S’anuncia l’inici d’*Aquí, a l’Oest*, magazín fet en xarxa per diverses ràdios de les Terres de Lleida. Francesc Balanyà dona la benvinguda i presenta l’equip de col·laboradors i tècnic, remarcant el caràcter territorial del programa.

Es presenta el **tema del dia**: entrevista amb Sílvia Guerrero, mare del jove assassinat a Tàrrega, i la seva lluita per canviar la Llei del Menor. També s’anuncia la **tertúlia de televisió** dedicada a la Marató de TV3, les campanades i Eurovisió, amb possible comentari sobre Toni Cantó.

Bloc informatiu amb Guillem Figueroa: detenció de **9 joves (7 menors)** implicats en dues baralles multitudinàries a Mollerussa, amb ús de bat de beisbol i navalla, i robatoris de bosses aprofitant el caos. La Guàrdia Urbana deté també un home de 38 anys per **cremar contenidors i papereres** a l’avinguda Víctor Fleming de Lleida, s’afegeix a altres detencions per focs a la Mariola.

S’explica la posició de l’UGT: donen per feta una **nova vaga** de conductors d’autobús per carretera. Reclamen **equiparació salarial** amb la resta de Catalunya (300–400 € més al mes), denuncien sous poc per sobre del salari mínim i moltes hores de conducció en vies complicades. El desacord amb les empreses és d’un **1% salarial**, però el sindicat diu que ja ha cedit en complements. Defensen que les mobilitzacions són l’única manera de visibilitzar la situació davant la ciutadania.

L’Ajuntament d’Alfarràs crea una **mesa de coordinació** per abordar l’incivisme i la delinqüència juvenil, amb Mossos, policia local, serveis socials, jutjat de pau i regidories. L’alcalde Joan Carles Garcia Guillamon explica que el municipi serà **pla pilot** per a un programa de conscienciació i cohesió social que serveis socials volen desplegar **a partir de 2026**, amb l’objectiu d’enfortir la comunitat i el respecte pel bé públic.

La Generalitat **suavitza les restriccions d’accés al medi natural** que havia imposat per un brot de *pesta porcina africana*, tot mantenint el seguiment diari del virus. Es recorda que és **mortal per a porcs i senglars**, però **innòcua per a humans**. S’havien limitat 91 municipis; ara es mantenen restriccions només als **més pròxims al focus** (Sabadell, Terrassa, Rubí, Cerdanyola, etc.), i es demana màxima precaució ciutadana.

S’inicia el **tema del dia**: entrevista amb **Sílvia Guerrero**, mare del Juan. Es recorda el cas: el seu fill, de 18 anys, és assassinat a ganivetades a Tàrrega per un **menor de 17 anys**. S’explica que, amb la llei actual, la pena màxima com a menor seria d’uns **8 anys**, mentre que, si fos jutjat com a adult, les penes podrien anar de **10 a 25 anys**. La Sílvia inicia una **lluita per canviar la Llei del Menor**, recollint signatures per una ILP que permeti jutjar com adults alguns menors en delictes extremadament greus. Ja duen unes **60.000 signatures** i s’apunta la meta de **500.000** a escala estatal.

Es comenta que la campanya porta uns **tres mesos** i ha tingut una repercussió inesperada, indicant que molta gent comparteix la idea que **8 anys de condemna és indigne** per a assassinats o violacions. El presentador subratlla que, en arribar al mínim d’**500.000 firmes**, el Congrés hauria, com a mínim, de **debatre** la proposta. La Sílvia expressa sorpresa pel suport rebut i veu en les signatures una mostra d’**empatia i preocupació social** més enllà del seu cas.

Es parla de la possibilitat que siguin **partits polítics** qui portin el canvi legal al Congrés. La Sílvia explica que, de moment, **cap partit amb representació a Madrid** s’hi ha compromès directament. A Catalunya han rebut el suport d’**Aliança**, que ha contactat amb ells i els acompanya, però la resta de formacions no han mostrat interès actiu. Sílvia reafirma que tenen les portes obertes per parlar amb tothom que vulgui implicar-se.

S’explica que un eventual canvi de la Llei del Menor **no s’aplicaria retroactivament** al cas del Juan, per tant **no afectaria la condemna de l’agressor**. Tot i això, la Sílvia insisteix que no es tracta de buscar benefici personal, sinó de **protegir famílies futures** perquè no es trobin igual de desemparades i sense justícia. Considera que penes de 8 anys per delictes com assassinat o violació són **vergonyoses i ridícules**, especialment quan les víctimes són joves amb tota la vida per davant.

Es recorda que tot apunta que el Juan **va ser cridat al carrer i es va trobar el conflicte de rebot**, fet que agreuja la sensació d’injustícia. La Sílvia descriu el **circuit traumàtic** posterior: més de **38 hores sense poder veure el cos**, sense saber on era, i quan finalment el veu és directament a la sala de vetlla, envoltada de gent. Explica que va arribar a l’hospital quan el seu fill ja era a mans del forense, i que en tot el procés ha trobat a faltar **empatia i acompanyament** per part de les institucions.

El presentador vincula el cas amb una sensació general de **seguretat ciutadana en retrocés** i amb la falta de resposta davant conductes violentes, la qual cosa considera que alimenta el creixement de partits enfocats en “ordre i seguretat”. Sílvia relata que ningú la va avisar directament, tot i que el telèfon del seu fill tenia configurat el seu contacte d’emergència. Explica que li van arribar a dir que “no tenien un iPhone” per avisar-la, excusa que troba incomprensible. Comparteix com el seu cos li passa factura: cada **dijous** no pot dormir perquè sent que aquella nit “va dormir quan no pertocava”, una mostra de la **culpa irracional pròpia del dol**.

Sílvia indica que el presumpte agressor i el seu entorn **ja havien tingut un conflicte greu el febrer** entre famílies, conegut per les autoritats. Això reforça en ella la sensació que el sistema permet que persones amb **antecedents** continuïn actuant sense fre, i que **“qui la fa no la paga”**. S’hi suma la falta d’empatia institucional i la percepció que la justícia **es riu de les víctimes** quan assigna penes tan baixes per fets tan greus.

Es pregunta a la Sílvia si ha rebut disculpes de la família del presumpte assassí; respon que **no**. Explica que sap, per amistats, que membres d’aquella família **van fer vídeos buscant-la i reptant-la a barallar-se** la nit següent al crim. Ella rebutja completament aquesta actitud i insisteix que ni ella ni el seu fill han estat educats en la violència ni en la lògica de l’“ull per ull”. El seu objectiu és buscar justícia i canvi legal, no venjança.

La Sílvia explica pas a pas com **signar la petició a change.org**: cercar el cas, clicar “firmar”, introduir dades bàsiques, validar via correu electrònic i sobretot **compartir** l’enllaç. Remarca que **és un procés d’un minut** i que l’objectiu és aconseguir no només signatures sinó també **soroll social** per pressionar el sistema polític. Ha participat en **canals de YouTube** per arribar a altres territoris d’Espanya i insisteix que no vol que la mort del seu fill quedi en no-res; vol que hi hagi un **“abans i un després”** i que aquesta gran injustícia serveixi per canviar la llei. Es menciona que no hi ha **termini de caducitat** per assolir les 500.000 firmes en aquesta fase a la plataforma.

S’anuncia una **manifestació a Tàrrega el 21 de febrer**, coincidint amb els **sis mesos** del crim. El recorregut començarà al lloc dels fets i acabarà davant de l’Ajuntament, amb un **minut de silenci**. L’objectiu és **visualitzar la unitat del poble** contra aquesta llei i demostrar que la demanda de canvi és col·lectiva, no només d’una família. La Sílvia comenta que té el telèfon ple de missatges de suport reclamant que “la llei ha de canviar ja”. El presentador apel·la als partits perquè recullin aquesta causa i la traslladin al Congrés, i ofereix el programa com a espai obert perquè la Sílvia hi torni quan ho necessiti.

Després de l’entrevista, el programa reconeix el **xoc emocional** de passar d’un tema tan dur a un to més lleuger. Tot i així, entra a la **tertúlia de televisió**, amb la Karen i la Sabina, i l’Ivan Usón com a contrapunt humorístic. Es presenta l’objectiu de parlar de **Marató de TV3**, **campanades** i **Eurovisió**, amb un estil distès i sarcàstic, tot i la inèrcia emocional de l’entrevista prèvia.

La tertúlia analitza les **dades d’audiència i recaptació** de la Marató de TV3 / 3CAT dedicada al **càncer**. L’especial aconsegueix **un 15,9% de share**, dos dècimes més que l’any anterior, i recapta **9,74 milions d’euros** en tancar el directe, una de les xifres més altes recents. Es compara amb el **rècord històric de 2006** (24,8% i 6,5 M€ en marcador inicial) i amb altres edicions com la de 2019 (malalties minoritàries, 22,7% de share i més de 14 M€). Es recorda que la televisió actual és molt més **fragmentada**, cosa que fa gairebé impossible repetir aquells shares, excepte en futbol i grans esdeveniments. També es repassa el funcionament típic de la Marató (testimonis, 17 hores en directe, voluntariat, punts de donació arreu del territori) i es destaquen dades mèdiques rellevants sobre el càncer, insistint en la **prevenció** i els **hàbits saludables** (deixar de fumar, alimentació, cribatge), amb comentaris humorístics sobre propòsits d’any nou.

Es menciona la implicació de **voluntaris a la Universitat de Lleida** i altres punts del país atenent trucades i donatius. Amb to humorístic, es parla de la presència d’**Òscar Ordeig** (polític i conseller) com a voluntari i de com compagina la seva agenda institucional amb aquesta exposició mediàtica. Es juga amb la idea irònica d’una futura marató dedicada a la “salut mental d’Òscar Ordeig”, tot reconeixent el caràcter solidari de l’esdeveniment i la seva dimensió de país.

La tertúlia entra en la **polèmica de les campanades de RTVE**. Es repassa cronològicament el caos: una **enquesta pública** de RTVE per triar presentadors (guanyada per **Gaby Rufián i Vito Quiles**, opció que genera rebuig intern), la negativa de **Broncano i Inés Hernand** a repetir, el fitxatge d’**Andreu Buenafuente i Sílvia Abril**, la posterior **aturada professional de Buenafuente** per estrès i el seu vídeo anunciant que, finalment, **no farà tampoc les campanades**. El programa es pregunta qui podria substituir-los, suggereix opcions com **Yolanda Ramos** i **Paula Vázquez** (una com a desinhibida, l’altra com a contrapunt seriós), **Marc Giró** o **Candela Peña**, i comenta l’auto-candidatura d’**Alba Carrillo**. Es fa broma sobre la hipòtesi extrema d’unes campanades amb **Rufián i Vito Quiles**, que “petarien les audiències” però són impossibles per a una televisió pública. Es remarca que RTVE va molt tard: "ja no hi ha temps ni per fer el vestit".

S’aborda la polèmica decisió de la **UER** de mantenir **Israel** a Eurovisió 2026. Diversos països anuncien que es **retiraran** si Israel hi participa, entre ells **Espanya, Països Baixos, Irlanda, Eslovènia i Islàndia**. Es critiquen les formes de la UER, que es va negar a una votació específica sobre la qüestió i es limita a aprovar unes normes que permeten la continuïtat d’Israel. Altres emissores públiques i governs acusen la UER de **pèrdua de neutralitat i valors ètics**. Es parla de **protestes i pressions socials** a Portugal i Bèlgica perquè també abandonin el festival. A nivell simbòlic, antics guanyadors com **Nemo** (2024) i **Charlie McGettigan** (Irlanda 1994) decideixen **retornar el trofeu** en desacord amb la situació. La tertúlia evita reobrir a fons el debat polític, però deixa clara la magnitud del conflicte entre cultura, televisió i geopolítica.

Es comenta l’última edició d’**Eurovisió Junior**, celebrada el cap de setmana. **Espanya** hi queda **cinquena** amb el representant **Gonzalo Pinillos**. Al final de la retransmissió, RTVE emet un grafisme dient **“Ens veiem a Eurovisió Junior 2026”**, cosa que el públic interpreta com a confirmació de participació. Davant les crítiques i confusió, RTVE rectifica i afirma que **encara no ha decidit** si hi concursarà o no. El programa s’hi refereix amb ironia, comparant-ho amb altres decisions erràtiques de la cadena i insistint que, si no ho tens clar, "no fiquis res". Es puntualitza que **Israel no participava a Eurovisió Junior**, tot i que el debat general sobre el festival adult hi plana al darrere.

La tertúlia tanca amb el **cas Toni Cantó**. Es relata l’estrena del seu programa a **À Punt**, que comença amb un **2,4% de share i 19.000 espectadors**, però en una emissió posterior, en els **últims 46 minuts**, registra un **0% d’audiència**, és a dir, cap espectador mesurat. El contingut de l’espai gira al voltant d’una suposada **“crisi del feminisme”** amb tertulians polèmics i una entrevista a **Lucía Etxebarria**. Es fa humor recordant que les **pitjors temporades de la sèrie “7 vidas”** coincideixen amb l’etapa de Toni Cantó, usant un tall de la sèrie on el personatge diu que potser s’hauria de dedicar a la política com a gag premonitori. El programa juga amb la idea que la seva carrera ha anat de mal en pitjor, entre política i televisió, i que fins i tot les xarxes socials tindrien més audiència que el seu programa.