15/12/2025

#3311 - Infants hiperregalats, sidra d’Alpeba i sopars d’empresa

Aquí, a l'Oest

Panorama general de l’episodi

Aquest episodi d’Aquí, a l’Oest combina reflexió educativa, història d’emprenedoria local i humor pràctic sobre la vida laboral. La segona hora del magazín es divideix en tres grans blocs:

• Una secció de psicologia sobre el síndrome de l’infant hiperregalat i el consumisme nadalenc. • L’entrevista d’emprenedoria a l’empresa Alpeba, planta de sidra d’Alpicat amb 50 anys d’història. • Un fallo tècnic dedicat a consells (mig seriosos, mig humorístics) sobre com comportar-se als sopars d’empresa.

Entre blocs, també s’inclou una peça curiosa sobre el fenomen natural del “riu que bull” al Perú.

---

1. Psicologia i educació: el síndrome de l’infant hiperregalat

1.1. Context nadalenc i canvi de tradicions

La psicòloga, treballadora social i mestra Marta Aroles parla amb la conductora sobre els regals de Nadal i l’excés de consum en la infància.

• Recorden com, abans, el tió o els Reis portaven pocs detalls senzills (torró, petites coses), en un o dos moments concrets de les festes. • Ara s’hi han sumat moltes “tradicions” noves: tió, Pare Noel, Reis, elfos que porten regals, amic invisible, detalls per Cap d’Any, etc. • Totes aquestes rutines tenen en comú l’acció de rebre regals i alimenten un consumisme continuat.

“La societat ens hi empeny, però no és una excusa: cal pensar què fem i què incorporem.”

Marta Aroles defensa que no cal afegir més figures ni rituals només per sumar regals; es pot viure la festa igualment amb menys estímuls materials.

1.2. Què és el síndrome de l’infant hiperregalat?

• Es refereix als infants que reben molts més regals dels que necessiten, dels que demanen i dels que poden atendre. • L’excés comporta que l’infant no tingui capacitat d’atenció per explorar tots els regals amb profunditat. • Rebre 15 regals implica anar saltant de joguina en joguina sense descobrir-ne les possibilitats; en canvi, amb 3 regals es pot profunditzar i imaginar més.

També es remarca el paper de les famílies:

• Molts adults saben que hi ha excés, però mantenen la dinàmica. • Sovint senten que no poden controlar l’allau de regals de padrins, tiets i altra família. • L’arrel també és emocional: pares o avis que pensen “jo no ho vaig tenir, que no li falti res”, i omplen mancances afectives amb objectes.

1.3. Conseqüències negatives de l’excés de regals

Marta Aroles enumera diversos efectes sobre el desenvolupament infantil quan hi ha massa regals:

1. Dificultat per tolerar la frustració

• Si sempre s’obté allò que es vol, no es practica el “no”. • El dia que apareix una negativa, l’infant no té eines per gestionar la frustració.

2. Manca de valoració del que es rep

• Canvi constant de joguina: no es valora ni s’explora el primer regal abans de passar al següent. • El regal es converteix en un impacte breu, sense lligam afectiu ni record.

3. Més capricis i insatisfacció crònica

• “Com més tinc, més vull”: es generen dinàmiques de desig infinit. • L’infant perd la capacitat d’il·lusionar-se per nous regals, perquè rebre’n molts esdevé la norma.

4. Possessivitat i individualisme

• Més tendència al “això és meu”, cost de compartir i de jugar en equip. • Fins i tot en jocs pensats per ser compartits (jocs de taula, col·laboratius), el nen hiperregalat tendeix a la possessió individual.

5. Reducció de la imaginació i creativitat

• Com més joguines “prefabricades”, menys necessitat de fer volar la imaginació. • Una caixa de cartró pot ser casa, animal, capgròs, etc. Quan hi ha massa joguines, l’infant no necessita transformar objectes senzills.

6. Desordre i menys estabilitat mental

• Moltes joguines = més desordre a la llar. • L’ordre afavoreix l’estabilitat mental; el caos de joguines redueix concentració i qualitat de joc.

7. Frustració també per a l’adult

• Adults que veuen com, malgrat regalar molt, els infants continuen insatisfets. • Això genera desànim i incomprensió: l’esforç material no es tradueix en benestar.

1.4. Alternatives: experiències i esperar el moment

La psicòloga proposa altres maneres de regalar:

• Regalar experiències: entrades a espectacles, activitats en família, tallers… encara que siguin per a més endavant (març, primavera, etc.). • A curt termini poden semblar menys “emocionants” que una joguina. • A llarg termini, però, són allò que realment es recorda i que crea vincle afectiu.

• Treballar l’espera: • En lloc de comprar immediatament tot el que falta, guardar algunes necessitats per Reis. • Ajudar els infants a aprendre a esperar, lluny de la immediatesa consumista.

“L’experiència genera connexió i record; la joguina, al cap d’uns anys, ni sabem on és.”

1.5. Com planificar millor els regals

Marta avança que en futurs capítols parlaran de quants regals són recomanables, però ja deixa algunes pautes:

• Planificació prèvia entre adults: asseure’s, parlar i consensuar què necessita i què vol realment l’infant. • Fer una carta als Reis realista, no una llista infinita de catàlegs i anuncis. • Distingir entre: • Allò que l’infant diu que vol perquè ho ha vist a la tele. • Allò que els pares veuen que li convé (per joc, aprenentatge, creixement).

La idea central és que “més quantitat” no és “millor Nadal”, sinó sovint menys qualitat de joc, menys il·lusió i més frustració.

---

2. Emprenedoria: 50 anys de sidra amb Alpeba (Alpicat)

2.1. Origen familiar i arrelament al territori

A la secció Emprenta, l’entrevistadora conversa amb Joseba Sorozua (Joseba), responsable de l’empresa Alpeba, planta de sidra situada a Alpicat, proveïdora del grup Envasados Eva (EVA).

Història i fundació

• El pare de Joseba, originari del País Basc i del món de la sidra, veu cap al 1970 que a la zona de Lleida hi ha molta poma que no s’aprofita. • Decideix muntar una primera planta a Palau d’Anglesola per aprofitar aquestes pomes. • Cap al 1975 agafen l’actual planta d’Alpicat. • Joseba hi està vinculat des dels 12-13 anys, ajudant a les basses i la bàscula; als 18 anys ja n’agafa el timó. • Avui té prop de 60 anys, i acumula més de 40 anys de trajectòria dins l’empresa.

Per a ell, Alpicat és com una segona casa: hi ha anat dècades, sovint 40 setmanes l’any, combinant la feina a Navarra (Lecumberri) amb la planta catalana.

2.2. Evolució de la planta i canvi en el camp

Canvis tècnics i de volum

• El 1991 fan un gran canvi de maquinària i instal·lació, tot i que conserven les màquines perquè és un procés lent i es deterioren poc. • Fa anys (1992) arribaven a produir 6 milions de litres de sidra l’any; avui estan entre 1 i 1,5 milions. • La sidra no és un mercat en creixement, sinó més aviat estancat o a la baixa, amb preus molt ajustats.

Canvi en el perfil de productors

• Abans hi havia molts petits pagesos, fins i tot alguns que venien amb gos o burro i un carretó amb 4 o 5 caixes. • Ara la majoria de fruita entra via cooperatives i camions grans; la relació és menys directa. • Amb alguns pagesos hi ha amistat de fa dècades, però el model ha canviat profundament.

2.3. El procés de la sidra: de la poma a l’ampolla

Alpeba és, sobretot, una planta de transformació de poma en sidra i vinagre, proveïdora de sidra en granel per al grup EVA.

Procés productiu bàsic

1. Recepció de la poma • Les pomes arriben al moll de descàrrega. • Amb aigua (la poma flota) circulen per canals fins a la planta.

2. Triturat i maceració • Les pomes passen per un triturador, que en fa una polpa. • La polpa es macera 2-3 hores per afavorir la sortida del suc.

3. Premsat i separació • Es premsa la polpa i se separa la part sòlida de la part líquida. • La part sòlida esdevé polpa seca per a alimentació animal (sobretot vaques).

4. Decantació del suc • El suc va a dipòsits de decantació on es separa la fracció més neta de la més tèrbola. • La part neta s’envia a fermentar per fer sidra. • La part tèrbola es destina a vinagre de poma.

5. Fermentació natural • La fermentació és natural, gràcies a les llevats presents a la pell de la poma. • Els sucres es transformen en alcohol, generant la sidra.

6. Enviament a envasat • A Alpicat s’obté la sidra en granel, filtrada i emmagatzemada. • Quan cal, es carreguen cisternes cap a la planta d’envasat d’Envasados Eva a Lecumberri (Navarra), on es fa l’embotellament final.

2.4. Crisi, riscos i aprenentatges empresarials

Durant 50 anys, l’empresa ha superat diversos moments complicats:

Problemes d’aigua i tècnics

• A l’inici, el principal repte eren els subministraments d’aigua. • El procés de sidra gasta uns 2 litres d’aigua per quilo de poma, i la manca d’aigua feia les campanyes molt difícils.

Pressió econòmica i davallada de producció

• Mercat de la sidra a la baixa, marges reduïts. • Reducció dràstica de la producció (de 6 milions a 1-1,5 milions de litres) per adaptar-se a la demanda.

El projecte fallit de la finca pròpia

• El 2012 decideixen fer-se també agricultors: adquireixen una gran finca a Malpartit amb unes 20 varietats de poma. • L’objectiu: controlar tot el procés, des de la matèria primera fins a la sidra final i exportar-la als Estats Units amb un soci americà. • El client nord-americà es perd i la finca resulta econòmicament insostenible: rendiments insuficients i costos massa elevats. • Acaben venent la finca, fet que Joseba descriu com dur i dolorós a nivell emocional.

“Els negocis són els negocis i els sentiments s’han de deixar a part.”

Aquesta experiència mostra el risc d’inversions grans lligades a un sol client i la necessitat de desprendre’s de projectes estimats quan no són viables.

2.5. Identitat, equip i relleu generacional

Aspectes humans del negoci

• El que més valora Joseba és la gent coneguda pel camí: amistats, equips, pagesos. • També diu que, amb els anys, t’acabes enamorant de la terra: el camp, la fermentació, el contacte amb el producte. • No és una feina monòtona: toca molts “pals” diferents i això la fa interessant.

Equip actual i dimensió

• A Alpeba hi treballen 4 persones. • El grup EVA, incloent Lecumberri i altres activitats, suma unes 80 persones. • Joseba destaca que actualment té a Alpicat un bon equip en qui confia i que li permet viatjar-hi menys sovint (unes 20 setmanes a l’any).

Relleu generacional

• Al començament era una empresa totalment familiar; amb els anys, la presència de família s’ha anat reduint. • El seu germà és el CEO i és el seu principal suport. • Els fills de Joseba tenen altres camins: • La gran és mestra i estudia psicomotricitat. • El petit ha estudiat empresarials i màrqueting; podria arribar a l’empresa, però Joseba prefereix que es formin i demostrin el seu valor fora abans. • En el cas d’Alpeba, no hi ha relleu generacional clar ni a la planta d’Alpicat ni a la d’envasat de Lecumberri.

Aquest plantejament s’alinea amb altres empresaris entrevistats al programa: no pressionar els fills a continuar el negoci, sinó deixar-los triar la seva vocació.

2.6. Què fa diferent la sidra d’Alpeba?

Joseba subratlla allò que considera el principal tret diferencial:

• És, segons ell, l’única sidra de l’Estat que es fa directament de les pomes, no a partir de concentrats. • Això la converteix en una sidra molt més natural, però també més costosa: • Cal una gran infraestructura d’emmagatzematge. • La producció està lligada a la campanya de poma real.

En canvi, moltes empreses:

• Compren concentrat de poma al mercat. • El dilueixen en funció de la demanda anual. • Això és molt més còmode i flexible, però s’allunya de la producció “de poma fresca”.

Qualitat i mercat

• En cates comparatives, la sidra d’Alpeba sol obtenir molt bones notes. • Tot i això, el segment de “sidra xampanyada” és: • Un mercat dur, poc valorat. • Amb preus baixos i molta competència (inclosos grans grups com Heineken). • El màrqueting és car i Alpeba no pot invertir tant com grans marques internacionals.

La imatge amb què volen ser recordats:

“Una empresa que porta molts anys al sector, sap el que fa i aposta per productes naturals i ben fets.”

2.7. Futur de l’empresa

Mirant endavant, Joseba imagina:

• Apostar encara per la sidra, confiant que la producció torni a créixer. • Modernitzar una mica més la planta si el volum ho permet. • Continuar integrats en grups empresarials més grans (com la vidriera que s’ha fet sòcia del grup EVA), que ajuden a guanyar múscul en altres processos. • No contemplen, de moment, fusionar-se amb altres elaboradors de sidra, però sí agrupar-se amb altres sectors per qüestions logístiques o industrials.

Tot plegat amb la voluntat que Alpeba segueixi fent sidra molts anys més, encara que Joseba probablement no arribi a veure’n un altre mig segle.

---

3. Curiositat científica: el “riu que bull” al Perú

Entre secció i secció, el programa inclou un apartat “Sabies que…?”, on es presenta un fenomen natural sorprenent:

• Un “riu que bull” situat a la selva amazònica del Perú, prop de Puerto Maldonado. • Les aigües arriben a fins a 91 °C, suficients per bullir i provocar cremades greus. • No es troba a prop de cap volcà actiu ni hi ha una font geotèrmica superficial evident. • Els habitants locals el consideren un lloc sagrat amb propietats curatives, i l’han utilitzat per banyar-se o cuinar.

El riu ha estat estudiat pel geofísic Andrés Ruzo, que ha demostrat que la calor prové de:

• Un sistema de falles geològiques subterrànies. • L’aigua s’escalfa a gran profunditat abans de sortir a la superfície.

Altres dades destacades:

• El riu té uns 6,4 km de longitud i temperatura molt alta en gran part del recorregut. • Malgrat això, hi ha trams més freds on hi poden viure granotes i peixos. • Està amenaçat per la desforestació, que posa en risc tant el seu ecosistema únic com el seu misteri científic.

Aquesta peça aporta un punt divulgatiu i de meravella científica enmig del magazín més local i quotidià.

---

4. “Fallo tècnic”: guia irònica per sobreviure al sopar d’empresa

4.1. Presentació de la secció

En el tram final, el tècnic de so Ivan Usón protagonitza la secció “Fallo tècnic”, on converteix el seu espai en una mena de tutorial de comportament als sopars d’empresa.

• El to és humorístic, però el contingut recull consells reals. • Es basa en un article sobre “11 errors que no pots cometre als sopars d’empresa si vols continuar optant a l’ascens”. • La conductora hi afegeix comentaris i anècdotes, creant una secció molt dinàmica i propera.

4.2. Principals errors (i consells) als sopars d’empresa

1. Beure massa alcohol

• És el clàssic error número u. • El sopar combina cerveses/prèvies, vi durant el menjar i copes després. • Si el menjar tarda a sortir i s’arriba amb l’estómac buit, l’efecte de l’alcohol es dispara. • Risc: no recordar què va passar, haver de reconstruir la nit per vídeos i fotos del grup de WhatsApp.

2. Menjar com si no hi hagués demà (i criticar el menú)

• Si és còctel potser el menjar escasseja, però cal evitar acaparar safates com si fes dies que no es menja. • Tampoc és bona idea criticar la qualitat o quantitat del menjar, especialment si no l’hem pagat nosaltres. • Una cosa és fer alguna broma inofensiva, una altra “posar a parir” el restaurant.

3. Riure’s del cap o posar-lo en evidència

• Al sopar hi ha marge per relaxar el to i fer bromes, però sense creuar límits. • No convé fer comentaris que humilin el cap o el facin quedar malament davant de tothom. • Recorden que l’endemà seguirà sent el teu cap.

4. Arribar l’últim i marxar el primer

• Si tothom és assegut i esperant només per tu, deixes mala imatge. • Igualment, marxar abans del discurs del cap és poc elegant. • Si s’ha d’arribar tard o plegar abans per motius seriosos, millor avisar.

5. Parlar massa de feina i de temes espinosos

• El sopar és una reunió de feina, però la idea és descompressar. • No és el moment de demanar ascensos, pujades de sou o canvis de projecte. • Si hi ha conflictes greus dins l’empresa, és molt difícil ignorar-los, però cal evitar discussions tensades enmig de la festa.

6. Converses perilloses: política i religió

• S’assenyala que són temes clàssics de conflicte. • Es recomana evitar-los, tant al sopar d’empresa com, fins i tot, als dinar familiars de Nadal. • La família no és tan fàcil de “canviar” com la feina, així que encara hi ha més motiu per no incendiar els àpats.

7. Vestir inadequadament

• Tot i ser informal, el sopar d’empresa no és lloc per a samarretes amb missatges provocadors o roba massa deixada. • Millor seguir una mena de “codi divendres sense corbata”: arreglat, però sense excés.

8. Flirteig i “tensiones sexuals” amb companys/es

• És un dels punts més delicats i reconeguts com a font de maldecaps. • Es desaconsella resoldre tontejos de la feina davant de tothom al sopar. • Encara pitjor si hi ha parelles o matrimonis pel mig. • L’humor gira al voltant de situacions típiques: petons, “post-festa” en un bar del costat, comentaris l’endemà al WhatsApp (“uns més que altres…”). • Consell: discreció màxima, i recordar que l’endemà s’ha de tornar a la feina.

9. Estar tot el sopar enganxat al mòbil

• Donar prioritat al telèfon sobre les persones envia el missatge que no t’interessa la gent amb qui treballes. • El cap pot deduir que, si ho fas davant seu, què no faràs quan no et veu.

10. Voler ser el “showman” de la nit

• No cal ser el centre d’atenció, el primer de la conga, pujar damunt la taula o explicar acudits sense parar. • Frase clau:

“No ets Pepe Reina; que no se te’n vagi de les mans.”

11. No assistir al sopar

• Si el sopar està pagat per l’empresa, no hi anar solleva sospites i comentaris. • Si els empleats s’han de pagar el sopar i no hi ha bon ambient, es veu més comprensible que algú decideixi no assistir-hi.

4.3. To, complicitat i cançó final

La secció combina:

• Consell pràctic amb autoparòdia (Ivan explica que en algun sopar s’ha llevat una mica desorientat l’endemà). • Complicitat amb els oients: to de “tots sabem de què parlem” quan es tracta de WhatsApp, flirteigs, menjar amb suplement, etc.

Per tancar el programa, busquen una cançó relacionada amb el tema i acaben posant la paròdia de Los Morancos, “Las comidas de empresa”, que reforça el to festiu i satíric del final.

La presentadora acomiada recordant que ells, en principi, no seran acomiadats per aquests consells i que es tornaran a retrobar l’endemà a la tarda.

---

5. Estructura temporal de l’episodi

Per facilitar-ne la navegació, aquests són els blocs principals amb el minutatge aproximat (en segons):

1. Inici i sumari segona hora (0–148)
   • Presentació d’Aquí, a l’Oest, temperatura als municipis i sumari dels continguts: síndrome de l’infant hiperregalat, empresa de sidra a Alpicat i guia de sopars d’empresa.

2. Secció “Escoltem-nos” – Síndrome de l’infant hiperregalat (149–954)
   • Diàleg amb Marta Aroles sobre: • Canvi de tradicions i augment de rituals amb regals. • Definició i conseqüències del síndrome de l’infant hiperregalat. • Impacte sobre frustració, possessivitat, imaginació, ordre i satisfacció. • Importància de regalar experiències i planificar els regals.

3. Secció “Emprenta” – Emprenedoria amb Alpeba (955–2113)
   • Entrevista amb Joseba (Alpeba): • Origen familiar, arribada a Lleida i planta d’Alpicat. • Procés de producció de sidra i vinagre de poma. • Crisi, reducció de producció i experiència de la finca de Malpartit. • Identitat de la sidra d’Alpeba i repte del mercat global. • Equip, relleu generacional i perspectives de futur.

4. “Sabies que…?” – El riu que bull (2114–2212)
   • Explicació divulgativa del riu que bull al Perú: característiques, origen geològic, usos locals i amenaça per desforestació.

5. Secció “Fallo tècnic” – Tips per al sopar d’empresa (2213–3184)
   • Introducció enllaçant amb la secció anterior sobre infants hiperregalats. • Repàs dels 11 errors típics als sopars d’empresa i com evitar-los. • Comentaris i anècdotes sobre menjar, beguda, caps, WhatsApp, flirteigs i vestimenta. • Tancament del programa amb la cançó de Los Morancos, “Las comidas de empresa” i comiat dels presentadors.

En conjunt, l’episodi combina reflexió educativa, relat empresarial local i humor quotidià, mantenint el fil conductor de les festes de Nadal i tot el que les envolta: regals, productes de proximitat i sopars d’empresa.

Marcadors

Darrers podcast