell preveuen anunciar l’ampliació d’ajudes per a la modernització del reg. • Es vol convèncer els regants reticents a un projecte clau de futur, obligat per la normativa europea. • Es planteja: - ampliar els ajuts als regants professionals, - incloure també jubilats amb terres arrendades, que representen prop del 70% del conjunt. • Es reclama una nova ordre de regadius que elimini “topalls” que penalitzaven qui ja havia rebut ajudes per maquinària.

1.4. Dia Internacional del Voluntariat (06:53–08:06)

• Les entitats de voluntariat es reivindiquen com a garants dels valors democràtics. • La Federació Catalana de Voluntariat Social agrupa més de 300 entitats a tot el país. • Es recorda que la democràcia és participació, més enllà de votar periòdicament. • Entitats com Càritas o el Banc dels Aliments destaquen la importància del suport i acompanyament als col·lectius vulnerables.

«El del comú no és de ningú; és al revés: el del comú és de tots i tots hi poden aportar»

1.5. Inici de l’ambient de Nadal als pobles (08:06–09:20)

• Albesa i Almenar encenen els llums de Nadal i donen el tret de sortida a les festes. • A Almenar: - Encesa a les 18 h, - música en directe de Christian Módol, - xocolatada amb coca per a tothom. • A Alfarràs (mencionat com “el Farràs”), encesa l’endemà amb activitats al carrer, repartiment de caramels per la quitxalla i agenda nadalenca fins a la cavalcada de Reis. • Es remarca que les enceses obren un desembre ple d’activitats nadalenques al territori.

1.6. Consulta a Gósol per canviar de demarcació (09:20–09:56)

• Gósol votarà si vol deixar la província de Lleida i passar a Barcelona. • L’Ajuntament defensa que el canvi és clau per garantir el futur del poble. • Si guanya el “sí”, el procés pot durar prop d’un any i mig, ja que cal: - informe favorable de la Generalitat, - modificació de la divisió provincial espanyola.

---

2. Tema del dia: Festival Musical Solidari per La Marató (11:00–28:12)

2.1. El Picat i la mobilització per La Marató (11:00–12:31)

• El programa entra en profunditat en una iniciativa solidària d’Alpicat en favor de La Marató de 3CAT, dedicada enguany al càncer. • Es repassen altres activitats locals de recaptació: - urnes a l’activitat “Anem a buscar el tió”, - guardioletes a comerços, - tallers de manualitats (dijous de novembre i desembre, de 17 a 20 h), - berenar solidari de coca amb xocolata (13 de desembre), - Marató Esportiva al Parc del Graó (14 de desembre, segona edició).

2.2. Naixement i evolució del festival musical (12:31–15:25)

• S’entrevista Pilar Planella i Rosa Maria Rosic (Dansaires del Pi) i el músic Luigi Sierra. • Els Dansaires del Pi fa quatre anys que organitzen una activitat solidària: - primeres dues edicions: karaoke solidari, amb suport tècnic del Luigi, - a partir de l’any passat: concert amb artistes locals i comarcals que actuen desinteressadament. • L’èxit de la primera edició en format concert els anima a repetir i perfeccionar el format: - menys artistes però amb actuacions més llargues, - voluntat d’innovar per mantenir l’interès.

2.3. Paper dels Dansaires del Pi al poble (15:25–17:28)

• Es defineixen com una colla sardanista molt activa i arrelada al municipi. • Objectius principals: - “fer poble” i crear cohesió social, - donar opcions d’oci i cultura a tothom, - aprofitar les activitats per acostar la sardana a nous públics. • Organitzen o col·laboren en: - Revetlla de Sant Joan, - activitats de Festa Major i altres actes locals, - col·laboracions quan l’Ajuntament ho sol·licita. • Destaquen la bona relació amb l’Ajuntament d’Alpicat, que els dóna suport logístic i d’espais.

2.4. Cartell artístic i relleu generacional (17:28–20:35)

• L’organització comença a preparar el festival cap al setembre; el més difícil és trobar data lliure al Teatre La Unió, molt sol·licitat. • Un cop fixada la data, la resposta dels artistes és immediata i positiva només sentir la paraula “Marató”. • Cartell destacat: - Luigi Sierra, amb el seu projecte musical i el grup Comando Colacao (els seus fills), - Javi Boira, música amb molta “marxa”, - Christian Módol, gairebé “membre de la colla”, que farà també de presentador, - el grup De Prop, amb Antoni Mor. • Es remarca el relleu generacional: - Luigi actua amb els seus fills (Comando Colacao), - Christian Módol hi participa amb el seu fill, que toca el piano.

2.5. L’escena de Luigi: trajectòria i projectes (18:59–21:14)

• Luigi recorda que Topi Loco celebra 40 anys i que: - el tour d’aniversari s’allargarà tot l’any vinent, - ja tenen diverses gales i concerts tancats. • Amb el seu altre format, més petit i rumber, es presenta com a “reis del tardeo i dels vermuts”. • Explica que el concert d’Alpicat serà el bolo número 200 entre tots els seus projectes. • Avança que Topi Loco ha tret una nova cançó i que li agradaria estrenar-la en primícia a Ràdio Alpicat.

2.6. Funcionament solidari: entrades, sorteig i bar (21:14–23:05)

• Entrades: 5 € i es venen directament a la porta del Teatre La Unió el mateix dia. • Tota la recaptació es destina íntegrament a La Marató de 3CAT: - import de les entrades, - venda de tires pel sorteig de paneres, - beneficis del servei de bar (gestionat per Dansaires del Pi). • Les paneres es consideren “espectaculars” perquè tots els productes han estat donats pels membres de la colla. • L’Ajuntament col·labora cedint la sala i facilitant tècnic de so.

2.7. Activitats paral·leles: dansaires petits i marató esportiva (23:05–26:03)

• Hi haurà una exhibició de “dansaires petits”: - infants i joves que s’estan formant com a sardanistes, - presentats com una nova fornada que assegura la continuïtat. • Es detalla la Marató Esportiva del dia 14: - organitzada per entitats esportives locals al Parc del Graó i el nou pavelló, - aportació mínima de 5 € que dona accés a totes les activitats esportives, - Dansaires del Pi hi participa amb un taller de sardanes.

2.8. Crida final a la participació (26:03–28:12)

• Es remarca que per 5 € es pot gaudir: - d’una tarda sencera d’espectacle en directe, amb música i dansa, - d’un ambient de poble acollidor i solidari. • Conviden tant la gent d’Alpicat com visitants de fora. • Insisteixen que el millor “pagament” pels artistes, que no cobren, és: - un teatre ple, - aplaudiments i bon calor de públic, - molts diners recaptats per La Marató. • L’experiència de l’any passat va ser molt positiva i confien que el boca-orella porti més gent enguany.

---

3. Tertúlia de cinema: polèmica a Balaguer i batalla pels gegants de l’streaming (28:56–53:17)

3.1. Polèmica pel documental El gitano de Balaguer (29:09–40:07)

3.1.1. Antecedents de la controvèrsia

• La setmana anterior, la tertúlia ja havia tractat el cas del documental “El gitano de Balaguer, el carro pel Pedregar”, produït per Càmeres i Acció. • La productora denunciava en un comunicat a xarxes: - la negativa de la Paeria de Balaguer a col·laborar econòmicament amb el projecte, - l’absència de resposta escrita a diferents correus enviats durant dos anys a l’Ajuntament, la regidoria de Cultura i l’alcaldessa Lorena González Diós.

3.1.2. Resposta de l’alcaldessa de Balaguer

• Lorena González Diós confirma que la Paeria va rebutjar participar en el finançament del documental, però assegura que: - sí van comunicar la negativa a la productora, - la regidora de Cultura, Mari Carme Puigpelat, fins i tot va trucar personalment una persona vinculada al projecte. • Motiu oficial de la negativa: - falta de partida pressupostària disponible en aquell exercici, - manca d’encaix del projecte en la planificació cultural d’aquell any. • L’alcaldessa insisteix que la decisió no té res a veure amb el protagonista, en Joan, ni amb cap qüestió personal.

«No és veritat que no responguéssim… No vèiem el projecte encabible en aquell exercici i, sentint-ho molt, el descartàvem»

3.1.3. Acusacions de la productora i debat sobre el respecte

• Des de Càmeres i Acció: - troben greu que se’ls acusi de mentir, - mantenen que no han rebut cap comunicació formal de la Paeria, - subratllen que no volen “una batalla dialèctica” ni parlar malament del seu propi poble. • El comunicat de la productora recull, segons testimonis interns de la Paeria, suposats comentaris despectius sobre el protagonista (relacionats amb la droga i la seva reputació), cosa que l’alcaldessa nega rotundament. • A la tertúlia es planteja una qüestió clau: - si hi ha correus enviats, es poden ensenyar; - si hi ha respostes oficials, també es poden fer públiques. • Es posa en dubte la coherència entre: - la negativa “per pressupost”, - la posterior negativa o manca de resposta per projeccions públiques del documental a Balaguer.

3.1.4. Projeccions i reconeixement social

• Malgrat la manca de suport institucional, el documental s’ha projectat a la Sala Mercantil de Balaguer amb gran assistència. • Hi han participat artistes i músics que surten al film. • Expliquen que el 28 de desembre es farà una nova projecció, pensada per a la gent que no hi va poder assistir. • Les tertulianes remarquen: - la necessitat de no estigmatitzar el protagonista pel seu passat vinculat a les drogues, - el documental vol precisament combatre l’estereotip i explicar el procés de superació personal i la tasca actual del Joan amb xerrades sobre drogues i salut mental.

«Podem fer un pas endavant i deixar de relacionar carreres artístiques amb estigma permanent»

3.1.5. Línia fina entre imatge pública i suport institucional

• Es planteja que pot ser “legítim” que un Ajuntament vulgui desmarcar-se d’una figura mediàtica que ha estat durant anys associada a drogues i conflictes. • Alhora, es defensa que: - el context ha canviat i el documental mostra aquesta transformació, - donar suport a la projecció no és glorificar el passat, sinó aplaudir la rehabilitació. • La tertúlia subratlla la importància de parlar clar i explicar els motius reals darrere de les decisions institucionals.

---

3.2. Possible compra de Warner Bros Discovery per part de Netflix (40:07–53:17)

3.2.1. L’operació potencial: magnitud i xifra econòmica

• Tema central del tram final: la notícia que Netflix negocia adquirir Warner Bros Discovery. • Warner, estudi fundat el 1923, és un dels pilars històrics de Hollywood. • Hi havia tres pretendents a la compra: - Netflix (triada com a candidata preferent), - Paramount Skydance, - Comcast. • L’oferta que s’atribueix a Netflix se situaria al voltant de 28 dòlars per acció, valorant l’operació en més de 60.000 milions de dòlars. • L’acord no inclouria els canals de cable CNN i TNT, que Warner segregaria abans de la venda.

3.2.2. Què significaria per al catàleg i el monopoli de contingut

• Si l’operació prospera, Netflix integraria sota un mateix paraigua: - franquícies de Warner: Harry Potter, DC, El senyor dels anells, - tot l’univers HBO (com Game of Thrones), - marques d’animació com Cartoon Network, - el fons de catàleg de cinema clàssic i contemporani. • Això posaria Netflix en una posició de domini gairebé hegemònic en streaming: - competidors com Disney, Amazon Prime Video, Apple TV+ o Paramount+ quedarien en clara desavantatge. • Es parla obertament de risc de monopoli i possible competència deslleial.

3.2.3. Impacte en la competència i la diversitat audiovisual

• Conseqüències potencials: - reducció dràstica de la competència entre plataformes, - major poder de negociació de Netflix sobre preus, drets i condicions per a tercers (productores, sales de cinema, distribuïdores), - concentració de poder en molt poques mans. • Es destaca el perill que estudis independents i projectes de risc tinguin menys oportunitats: - menys espai en cartelleres i catàlegs, - tendència a prioritzar grans franquícies i productes de fàcil rendiment global.

3.2.4. Canvi de model HBO vs Netflix

• Es contraposen dos models: - HBO: reconeguda per un estil curós, qualitat i prestigi, amb sèries de producció molt cuidada. - Netflix: aposta per un model massiu, global i molt ràpid, amb un alt volum d’estrenes. • La fusió podria implicar: - transformació de l’ADN HBO, - canvi en criteris sobre quins projectes es financen, - possible priorització de quantitat per davant de qualitat.

3.2.5. Conseqüències per als cinemes

• Warner és un dels estudis que encara manté una forta presència a sales de cinema. • Si Netflix controla Warner, podria: - escurçar les finestres d’exhibició (actualment Netflix dona al voltant de 14 dies de sala a alguns títols abans de portar-los a la plataforma), - incrementar l’aposta pel llançament directe a streaming. • Això posaria encara més pressió sobre els cinemes, que ja pateixen per la competència de les plataformes. • Tertulians i tècnic insisteixen en el missatge recurrent: - cal seguir anant al cinema per mantenir viu aquest espai cultural.

3.2.6. Obstacles legals i polítics

• Es matisa que, de moment, Netflix només ha aconseguit el dret a negociar en exclusiva amb Warner Bros Discovery: - és un primer pas, però l’operació és lluny de ser segura. • A Estats Units, legislador i reguladors antimonopoli observen el cas amb recel. • Representants com Darrell Issa o Roger Marshall alerten que la fusió podria: - superar la quota de mercat lícita, - crear un poder excessiu sobre la indústria de l’entreteniment. • Paramount Skydance acusa Warner de fer un procés de venda “abusiu” i parcial, cosa que pot: - generar impugnacions judicials, - allargar encara més els terminis.

3.2.7. Inestabilitat de Warner i context de Hollywood

• Es vincula la situació de Warner amb un context de crisi a Hollywood: - vagues recents d’actors i guionistes per qüestions econòmiques i de drets digitals, - canvis accelerats de model de negoci. • Es planteja la pregunta de per què Warner se sotmet a subhasta i fins a quin punt això és símptoma d’un problema estructural a la indústria.

3.2.8. Mirada crítica i incertesa futura

• Les tertulianes mostren una barreja de fascinació i preocupació: - fascinació per la magnitud del canvi i la curiositat pel resultat, - preocupació per la pèrdua de pluralisme i d’alternatives per a l’espectador. • Es remarca que: - la diversitat de plataformes permet triar la que encaixa millor amb cada públic, - una macrofusió podria deixar Netflix com a opció gairebé inevitable. • Es deixa obert el seguiment del tema: - si hi ha novetats, el programa en farà seguiment i anàlisi en pròximes tertúlies.

---

4. To general i fils conductors

4.1. Arrelament territorial i comunitari

• Tant a l’informatiu com al tema del dia es respira un fort arrelament a les Terres de Lleida: - es parla de ramaderia porcina, regadius, voluntariat social i festes de Nadal de pobles petits, - s’enalteix la implicació associativa (Dansaires del Pi, voluntariat, entitats esportives).

4.2. Solidaritat i cultura com a eixos

• La secció central sobre el Festival Musical Solidari d’Alpicat mostra com la cultura local (música, sardanes, teatre) es converteix en motor de solidaritat. • Es posa en valor el treball desinteressat de músics i voluntariat, i el suport institucional quan s’alinea amb aquestes iniciatives.

4.3. Mirada crítica als poders públics i a la indústria

• En el cas del documental del Gitano de Balaguer, el programa adopta una posició de periodisme crític, contrastant versions i posant llum en possibles incoherències institucionals. • En la part de Netflix–Warner, la tertúlia ofereix una lectura profunda sobre els riscos de concentració i l’impacte per a cinemes, creadors i espectadors.

---

Conclusions de l’episodi

• Episodi molt ric i variat, que combina: - actualitat informativa (PPA, regadius, voluntariat, Nadal, consulta a Gósol), - relat de proximitat sobre una gran iniciativa solidària local a Alpicat, - una tertúlia de cinema que va molt més enllà de les estrenes i entra en polítiques culturals i econòmiques (cas Balaguer i macrooperació Netflix–Warner). • El fil conductor és la relació entre comunitat, cultura i poder: - com els pobles s’organitzen per ser solidaris i vius, - com les institucions locals gestionen (o no) projectes culturals sensibles, - i com els gegants globals de l’entreteniment poden reconfigurar el nostre accés a la cultura audiovisual.

Marcadors

Darrers podcast