10/12/2025

#3304 - Micropobles, pagesia i serveis al món rural

Aquí, a l'Oest

Panorama general de l’episodi

Episodi d’Aquí, a l'Oest centrat en actualitat local i en una tertúlia sobre micropobles, pagesia i serveis bàsics al món rural de les Terres de Lleida. Primera part amb repàs de notícies destacades, i segona part amb una conversa profunda sobre reptes econòmics, demogràfics i normatius dels municipis petits.

---

1. Notícies locals i comarcals

1.1. Modernització del Canal d’Urgell ajornada

• S’anuncia que l’Assemblea General Extraordinària per aprovar la modernització del Canal d’Urgell es torna a posposar. • La votació, prevista primer a l’octubre i després al 21 de desembre, es vol moure fins al febrer. • Es crearà un grup de treball entre Govern i Comunitat General de Regants per: - Introduir millores tècniques al projecte - Aclarir dubtes dels regants • Context de fons: sis de les set col·lectivitats que han sotmès la proposta a votació l’han rebutjada per majoria, un reflex del malestar i la desconfiança del sector.

1.2. Dimissió del director de la Fira de Lleida

• Oriol Oró deixa la direcció de la Fira de Lleida després de 18 anys. • Ho descriu com una decisió meditada i presa en un moment òptim: fires consolidades i nou pavelló en construcció. • Ha viscut dues crisis globals: - Recessió del 2008 - Covid-19, amb dos anys gairebé sense activitat firal • Balanç de la seva etapa: - Mantenir i fer créixer totes les fires - Crear-ne de noves - Posicionar Lleida com a segona entitat firal de Catalunya amb reconeixements internacionals (només al nivell de Fira Barcelona) - Aconseguir una Fira econòmicament viable i autònoma des del 2008, fet excepcional a escala estatal. • El patronat es reunirà per: - Fer balanç de curs - Definir calendari 2026 - Presentar la convocatòria pública per a la nova direcció, que es vol cobrir el primer trimestre de l’any vinent.

1.3. Nou POUM de Lleida i Pla de l’Estació

• L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, confia que l’aprovació inicial del POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) estigui enllestida al febrer. • Considera aquest pas clau per desencallar el Pla de l’Estació, encallat des de fa anys per dos punts crítics. • El POUM ha d’: - Incorporar aportacions de la participació ciutadana - Integrar l’informe inicial del Departament de Territori • Efectes legals: - L’aprovació inicial implica suspensió de llicències allà on hi hagi modificacions de règim urbanístic del sòl. - Després hauran de venir l’aprovació provisional i la definitiva.

1.4. Judici al mosso per narcotràfic

• A l’Audiència de Lleida es jutja un mosso d’esquadra per tràfic de drogues relacionat amb 620 quilos de cocaïna amagats en un rotor. • L’agent nega tenir res a veure amb la droga i afirma que: - Només va ajudar el principal acusat a llogar una nau industrial al polígon El Segre - Pensava que era per guardar vehicles i material, sense saber res d’introducció de droga. • Les escoltes policials de la Divisió d’Afers Interns vinculen el mosso amb l’operació i també amb un pagament de 85.000 euros a una de les societats implicades després de la compra del rotor a Panamà. • La Fiscalia manté la petició de 9 anys de presó i 66.000 euros de multa com a cooperador necessari. Els altres acusats ja han pactat condemnes d’entre 2 i 6 anys.

1.5. Recuperació del Cant de la Sibil·la a Arbeca

• Arbeca recupera, després de més de 20 anys, el Cant de la Sibil·la, que només s’havia interpretat una vegada el 2003. • Es farà el 20 de desembre a la parròquia d’Arbeca. • El cant forma part d’un corpus oral del segle XV en quatre volums; es conserva al leccionari, amb text i notació gregoriana. • Singularitat d’Arbeca: - Es van conservar o copiar les notes en paper pautat - És un dels pocs cants d’Europa d’aquest tipus que es conserven amb música i es canten encara avui • El concert inclourà també: - Un plany del segle XII en honor de Ramon Berenguer IV - Cinc danses del Llibre Vermell de Montserrat, coincidint amb el mil·lenari de la fundació del monestir benedictí • El president de la Diputació, Joan Talarn, subratlla que:

"Recuperar el Cant de la Sibil·la va més enllà de l’element religiós: és identificació nacional i patrimoni cultural compartit."

• Des del 2010, el Cant de la Sibil·la i el Misteri d’Elx són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

---

2. Tertúlia: Micropobles, pagesia i serveis essencials

Tertúlia conduïda des dels estudis d’UAU Lleida Ràdio amb:

• Lluís Torrent, director del Consorci del Segrià Sud pel Desenvolupament del Territori • Jordi Teixidor, tècnic de promoció econòmica del Consell Comarcal del Pla d’Urgell

L’objectiu és parlar específicament de micropobles, despoblament, pagesia i serveis comercials bàsics.

2.1. Micropobles com a normalitat del país

• Es recorda que Catalunya és majoritàriament un país de micropobles, no una excepció. • Voluntat del programa de donar veu a aquesta realitat sovint invisibilitzada. • Es posa èmfasi en: - Relleu generacional - Viabilitat econòmica de la pagesia - Vida comercial i serveis en pobles petits

---

3. Pagesia, explotació prioritària i pesta porcina

3.1. Explotació agrària prioritària i ajuts

• Es comenta la nova proposta (encara pendent d’aprovació definitiva) per redefinir qui és explotació agrària prioritària a Catalunya. • La coordinadora nacional de la Unió de Pagesos, Raquel Serrat, ha explicat que: - La pagesia ha perdut aquesta condició en unes 1.700 explotacions - Això implica pèrdua d’ajuts i dificultats per fer viable l’activitat • S’ha redactat un articulat específic, debatut amb tots els grups del Parlament: - Tothom s’hi ha mostrat favorable en principi - Cal veure si realment s’acaba aprovant i com es concreta • Opinions a la taula: - Aproven que es flexibilitzin els requisits per ser explotació prioritària - Defensen que “qualsevol persona que vulgui fer de pagès o ramader ja és prioritària” i s’ha de cuidar especialment.

3.2. Importància estructural de la pagesia

• Es remarca que la pagesia: - Gestiona i cuida el territori - És clau per al subministrament d’aliments - Sosté bona part de l’economia rural i les indústries associades • Exemples al Pla d’Urgell: - Gairebé el 50% del PIB comarcal depèn directament o indirectament de l’agricultura (sector primari + agroindústria). • Problemes actuals: - Abandonament de feines agràries - Jubilacions sense relleu generacional - Inestabilitat de preus i mercats internacionals - Sensació contínua de normatives imposades sense prou diàleg ni claredat

3.3. Pesta porcina africana

• Es tracta la preocupació pel risc d’entrada de la pesta porcina africana: - Malaltia que no afecta les persones però sí la sanitat animal i l’economia - El porcí és primer sector econòmic de la demarcació de Lleida, per davant d’altres • Impacte potencial: - Afecta no només les granges, sinó tot el teixit econòmic adjunt: maquinària, indústria agroalimentària, serveis logístics, etc.

---

4. Comerç local, serveis bàsics i vida als pobles

4.1. Tancament de botigues i serveis

• Es denuncia un “degoteig constant” de: - Tancament de petits comerços (botigues de queviures, fleques…) - Oficis tradicionals (fusters, paletes, etc.) • Conseqüències en cadena: - Primera pèrdua: el negoci i els llocs de treball - Segona pèrdua: la gent gran ja no pot comprar al poble i ha d’anar a la ciutat (Lleida), amb problemes de transport i despesa fora del municipi - Tercera pèrdua: els productors locals deixen de tenir un punt de venda al poble i s’han de desplaçar també a vendre a la ciutat • Es planteja el risc de “buïdar de vida” els pobles i recentralitzar-ho tot als nuclis urbans grans.

4.2. La botiga i el forn com a centres socials

• Es defensa que una botiga o un forn de pa no són només negocis, sinó espais socials i culturals: - Lloc de trobada i conversa diària - Espais on es detecten problemes: si algú no va a comprar el pa, la gent s’adona que pot haver-li passat res. • Exemple explicat: - Cas real d’una persona gran que no anava a la botiga; els veïns hi van anar a casa i la van trobar a terra amb febre alta, i se la va poder atendre.

4.3. Responsabilitat de la població i polítiques públiques

• Es remarca la responsabilitat compartida: - Veïnat: consumir als comerços del poble per fer-los viables - Administracions: dissenyar polítiques per facilitar que aquests negocis se sostinguin • Dificultat de les administracions: - Són negocis privats però amb un fort impacte social - Cal trobar fórmules per ajudar sense distorsionar la competència

---

5. Iniciatives concretes al Pla d’Urgell i Segrià Sud

5.1. Formació per a forners

• El Consell Comarcal del Pla d’Urgell ha impulsat una formació gratuïta de forner: - Aproximadament 80 hores - 10 places ofertades - Més de 70 persones inscrites, un indicador d’alt interès per l’ofici • Context: - El Gremi de Forners de Lleida alerta que fins i tot a la ciutat costa trobar gent que vulgui fer de forner - Les condicions (madrugar molt, esforç físic) desincentiven el relleu • Es veu la formació com una eina clau per: - Generar nous forners - Ajudar a mantenir o reobrir fleques en pobles petits

5.2. Obrador compartit de pa i pastisseria a Torrebesses

• Torrebesses impulsa un obrador compartit de pa i pastisseria. • Finançat a través del Pla Estratègic Alimentari de Catalunya (ajuts del Departament d’Acció Climàtica / antic DARP): - Línies per a projectes agroalimentaris (empreses de dones, relleu generacional, obradors compartits, escorxadors municipals, etc.) - Sovint hi sobren diners de convocatòria, animant altres municipis i empreses a presentar projectes. • Característiques de l’obrador: - Tota la infraestructura ja hi serà (forns, pastadores, cambres, etc.) - Els usuaris pagaran per un dret d’ús, no per fer tota la inversió - Permet provar el negoci sense jugar-s’ho tot des del principi - El procés d’elaboració estarà pensat perquè no calgui treballar tota la nit: es podrà començar cap a les 6 del matí amb processos de fermentació temporitzats • Objectiu de calendari: - El projecte s’ha d’executar abans del 3r trimestre de 2026 • Funció territorial: - Tot i estar ubicat a Torrebesses, serà un recurs per a tot el territori (Segrià Sec i rodalies)

5.3. Obradors compartits com a incubadores

• Es cita l’experiència de Conca Activa (Conca de Barberà) com a pionera en obradors compartits: - Productors que lloguen hores concretes (ex.: dimecres de 7 a 8.30) per transformar productes - Mínima inversió inicial i possibilitat de veure si el negoci té recorregut • Exemple d’un productor de guixa (llagum poc atractiu gustativament) que busca un segment de mercat molt específic (memòria dels padrins, producte singular). • Es remarca que la normativa sanitària exigeix instal·lacions d’acer inoxidable i registres que són inviables per a microproductors si no és en format compartit.

5.4. Catàleg virtual “Al poble hi ha de tot”

• Iniciativa del Consell Comarcal del Pla d’Urgell: plataforma “Al poble hi ha de tot”. • Estructura: - Hi apareixen totes les botigues dels pobles - També els productors locals - I els clients dels pobles • Funcionament: - La persona fa la comanda en línia - Però qui fa la venda és la botiga del poble, no directament el productor • Beneficis: - Evita que la compra online elimini el comerç local - La botiga té més productes (i de qualitat) - El productor té més punts de venda - El client compra al comerç del seu poble, mantenint-lo viu

5.5. Encadenar campanyes i feines agro

• Al Segrià Sud es treballa per encadenar campanyes agràries i feines especialitzades: - Ex.: moliners d’oli (feina molt estacional, a l’hivern, però altament crítica per cooperatives d’oli) - A l’estiu, aquests perfils podrien treballar en cooperatives de fruita (pressic, cirera, pera, poma…) • Objectiu: - Donar continuïtat laboral a persones qualificades - Fer itineraris laborals que permetin una renda més estable - Complementar-ho amb explotacions familiars petites i transformació agroalimentària (melmelades, formatges, etc.)

5.6. Comparació amb el model francès

• Es critica que la normativa espanyola de transformació agroalimentària artesanal és massa rígida. • Es menciona el model francès (fermier) com a referent: - Regula i permet la transformació a petita escala a les explotacions - Donant seguretat sanitària però amb flexibilitat per als petits productors • Segons expliquen, el Departament d’Agricultura / Acció Climàtica estaria treballant per adaptar una normativa semblant a Catalunya, si bé fa anys que se’n parla sense concrecions.

---

6. Modernització dels Canals d’Urgell: dubtes i malestar

6.1. Rebuig de la votació i posposició

• Es torna a explicar la posposició de la votació sobre la modernització dels Canals d’Urgell. • S’han produït resultats clarament negatius (majories de “no”) a sis de set col·lectivitats. • Motiu principal: la pagesia no vol votar a cegues.

6.2. Factors de desconfiança

• Costos i rendibilitat: - Si modernitzar implica multiplicar el cost de l’aigua (ex.: regar “malament” a 10 cèntims vs “bé” a 50 cèntims), molts pagesos no veuen viable assumir-ho. - Es comparen amb negocis industrials: la pagesia no sap quanta producció tindrà, quin preu obtindrà, ni si n’hi haurà mercat. • Incertesa sobre la concentració parcel·lària: - S’explica què és una concentració parcel·lària (unificar petites peces disperses en una sola finca més gran i funcional). - Es recorda l’experiència negativa del canal Segarra-Garrigues: - Alguns pagesos van rebre finques concentrades just a zones que després es van declarar ZEPA / Xarxa Natura 2000, impossibilitant el regadiu de transformació projectat. • Repartiment desigual de costos i beneficis: - El canal no només porta aigua de reg: també serveix per aigua de boca, indústria i energia. - La percepció és que la pagesia paga la festa (inversions, augment de tarifa) mentre altres usuaris no assumeixen els mateixos costos. - Por latent que l’estalvi d’aigua serveixi per transferir-la a grans àrees metropolitanes que sovint no consumeixen productes agraris lleidatans en la mateixa proporció.

6.3. Necessitat de transparència i garanties

• Reivindicacions de la pagesia segons la tertúlia: - Dades clares sobre costos, amortitzacions i tarifes futures - Detall de com es farà la concentració parcel·lària i quina finca tocarà a cadascú - Clarificació de qui assumeix quina part de la inversió (pagesos, administració, altres usuaris d’aigua) • Sense aquesta informació, és difícil que la modernització obtingui un “sí” majoritari.

6.4. ZEPA, Xarxa Natura i nova reunió amb el Govern

• Es comenta que s’ha convocat una reunió amb les organitzacions agràries (Revolta Pagesa, Unió de Pagesos, JARC, ASAJA i altres plataformes) per tractar: - El “prou ZEPAs” reclamat pel sector - La difícil reversió de determinades figures proteccionistes que depenen de normativa europea • Hi ha escepticisme sobre fins a quin punt el Govern podrà modificar àrees protegides sense xocar amb Brussel·les.

---

7. Energies renovables i territori

7.1. Pla d’energies renovables i percentatges territorials

• Es menciona de passada una notícia sobre el Pla Territorial d’Energies Renovables (PLATER) i el percentatge d’instal·lacions que tocaria al Pla d’Urgell (al voltant de l’1,5% en eòlica i fotovoltaica), tot i que no es detalla a fons. • El debat se centra més en criteris generals que no en el cas concret.

7.2. Principis defensats a la tertúlia

• Dos principis bàsics: - No treure sòl agrari productiu per posar-hi plaques o aerogeneradors, si es pot evitar. - Prioritzar zones antropitzades (teulades, polígons, infraestructures degradades) per a les renovables. • Crítica a l’actual model: - L’energia produïda al territori no queda al territori. - Les grans empreses monetitzen el recurs i l’energia es ven de tornada a la mateixa població que la genera. • Es reivindica un model local d’energia: - Que la generació sigui gestió i recurs del territori - Que els veïns puguin gaudir d’una energia més barata o més controlada, tal com passa amb altres recursos locals (oliveres–oli, etc.)

---

8. Estatuto del món rural i pla de barris i viles

8.1. Estatuto del món rural: bones intencions, pocs resultats

• Es recorda l’aprovació de l’Estatut del món rural, que havia de suposar: - Que tota nova normativa es fes amb una mirada rural - Que es revisessin normes ja existents que no s’adapten a la realitat dels micropobles • Valoració dels tertulians: - No es nota gaire la seva aplicació - Es parla d’un govern “molt ben intencionat”, però sense resultats palpables - Els micropobles necessiten mesures urgents; si arriben tard, “ja no caldrà estatut, caldrà un desfibril·lador”.

8.2. Pla de barris i viles: criteris urbans

• Es pren com a exemple el Pla de barris i viles: - Crítica al nom: l’ordre “barris i viles” ja reflecteix un biaix urbà - Criteris de continuïtat urbana: ajuden a finançar intervencions en carrers d’una ciutat contínua, però deixen fora espais rurals separats per camps o arbres. • Paradoxa: - Dos municipis contigus (Torrebeses–Sarroca com a exemple) no compten com a continuïtat, mentre que Barcelona–l’Hospitalet sí. - La ruralitat queda penalitzada per criteris pensats des d’una lògica urbana.

8.3. Problemes de capacitat tècnica als ajuntaments petits

• Molts ajuntaments petits no tenen personal tècnic per tramitar subvencions complexes. • Teòricament, la Diputació ha creat serveis d’assistència per ajudar aquests municipis a presentar projectes i gestionar ajuts, però: - Es deixa pendent per una futura tertúlia fer balanç de si s’està notant realment aquest suport.

---

9. Cloenda de la tertúlia

• Es conclou remarcant: - La necessitat de fer polítiques concretes i ràpides per al món rural - La importància de coordinar formació, obradors compartits, comerç local, energia i regulacions pensades des dels micropobles • El Jordi Teixidor s’estrena a la tertúlia i confirma que repetirà. • Es tanca amb la idea que la tertúlia sobre micropobles i pagesia hauria de ser recurrent, atesa la quantitat de temes pendents i la seva importància estructural per a les Terres de Lleida.

Marcadors

Darrers podcast