16/12/2025

#3312 - Nadal solidari, càncer i polèmica Premis Ídolo

Aquí, a l'Oest

Context i estructura de l’episodi

Programa: Aquí, a l'Oest (AQUÍ A L'OEST), magazín de tarda en directe fet en xarxa per diverses ràdios de Ponent, emès per emunfmradio i altres emissores locals.

L’episodi combina actualitat informativa, un tema del dia molt nadalenc i solidari i una tertúlia de xarxes socials centrada en la polèmica dels Premis Ídolo.

---

1. Notícies d’actualitat territorial (minut 2:48 – 10:58)

1.1. Macroplanta de biogàs a l’Alta Segarra – projecte Ecovirgi

• La macroplanta de biogàs Bioas/Ecovirgi projectada a l’entorn de l’Agramunt – Sió rep l’autorització ambiental definitiva de la Generalitat i completa tota la tramitació administrativa. • Obres previstes per al primer semestre de 2026 amb una durada aproximada de dos anys. • L’empresa promotora, Copenhagen Infrastructure Partners, explica que: • La planta processarà només residus locals (principalment purins) per convertir-los en biometà. • Transformarà fins a 500.000 tones de matèria primera anuals en fertilitzants per a ús agrícola i altres productes industrials. • Més del 80% de les granges subministradores són en un radi de 15 km. • Ja compten amb 350 ramaders adherits de la Noguera, el Pla d’Urgell i l’Urgell. • Es preveu un centenar de llocs de treball temporals en la construcció i 40 llocs de treball permanents directes i indirectes.

Punt clau: projecte estratègic de bioenergia lligat a la gestió de purins i a la generació d’ocupació al món rural.

1.2. Diputació de Lleida: agilització de subvencions i reforç de personal

• La Diputació de Lleida es marca com a objectiu per al 2026 resoldre les subvencions directes en 3-4 mesos. • El president Joan Talarn explica que s’ha fet una anàlisi interna de processos per simplificar-los i tecnificar-los. • El vicepresident Agustí Jiménez detalla: • Implantació d’un gestor d’expedients que automatitza circuits interns. • Ús d’intel·ligència artificial per reduir tràmits i fer-los més àgils. • Objectiu: que els ajuntaments rebin les resolucions molt més ràpidament. • A la trobada de Nadal amb la premsa també destaquen: • Reducció de l’interinatge. • Incorporació de 64 nous treballadors aquest divendres, que s’afegeixen als 67 funcionaris incorporats durant l’any.

1.3. Entitat social “Ovelles Negres Solidàries” en crisi

• El cap de l’oposició a la Paeria de Lleida, Xavi Palau (PP), reclama un conveni de col·laboració amb l’Associació Ovelles Negres Solidàries. • Assegura que l’entitat viu una situació crítica: • En vaga indefinida des de fa dos mesos. • Ha deixat d’atendre derivacions institucionals per degradació del local (sense aigua, espai mínim). • S’han aturat donacions i campanyes de Nadal, cosa que impedeix repartir regals a famílies vulnerables. • Palau demana a la Paeria: • Més suport i assessorament. • Adequar l’espai. • Facilitar que l’entitat pugui optar a subvencions.

1.4. Sanitat animal: pesta porcina africana i dermatosi nodular

Pesta porcina africana en senglars

• El Ministeri d’Agricultura confirma 10 nous casos de senglar morts per pesta porcina africana al voltant del primer focus de Cerdanyola del Vallès. • Suma total: 26 animals silvestres infectats des de l’inici del brot. • El conseller Òscar Ordeig ho veu com un escenari dins la normalitat degut a la intensificació de la recerca. • Manté el marc de restriccions al medi natural: • De 0 a 6 km: prohibició total d’accés al medi natural (zona “blindada”). • De 6 a 20 km: es permet activitat individual al medi natural. • Ordeig espera rebre l’auditoria d’Irta-CReSA en breu. • A nivell comercial, celebra la decisió de la Xina de reduir els aranzels al porcí espanyol: • Del 20% al 9,8% en importacions de carn de porc d’Espanya.

Dermatosi nodular contagiosa

• El conseller anuncia finalització de focus i aixecament de restriccions: • 26 de desembre: es dona per tancat el focus de caçada a la Selva. • 8 de gener: es dona per tancat el focus de Castelló d’Empúries. • Es publicaran els barems d’indemnització a granges afectades. • Es recorda que cada nou focus allarga el termini per declarar Espanya indemne de pesta porcina africana, amb impacte sobre l’exportació.

1.5. Esport popular: Cursa de l’Indiot de Mollerussa

• Sant Mollerussa acull el 26 de desembre la 42a Cursa de l’Indiot, prova emblemàtica inclosa a la Lliga de Ponent. • Novetats i dades principals: • Sortida a les 10h. • Dues distàncies: 5 km i 10 km, més curses infantils. • Circuit urbà homologat per la Federació Catalana d’Atletisme. • Sortida i arribada davant del Teatre l’Amistat, epicentre de l’activitat. • Inscripcions tancades amb 700 corredors i previsió d’arribar a 850–900 participants. • S’afegeix la nova categoria “Promeses” (12–15 anys) a la prova de 5 km. • Retransmissió en directe per Lleida Televisió. • Obsequis commemoratius per a tothom, caldo calent i premis tradicionals amb aus envasades per als guanyadors. • La jornada comportarà afectacions de trànsit al centre de Mollerussa fins a primera hora de la tarda. • La cursa suposa també l’última cita de Xavier Puigredón com a president del Club Atlètic Xafatolls.

---

2. Tema del dia: Recital de Nadal solidari a Alpicat (minut 11:27 – 35:59)

2.1. Context: Nadal, poesia i solidaritat

• El Casal d’Alpicat acollirà aquest divendres 19 de desembre, a les 19.00 h, un recital de Nadal molt especial. • L’acte el protagonitza el grup de rapsodes Veus en Vers d’Alpicat, amb col·laboració de la coral de l’Associació Contra el Càncer de Lleida. • L’entrevista és conduïda per Sabina Pedrós (Picar Ràdio) amb: • Magda Gavàs – membre de Veus en Vers. • Joan Miquel Franco – director de Veus en Vers. • Josep Casals – vicepresident de l’Associació Contra el Càncer a Lleida i fundador de la coral de l’entitat.

Eix central: cultura i poesia al servei de la sensibilització i la lluita contra el càncer.

2.2. Veus en Vers: història i projecte

• El grup neix entre 2012 i 2013 arran d’una iniciativa de la Biblioteca d’Alpicat, impulsada per Joan Miquel Franco. • Objectiu inicial: crear un grup de poesia i rapsòdia per estudiar, llegir i declamar poesia. • Activitat al llarg dels anys: • Recitals diversos al poble i a la comarca, inclòs un a l’Orfeó de Lleida. • Treball sobre: • Grans autors de la literatura catalana. • Dones poetes. • Autors locals. • Actes al carrer i en diferents escenaris del territori. • El grup combina: • Estudi i lectura de poesia. • Treball de dicció i declamació. • Voluntat de difondre el millor de la poesia catalana.

2.3. Tradició del recital de Nadal

• Fan el recital de Nadal des del primer any de vida del grup. • Origen: a només tres mesos de començar, la Coral d’Alpicat i altres entitats els proposen recitar poemes de Nadal. • Malgrat sentir-se “encara molt petits”, s’hi llancen i des d’aleshores s’ha convertit en una cita anual. • Joan Miquel destaca que el Nadal és un tema centralíssim en la poesia catalana: • Grans poetes de la llengua han escrit poemes nadalencs. • El recital de Nadal es viu també com un compromís amb la llengua catalana i la seva tradició literària.

2.4. Gir solidari després de la pandèmia

• Des de la pandèmia, Veus en Vers ha volgut que tots els recitals de Nadal tinguin caire solidari. • Format de suport: • Entrada lliure, però amb donatius voluntaris del públic. • Recaudació destinada a causes o entitats concretes. • Exemples recents: • Any del centenari de Josep Vallverdú: selecció de poemes de Nadal d’aquest autor. • L’any de la DANA i la col·laboració amb Farmamundi: tria de poemes (alguns punyents) per tocar la fibra sobre el patiment i la solidaritat. • Enguany la recaptació va a beneficis de l’Associació Contra el Càncer de Lleida, amb especial protagonisme de la Junta local d’Alpicat.

2.5. El cartell: tradició i ironia

• El cartell del recital és obra de l’artista lleidatà Amadeu Bonet, amic de Joan Miquel. • Imatge central: un caganer llegint un diari amb el text “Estampa de Nadal”. • Joc simbòlic: • Barregen la figura tradicional i popular del caganer (component social i desenfadat del pessebre). • Amb la tradició d’estampes i postals de Nadal que enviaven imatges “angelicals” a les cases. • El resultat és un cartell original, respectuós i molt atractiu, que connecta modernitat i tradició.

2.6. L’Associació Contra el Càncer de Lleida: serveis i desplegament

2.6.1. Dimensió i àmbit d’actuació

• Josep Casals explica que l’Associació Contra el Càncer a Lleida és una de les entitats més veteranes i importants del país en aquest àmbit. • Dades clau: • Disposa de 110 juntes locals arreu del territori lleidatà. • Compta amb uns 900 voluntaris. • Present a hospitals com l’Arnau de Vilanova i Santa Maria, i en pobles i comarques fins a la Vall Fosca.

2.6.2. Tipus de serveis

• Acompanyament hospitalari: voluntaris que fan companyia a malalts a l’Arnau o a Santa Maria. • Suport emocional i social: • Servei de psicologia. • Massatges i altres teràpies de suport. • Tots els serveis són gratuïts i oberts fins i tot a persones que no són sòcies. • Grups de manualitats i activitats comunitàries. • Atenció territorialitzada a través de les juntes locals: • S’ocupen de detectar necessitats al poble. • Organitzen actes i activitats per recaptar fons i donar visibilitat.

"Nosaltres no venim pels diners, venim per donar visibilitat a l’associació i que la gent sàpiga què es fa."

2.6.3. Projectes concrets de suport logístic

• Josep destaca dos èxits recents que consideren grans alegries:

• Quimioteràpia al Pirineu: • Després d’anys de reivindicació, s’ha aconseguit que la quimio es pugui fer a Tremp i a la Seu d’Urgell, evitant desplaçaments a Lleida o Barcelona.

• Sales d’espera dignes per a pacients desplaçats: • Abans: pacients de fora (Tàrrega, Balaguer, etc.) arribaven d’hora a Lleida per fer analítiques i havien d’esperar hores al carrer o en espais improvisats. • Solució temporal: una sala d’estar a la Fonda Nastasi, cedida gratuïtament, on podien esperar còmodament. • Amb l’ampliació de l’hospital, han aconseguit una sala específica a l’Arnau de Vilanova, que esdevé el lloc natural de l’associació.

2.6.4. Com funciona la detecció de casos i la derivació

• El model de les juntes locals permet arribar a pobles petits (fins i tot de 4 habitants, com a la Vall Fosca). • Procediment habitual: • La persona o família contacta amb la junta del poble i explica la situació. • La junta trasllada el cas a l’assistenta social de Lleida. • L’assistenta busca un voluntari que estarà a l’Arnau a l’hora indicada per rebre i acompanyar la família. • Filosofia: no deixar ningú sense suport a la província, malgrat la gran extensió territorial (15.000 km² i només 500.000 habitants).

2.7. Prevenció, investigació i xifres del càncer

• Es recorda la dada molt comentada a la Marató: • Cap al 2030 es calcula que 2 de cada 3 homes i 1 de cada 3 dones patiran algun tipus de càncer al llarg de la vida. • Avui la taxa global de supervivència se situa prop del 70%, i en el cas del càncer de mama femení s’acosta al 90%. • Josep subratlla dues potes fonamentals: • Prevenció i detecció precoç. • Investigació. • Compromís econòmic de l’associació lleidatana: • Tenen un pressupost d’uns 1.000.000 € anuals aproximadament. • Un 15% (150.000 €) es destina directament a investigació. • Les línies i beques es decideixen des de la seu central de l’associació científica, prioritzant certs tipus de càncer. • Es fa molta recerca a Catalunya, on hi ha nombrosos centres i fundacions. • Exemples de projectes finançats: • 300.000 € a la Fundació Josep Carreras fa uns anys (a nivell estatal). • Des de Lleida, beca pròpia a l’IRB Lleida per a una investigadora de Mollerussa que estudia un càncer cerebral d’alta agressivitat, amb 114.000 € durant 4 anys.

Missatge de fons: com més creix l’associació i el seu pressupost, més recursos pot destinar a la investigació, clau per millorar la supervivència.

2.8. Accés als serveis i necessitat de visibilitat

• Moltes persones encara diuen “si ho hagués sabut” quan descobreixen tard els serveis que ofereixen. • Per això consideren essencial: • Apostar per actes públics com el recital d’Alpicat. • Entrar als pobles, col·laborar en festes i esdeveniments. • Explicar que els serveis són gratuïts i no cal ser soci. • La Junta d’Alpicat i entitats locals com Veus en Vers ajuden a multiplicar aquesta visibilitat.

2.9. Tancament artístic: poema de Nadal de Rosa Fabregat

• L’entrevista acaba amb la lectura d’un poema de Nadal de Rosa Fabregat, escrit com a Pericó de Nadal per l’Associació de Pessebristes. • El poema “Dolç infant de la via làctia” juga amb: • La imatge tradicional del Nen Jesús de Betlem. • Una mirada contemporània on Déu potser mira des d’un exoplaneta. • Tanca simbòlicament el segment recordant: • La força de la poesia catalana. • L’enllaç entre espiritualitat, tradició i futur.

---

3. Tertúlia de tendències i xarxes: polèmica dels Premis Ídolo (minut 36:29 – 52:58)

3.1. Introducció: qui són i què pretenen els Premis Ídolo

• Taula de tertúlia conduïda per Francesc Balanyà, amb: • Sabina Pedrós. • Maria Gatau. • Txell Bernaus. • Tema central: els Premis Ídolo (Ídolo), creades per la influencer Dulceida i The Music Republic. • Objectiu declarat a la seva web: • “Celebrar i reconèixer el talent dels creadors de contingut, artistes i figures públiques amb impacte en la cultura digital i l’entreteniment”. • Pretenen ser un espai “transparent i democràtic”, sense jerarquies ni favoritismes, on conflueixen creadors, plataformes i marques. • Les tertulianes posen en dubte aquests enunciats, amb un to irònic sobre: • La veritable transparència. • Els criteris de selecció. • El pes de la relació personal amb Dulceida a l’hora de rebre premis.

Comentari recurrent: “Transparència va sortir del grup”.

3.2. Format, ubicació i ambient de la gala

• La gala se celebra a IFEMA Madrid, fet criticat per les tertulianes, que recorden: • Dulceida és de Badalona i podria aprofitar escenaris potents a Barcelona. • IFEMA es veu com un espai fred, immens i poc confortable, on cal recórrer “quilòmetres” i no és gaire pràctic per a vestits de gala. • L’edició comentada és la quarta (nascuts el 2021) i la primera en què s’obre l’accés al públic general. • Qualsevol persona pot comprar entrada i seure en butaques senzilles, sense gaires comoditats.

3.3. Presentadors, catifa vermella i streaming

• Presentadores de la gala: • Lala Chus. • Kira Miró. • Streaming i cobertura especial: • El podcast “La Pija y la Quinqui” com a veu destacada. • Catifa vermella: • Reporteres: Massi Rodríguez i Ares Aixalà. • Zona de còctel: • Presència de Ger R.Tamara (Gerre Tamara) i el Luke Loren. • S’explica l’origen viral de la Gerre Tamara amb un vídeo sortint del dentista, i com ha anat capitalitzant un perfil humorístic.

3.4. Guanyadors destacats i premi “Especial del jurat”

• Lola Lolita és la gran protagonista: • Guanya el premi Ídolo de l’any 2025. • No hi havia nominats públics per a aquesta categoria; l’anunci arriba directament des de l’escenari. • Laura Escanes rep el premi especial del jurat, categoria nova aquest any. • Les tertulianes suggereixen que sembla una categoria “inventada” per assegurar que Escanes no marxi sense guardó. • També destaquen Carlota Maranyón i Sofía Gamelán, premiades en àrees com entreteniment, moda i creació digital.

3.5. La polèmica Lola Lolita – Fabiana Sevillano

• Un dels eixos de marro gira al voltant de Lola Lolita i la tiktoker Fabiana Sevillano. • Fabiana Sevillano guanya el premi TikToker de l’any, que Lola Lolita s’havia endut les tres edicions anteriors. • En el seu discurs de recollida del premi Ídolo de l’any, Lola Lolita deixa anar diverses indirectes: • Agradeix especialment que li lliuri el guardó Dulceida, a qui diu respectar i ser-li lleial. • Fa servir la paraula “lleialtat” per contraposar-la a comportaments d’altres persones del sector. • Insinua que hi ha “unes quantes per aquí” que s’alegraven que no guanyés el premi anterior. • Acaba dient que “no hay mal que por bien no venga, me llevo el cuarto y yo a la casa”, referint-se als seus quatre premis. • El subtext –expliquen les tertulianes– apunta a: • Un conflicte personal de Fabiana Sevillano amb l’exparella de la germana de Lola Lolita. • Una ruptura de relacions dins del cercle de creadores, que es trasllada a l’escena pública. • Es comenta que la Lola ja havia reconegut a la catifa vermella que amb algunes col·legues “estan fent veure” que tot va bé, quan no és així, reforçant la sensació d’un ambient fals i ple de tensions.

3.6. Crítica global al model d’influència

• Les tertulianes comparen l’ecosistema dels Premis Ídolo amb la tele-escombraria de Telecinco: • Drama personalitzat, • Favores entre amigues, • Manca de coherència ètica. • També critiquen la manca de presència de creadors en català i de continguts més pedagògics: • Posaran com a exemple creadors que fan contingut de creixement personal, salut mental, neurociència, etc. en català, completament absents d’aquests premis. • D’aquí en surt la broma de crear uns Premis Xarxeres, organitzats per elles mateixes, per visibilitzar contingut de qualitat en català, amb guardons low-cost (impressió 3D, artesania local, etc.).

3.7. El discurs de Nerea Pérez de las Heras: consciència enmig del postureig

• Una de les grans notes positives de la gala, segons la tertúlia, és el discurs de Nerea Pérez de las Heras. • Nerea rep el premi a la consciència social i aprofita el micròfon per interpel·lar directament els influencers: • Recorda que aquest ofici “s’han inventat elles mateixes” i té dignitat, però també responsabilitat. • Subratlla que els influencers són ídols de milions de persones, moltes d’elles molt joves, que els escolten més que als pares, professors o polítics. • Fa una crida a reflexionar abans de promocionar: • Consum compulsiu de roba i cosmètica com a base de l’autoestima. • Marques que, segons va dir, poden estar vinculades al finançament de la guerra i el genocidi a Palestina. • Associacions que han gestionat malament donatius de la DANA i tenien connexions neonazis. • I, finalment, critica els que marxen a Andorra per evadir impostos.

“Abans d’empenyer les xavales a consumir, abans de fer publicitat a marques que sostenen bombes, abans de col·laborar amb associacions neonazis o d’anar a Andorra per no pagar impostos, penseu-hi.”

• Nerea, que es mou amb pròtesi/cama mecànica, comença recordant també que l’escenari no està pensat per a persones amb mobilitat reduïda, una crítica afegida al disseny de l’esdeveniment. • La tertúlia celebra el discurs com una bofetada necessària al món influencer: • Reconeguen que, probablement, no la convidaran l’any següent. • Recomanen el seu podcast “Saldremos mejores” com a espai de reflexió crítica.

3.8. L’absència de llengües cooficials i la lluita per la diversitat

• En clau catalana, es comenta que: • Hi ha poquíssima representació de creadors en català. • Es reivindiquen noms com Verta Roca o Juliana Canet per exemplificar que hi ha talent en la llengua. • També es fa broma amb la proposta d’usar la web llista.cat per visibilitzar creadors catalans i pressionar perquè s’hi incorporin llengües cooficials en els criteris dels premis.

---

4. Fil conductor: territori, cultura i responsabilitat social

Encara que l’episodi sembla fragmentat (notícies, entrevista cultural, tertúlia lleugera), hi ha un fil conductor clar:

• Territori i món local: • Macroplanta de biogàs, Diputació de Lleida, Ovelles Negres Solidàries, pestes ramaderes, Cursa de l’Indiot… tot arrelat a Ponent.

• Cultura i comunitat: • El recital de Nadal d’Alpicat mostra com la cultura popular i la poesia poden ser motor de solidaritat i cohesió social.

• Responsabilitat i ètica: • L’Associació Contra el Càncer exemplifica una solidaritat estructurada, persistent i transparent. • La tertúlia sobre els Premis Ídolo qüestiona una influència superficial, sovint deslligada d’aquesta responsabilitat, i celebra veus crítiques com la de Nerea Pérez.

En conjunt, l’episodi contraposa solidaritat real i compromís de base amb un model d’influència digital sovint centrat en l’ego, el consum i la imatge, convidant l’audiència a reflexionar sobre quin tipus de referents vol tenir.

Marcadors

Darrers podcast