09/12/2025

#3303 - Llibres, neu al Pirineu i impacte del turisme de natura

Aquí, a l'Oest

Panorama general de l’episodi

Episodi del magazín Aquí, a l’Oest estructurat en tres grans blocs:

• Literatura i territori: conversa amb Antoni Gelonch sobre el tercer volum de les seves memòries no heroiques i el llibre sobre fe i espiritualitat Encara ets de missa?. • Neu i turisme d’hivern: repàs a l’inici de temporada a les estacions d’esquí de Lleida, l’impacte econòmic als pobles i les experiències d’esquiadors i famílies. • Medi ambient i ús de la natura: balanç d’un simpòsium sobre com les activitats recreatives afecten el medi natural i quines mesures calen per fer-les més sostenibles.

---

1. Som el que llegim – “Memòries no heroiques” i espiritualitat

1.1. El tercer volum de les memòries: Retorn d’espill

Antoni Gelonch presenta el tercer volum de les seves memòries no heroiques, centrat en el retorn a Lleida després de 47 anys vivint fora.

• Les memòries són “no heroiques” perquè rebutgen el relat èpic: l’autor defensa que una vida ordinària ja és prou extraordinària, tot i que en el seu cas inclou viure en diversos països, parlar llengües diferents i exercir càrrecs de responsabilitat. • El primer volum (quan era jove a Lleida, 1956–1974) va tenir una gran acollida i va retratar la ciutat d’aquella època. • El tercer volum analitza com és Lleida avui i la compara amb la ciutat que va deixar. El fet d’haver viscut fora li dona una perspectiva més distanciada per detectar canvis, mancances i potencialitats.

1.2. Visió crítica i propositiva sobre Lleida i el territori

Gelonch explica que ha passat un any observant què es fa i com es fa a la ciutat i al territori:

• Defensa que una societat només progressa si treballa amb excel·lència, ambició i transparència: - Excel·lència: fer les coses tan bé com sigui possible. - Ambició: tenir aspiracions altes per al territori, sense resignar-se al “ja està bé”. - Transparència: no tenir res a amagar en la gestió pública i privada.

• Critica dues frases molt arrelades que considera “demolidores” per a l’autoestima col·lectiva: - > “No n’hi ha per tant” – una manera de rebaixar el mèrit de qui impulsa projectes. - > “Vés a saber” – insinuar sospites sobre com algú ha aconseguit fer coses.

• Reclama “plantar orgull” al territori: - Orgull com a satisfacció legítima per allò que es fa bé, no com a superioritat sobre ningú. - Posa en valor que al territori es fan moltes coses ben fetes, tot i que hi ha deficiències greus en infraestructures, transport, sanitat, serveis socials i burocràcia que poden ser un coll d’ampolla pel desenvolupament.

• Subratlla que la gent vol vides ordinàries però plenes de feina, progrés i resiliència, i que cal que l’administració proporcioni les eines perquè això sigui possible.

1.3. Fer territori i treballar en xarxa

La conversa connecta molt amb la filosofia del programa:

• El locutor reivindica el lema “hem de fer territori” com a missatge esperançador: cal construir un territori amb autoestima, sense complexos. • Gelonch hi afegeix la importància de teixir sinergies i confiar en altres actors: - Explica que, a través de la Fundació Ritor 2050, impulsa activitats sempre en col·laboració amb altres entitats o persones. - Presenta aquesta manera de treballar com un bon model per al conjunt del territori, on el treball en comú sovint costa.

1.4. El segon volum i el futur de Lleida

• El segon volum de les memòries, encara per publicar, cobrirà el període 1974–2021 (els 47 anys fora). Ja en té la meitat escrita, però vol deixar reposar la resta per escriure-ho amb calma i respecte, ja que hi apareixen persones amb qui ha anat bé i altres amb qui ha xocat. • Avança que el futur de Lleida serà objecte d’un altre llibre, més especulatiu, ja fora del registre memorialístic.

1.5. Encara ets de missa? – Fe, dubte i espiritualitat

El segon llibre que presenta és Encara ets de missa?, que aborda el seu itinerari personal de fe en el context del catolicisme.

• L’autor parteix d’un canvi social radical: - Abans, “el raro” era qui no anava a missa; ara, quan diu que hi va, la gent li respon “encara vas a missa?”. - En 50 anys s’ha passat d’un extrem a l’altre.

• El llibre és una justificació honesta del seu camí espiritual, amb: - Entrades i sortides de la pràctica religiosa. - Dubtes constants, moments d’abandonament i de reflexió. - La idea que dubtar és necessari per madurar la fe.

• No busca convertir ningú al catolicisme, sinó acompanyar persones que busquen espiritualitat en un món globalitzat i homogeni: - Defensa que l’espiritualitat no ha desaparegut; ajuda a sortir del ramat i a definir-se en relació amb alguna cosa superior. - En el seu cas, aquesta realitat superior és Déu.

• El locutor hi coincideix en part: no dirà a ningú en què creure, però defensa tenir esperança i creure en alguna cosa més gran que un mateix.

1.6. Gira de presentacions

Gelonch explica el calendari de presentacions:

• Retorn d’espill: - Presentat ja el 25 de novembre. - Preveu més presentacions sobretot a Lleida ciutat (Ateneu Popular de Ponent i d’altres).

• Encara ets de missa?: - En gira per tot Catalunya (Barcelona, Reus, Tarragona, Vilanova i la Geltrú, Sabadell, Tortosa…). - El 18 de desembre el presentarà a Lleida, a la llibreria La Fatal, en diàleg amb el nou bisbe de Lleida, Salvador Giménez Valls (mossèn Daniel), fet que pot resultar especialment interessant per conèixer el nou pastor diocesà.

---

2. Redescobrint-nos – Estacions d’esquí i neu a Lleida

2.1. Inici de temporada i impacte del Pont de la Puríssima

La secció Redescobrint-nos es dedica a la neu de Lleida i a les estacions d’esquí de casa nostra.

• El Pont de la Puríssima ha estat el primer gran impuls de la temporada: - Neu primerenca amb al voltant del 80–90% d’ocupació en allotjaments a les zones de muntanya. - Desenes de milers de forfets venuts.

• L’ambient és molt positiu: les estacions “ronronegen” i la neu comença a omplir pobles, hotels, bars i botigues.

L’Enric Serra, director de negoci i estratègia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, resumeix l’arrencada:

“L’inici de temporada ha estat molt bo, amb molt bona afluència de visitants i esquiadors. Poder arrencar amb les sis estacions obertes, quasi un 50% del domini esquiable i molt bon temps és una molt bona notícia. Ens fa estar molt animats per encarar uns Nadals molt bons.”

• Al territori, l’ocupació se situa entorn del 90%, amb puntes de fins al 95%. • També han funcionat molt bé les activitats complementàries de desestacionalització i diversificació (no només esquí pur i dur).

2.2. Mapa ràpid de les estacions de Lleida

La Júlia fa una ruta pràctica per les principals estacions lleidatanes:

• Baqueira Beret: - Més de 100 km de pistes obertes des de finals de novembre. - La més gran, amb neu de qualitat per a tots els nivells.

• Boí Taüll: - Neu natural espectacular. - Ambient familiar i entorn d’alta muntanya amb patrimoni romànic.

• Espot i Port Ainé (Pallars): - Bones instal·lacions. - Fàcil accés i pistes per a tots els nivells.

• Port del Comte: - Estació molt accessible per públic local. - Ideal per a primers descensos i iniciació.

2.3. Veu del sector turístic: hotels i allotjaments

Es recullen testimonis sobre com ha anat el Pont a escala econòmica.

Alba, propietària de l’hotel Tarradets de Cellers:

• Defineix el Pont com “força bo”: - El temps ha acompanyat; tot i que el Pont és curt i molt concentrat, s’ha pogut gaudir de passejades entre boira i sol. - Nivell de clients similar a l’any passat, hotel i restauració plens.

• Considera que han entrat a la tardor “amb bon peu”, amb un temps favorable. • Valoració global: pont equilibrat i amb bons resultats, que dona força i optimisme per afrontar la campanya de Nadal.

Un propietari de Casa Pirineus aporta un altre matís:

• Les nits de divendres i dissabte no van estar al màxim d’ocupació. • El local de sushi sí que va treballar bé, però els allotjaments no es van omplir del tot fins més endavant. • Dissabte va arribar “tothom” i van marxar dilluns al matí. • Reconeix que encara falta una mica més de neu, però la gent té ganes i, tot i ser un Pont proper a Nadal, la valoració és “prou bona”.

2.4. La veu dels esquiadors

A nivell d’usuari, se senten opinions d’esquiadors a Port Ainé:

• Destaquen que les pistes estan en molt bon estat, amb neu pols dura. • Encara que no hi havia molta neu als costats i algunes pistes eren tancades, la sensació és molt positiva: - Poques aglomeracions. - Molt espai per gaudir. - Dia molt aprofitat i agradable.

2.5. Neu i percepcions personals

La Júlia recull també testimonis del seu entorn sobre la relació amb la neu:

• Una família aprofita el Pont per anar a Andorra amb una nena petita: - No esquien, però fan ninots de neu i juguen. - Preveuen tornar per Nadal al Pirineu català per “tocar encara més neu”.

• Una altra persona admet que no li atrau la muntanya: - Només tocarà neu si neva a la plana de Lleida. - El més proper a la neu que espera veure és el gebre, tan típic de la terra ferma.

• La pròpia Júlia confessa que encara no ha tocat la neu aquest any, tot i viure-hi a prop, però té moltes ganes d’esquiar aquest Nadal.

La secció conclou animant l’audiència a:

• Aprofitar les moltes opcions d’esquí i neu de Lleida. • Gaudir de la neu per tots els nivells i edats, sigui esquiant, passejant o fent turisme en família.

---

3. Lleida Natura – Activitats al medi natural i impactes

3.1. El simpòsium sobre usos recreatius i natura

La darrera secció, Lleida Natura, tracta de com les activitats recreatives al medi natural afecten els ecosistemes i les espècies.

S’entrevista:

• Laia Carbonell, de la Fundació EMIS. • Cristina Sánchez, delegada a Catalunya de SEO/BirdLife.

Les jornades es van celebrar el 4 i 5 de desembre al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, amb:

• 116 participants. • Representants de gestors d’espais naturals, entitats i administracions.

Objectiu: debatre l’augment d’activitats recreatives (senderisme, bany, esports, turisme de natura…) i els seus efectes sobre el medi.

3.2. Més gent, més impactes… però no necessàriament “pitjor gent”

Les ponents matisen algunes idees:

• Des de 2010–2012 s’ha produït un increment molt gran de visitants als espais naturals, intensificat després de la COVID (allau de gent que “vol fer natura”). • Aquest augment implica: - Més actituds incíviques i pràctiques que generen impacte (soroll, deixalles, molèsties a fauna, conflictes amb residents i altres visitants).

Però insisteixen que no és que els nous visitants siguin “més dolents”:

El problema és estadístic: si hi ha més gent, també hi haurà més comportaments problemàtics, tot i que la majoria de persones no tenen mala intenció i simplement no saben com acostar-se al medi natural.

3.3. Regulació d’accés i zones d’alta sensibilitat

Es comenta que hi ha indrets a Europa on no es pot accedir a determinats espais sense guia pel risc que suposen les visites lliures.

A Catalunya:

• Ja existeixen restriccions en algunes zones especialment sensibles, tant per: - Tipus d’hàbitat. - Presència d’espècies vulnerables.

• Es distingeix entre: - Zones d’altíssima sensibilitat, on cal una regulació estricta i, sovint, visites guiades. - Zones tampó i àrees més àmplies, on igualment s’ha de promoure actituds responsables per no comprometre la conservació.

El repte és compatibilitzar el dret a gaudir del medi natural amb el deure de respectar-lo i protegir-lo.

3.4. Problemes més habituals: desinformació i gossos deslligats

La Laia destaca dues mancances clau:

1. Sortir poc preparats de casa: • Molta gent no s’informa si va a un espai natural protegit. • No sap on es pot aparcar, quins itineraris senyalitzats hi ha, ni la durada o dificultat de les rutes. • Això empitjora tant l’experiència dels visitants com l’impacte sobre el medi (cotxes aparcats on no toca, gent caminant fora de camí…).

2. Gossos deslligats: • Problemàtica molt comuna a molts espais protegits. • S’entén el desig de deixar córrer el gos fora de l’entorn urbà, però en zones sensibles no és el lloc adequat:

   • Hi ha espècies vulnerables i hàbitats fràgils.
   • El problema no és un gos puntual, sinó centenars al dia, generant estrès constant a la fauna.

3.5. Preparació personal i seguretat: fred, calor i imprevistos

Es parla de la seguretat dels visitants, especialment en activitats de muntanya:

• Cal planificar: - Consultar la previsió meteorològica (molta gent no ho fa). - Portar menjar, aigua i roba adequada per canvis de temps sobtats. - Valorar la pròpia condició física i si la ruta escollida és assumible.

• Es recorden exemples concrets: - Debat sobre qui hauria de pagar rescaten de muntanya quan la persona no va preparada o surt de rutes marcades. - L’impacte ambiental d’aquests rescats (soroll d’helicòpters, pertorbació de fauna).

• A banda del fred, la Cristina subratlla un risc cada cop més important: la calor extrema i els cops de calor a l’estiu, amb una finestra temporal de risc cada vegada més llarga.

També es recomana avisar algú de la ruta i els horaris previstos, per facilitar la resposta en cas d’emergència i evitar alarmes innecessàries.

3.6. Xarxes socials i efecte crida

Un dels fenòmens actuals més preocupants és l’efecte crida d’Instagram, TikTok, YouTube, etc.:

• Molta gent visita un lloc només per fer-se la foto en un punt concret. • Sovint no és conscient del risc d’accés (trams exposats, pendents, pedres, neu…) ni del dany ambiental. • Això incrementa: - Massificació en punts molt concrets. - Riscos per a la seguretat individual. - Impactes sobre espècies i hàbitats.

3.7. Cartells, informació i “informadors ambientals”

El presentador pregunta si la gent llegeix realment la cartelleria als accessos dels espais naturals (normes, activitats prohibides, riscos, sancions):

• Sovint, la realitat és que la gent “passa de llarg”: el cotxe arriba, s’aparca i s’inicia la ruta o es busca directament el punt “instagramable”.

Per això, al simpòsium es defensa la figura de l’informador ambiental:

• Persones presents sobre el terreny que: - Expliquen de manera activa les normes i els perquès. - Aclaren dubtes i orienten els visitants. - Fan pedagogia directa, que és molt més efectiva que confiar només en cartells.

Un exemple clàssic que posen:

Endur-se les deixalles pròpies en lloc de deixar-les en papereres al mig de la muntanya.

• A la natura, tenir papereres és sovint contraproduent: - Són difícils de buidar i mantenir. - Acaben generant més brutícia, no menys.

L’informador pot explicar que tot el que portes ho has de poder endur, i que no hi hagi papereres és una mesura ambiental, no una deixadesa.

3.8. Exemples concrets d’impacte i debats recents

Es recorden casos recents per il·lustrar la problemàtica:

• Aigüestortes i Estany de Sant Maurici: - Cartells clars que prohibeixen banyar-se als estanys d’alta muntanya per evitar malalties i pertorbacions en amfibis i fauna molt sensible. - Tot i la informació, molta gent s’hi banya igualment, sobretot a l’estiu. - Sovint són persones aparentment experimentades a la muntanya.

• Pesta porcina africana a Collserola: - Es van tancar accessos amb cintes i cartelleria per motius mediambientals i econòmics. - Es va veure gent saltant les cintes davant de les càmeres, ignorant totalment les indicacions.

• Altres casos (gall fer, curses de muntanya, etc.) mostren que: - Les entitats i científics alerten dels impactes. - L’administració sovint triga a respondre amb regulacions (canvis de dates, restriccions temporals, tancament de zones de cria, etc.).

Això alimenta la sensació que els qui ho fan bé acaben patint restriccions per culpa dels qui incompleixen.

3.9. Capacitat de càrrega, regulacions i sancions

Per gestionar millor aquestes situacions, el simpòsium remarca la necessitat de:

• Estudiar la capacitat de càrrega de cada espai: - Quanta gent pot acollir sense malmetre el valor natural ni posar en risc la seguretat.

• A partir d’aquí, es pot dissenyar un plec de mesures adaptat a cada lloc: - Limitació d’aforaments. - Reserva prèvia per accedir. - Pagament per serveis o per ús d’infraestructures. - Restriccions temporals per èpoques de cria o condicions extremes.

• Quan la informació i les alternatives no són suficients, calen també sancions, però: - Falta sovint una base legal sòlida i homogènia que permeti sancionar amb garanties. - No és el mateix un espai protegit (parc natural) que altres zones sense figura de protecció, on és més difícil multar determinats comportaments.

Es defensa la creació de marcs normatius comuns supramunicipals, per evitar un mosaic de normatives diferents que generen confusió i dificulten l’aplicació.

3.10. Empreses de turisme de natura

Finalment, es parla del paper de les empreses que ofereixen activitats a la natura:

• No es vol generalitzar perquè hi ha de tot: empreses molt responsables i d’altres que no ho són tant. • Es posen en valor eines com la Carta Europea de Turisme Sostenible, que: - Articula compromisos ambientals entre espais naturals protegits i empreses turístiques. - Ajuda les empreses a alinear-se amb els objectius de conservació.

La idea de fons és que les empreses han de ser part de la solució, actuant com a models de bones pràctiques per als seus clients.

---

4. Idees clau transversals de l’episodi

4.1. Orgull i autoestima del territori

• Tant en la part literària com en la mediambiental, es repeteix el missatge de creure en el territori: - Posar en valor allò que es fa bé. - Exigir millores en infraestructures i serveis. - Reforçar l’autoestima col·lectiva i el sentit de comunitat.

4.2. Fer les coses bé: excel·lència, ambició i transparència

• Tant per escriure memòries, gestionar ciutats, impulsar iniciatives culturals o regular espais naturals, es reivindica treballar amb: - Excel·lència (no fer les coses “com surti”). - Ambició (no resignar-se a la mediocritat). - Transparència (explicar el què i el per què de les decisions).

4.3. Planificació i responsabilitat compartida

• En l’ús del medi natural es destaca la importància de: - Planificar (informar-se abans, equipar-se bé, respectar normes i rutes). - Coresponsabilitzar-se: administracions, empreses i ciutadania comparteixen deures.

4.4. Espiritualitat i sentit en un món accelerat

• A través del llibre Encara ets de missa?, l’episodi també obre una finestra al debat sobre: - El lloc de la fe i l’espiritualitat en la societat actual. - La legitimitat de dubtar, marxar i tornar. - La cerca de significat i transcendència enmig de la globalització i l’homogeneïtzació.

En conjunt, l’episodi combina reflexió cultural, vida al territori, turisme de neu i consciència ecològica, amb un fil conductor clar: com vivim, expliquem i cuidem el nostre entorn, tant humà com natural.

Marcadors

Darrers podcast