05/12/2025

#3299 - Musicologia, Eurovisió i Spotify al 2025

Aquí, a l'Oest

Panorama general de l’episodi

Aquest capítol d’AQUÍ, a l’Oest combina tres blocs principals:

• Secció de musicologia “Escolta’m una cosa”: entrevista en profunditat amb el compositor David Esterri (l’Oper del Roquer), centrada en la seva faceta de compositor de música de concert i en diverses obres seves.

• Bloc d’actualitat internacional “Massa Est és l’Oest”: anàlisi i tertúlia sobre la decisió de RTVE de no participar a Eurovisió 2026 per la presència d’Israel, amb veus diverses de la xarxa d’emissores.

• “Fallo tècnic”: espai desenfadat on el tècnic Abel Porroy comenta el Spotify Wrapped 2025, els artistes i cançons més escoltats i manté un debat humorístic Spotify vs YouTube amb el locutor.

---

1. Secció de musicologia: David Esterri, més enllà de l’Oper del Roquer

1.1. Plantejament de l’entrevista

• La Maria Gateu i l’Eduard Morell presenten David Esterri com a compositor “clàssic” (terme que tots tres qüestionen).

• Refusen fer l’entrevista biogràfica típica (on has estudiat, trajectòria, etc.) i es proposen entrar directament en l’obra i en la manera de pensar la música.

• Debat sobre l’etiqueta música clàssica / música culta / música sèria / música de concert: - Totes les denominacions semblen pedants i imprecises. - Es contraposa amb etiquetes clares com jazz, que tot i contenir molts estils, tenen un camp semàntic molt definit. - Denuncien que dir música clàssica fa que molta gent “tanqui la ràdio” per prejudicis.

“Quan dius música clàssica ja sempre és un pedal, no? I la gent ja està marxant… i no és així.”

1.2. Joc d’identificar les pròpies obres

La Maria proposa un joc: posar fragments d’obres de David perquè ell mateix les reconegui i en parli.

1.2.1. Quartet pentatònic per a flauta i corda

• Primera pista: introducció a l’adagio del segon moviment d’un quartet pentatònic per a flauta i corda.

• David la identifica i la descriu com: - “Deliciosa i preciosa” (remarca que ho diria igual si fos d’un altre). - Tema amb variacions, d’estètica neoclassicista / impressionista / modernista, amb un punt decadent. - Basada en una escala pentatònica (5 notes) emprada en diferents modes i modulacions.

• Origen de l’obra: - Encàrrec d’un quartet amb flauta (en el qual hi havia la flautista Marta Garcia). - Estrenat fa uns 15 anys. - Emparenta la formació amb precedents històrics (sobretot Mozart) i amb el neoclassicisme del segle XX.

• Concepció formal: - Quartet molt cíclic, basat en la repetició i transformació de motius per donar unitat i coherència. - David i l’Eduard en destaquen el color “una mica decadent, impressionista, de principi de segle XX”.

1.2.2. Suite catalana per a acordió diatònic, piano i contrabaix

• Segon fragment: peça d’una suite de 6–7 moviments en forma de dansa.

• Formació molt poc habitual: - Acordió diatònic (Carles Belda), - Piano (Oksana Simanova), - Contrabaix (el mateix David Esterri).

• Característiques musicals: - Estil emparentat amb el quartet anterior: modernista, amb tocs de jazz i principis de segle XX. - Reptes de composició i interpretació pel fet de treballar amb un acordió diatònic, que només té 7 notes de l’escala, mentre que el llenguatge harmònic és cromàtic (12 notes). - Cal molta perícia tècnica de l’intèrpret i autolimitació creativa del compositor.

“Aquesta autolimitació ajuda, és com un repte: he de fer això però no puc fer allò. Com més normes hi ha, és més interessant.”

• Context de la suite: - No neix d’un encàrrec: projecte propi de David i Belda. - Enregistrada i interpretada en concert, sovint combinada amb peces d’un compositor ucraïnès adaptades a un llenguatge proper al jazz i al modernisme. - Busquen sempre una coherència estilística en els programes de concert.

1.2.3. “Preludi a la hiperxeologia. L’escala de la vida” (Francesc Pujols)

• Tercer fragment: preludi per a cobla d’una obra dedicada al filòsof Francesc Pujols.

• Origen: - Encàrrec de Carles Belda (el mateix acordionista de la suite), amb qui David havia compartit el grup Belda i Badabadoc. - Enregistrat per la Cobla Sant Jordi, presentada com “la millor cobla de Catalunya i del món”.

• Concepte de l’obra: - Música programàtica que intenta traduir en música la filosofia de Pujols. - Referència central a la seva teoria de “l’escala de la vida en cinc graons” (de la pedra als àngels, passant per protossous, plantes i animals). - David subratlla que la música té contingut sintàctic però no estrictament semàntic, i que la música programàtica és sempre un territori delicat.

• Recursos compositius: - Ús sistemàtic d’acords de quintes superposades com a símbol dels cinc graons de l’escala de la vida. - L’obra es completa amb una altra cara del disc en què: - La cobla es combina amb bateria i bases rítmiques repetitives. - S’hi fan recitats de textos de Francesc Pujols a càrrec de diverses veus (entre d’altres, Òscar Dalmau i l’Emma, muller del compositor).

• Reivindicació de Pujols: - David critica que a Catalunya sovint es menysté el bo i es promociona “la merda”. - Convida a descobrir Pujols, com a mínim a través de la Viquipèdia, i preveu irònicament que l’obra tindrà ressò “d’aquí 200 anys”.

“D’aquí 200 anys m’entendran.”

1.3. Tancament de la secció

• El temps s’esgota i decideixen deixar la conversa a mitges.

• Anuncien que la segona part de l’entrevista s’emetrà la setmana següent.

• Recorden que a la web del programa es podran escoltar els dos episodis seguits.

---

2. Massa Est és l’Oest: Espanya es retira d’Eurovisió 2026

2.1. Context de la notícia

• L’Arnau Vila presenta la notícia central: RTVE no participarà al Festival d’Eurovisió 2026, que se celebrarà a Viena.

• Motiu principal: - La Unió Europea de Radiodifusió (UER) ha decidit mantenir Israel com a participant. - El Consell d’Administració de RTVE ja havia aprovat al setembre la retirada si això passava, per considerar-ho un blanquejament de la guerra de Gaza.

• Dades històriques: - Espanya participa gairebé de manera ininterrompuda des de 1961 (64 festivals seguits). - És el primer cop que Espanya es retira i l’únic país dels Big Five (els que més aporten econòmicament) que ho fa.

• Crítica a la coherència de l’UER: - Es compara el cas d’Israel amb el de Rússia, anteriorment exclosa. - Es denuncia la doble vara de mesurar i l’ús de la suposada neutralitat com a excusa. - Es recorda que el principal patrocinador del festival és Moroccan Oil, empresa de cosmètica israeliana amb seu a Nova York.

“És impossible que un esdeveniment així sigui 0% polititzat, però hi ha favoritismes que careixen de sentit.”

2.2. Impacte emocional i polític per als eurofans

• A la redacció d’Aquí, a l’Oest hi ha una sensació de dol per la retirada, però també d’acord amb la decisió.

• Es remarca que: - Els eurofans són qui acabaran pagant la politització i els jocs d’influències. - El 2026 serà la 70a edició del festival, i Espanya hi faltarà per primera vegada des de fa dècades.

2.3. Veus de la xarxa: opinions sobre la decisió

El programa dona veu a diversos col·laboradors de diferents emissores, que aporten una mirada coral.

2.3.1. Sabina Pedrós (Alpicat Ràdio)

• Especialista eurovisiva, expressa un clar dilema intern: - Tristesa profunda per la no participació d’Espanya després de més de 64 anys. - Crítica a que la decisió sigui política en un festival de la cançó. - Lamenta que no s’emetran ni semifinals ni final a RTVE.

• Preocupacions: - Efectes sobre el Benidorm Fest (espera una gran caiguda d’audiència). - Frustració dels artistes participants, que no podran representar Espanya. - Dubte sobre l’efectivitat real de la mesura si altres països (ex. Bèlgica, Islàndia) finalment no se sumen al boicot.

• Valoració professional: - Considera que és una decisió arriscada i probablement poc intel·ligent estratègicament per a RTVE. - Matisa que, tot i això, seguir els propis ideals contra un genocidi és moralment defensable.

2.3.2. Júlia García (Ràdio Trem / Pallars Ràdio)

• Posició clara i contundent: - Celebra que Espanya no blanquegi el genocidi. - Considera la no participació com la posició més correcta davant la situació a Gaza.

2.3.3. Fran Balanyà (1 a 1)

• Sorprèn perquè habitualment no parla bé de l’Estat espanyol.

• En aquest cas: - Aplaudeix la decisió de RTVE:

“Poques vegades diré que ho ha fet bé Espanya. Doncs aquí ho ha fet molt bé.”

• Defensa que cal prioritzar la justícia i no fer veure que no passa res davant d’un genocidi.
• Considera que participar “cantant com si res” seria una aberració moral.

2.3.4. Maria Gateu (Ràdio Rosselló)

• Es mostra farta de la politització de tot, però alhora: - Aplaudeix la decisió de rebutjar la participació a Eurovisió. - Rebutja la idea de neutralitat davant un genocidi i critica que la UER empari Israel sota aquesta falsa neutralitat. - Subratlla que també mantenir Israel és una decisió política.

2.3.5. Adrià Rubinat (col·laborador de Massa Est és l’Oest)

• Recorden un tall anterior on ja havia predit que Espanya no hi participaria.

• En la seva anàlisi actual: - Explica que la decisió sobre Israel s’ha portat a l’Assemblea de la UER, i no al comitè executiu. - Denuncia un nou reglament que pretén “despolititzar” el festival separant formalment les televisions dels Estats, però que és, segons ell, una maniobra per poder mantenir Israel. - Constata que molts països estan insatisfets, però que finalment pocs s’han retirat. - Considera que la UER torna a acollir un “estat genocida” per blanquejar la seva imatge. - Defensa que RTVE “està al lloc bo de la història”, fonamentant la seva decisió en drets humans i valors europeus.

2.4. Boicot internacional i història eurovisiva

• L’Arnau fa un petit homenatge als països que acompanyen Espanya en el boicot: - Països Baixos, - Irlanda, - Eslovènia.

• Es repassen dades i cançons icòniques de cada país:

Espanya

• 64 edicions consecutives. • 2 victòries: - 1968: “La La La” de Massiel (victòria unànime). - 1969: “Vivo cantando” de Salomé (empat a 18 punts amb França, Països Baixos i Regne Unit).

• Es recorden alguns artistes destacats: Mocedades, Betty Missiego, Rosa, Beth, Sergio Dalma, Chanel, Chikilicuatre, Melody, Manel Navarro, Saugai, etc.

Països Baixos

• Escolten “Arcade” de Duncan Laurence, victòria neerlandesa el 2019. • 65 participacions, 5 victòries. • A partir del 2019, “mala ratxa”: - 2020: festival cancel·lat per la Covid. - 2021: són anfitrions però queden 23ens i amb públic limitat. - 2023: no es classifiquen per a la final. - 2024: clars favorits però desqualificats per un incident del cantant Joost Klein al backstage.

Irlanda

• Escolten “Hold Me Now” de Johnny Logan (victòria de 1987). • 58 participacions, 7 victòries, històricament el país amb més triomfs fins que Suècia l’ha igualat.

Eslovènia

• Escolten “Energy” de Nusa Derenda (7a posició el 2001). • 25 participacions; millor resultat: doble 7è lloc.

2.5. Tancament del bloc Eurovisió

• L’Arnau conclou que la decisió és colpidora per als eurofans, però plenament comprensible en clau de drets humans.

• Adverteix que potser més territoris se sumaran al boicot en els pròxims dies.

• Tanca amb ironia, batejant l’edició com a “Israel Vision” en lloc d’Eurovision.

---

3. “Fallo tècnic”: Spotify Wrapped, Bad Bunny i el debat Spotify vs YouTube

3.1. Entrada i problema tècnic

• S’obre l’espai “Lo fallo tècnic”, on se li dona micròfon al tècnic Abel Porroy.

• Inicialment hi ha un problema de retorn d’àudio (eco), que li dificulta parlar. El Fran ho resol i ho aprofiten per fer broma sobre “fantasmes” a la taula de so.

3.2. Què és l’Spotify Wrapped (Rapd / Rapid)

• L’Abel explica que ja ha sortit el Spotify Wrapped 2025 (Rapid en la seva pronunciació humorística).

• Funcions principals: - Resum personal de l’any: artistes, cançons, minuts escoltats. - Dades curioses com “l’edat musical” segons allò que escoltes (a ell li surt que té 21 anys, tot i ser més gran; alguns amics surten amb 60). - També ofereix un resum global de l’any amb els artistes i cançons més reproduïts.

• L’Abel convida els oients amb Spotify a accedir-hi: - Obrint l’app, a la pantalla inicial apareix “Descobreix el teu Rapid 2025”.

3.3. Debat: Spotify vs YouTube

S’obre un llarg intercanvi còmic amb el Fran sobre per què usar Spotify si YouTube també serveix per escoltar música.

• Posició del Fran: - Ell escolta música a través de YouTube (no YouTube Music) i no veu la necessitat de descarregar Spotify. - Considera que amb les llistes de reproducció de YouTube ja en té prou.

• Arguments de l’Abel a favor de Spotify (també en versió gratuïta): - Rapidesa i practicitat a l’hora de cercar i reproduir música. - Gestió de llistes de reproducció molt àgil (arrossegar cançons, etc.). - Experiència d’usuari més clara i específica per a música, sense interferències visuals de videoclips o altres continguts. - El Wrapped ofereix un component lúdic i estadístic que YouTube no té.

• El Fran el pressiona perquè argumenti millor i li retreu, amb humor, que no l’està convencent prou.

“L’equip de comunicació de Spotify està baixant en borsa ara mateix…” (bromeja el Fran mentre l’Abel es queda en blanc uns segons).

• Malgrat les bromes, l’Abel manté que per a ell Spotify és molt més còmode i ràpid que YouTube, especialment per preparar seccions de ràdio.

3.4. Artistes més escoltats el 2025 (global i estatal)

3.4.1. A nivell mundial

• Artistes més escoltats al món (Spotify 2025): - 1. Bad Bunny (Puerto Rico) – continua dominat els rànquings globals. - 2. Taylor Swift. - 3. The Weeknd. - 4. Drake. - 5. Billie Eilish. - A partir d’aquí, l’Abel admet que no coneix tots els noms del top global.

• Il·lustren amb un fragment de Drake per mostrar l’estil més trap / urbà que domina el rànquing.

3.4.2. A nivell estatal

• Artista més escoltat a Espanya: Quevedo.

• També hi apareixen com a molt escoltats: - Aitana (forta presència al panorama pop espanyol). - A nivell internacional però escoltats intensament a Espanya: Rels B i Rosalía.

• L’Abel destaca que Rosalía ja apareix com una de les artistes espanyoles més escoltades al món i preveu que la seva presència en els rànquings augmentarà l’any següent.

3.5. Cançons més escoltades el 2025

• Cançons més escoltades globalment: - 1. “Die with a Smile” – Lady Gaga & Bruno Mars. - 2. “Birds of a Feather” – Billie Eilish. - 3. “Bzrp Music Sessions, Vol. X” o similar (el fragment exacte no queda clar al tall, però l’Abel parla d’un tercer lloc amb més ritme).

• L’Abel i el Fran comenten que sorprèn que les dues cançons més escoltades siguin relativament calmades, quan molta gent busca música més enèrgica en el dia a dia.

• Destaquen també el fenomen de “Golden”, una cançó de K-pop que: - Ha entrat fort en molt poc temps (des de l’octubre/novembre). - Ha arribat a situar-se al top 7 mundial de reproduccions en un període molt curt.

3.6. Humor, ritme i tancament musical

• L’Abel es mostra molt àgil buscant cançons en directe a Spotify per respondre a les demandes del Fran (ex.: canviar de tema en pocs segons).

• Tornen diverses vegades a l’acudit que “YouTube també té llistes”, però l’Abel insisteix que l’experiència de Spotify és més simple i neta.

• Per rematar la secció, posen un tema final de Rosalía (no s’especifica el títol, però s’intueix un dels seus èxits recents), que queda sonant mentre: - El Fran agraeix el bon rotllo i l’humor de l’Abel. - Es feliciten mútuament i desitgen bon cap de setmana als oients.

---

4. Estructura i to general del programa

4.1. To

• El programa manté un to molt proper i col·loquial, amb: - Moments de profunditat intel·lectual i musical (Debat sobre música de concert, Pujols, música programàtica). - Trams de divulgació política i mediàtica (decisió de RTVE, UER, drets humans, boicot a Israel). - Fragments clarament humorístics i distesos (debats Spotify vs YouTube, anècdotes tècniques, exageracions iròniques sobre el futur reconeixement de les obres).

4.2. Fil conductor

• Tot i la diversitat de seccions, hi ha un fil comú: la música com a eix per pensar: - L’art i el llenguatge musical (musicologia i composició amb David Esterri). - La política i l’ètica internacional (Eurovisió, Gaza, UER, RTVE). - Els hàbits culturals contemporanis (consum digital de música, rànquings, plataformes, edat musical percebuda).

• El programa mostra així tres nivells complementaris de relació amb la música: - Com a disciplina artística profunda. - Com a espectacle global i instrument polític. - Com a producte d’oci quotidià a les plataformes.

---

5. Temes principals tractats

5.1. Música de concert contemporània

• Dificultat de posar etiquetes a la música clàssica actual. • Composició amb restriccions tonals (pentatònica, diatònica) com a motor creatiu. • Diàleg entre tradició (Mozart, cobla) i llenguatges modernistes / jazzístics. • Música programàtica i límits de la semàntica musical.

5.2. Filosofia i cultura catalana

• Reivindicació de Francesc Pujols i la seva teoria de l’escala de la vida. • Crítica al menysteniment de figures rellevants de la cultura catalana.

5.3. Eurovisió i política internacional

• RTVE vs UER: conflicte entre drets humans i negoci audiovisual. • Israel, Gaza i el debat sobre genocidi i blanquejament mediàtic. • El difícil equilibri entre neutralitat cultural i responsabilitat política. • Impacte sobre: - Eurofans, - Artistes del Benidorm Fest, - Audiències televisives i estratègies de branding de RTVE.

5.4. Plataformes digitals i hàbits d’escolta

• Spotify Wrapped com a ritual anual de consum cultural. • Dominació del reggaeton / trap llatí (Bad Bunny, Quevedo) i del pop global (Taylor Swift, Billie Eilish, The Weeknd, Drake). • Emergent protagonisme del K-pop als rànquings mundials. • Debat pràctic i generacional entre Spotify i YouTube com a eines per escoltar música.

---

6. Conclusió

L’episodi ofereix una visió panoràmica i polièdrica del món de la música:

• Des de la creació artística exigent (composició, filosofia, llenguatge musical) fins a la música com a fenomen mediàtic global (Eurovisió, boicots, geopolítica).

• I, finalment, des de la música com a expressió d’identitat personal i generacional (Spotify Wrapped, rànquings, plataformes) fins a la seva presència quotidiana i humorística a la ràdio.

En conjunt, el programa reforça la idea que parlar de música és parlar alhora de cultura, política, tecnologia i manera de viure.

Marcadors

Darrers podcast