• Programa Aquí, a l'Oest de tarda, en directe a diverses emissores locals del Segrià i rodalia.
• Introducció amb la informació de temperatures a diferents municipis (Tremp, Agramunt, Alguaire, Alpicat, Torrefarrera, Lleida, Albesa, Alfarràs, Rosselló, Almenar, Mollerussa, etc.).
• Avanç de continguts de la segona hora: secció gastronòmica El tastet i, després, secció d’humor i jocs El claustre.
• Relat dels inicis (any 1991) de la Zaida i el José, jove matrimoni que s’instal·la a Sort per obrir el restaurant El Fogony.
• El Fogony es consolida com a referent:
• Estrella Michelin renovada 21 anys seguits.
• El Sol Repsol renovat 19 anys consecutius.
• Cuina definida com a honesta, creativa i profundament arrelada al territori.
• El projecte El Fogony Alta Rebosteria el lideren el fill, Pepe Rodríguez, i la seva parella, la Geni.
• Neix arran de la pandèmia de la Covid:
• El restaurant crea una línia de menjar per emportar, tant salat com dolç.
• L’enorme acollida de la part dolça fa que, amb el temps, hagin de triar entre salat i dolç.
• Fa 4 anys decideixen centrar-se exclusivament en el dolç, tot mantenint el restaurant com a negoci principal.
• El Pepe explica que, des adolescent (12–13 anys), sempre ha estat a la partida de postres i es forma tres anys en cuina a Barcelona.
• En tornar a Sort amb 21 anys, s’ocupa tant de la part dolça com de la salada al restaurant familiar.
• La seva parella, la Geni:
• No ve de l’ofici; és autodidacta.
• Aporta sobretot la part creativa i artística: colors, estètica, disseny dels bombons i tauletes.
• El Pepe es defineix com la “mà dreta” de la Geni en xocolata i elaboració, però reconeix que «la ment és la meva dona».
• Tenen tres fills, cosa que fa que el “tàndem” professional sigui més complex.
• Viure i treballar a Sort facilita la conciliació:
• Rotació de torns entre parella.
• Suport dels padrins quan calen jornades llargues.
• Descripció d’un dia típic a l’obrador (especialment en temporada alta):
• Es lleven d’hora, porten la canalla a l’escola i entren a l’obrador.
• Jornades que poden arribar a les 14 hores.
• En època baixa (fora de Nadal), dediquen molt temps a pensar i provar novetats per futures campanyes.
• Decisió clara: no utilitzar maquinària per temperar xocolata ni per al procés productiu principal.
• Volen oferir un producte diferent del mercat, amb un enfocament purista:
• Temperat tradicional de la xocolata.
• Produccions petites i molt controlades.
• El boca-orella fa créixer la demanda, però ells opten per creixe a poc a poc, mantenint el control de qualitat.
• Estratègia de creixement gradual:
• Any 1: comencen només amb bombons, definits com “la joia de la corona”.
• Any 2: incorporen torrons.
• Any 3: arriben les tauletes de xocolata.
• Any 4 (enguany): afegeixen roques de xocolata i galetes.
• Tot plegat es concep com un plus del restaurant, no com la seva substitució.
• Gran novetat de l’any: obertura de la botiga online Fogony.shop.
• Motiu: molts clients volien rebre el producte a casa en 24–48 hores, sense necessitat d’anar a Sort.
• A la web s’hi troba:
• Bombons.
• Torrons.
• Tauletes de xocolata.
• Roces i galetes.
• També venen a botigues gourmet seleccionades de: Barcelona, Girona, Lleida, Palamós, Viella, Tremp, Sabadell, etc., sempre exigint condicions de qualitat i conservació very estrictes.
• Accepten comandes també via WhatsApp a un mòbil de contacte.
• Calendari de producció:
• Bombons: d’octubre a abril.
• Torrons: només novembre i desembre.
• Missatge clau als clients:
«Si te l’has de menjar el 6 de gener, no cal que me’l compris l’1 de novembre»
per remarcar que continuen produint constantment i no acumulen estoc.
• Principis bàsics:
• Ús de producte de màxima qualitat (xocolata i matèries primeres).
• Elaboració sense conservants.
• Producte recent fet i del dia:
• Les galetes/cookies es cuiden a demanda: només es couen quan hi ha comanda.
• Els pastissos per recollir al restaurant també es fan el mateix dia.
• Objectiu: productes bons, bonics i frescos, amb una artesania visible (bombons pintats un a un, encaixament manual, etc.).
• Són molt clars amb el límit de producció:
• Si un cap de setmana ja tenen massa encàrrecs de pastissos, deixen de prendre’n més.
• Prioritzen la qualitat i el gaudi per damunt del volum.
• El Pepe recorda que la cuina és una feina “esclava”: si no t’agrada, no hi duraràs.
• Per ells, és essencial disfrutar de la feina i sentir-se orgullosos de cada producte que surt de l’obrador.
• Explicació molt precisa del procés artesanal:
• Caramelització i praliné: per exemple, per al bombó Gisca, comencen caramelitzant les avellanes i elaborant el praliné d’avellana.
• Pintat del motlle a mà amb mantega de cacau i colorants alimentaris.
• Temperat de la xocolata blanca / negra, que formarà la cobertura.
• Omplir amb el farcit (ganaches, caramels, fruites, etc.).
• Tancament de la base del bombó.
• Desemmotllat després de les hores de cristal·lització.
• Encaixat i presentació: col·locació manual a les capses, amb llacet i targeta explicativa on figura el nom i la descripció de cada bombó.
• Condicions de conservació:
• No es recomana nevera; necessiten temperatura controlada.
• Tots els bombons tenen noms pallaresos o vinculats al territori, cosa que reforça l’arrelament local.
• Alguns exemples destacats:
• Festuqui: xocolata blanca amb festuc i melmelada de gerd.
• Roya: bombó amb cirera confitada amb alcohol.
• Coure: bombó de cafè.
• Bruixa: xocolata blanca amb navius i formatge.
• Gisca: color blau, amb avellana cruixent a l’interior (nom inspirat en el fred del Pallars).
• Maitan: bombó de llimona.
• Tamarro (novetat d’enguany): xocolata negra, caramel i cacauet.
• Boca foscant (novetat d’enguany; “quan marxa el sol”): xocolata blanca, ganache de vainilla i poma.
• Procés de R+D molt casolà i exigent:
• Pas previ de “prova-error” fins que el gust quadra.
• Tot ha de passar el “filtre Fogony”: opinen el pare, la mare (Zaida i José), la Geni i el mateix Pepe.
• Quan el sabor està definit, la Geni hi posa la part artística (colors, acabats visuals).
• Finalment, es busca el nom que s’hi ajusti; a vegades canvia en tastar el resultat final.
• Els fills del Pepe i la Geni també fan de jurat infantil i opinen sobre els gustos.
• Renovar bombons és complicat:
• Hi ha clients molt fidels a alguns sabors concrets (Roya, Maitan…).
• Tot i així, aquest any han substituït dos bombons de la capsa gran (16 peces, 8 gustos diferents) per introduir Tamarro i Boca foscant.
• Malgrat el risc, expliquen que les novetats estan agradant molt.
• Les tauletes de xocolata s’han renovat completament respecte l’any anterior.
• Nous exemples de combinacions:
• Tauleta blanca amb festucs i gerds.
• Tauleta de xocolata caramel amb galeta Lotus.
• L’objectiu és renovar-se sense perdre l’essència Fogony ni l’arrelament al territori.
• Els productes es poden aconseguir:
• A la web Fogony.shop.
• Directament al restaurant El Fogony de Sort.
• A través del telèfon mòbil/WhatsApp per a comandes personalitzades.
• També es troben a botigues gourmet seleccionades de diverses províncies catalanes.
• El Pepe remarca la voluntat de mimar tant el producte com els punts de venda.
• L’entrevista es tanca amb desitjos de bones festes i l’agraïment del programa.
• Secció El claustre, definida com “l’hora del pati” de l’equip d’Aquí, a l’Oest.
• Conduïda avui per la Júlia García (de Ràdio Tàrrega / Balaguer Ràdio, en el context del programa en xarxa), amb la participació de diversos membres de l’equip (Fran, Karen Alfonso, Sabina, etc.).
• To molt distès, improvisat i humorístic, amb bromes constants sobre la puntualitat, el caos de final d’any i els calendaris amb festius entremig.
• Tornem a una broma que ja ve de programes anteriors: la recerca de parella per al tècnic Ivan.
• Es menciona el correu fictici ivanbuscalamor@gmail.com, convidant oients a escriure-hi.
• Es proposa, fins i tot, que les possibles candidates truquin en directe al telèfon d’estudi per:
• Participar als jocs.
• “Conèixer” l’Ivan en antena.
• La dinàmica genera complicitat i rialles entre els membres del claustre.
• Adaptació radiofònica del concepte tipus Among Us / jocs de paraules secrets:
• La Júlia envia per WhatsApp una paraula secreta a tots menys a un, que rep la paraula “impostor”.
• Tots (inclòs l’impostor) han de dir paraules relacionades amb el concepte secret, sense dir-lo directament.
• L’impostor, que no sap quina és la paraula original, ha d’improvisar paraules que encaixin amb el que escolta, per no ser descobert.
• Després d’unes rondes, el grup ha de votar qui creu que és l’impostor.
• Com que són pocs, quan s’equivoquen en la identificació es dona la ronda per acabada i es revela la paraula.
• Paraula secreta (no dita però intuïda): ràdio.
• Paraules associades que surten: auriculars, antena, micròfon, emissora, jingle, falca...
• Hi ha confusió amb repeticions (micròfon) i alguna paraula massa genèrica (“aparell”), que fa sospitar.
• Finalment descobreixen l’impostora (Sabina) després d’algunes pistes i dubtes.
• Paraula secreta: nadales (cançons de Nadal).
• Paraules associades: Mariah Carey, cançó, música, so...
• La Júlia havia pensat explícitament en el context nadalenc.
• L’impostor (Fran) intenta colar una resposta genèrica, però es delata per la pausa dramàtica i el ritme.
• El grup l’endevina ràpidament.
• Paraula secreta: una pel·lícula associada a “Impossible” (probablement Mission: Impossible).
• La pista inicial “loteria” fa que tothom es desoriento.
• Paraules com pel·lícula, missió, i la broma “amor de l’Ivan” generen confusió i molta comèdia.
• L’impostor queda claríssimíssimament exposat (no sap de què van la resta) i el grup l’identifica sense dificultat.
• Es juga amb paraules relacionades amb natura / fauna / paisatge (riu, ocell, isard, ecosistema, bosc...).
• L’impostor torna a quedar atrapat per una resposta massa genèrica o desconnectada.
• El grup fa molta broma sobre com “es nota molt” qui no té la paraula.
• Paraula secreta: Fran, un dels membres del claustre.
• S’intenta jugar amb adjectius i referències internes al programa.
• La Júlia confessa després que la paraula era “casa” o “habitació” en una altra ronda, però aquí la clau és la autoparòdia:
• S’esperaria que la Sabina digués “el millor del món” parlant del Fran.
• En lloc d’això, diu “ecosistema”, cosa que els fa sospitar de seguida.
• És la ronda on més es nota la complicitat interna i l’ús d’“inside jokes”.
• Ronda amb paraules com cadira, taula, escriptori, mobiliari, llit, cel, armari, llum, finestra, bombeta...
• Resulta que tots són impostors excepte la Júlia (que sap les paraules) i per això hi ha un caos total.
• Serveix per generar diversió extra i per reforçar la idea que l’Ivan estava mig perdut amb les instruccions de les quatre paraules al WhatsApp.
• La Júlia riu que l’Ivan fa cara constant de “he colat?” a cada intervenció.
• L’Ivan admet que no ha entès bé el joc al principi i que havia rebut el WhatsApp però no sabia que cada línia era per una ronda.
• La resta insisteixen que “no és habitual” que l’Ivan vagi tan perdut:
«Avui heu viscut l’excepció; normalment és algú que porta moltíssim»
• Això reforça el to afectuós i humorístic cap al tècnic, i juga encara més amb la broma de la recerca de parella.
• La Júlia presenta un segon joc vist a Reels d’Instagram, basat en el format televisiu llatinoamericà “100 personas dijeron”.
• Normes:
• Es formen dos equips (Fran+Ivan vs. Karen+Sabina).
• La Júlia llegeix una pregunta general (en clau de percepció de la gent).
• Cada equip ha de donar una resposta probable segons què creu que han respost 100 persones entrevistades.
• Guanya qui s’apropa més a la resposta majoritària de la mostra (grups de Llatinoamèrica).
• De vegades permeten fer un “contro” (inspirat en la botifarra), que multiplica els punts si encerten.
• Equip Fran+Ivan: responen “cotxe” (espai entre seients, raïls...).
• Equip Karen+Sabina: responen “casa”.
• Resultat de la mostra:
• Casa: 55 respostes.
• Cotxe: 7 respostes.
• Punt per a Karen+Sabina.
• Fran es sorprèn que la gent no hagi dit més el cotxe, però reconeixen que la percepció col·lectiva és una altra.
• Equip Fran+Ivan: trien cervesa i fan “contro” (multiplicador de punts), explicant el concepte de contro, recontro, Sant Vicenç i la Barraca de la botifarra.
• Equip Karen+Sabina: trien aigua o llet però acaben quedant amb la intuïció de producte més “sa”.
• Resultat:
• Coca-Cola: 36 respostes (1r lloc).
• Cervesa: 35 respostes (2n lloc).
• Com que cervesa és la segona més votada i hi havia “contro”, l’equip de Fran+Ivan sumen molts punts.
• Llet ni tan sols apareix a la llista, cosa que provoca comentaris sobre els hàbits de consum (refrescos i cervesa per davant de productes “sans”).
• S’adverteix que cal pensar en percepció llatinoamericana, no pas en dades reals de PIB.
• Fran proposa Los Angeles (Hollywood, actors, glamour); l’Ivan pensa en Nova York (finances, edificis luxosos).
• L’equip de noies, inicialment, també pensa en Nova York, però la Júlia dona la pista que Nova York no és la primera.
• Finalment:
• Fran+Ivan: Nova York.
• Karen+Sabina: Los Angeles.
• Resultat:
• Los Angeles: 48 respostes (1r lloc).
• Nova York: 21 respostes (2n lloc).
• Guanyen Karen+Sabina, i es confirma que la percepció recull sobretot la imatge de Hollywood i l’star system.
• S’han de dir dues marques rivals molt conegudes.
• Fran+Ivan: Pepsi – Coca-Cola.
• Karen+Sabina: Nike – Adidas (la Sabina volia potser explorar altres sectors).
• Resultat:
• Combinacions més votades: Coca-Cola vs. Pepsi, McDonald’s vs. Burger King, Microsoft vs. Apple, Marvel vs. DC.
• Nike–Adidas no apareix en el top recollit per aquesta mostra concreta.
• Guanyen Fran+Ivan per haver clavat la parella Coca-Cola / Pepsi.
• L’equip de noies dubta entre cotxe i casa, però trien casa.
• L’equip de nois juga amb l’opció cotxe (descapotable, luxe), tot i que pensen també en casa.
• Encara que no es donen xifres exactes, la discussió reflecteix dues mirades:
• Pagar el pis i garantir estabilitat (casa) vs.
• Gastar en cotxes esportius i luxes.
• Es remarca que, sovint, les respostes de la gent no són racionals (hi ha qui diu que “se’l gastaria en un bar”).
• S’ha de dir el primer lloc al qual la gent deixa d’anar si està sense diners.
• Fran+Ivan proposen “sopar fora / cantina / restaurant”.
• Karen+Sabina es queden amb restaurant.
• Resultat de la mostra:
• Restaurant: 32 respostes (1r lloc).
• Bar: 16 respostes.
• Casino: 15 respostes.
• Guanyen Karen+Sabina amb la formulació exacta “restaurant”.
• Última pregunta ràpida per tancar el joc.
• Opcions:
• Habitació (al llit) com a lloc íntim per plorar en privat.
• Dutxa, que permet plorar sense que es noti tant.
• Les noies responen habitació, els nois dutxa.
• Segons les dades:
• El top és habitació i després dutxa.
• Es conclou que Karen+Sabina han arrasat globalment al joc, però la resposta “dutxa” també queda ben posicionada.
• Fran aprofita el joc per explicar la jerarquia de càlculs a la botifarra:
• Contro (multiplica per dos).
• Recontro (per quatre).
• Sant Vicenç (per vuit).
• La Barraca (per setze).
• La Júlia i algunes companyes desconeixen aquests termes, cosa que provoca un moment gairebé “de xoc generacional”.
• Fran expressa la seva sorpresa de parlar de jocs llatinoamericans sense que tothom domini la botifarra, el joc de cartes tradicional de casa.
• Es reconeix que el claustre ha estat especialment divertit, amb molta interacció i complicitats internes.
• Es deixa constància que avui l’Ivan ha estat “excepcionalment” despistat, però que normalment és molt resolutiu.
• El presentador tanca el programa recordant que:
• L’endemà hi haurà un nou Aquí, a l’Oest a partir de les quatre de la tarda.
• L’objectiu és mantenir aquest bon rotllo i seguir oferint continguts de proximitat als oients.
• El programa es tanca amb els comiats col·lectius i una sensació de complicitat i comunitat entre equip i audiència.
La Maria presenta la història del restaurant El Fogony de Sort, fundat per la Zaida i el José el 1991, destacant els 21 anys d’Estrella Michelin i el Sol Repsol. Es remarca la cuina honesta, creativa i arrelada al territori. Es presenta el nou projecte El Fogony Alta Rebosteria i s’entrevista el seu impulsor, Pepe Rodríguez.
El Pepe relata la seva trajectòria a la partida de postres des dels 12–13 anys i els estudis de cuina a Barcelona. Explica que la seva dona, la Geni, és autodidacta però molt creativa i artista, responsable dels colors i l’estètica. Ell s’encarrega més de la xocolata i l’execució. Amb tres fills, expliquen com combinen feina i família treballant a Sort i organitzant torns amb l’ajuda dels padrins.
Descripció d’un dia típic: portar els nens a l’escola, entrar a l’obrador a primera hora (avui a les 7:30), i dedicar-se a fer bombons sense maquinària, tot artesanal. En temporada alta, les jornades poden arribar a 14 hores. Fora de Nadal, el temps es destina a pensar noves campanyes i provar receptes, sempre sota el “filtre Fogony” familiar.
El Pepe explica que rebutgen les màquines per oferir un producte purista, amb xocolata temperada de manera tradicional i produccions petites. Han crescut pas a pas: primer només bombons, després torrons, l’any passat tauletes i enguany roques i galetes. Subratllen que és un complement del restaurant i que prefereixen créixer lentament mantenint el control de qualitat.
Es presenta la botiga online Fogony.shop, creada per atendre clients que volien rebre el producte a casa en 24–48 hores. A la web hi ha bombons, roques, galetes i tauletes. Expliquen que volien que el producte disponible a botigues gourmet de Barcelona, Girona, Lleida, Palamós, Sabadell, Viella, Tremp, etc. fossin els mateixos que hi ha online, sempre exigint condicions òptimes de qualitat i conservació.
Detallen el calendari: bombons d’octubre a abril i torrons només al novembre i desembre. Insisteixen que elaboren constantment, per això recomanen no comprar amb massa antelació. Destaquen la frescor extrema: galetes (cookies) que es couen només quan hi ha comanda i pastissos fets el mateix dia. Pintat de bombons a mà, encaixat manual i limitació d’encàrrecs per no sacrificar qualitat ni gaudi de la feina.
El Pepe reflexiona que la cuina és una feina esclava i que, si no t’agrada, no hi duraràs. Per ells és fonamental sentir-se orgullosos de cada producte. Tenen molt clars els límits de producció: si en una data ja tenen massa encàrrecs de pastissos, no n’accepten més, prioritzant l’excel·lència i el benestar personal.
Es repassa la gamma de bombons amb noms pallaresos: Festuqui, Roya, Coure, Bruixa, Gisca, Maitan, i les novetats Tamarro (xocolata negra, caramel i cacauet) i Boca foscant (xocolata blanca, vainilla i poma). El Pepe descriu el procés artesanal: caramelitzar fruits secs, fer praliné, pintar motlles amb mantega de cacau, temperar xocolata, omplir, tancar, desemmotllar i encaixar amb targetes explicatives. El desenvolupament de nous sabors passa per moltes proves i pel “filtre Fogony” (pare, mare, parella) i fins i tot pel jurat dels tres fills, i aquest any han renovat també totes les tauletes de xocolata.
El Pepe comenta la dificultat de substituir bombons estimats pels clients (com el Roya o el Maitan) quan la capsa gran en porta 8 gustos diferents. Tot i així, han retirat dos gustos per introduir Tamarro i Boca foscant, que estan tenint molt bona acollida. Expliquen també noves tauletes (blanca amb festucs i gerds, caramel amb galeta Lotus) i la importància de mantenir l’essència Fogony tot renovant-se. Es tanca l’entrevista recordant la web Fogony.shop, el telèfon de comandes i els punts de venda gourmet.
Comença la secció El claustre, descrita com l’hora del pati de l’equip. La Júlia arriba corrent i una mica nerviosa; es fan bromes sobre la puntualitat, els dies festius i el descontrol de final d’any. Es recorda que fora d’antena tothom aprofita per preparar notícies i el programa de l’endemà.
Es revisita la broma de la recerca de parella per a l’Ivan, que segons diuen encara està sol. Es menciona el correu ivanbuscalamor@gmail.com i s’anima les oients a escriure-hi o a trucar en directe al telèfon de l’estudi per participar als jocs i conèixer-lo. La situació genera molta complicitat i rialles, i es juga amb l’edat i el perfil potencial de les candidates.
La Júlia proposa el joc “L’impostor”: envia una paraula per WhatsApp a tots menys a un, que rep “impostor”. Tots han de dir paraules relacionades amb la paraula secreta; l’impostor ha d’improvisar basant-se en el que escolta per no ser descobert. S’estableix un ordre de torns i es juga la primera ronda, amb paraula associada al món de la ràdio. Es detecta l’impostor per respostes massa genèriques i dubitatives, i tothom va agafant la mecànica del joc.
Segona ronda amb paraula secreta associada a les nadales (cançons de Nadal). Surten paraules com música, so, Maria Carey, cançó. L’impostor (Fran) no aconsegueix dissimular gaire i el grup l’assenyala ràpidament. La Júlia subratlla com les respostes massa genèriques delaten la persona que no coneix la paraula.
Nova ronda amb una paraula relacionable amb “Impossible” i referències a pel·lícules. Es barreja el concepte de loteria i missions impossibles. L’impostor es mostra completament perdut, sense captar el fil del que diuen els altres, cosa que el delata. El grup riu de com de clar queda quan algú no entén la referència comuna.
Es fa una ronda amb paraules relacionades amb natura (riu, ocell, isard, ecosistema, bosc), en què l’impostor torna a quedar exposat per respostes forçades. Després es juga una ronda meta on la paraula secreta és “Fran” i les pistes haurien de ser elogioses; una resposta com “ecosistema” genera sospites i acaba revelant l’impostor. Hi ha moltes bromes internes i autorreferencials.
Es juga una ronda on la Júlia envia quatre paraules en un sol missatge, i l’Ivan no entén que cada línia és per una ronda diferent. Això provoca confusió: alguns participants no saben quina paraula toca i responen desorientats. A la pràctica, acabem amb gairebé tots fent d’impostors excepte la Júlia. Es generen respostes com cadira, taula, escriptori, mobiliari, llit, cel, armari, llum, finestra, bombeta. La Júlia i la resta riuen molt de l’embolic i de les cares de l’Ivan, que sembla preguntar-se “ha colat?” a cada intervenció.
La Júlia proposa un segon joc inspirat en el concurs televisiu llatinoamericà “100 personas dijeron”. Explica que es tracta d’endevinar què respondria la majoria de 100 persones entrevistades sobre preguntes quotidianes. Es formen dos equips (Fran+Ivan contra Karen+Sabina) i es pacta que, en algunes rondes, es podrà utilitzar la mecànica del “contro” per doblar punts, inspirada en el joc de cartes de la botifarra.
Primera pregunta: lloc més comú on la gent perd les claus. Fran+Ivan diuen “cotxe”, Karen+Sabina “casa”. El resultat mostra que “casa” és la resposta majoritària, de manera que guanyen les noies. Segona pregunta: producte que va en packs de sis. Fran+Ivan trien “cervesa” i hi posen “contro” (doblen punts); Karen+Sabina opten per llet o aigua. Les dades indiquen com a resposta principal “Coca-Cola” i, just al darrere, “cervesa”, de manera que els nois guanyen la ronda amb punts doblats, mentre que llet ni tan sols apareix a la llista. Es fan comentaris sobre els hàbits de consum (refrescos i cervesa per davant de productes saludables.
Pregunta sobre la ciutat dels EUA on la gent és més rica. Es discuteix entre Nova York i Los Angeles, pensant en Hollywood i la indústria del cinema versus el món financer. Amb la pista que Nova York no és la primera, Karen+Sabina aposten per Los Angeles, mentre que Fran+Ivan mantenen Nova York. Guanyen les noies: Los Angeles és la ciutat més esmentada. A continuació, s’ha de dir una parella de marques rivals: Fran+Ivan trien Coca-Cola vs. Pepsi, Karen+Sabina Nike vs. Adidas. Les dades confirmen Coca-Cola vs. Pepsi com a rivalitat principal (també McDonald’s vs. Burger King, Microsoft vs. Apple, Marvel vs. DC), però Nike–Adidas no apareix, de manera que guanyen els nois.
Es pregunta què es compraria la gent si li toqués la loteria. No es donen resultats exactes, però es debat entre comprar una casa, pagar el pis o comprar un cotxe de luxe; es comenta que sovint la gent és poc racional (hi ha qui invertiria en bars). Després es formula la pregunta inversa: si no tens diners, on no vas? Els nois responen sopar fora/cantina, les noies opten per “restaurant”. Les dades mostren “restaurant” com a resposta més comuna, seguida de “bar” i “casino”. Guanyen novament les noies, que van encertant la formulació exacta.
Ronda final ràpida: si tens ganes de plorar, on vas? Es discuteix entre l’habitació (lloc íntim i privat) i la dutxa (on les llàgrimes passen desapercebudes). Les noies responen “habitació”, mentre que els nois trien “dutxa”. Les dades indiquen que “habitació” és la resposta majoritària i “dutxa” la següent, amb la qual cosa Karen i Sabina consoliden la seva victòria global al joc.
Es remarca que el rendiment despistat de l’Ivan avui és una excepció, ja que normalment és molt espavilat. Es torna a la broma de buscar-li parella, alhora que Fran expressa sorpresa que algunes companyes desconeguin termes de la botifarra com contro, recontro, Sant Vicenç o la Barraca, considerats per ell l’“ABC” del joc. El programa es tanca agraint la Júlia i la resta de participants, destacant el bon humor i el bon rotllo, i recordant que l’endemà hi haurà una nova edició d’«Aquí, a l’Oest» amb continguts de proximitat.