10/12/2025

#3305 - Alta rebosteria del Fogony i jocs al claustre

Aquí, a l'Oest

Presentació del tram del programa

• Programa Aquí, a l'Oest de tarda, en directe a diverses emissores locals del Segrià i rodalia.
• Introducció amb la informació de temperatures a diferents municipis (Tremp, Agramunt, Alguaire, Alpicat, Torrefarrera, Lleida, Albesa, Alfarràs, Rosselló, Almenar, Mollerussa, etc.).
• Avanç de continguts de la segona hora: secció gastronòmica El tastet i, després, secció d’humor i jocs El claustre.

---

Tastet gastronòmic: El Fogony Alta Rebosteria

Origen del restaurant El Fogony

• Relat dels inicis (any 1991) de la Zaida i el José, jove matrimoni que s’instal·la a Sort per obrir el restaurant El Fogony.
• El Fogony es consolida com a referent:
• Estrella Michelin renovada 21 anys seguits.
• El Sol Repsol renovat 19 anys consecutius.
• Cuina definida com a honesta, creativa i profundament arrelada al territori.

Naixement d’El Fogony Alta Rebosteria

• El projecte El Fogony Alta Rebosteria el lideren el fill, Pepe Rodríguez, i la seva parella, la Geni.
• Neix arran de la pandèmia de la Covid:
• El restaurant crea una línia de menjar per emportar, tant salat com dolç.
• L’enorme acollida de la part dolça fa que, amb el temps, hagin de triar entre salat i dolç.
• Fa 4 anys decideixen centrar-se exclusivament en el dolç, tot mantenint el restaurant com a negoci principal.

Rols i creativitat al projecte

• El Pepe explica que, des adolescent (12–13 anys), sempre ha estat a la partida de postres i es forma tres anys en cuina a Barcelona.
• En tornar a Sort amb 21 anys, s’ocupa tant de la part dolça com de la salada al restaurant familiar.
• La seva parella, la Geni:
• No ve de l’ofici; és autodidacta.
• Aporta sobretot la part creativa i artística: colors, estètica, disseny dels bombons i tauletes.
• El Pepe es defineix com la “mà dreta” de la Geni en xocolata i elaboració, però reconeix que «la ment és la meva dona».

Conciliació familiar i funcionament diari

• Tenen tres fills, cosa que fa que el “tàndem” professional sigui més complex.
• Viure i treballar a Sort facilita la conciliació:
• Rotació de torns entre parella.
• Suport dels padrins quan calen jornades llargues.
• Descripció d’un dia típic a l’obrador (especialment en temporada alta):
• Es lleven d’hora, porten la canalla a l’escola i entren a l’obrador.
• Jornades que poden arribar a les 14 hores.
• En època baixa (fora de Nadal), dediquen molt temps a pensar i provar novetats per futures campanyes.

Artesania extrema i rebuig de maquinària

• Decisió clara: no utilitzar maquinària per temperar xocolata ni per al procés productiu principal.
• Volen oferir un producte diferent del mercat, amb un enfocament purista:
• Temperat tradicional de la xocolata.
• Produccions petites i molt controlades.
• El boca-orella fa créixer la demanda, però ells opten per creixe a poc a poc, mantenint el control de qualitat.

Evolució de la gamma de productes

• Estratègia de creixement gradual:
• Any 1: comencen només amb bombons, definits com “la joia de la corona”.
• Any 2: incorporen torrons.
• Any 3: arriben les tauletes de xocolata.
• Any 4 (enguany): afegeixen roques de xocolata i galetes.
• Tot plegat es concep com un plus del restaurant, no com la seva substitució.

Botiga en línia i distribució

• Gran novetat de l’any: obertura de la botiga online Fogony.shop.
• Motiu: molts clients volien rebre el producte a casa en 24–48 hores, sense necessitat d’anar a Sort.
• A la web s’hi troba:
• Bombons.
• Torrons.
• Tauletes de xocolata.
• Roces i galetes.
• També venen a botigues gourmet seleccionades de: Barcelona, Girona, Lleida, Palamós, Viella, Tremp, Sabadell, etc., sempre exigint condicions de qualitat i conservació very estrictes.
• Accepten comandes també via WhatsApp a un mòbil de contacte.

Temporades, frescor i filosofia de producte

• Calendari de producció:
• Bombons: d’octubre a abril.
• Torrons: només novembre i desembre.
• Missatge clau als clients:

«Si te l’has de menjar el 6 de gener, no cal que me’l compris l’1 de novembre»
per remarcar que continuen produint constantment i no acumulen estoc.

• Principis bàsics:
• Ús de producte de màxima qualitat (xocolata i matèries primeres).
• Elaboració sense conservants.
• Producte recent fet i del dia:
• Les galetes/cookies es cuiden a demanda: només es couen quan hi ha comanda.
• Els pastissos per recollir al restaurant també es fan el mateix dia.
• Objectiu: productes bons, bonics i frescos, amb una artesania visible (bombons pintats un a un, encaixament manual, etc.).

Control del volum i gaudi de l’ofici

• Són molt clars amb el límit de producció:
• Si un cap de setmana ja tenen massa encàrrecs de pastissos, deixen de prendre’n més.
• Prioritzen la qualitat i el gaudi per damunt del volum.
• El Pepe recorda que la cuina és una feina “esclava”: si no t’agrada, no hi duraràs.
• Per ells, és essencial disfrutar de la feina i sentir-se orgullosos de cada producte que surt de l’obrador.

El procés detallat dels bombons

• Explicació molt precisa del procés artesanal:
• Caramelització i praliné: per exemple, per al bombó Gisca, comencen caramelitzant les avellanes i elaborant el praliné d’avellana.
• Pintat del motlle a mà amb mantega de cacau i colorants alimentaris.
• Temperat de la xocolata blanca / negra, que formarà la cobertura.
• Omplir amb el farcit (ganaches, caramels, fruites, etc.).
• Tancament de la base del bombó.
• Desemmotllat després de les hores de cristal·lització.
• Encaixat i presentació: col·locació manual a les capses, amb llacet i targeta explicativa on figura el nom i la descripció de cada bombó.
• Condicions de conservació:
• No es recomana nevera; necessiten temperatura controlada.

Gamma de bombons: sabors i noms pallaresos

• Tots els bombons tenen noms pallaresos o vinculats al territori, cosa que reforça l’arrelament local.
• Alguns exemples destacats:
• Festuqui: xocolata blanca amb festuc i melmelada de gerd.
• Roya: bombó amb cirera confitada amb alcohol.
• Coure: bombó de cafè.
• Bruixa: xocolata blanca amb navius i formatge.
• Gisca: color blau, amb avellana cruixent a l’interior (nom inspirat en el fred del Pallars).
• Maitan: bombó de llimona.
• Tamarro (novetat d’enguany): xocolata negra, caramel i cacauet.
• Boca foscant (novetat d’enguany; “quan marxa el sol”): xocolata blanca, ganache de vainilla i poma.

Creació de noves receptes i filtres familiars

• Procés de R+D molt casolà i exigent:
• Pas previ de “prova-error” fins que el gust quadra.
• Tot ha de passar el “filtre Fogony”: opinen el pare, la mare (Zaida i José), la Geni i el mateix Pepe.
• Quan el sabor està definit, la Geni hi posa la part artística (colors, acabats visuals).
• Finalment, es busca el nom que s’hi ajusti; a vegades canvia en tastar el resultat final.

• Els fills del Pepe i la Geni també fan de jurat infantil i opinen sobre els gustos.
• Renovar bombons és complicat:
• Hi ha clients molt fidels a alguns sabors concrets (Roya, Maitan…).
• Tot i així, aquest any han substituït dos bombons de la capsa gran (16 peces, 8 gustos diferents) per introduir Tamarro i Boca foscant.
• Malgrat el risc, expliquen que les novetats estan agradant molt.

Renovació de tauletes i altres formats

• Les tauletes de xocolata s’han renovat completament respecte l’any anterior.
• Nous exemples de combinacions:
• Tauleta blanca amb festucs i gerds.
• Tauleta de xocolata caramel amb galeta Lotus.
• L’objectiu és renovar-se sense perdre l’essència Fogony ni l’arrelament al territori.

Canals de compra i tancament de l’entrevista

• Els productes es poden aconseguir:
• A la web Fogony.shop.
• Directament al restaurant El Fogony de Sort.
• A través del telèfon mòbil/WhatsApp per a comandes personalitzades.
• També es troben a botigues gourmet seleccionades de diverses províncies catalanes.
• El Pepe remarca la voluntat de mimar tant el producte com els punts de venda.
• L’entrevista es tanca amb desitjos de bones festes i l’agraïment del programa.

---

El claustre: jocs, humor i dinàmiques d’equip

Inici i ambient del claustre

• Secció El claustre, definida com “l’hora del pati” de l’equip d’Aquí, a l’Oest.
• Conduïda avui per la Júlia García (de Ràdio Tàrrega / Balaguer Ràdio, en el context del programa en xarxa), amb la participació de diversos membres de l’equip (Fran, Karen Alfonso, Sabina, etc.).
• To molt distès, improvisat i humorístic, amb bromes constants sobre la puntualitat, el caos de final d’any i els calendaris amb festius entremig.

Broma recurrent: “Ivan busca l’amor”

• Tornem a una broma que ja ve de programes anteriors: la recerca de parella per al tècnic Ivan.
• Es menciona el correu fictici ivanbuscalamor@gmail.com, convidant oients a escriure-hi.
• Es proposa, fins i tot, que les possibles candidates truquin en directe al telèfon d’estudi per:
• Participar als jocs.
• “Conèixer” l’Ivan en antena.
• La dinàmica genera complicitat i rialles entre els membres del claustre.

Joc 1: “L’impostor”

Mecànica del joc

• Adaptació radiofònica del concepte tipus Among Us / jocs de paraules secrets:
• La Júlia envia per WhatsApp una paraula secreta a tots menys a un, que rep la paraula “impostor”.
• Tots (inclòs l’impostor) han de dir paraules relacionades amb el concepte secret, sense dir-lo directament.
• L’impostor, que no sap quina és la paraula original, ha d’improvisar paraules que encaixin amb el que escolta, per no ser descobert.
• Després d’unes rondes, el grup ha de votar qui creu que és l’impostor.
• Com que són pocs, quan s’equivoquen en la identificació es dona la ronda per acabada i es revela la paraula.

Ronda 1: “ràdio”

• Paraula secreta (no dita però intuïda): ràdio.
• Paraules associades que surten: auriculars, antena, micròfon, emissora, jingle, falca...
• Hi ha confusió amb repeticions (micròfon) i alguna paraula massa genèrica (“aparell”), que fa sospitar.
• Finalment descobreixen l’impostora (Sabina) després d’algunes pistes i dubtes.

Ronda 2: “nadales”

• Paraula secreta: nadales (cançons de Nadal).
• Paraules associades: Mariah Carey, cançó, música, so...
• La Júlia havia pensat explícitament en el context nadalenc.
• L’impostor (Fran) intenta colar una resposta genèrica, però es delata per la pausa dramàtica i el ritme.
• El grup l’endevina ràpidament.

Ronda 3: “Misión Impossible” (o “Impossible”)

• Paraula secreta: una pel·lícula associada a “Impossible” (probablement Mission: Impossible).
• La pista inicial “loteria” fa que tothom es desoriento.
• Paraules com pel·lícula, missió, i la broma “amor de l’Ivan” generen confusió i molta comèdia.
• L’impostor queda claríssimíssimament exposat (no sap de què van la resta) i el grup l’identifica sense dificultat.

Ronda 4: “riu” / “Isard”

• Es juga amb paraules relacionades amb natura / fauna / paisatge (riu, ocell, isard, ecosistema, bosc...).
• L’impostor torna a quedar atrapat per una resposta massa genèrica o desconnectada.
• El grup fa molta broma sobre com “es nota molt” qui no té la paraula.

Ronda 5: “Fran” (autorreferencial)

• Paraula secreta: Fran, un dels membres del claustre.
• S’intenta jugar amb adjectius i referències internes al programa.
• La Júlia confessa després que la paraula era “casa” o “habitació” en una altra ronda, però aquí la clau és la autoparòdia:
• S’esperaria que la Sabina digués “el millor del món” parlant del Fran.
• En lloc d’això, diu “ecosistema”, cosa que els fa sospitar de seguida.
• És la ronda on més es nota la complicitat interna i l’ús d’“inside jokes”.

Ronda 6: ronda caòtica amb múltiples impostors

• Ronda amb paraules com cadira, taula, escriptori, mobiliari, llit, cel, armari, llum, finestra, bombeta...
• Resulta que tots són impostors excepte la Júlia (que sap les paraules) i per això hi ha un caos total.
• Serveix per generar diversió extra i per reforçar la idea que l’Ivan estava mig perdut amb les instruccions de les quatre paraules al WhatsApp.
• La Júlia riu que l’Ivan fa cara constant de “he colat?” a cada intervenció.

Comentaris sobre l’Ivan i la seva “excepció” del dia

• L’Ivan admet que no ha entès bé el joc al principi i que havia rebut el WhatsApp però no sabia que cada línia era per una ronda.
• La resta insisteixen que “no és habitual” que l’Ivan vagi tan perdut:

«Avui heu viscut l’excepció; normalment és algú que porta moltíssim»
• Això reforça el to afectuós i humorístic cap al tècnic, i juga encara més amb la broma de la recerca de parella.

Joc 2: “100 persones diuen…”

Introducció al format

• La Júlia presenta un segon joc vist a Reels d’Instagram, basat en el format televisiu llatinoamericà “100 personas dijeron”.
• Normes:
• Es formen dos equips (Fran+Ivan vs. Karen+Sabina).
• La Júlia llegeix una pregunta general (en clau de percepció de la gent).
• Cada equip ha de donar una resposta probable segons què creu que han respost 100 persones entrevistades.
• Guanya qui s’apropa més a la resposta majoritària de la mostra (grups de Llatinoamèrica).
• De vegades permeten fer un “contro” (inspirat en la botifarra), que multiplica els punts si encerten.

Pregunta 1: Lloc més comú per perdre les claus

• Equip Fran+Ivan: responen “cotxe” (espai entre seients, raïls...).
• Equip Karen+Sabina: responen “casa”.
• Resultat de la mostra:
• Casa: 55 respostes.
• Cotxe: 7 respostes.
• Punt per a Karen+Sabina.
• Fran es sorprèn que la gent no hagi dit més el cotxe, però reconeixen que la percepció col·lectiva és una altra.

Pregunta 2: Producte que va en packs de sis

• Equip Fran+Ivan: trien cervesa i fan “contro” (multiplicador de punts), explicant el concepte de contro, recontro, Sant Vicenç i la Barraca de la botifarra.
• Equip Karen+Sabina: trien aigua o llet però acaben quedant amb la intuïció de producte més “sa”.
• Resultat:
• Coca-Cola: 36 respostes (1r lloc).
• Cervesa: 35 respostes (2n lloc).
• Com que cervesa és la segona més votada i hi havia “contro”, l’equip de Fran+Ivan sumen molts punts.
• Llet ni tan sols apareix a la llista, cosa que provoca comentaris sobre els hàbits de consum (refrescos i cervesa per davant de productes “sans”).

Pregunta 3: Ciutat dels EUA on la gent és més rica

• S’adverteix que cal pensar en percepció llatinoamericana, no pas en dades reals de PIB.
• Fran proposa Los Angeles (Hollywood, actors, glamour); l’Ivan pensa en Nova York (finances, edificis luxosos).
• L’equip de noies, inicialment, també pensa en Nova York, però la Júlia dona la pista que Nova York no és la primera.
• Finalment:
• Fran+Ivan: Nova York.
• Karen+Sabina: Los Angeles.
• Resultat:
• Los Angeles: 48 respostes (1r lloc).
• Nova York: 21 respostes (2n lloc).
• Guanyen Karen+Sabina, i es confirma que la percepció recull sobretot la imatge de Hollywood i l’star system.

Pregunta 4: Marques que competeixen entre elles

• S’han de dir dues marques rivals molt conegudes.
• Fran+Ivan: Pepsi – Coca-Cola.
• Karen+Sabina: Nike – Adidas (la Sabina volia potser explorar altres sectors).
• Resultat:
• Combinacions més votades: Coca-Cola vs. Pepsi, McDonald’s vs. Burger King, Microsoft vs. Apple, Marvel vs. DC.
• Nike–Adidas no apareix en el top recollit per aquesta mostra concreta.
• Guanyen Fran+Ivan per haver clavat la parella Coca-Cola / Pepsi.

Pregunta 5: Què et compraries si et toqués la loteria?

• L’equip de noies dubta entre cotxe i casa, però trien casa.
• L’equip de nois juga amb l’opció cotxe (descapotable, luxe), tot i que pensen també en casa.
• Encara que no es donen xifres exactes, la discussió reflecteix dues mirades:
• Pagar el pis i garantir estabilitat (casa) vs.
• Gastar en cotxes esportius i luxes.
• Es remarca que, sovint, les respostes de la gent no són racionals (hi ha qui diu que “se’l gastaria en un bar”).

Pregunta 6: Si no tens diners, on no vas?

• S’ha de dir el primer lloc al qual la gent deixa d’anar si està sense diners.
• Fran+Ivan proposen “sopar fora / cantina / restaurant”.
• Karen+Sabina es queden amb restaurant.
• Resultat de la mostra:
• Restaurant: 32 respostes (1r lloc).
• Bar: 16 respostes.
• Casino: 15 respostes.
• Guanyen Karen+Sabina amb la formulació exacta “restaurant”.

Pregunta 7: On vas si tens ganes de plorar?

• Última pregunta ràpida per tancar el joc.
• Opcions:
• Habitació (al llit) com a lloc íntim per plorar en privat.
• Dutxa, que permet plorar sense que es noti tant.
• Les noies responen habitació, els nois dutxa.
• Segons les dades:
• El top és habitació i després dutxa.
• Es conclou que Karen+Sabina han arrasat globalment al joc, però la resposta “dutxa” també queda ben posicionada.

Converses paral·leles: la botifarra i el llenguatge de joc

• Fran aprofita el joc per explicar la jerarquia de càlculs a la botifarra:
• Contro (multiplica per dos).
• Recontro (per quatre).
• Sant Vicenç (per vuit).
• La Barraca (per setze).
• La Júlia i algunes companyes desconeixen aquests termes, cosa que provoca un moment gairebé “de xoc generacional”.
• Fran expressa la seva sorpresa de parlar de jocs llatinoamericans sense que tothom domini la botifarra, el joc de cartes tradicional de casa.

Tancament del claustre i del programa

• Es reconeix que el claustre ha estat especialment divertit, amb molta interacció i complicitats internes.
• Es deixa constància que avui l’Ivan ha estat “excepcionalment” despistat, però que normalment és molt resolutiu.
• El presentador tanca el programa recordant que:
• L’endemà hi haurà un nou Aquí, a l’Oest a partir de les quatre de la tarda.
• L’objectiu és mantenir aquest bon rotllo i seguir oferint continguts de proximitat als oients.
• El programa es tanca amb els comiats col·lectius i una sensació de complicitat i comunitat entre equip i audiència.

Marcadors

Darrers podcast