09/12/2025

#3302 - Música, festivals locals i el repte de la IA

Aquí, a l'Oest

Context i estructura del programa

Aquí, a l'Oest és un magazín territorial fet en xarxa per diverses ràdios de les Terres de Lleida. En aquest episodi, el programa combina actualitat local, cultura musical i una tertúlia especial sobre psicologia i intel·ligència artificial.

---

1. Actualitat local i social

1.1. Conflicte per la planta de biogàs

• La plataforma Pobles Vius i altres entitats, juntament amb els ajuntaments de Bellcaire, Tornavous, Bellpuig i les Borges Blanques, presenten recursos contenciosos administratius contra el projecte d’una planta de biogàs a l’Acentiu.

• Denuncien: - Irregularitats administratives en el procediment. - Manca real d’alternatives d’emplaçament. - Vulneració de la llei d’espais agraris i del deure de protegir sòl agrícola de valor. - Impacte ambiental en zones protegides molt properes. - Abús de la normativa urbanística per afavorir un negoci privat de producció de combustible.

"Estem convençuts que existeix un procediment absolutament irregular" (Eduard de Ribot, advocat de Pobles Vius)

• També es critica el model econòmic del projecte: una empresa amb 3.000 € de capital social que vol invertir 7 milions d’euros, amb 4,5 milions subvencionats per fons públics.

1.2. Obligatori l’ús de mascareta en àmbits sanitaris

• El Departament de Salut decreta que torna a ser obligatori portar mascareta a: - Centres de salut i CAPs. - Hospitals. - Residències de gent gran. - Altres centres per a persones vulnerables.

• Motiu: augment molt fort de casos de grip. - La incidència passa de 168 a 418 casos per 100.000 habitants en una setmana. - L’onada s’ha avançat 6 setmanes respecte a altres temporades. - Ja supera el pic de les tres temporades anteriors.

• Cobertura vacunal: - Grip: 66% (majors de 80) i 52% (70–79). - Covid: 54% (majors de 80) i 38% (70–79).

La consellera Paneque destaca la combinació de mascareta i vacuna com a mesura efectiva de contenció.

1.3. ProLleida: reciclatge professional a sectors clau

• L’Institut Municipal d’Ocupació (IMO) de Lleida engega el programa ProLleida, cofinançat per la UE i la Fundació INCIDE.

• Objectiu principal: reduir el desajust entre perfils professionals i necessitats empresarials.

• Sectors prioritaris: - Agroalimentari. - Indústria 4.0. - Logística. - Medi ambient.

• Doble línia de reciclatge: - Millora de qualificació de gent que ja treballa al sector. - Requalificació per a persones que venen d’altres àmbits.

• El programa ofereix orientació i formació subvencionada, dissenyant itineraris formatius personalitzats sense cost per a l’alumne. El curs va del novembre 2025 al març 2027.

1.4. Projecte Apropet a la presó de Ponent

• Garrigues Cooperació impulsa una nova edició del programa Apropet, Endinset, coneix el Centre Penitenciari de Ponent i el Centre Obert.

• Finalitat: portar art, cultura i reflexió al dia a dia de les persones internes.

• Activitats destacades: - Tallers i projectes sobre violència masclista. - Obres de teatre. - Tallers terapèutics i de creixement personal.

• L’entitat detecta més dificultats per implicar els recursos del Centre Obert que no pas els de la presó.

Enric Figueres remarca el “retorn” emocional que reben dels interns i com això confirma que la línia del projecte és positiva i necessària.

• Hi ha interès per estendre el programa a altres centres penitenciaris del país, però abans cal consolidar-lo a Lleida.

1.5. Premi Escola Verda per a l’Institut Joan Solà

• L’Institut Joan Solà de Torrefarrera rep el Premi Escola Verde 2025 a la trajectòria i millora continuada, després de 12 anys de feina en educació ambiental.

• El projecte ambiental del centre s’organitza en tres eixos: - Gestió ambiental quotidiana (residus, energia, hàbits sostenibles). - Espais i projectes sostenibles dins i fora del centre. - Relació amb l’entorn, com l’apadrinament de l’Alzinà.

• A l’espai de l’Alzinà, l’institut ha passat de fer activitats puntuals (neteja, estudi de biodiversitat) a un projecte més profund: renovació de cartells, divulgació de flora i fauna, etc.

• Els delegats ambientals expliquen ara el projecte a totes les classes i impulsen nous objectius verds a l’institut i a les escoles adscrites.

---

2. Tema del dia: Festival Ponent Roots

2.1. 14a edició del festival

• Entrevista a Edu Blasi, un dels organitzadors del Ponent Roots Festival, que celebra la seva 14a edició a la Sala Cotton de Lleida.

• Festival nascut de la passió de dos amics (Edu i l’Uri) per la música en directe i el col·leccionisme de discos.

"Lleida respon si fas una cosa amb qualitat i amb una bona oferta".

• Tot i la percepció que “a Lleida no s’hi fa res”, el festival demostra que amb propostes valentes i variades el públic respon.

2.2. Evolució del públic i reptes generacionals

• En 14 anys, el festival i el seu públic s’han fet grans. - Franja central actual: 30–40 anys.

• Dilema plantejat pels organitzadors: - Com mantenir el públic fidel que envelleix. - Com garantir relleu generacional al públic i a la pista.

• Clau: cartells atractius i una bona comunicació. - Abans la promoció era sobretot amb cartelleria física. - Ara, el pes cau en xarxes socials i internet.

• Es constata que la música en directe continua enganxant també gent jove, tot i l’hegemonia de l’streaming i les pantalles.

2.3. Línia musical i estil del festival

• El Ponent Roots manté una línia coherent al llarg dels anys: - Música jamaicana (ska, reggae, rocksteady). - Soul, funk, jazz. - Hip-hop. - Músiques caribenyes i bugalú.

• L’edició actual segueix aquest ventall i incorpora artistes que els organitzadors feia temps que volien portar.

2.4. Artistes destacats del cartell

• Tito Ramírez & Los Veraderos Reales - Considerat el cap de cartell. - Artista enigmàtic que actua amb màscara i és un autèntic showman. - Barreja de soul, bugalú i ritmes llatins. - És el primer cop que actua a Lleida.

• Naty Conguero amb Soweto - Naty Conguero ja havia actuat al festival a la 7a edició. - Es va generar molt feeling amb el públic i l’organització. - Ara torna amb Soweto, banda de Gràcia amb qui té molta connexió. - Naty viu a Londres i Soweto li fa de banda quan és aquí; prometen un directe molt explosiu.

• Ruf Bandits - Banda jove de Tripollet. - So jamaicà britànic, entre reggae i ska. - Editen amb el segell La Panchita Records. - Obriran la nit, motiu pel qual es recomana no arribar tard.

• Miqui Puig (DJ) - Tancarà la nit amb una sessió com a DJ. - Ja havia col·laborat amb el festival en format vermut. - Conegut per la seva capacitat de llegir la pista i fer ballar el públic. - Té una relació estreta amb Lleida i hi ve sovint per tocar o punxar.

2.5. Model d’organització i filosofia del festival

• El festival és autogestionat per un equip petit (Edu, Uri i Tomàs d’Scarlett): - No són una promotora gran; treballen amb pressupostos ajustats i molta implicació personal. - Contacten directament amb mànagers i bandes. - Guanyen complicitat mostrant il·lusió i honestedat en la proposta.

"Ahir mateix amb l’Uri ens en vam anar a enganxar cartells a la ciutat".

• Moltes bandes s’adapten als seus límits econòmics per les ganes de tocar a Lleida.

• El festival s’ha convertit en una tradició social: - Punt de retrobament anual de molta gent que gairebé només es veu al Ponent Roots. - Hi ha públic que hi va independentment del cartell, pel valor comunitari de la cita.

2.6. Formats, vermuts i activitats paral·leles

• Durant moltes edicions, el Ponent Roots s’ha plantejat com més que una sola nit de concerts: - Presentacions de llibres i còmics. - Exposicions. - Xerrades. - Concerts de petit format i familiars.

• El format vermut s’ha mantingut com a senya d’identitat: - Col·laboració recurrent amb locals com el Bit i el Hopper (Neu i Sergi), que faciliten espais per punxades, directes o exposicions.

• En aquesta edició hi ha: - Presentació del llibre “Grandes fracassos” de Charlie Brown, dissenyador gràfic i DJ. - El llibre recull 30 anys de portades, logotips i gràfica vinculada a l’escena jamaicana de l’Estat i d’arreu. - Després de la presentació, sessió musical als plats a mode de vermut.

Edu considera Charlie Brown un referent en disseny gràfic i activisme musical, especialment en l’escena de música jamaicana catalana.

2.7. Escena musical de Lleida i dificultats estructurals

• Reflexió sobre l’estat de les músiques jamaicanes i afins a Lleida: - Referència positiva a Família Torelli, banda de llarg recorregut que ha actuat diverses vegades al festival. - Esment dels Coers, banda amb molt potencial que es va dissoldre.

• Edu remarca que a Lleida: - Hi ha molta qualitat musical i bons músics. - Sovint falta un “trampolí” o altaveu per projectar-se cap a Barcelona o Girona. - Les bandes de Ponent han de picar més pedra per sonar a l’àrea metropolitana.

"No serà per qualitat... però sembla que hàgim de fer més esforç perquè ens escoltin".

• També denuncia que la mobilitat cultural és asimètrica: - A Lleida es viatja sovint a Barcelona per veure concerts. - Costa més que el públic i les bandes de l’àrea metropolitana es desplacin a Lleida, tot i estar només a una hora de tren.

2.8. Detalls pràctics del festival

• Data i lloc: divendres 12 de desembre, a la Sala Cotton de Lleida.

• Entrades: a través de Entràpolis (enllaç disponible a l’Instagram del Ponent Roots).

• Horaris: - Obertura de portes: 22:00. - Primers concerts (Ruf Bandits): cap a 22:15, segons ritme d’entrada.

• L’organització fa una crida explícita a omplir la sala: - És una nit de molts sopars d’empresa, però animen la gent a acabar la festa al Cotton. - La continuïtat del festival depèn directament de la resposta del públic.

"La força és el públic. Que seguim un any més dependrà d’això".

---

3. Tertúlia: Psicologia i intel·ligència artificial

3.1. El congrés sobre IA i psicologia a Lleida

• La segona part del programa presenta una tertúlia de xarxes i tendències centrada en la relació entre psicologia i intel·ligència artificial (IA).

• Convidada: Telma Hernando, psicòloga comunitària, tresorera de la Junta Rectora de la Delegació de Lleida del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i psicòloga referent de benestar emocional.

• Motiu de la tertúlia: el Segon Congrés professional intergrupal de la delegació de Lleida, celebrat a la Universitat de Lleida, sota el títol:

“Reptes de la intel·ligència artificial: entre emocions i algoritmes”.

• Assistència: unes 90 persones, principalment col·legiats i alguns estudiants.

3.2. Continguts i diversitat de mirades

• El congrés es construeix des dels grups de treball de la delegació: cada grup tria el seu ponent i el tema concret.

• Àmbits tractats: - Neuropsicologia i mindfulness (flexibilitat cognitiva davant la IA). - Sexologia i entorns visuals (estratègies de ruptura sexogenèrica). - Esport i psicologia de la salut. - Educació. - Mediació i emergències. - Disseny de jocs i aplicació de la IA en game design. - Perspectiva sistèmica aplicada a la IA.

• Estructura: ponències, taules rodones i un taller pràctic sobre eines digitals per a la intervenció psicològica en l’esport.

3.3. IA com a eina: potencial i límits

• Missatge central de Telma Hernando: - La IA pot optimitzar temps i fer-nos més eficients com a professionals. - Però cal utilitzar-la sempre amb esperit crític i consciència dels seus límits.

• Es destaca l’efecte Eliza: - Tendència humana a atribuir comprensió i empatia a una màquina que en realitat només respon a patrons. - Sensació que “t’entén” i “et dona la raó”, creant una il·lusió de relació humana.

El risc és confondre una interacció algorítmica amb un vincle terapèutic real.

• Segons Telma, la IA pot ser molt útil per: - Llegir ràpidament articles i resumir informació científica. - Ajudar a mantenir-se actualitzat en investigació. - Automatitzar tasques repetitives o d’anàlisi bàsica de dades.

3.4. Perills de substituir la relació terapèutica

• La IA no pot substituir un professional de la salut mental: - No té criteri clínic propi. - No pot assumir la responsabilitat ètica ni legal d’un diagnòstic. - No construeix un vincle humà ni una aliança terapèutica.

• Tema molt preocupant del congrés: creix el nombre de joves (i no tan joves) que usen la IA com si fos un psicòleg. - Demanen consells sobre problemes personals greus. - Reben respostes que poden validar decisions perilloses.

• A la tertúlia es recorden casos mediàtics on xats d’IA haurien animat, o no haurien frenat, intents autolítics.

La IA tendeix a ser “bienqueda”: s’adapta al to de l’usuari i pot reforçar idees extremes si no està ben dissenyada o supervisada.

3.5. Exemples d’ús positiu en psicologia

• Esport: - Un ponent (Ivan Bonilla) explica com en un club esportiu s’utilitza IA per analitzar vídeos d’entrenaments. - L’algorisme genera resums, permetent alliberar dues persones que abans només miraven vídeos; ara poden dedicar-se a altres tasques de més valor afegit.

• Emergències i recerca de persones: - Ponència d’Albert Martínez sobre l’ús de IA per localitzar persones desaparegudes al medi natural, com boletaires perduts. - S’utilitzen models que analitzen mapes, patrons de moviment i dades ambientals per optimitzar la recerca i salvar vides.

• Aquests exemples mostren que la IA, ben aplicada, és un suport potent, no un substitut dels professionals.

3.6. IA, immediatesa i confiança en el propi criteri

• Telma vincula el fenomen de la IA amb una cultura de la immediatesa: - La gent vol respostes ràpides a problemes complexos. - Moltes persones tenen poca confiança en el seu propi criteri.

• Des de la psicologia cal: - Empoderar la població perquè confiï més en el seu judici i intuïció. - Educar en un ús crític de les tecnologies i de la IA. - Explicar clarament què és i què no és la IA.

Telma surt del congrés amb la sensació que “es pensava que sabia d’IA i en realitat queda moltíssim per aprendre”.

3.7. IA sí o IA no? El dilema matisat

• Preguntada directament si és “IA sí o IA no”, Telma defensa que el dilema real és un altre: - No es tracta de blanc o negre, sinó d’escales de grisos. - En psicologia, gairebé res no és absolut; tot té context i matisos.

• La seva posició: - IA sí, com a eina. - Però amb matisos, límits clars i supervisió professional. - Sempre subordinada a la formació i criteri dels psicòlegs.

3.8. Congressos futurs i nous temes

• Encara no s’ha decidit el tema del 3r Congrés professional de la delegació de Lleida.

• El procediment: - Jornada interna amb els grups de treball. - Dinàmiques per escollir temàtica i format.

• La tertúlia suggereix que un futur congrés abordi de ple la relació entre xarxes socials, adolescència i salut mental, atesa la creixent evidència dels seus efectes.

Telma es compromet a proposar aquest tema en la propera jornada de planificació.

---

4. Tancament del programa

• Els presentadors remarquen que: - La combinació de cultura local (Ponent Roots) i reflexió sobre la IA mostra un territori actiu i connectat amb els debats globals. - Parlar amb professionals com Telma ajuda a entendre millor els riscos i oportunitats de la tecnologia en la nostra vida emocional.

• Queda oberta la porta a tornar a convidar Telma Hernando per aprofundir en: - Xarxes socials i adolescents. - Salut mental i entorns digitals. - Nous usos (i abusos) de la IA en el dia a dia.

---

Conclusions clau de l’episodi

• Territori actiu: les Terres de Lleida són escenari de conflictes ambientals, iniciatives formatives punteres i projectes socials i culturals molt vius.

• Cultura musical sòlida: el Ponent Roots exemplifica com amb passió i persistència es pot construir un festival de referència en una ciutat mitjana, generant comunitat i posant Lleida al mapa musical.

• IA com a eina, no com a terapeuta: la intel·ligència artificial pot millorar processos, però no pot substituir la relació humana ni el criteri professional en psicologia.

• Necessitat d’educació crítica: tant professionals com ciutadania han d’aprendre a conèixer, aprofitar i alhora limitar la IA per evitar riscos per a la salut mental i per al conjunt de la societat.

Marcadors

Darrers podcast