Episodi d’Aquí, a l’Oest estructurat en tres grans blocs:
• Cultura i pensament llibertari a Lleida: recuperació del Tercer certamen socialista. Idees i Propostes Anarquistes a la Biblioteca Anarquista Maria Rius.
• Patrimoni i ofici tradicional dels raiers al Pallars, des de la Pobla de Segur i el Pont de Claverol.
• Medi ambient i ornitologia: 50 anys de l’ICO (Institut Català d’Ornitologia) i el paper clau dels ocells en la salut dels ecosistemes i de la societat.
• La secció literària Som el que llegim es dedica, aquesta vegada, no tant a llibres concrets sinó a un certamen de pensament llibertari celebrat fa poques setmanes a Lleida.
• Es tracta del Tercer certamen socialista. Idees i Propostes Anarquistes, organitzat a la Biblioteca Anarquista Maria Rius.
• L’Adrià Zarco (CGT Lleida) i la Maria Huguet (Biblioteca Anarquista) expliquen que: - El certamen recupera uns certàmens socialistes del segle XIX (Reus 1885, Barcelona 1890). - Coincideix amb els 140 anys del primer certamen de Reus i els 120 anys de la mort de Josep Llunes, figura destacada de l’obrerisme col·lectivista català.
“És un homenatge i un exercici de memòria d’uns fets del nostre país que han quedat oblidats.”
• La jornada va incloure: - Taula rodona sobre l’actualitat del pensament llibertari (on participa també la Maria com a ponent). - Entrega de premis literaris. - Música i pica-pica, en un ambient descrit com a càlid i enriquidor.
• La valoració global és molt positiva, tot i que: - La participació en textos va ser limitada. - L’afluència de públic va ser correcta però podria ser millor.
• Es reflexiona sobre les causes de poca participació: - Manca de temps i ritme accelerat de la vida actual. - Poca costum d’escriure i poca confiança pròpia. - Falta d’espais de formació, culturització i debat dins els sindicats i moviments socials.
“Presento llibres però ningú em contradiu; trobem a faltar oposició d’idees dins del respecte.”
• Es reivindica la importància de: - Recuperar xarxes d’entitats (ateneus, casals, biblioteques socials). - Fomentar escriptura, debat, dissens i “portar-se la contrària” com a gimnàstica intel·lectual. - Recuperar la presencialitat i la trobada cara a cara, més enllà de la virtualitat.
• Els textos rebuts aborden sobretot reflexions sobre la societat actual: - Sensació de desencaix en l’àmbit cultural i de coneixement. - Preguntes sobre cap on va la societat, quines idees s’han perdut i caldria recuperar.
• Categories destacades: - Poesia: guanya un poema de Daiman Hamad. - Assaig / Reflexió amb perspectiva llibertària: - Jordi Soldevila (de Ponent) empata en la seva categoria amb un text que defensa l’ús continuat del català des d’una mirada llibertària. - Sònia Mateos (Anoia) guanya en una categoria sobre les cures dins del moviment llibertari, text molt elogiat per la seva humanitat i necessitat. - També hi ha guanyadors del Camp de Tarragona (historiador Ginés Puente) i de Terrassa (sindicalista Óscar Murciano), entre d’altres.
• Es remarca que, tot i ser pocs, els participants són molt diversos en procedència i perfils, cosa que enriqueix el certamen.
• Voluntat explícita de no esperar 140 anys per al quart certamen.
• Proposta de convertir-lo en esdeveniment itinerant: - Que el prenguin altres entitats llibertàries, ateneus o casals de diferents comarques. - Reproduint l’esperit històric: Reus, Barcelona… i ara altres ciutats o pobles (Tarragona, Girona, municipis petits, etc.).
• De moment, cap entitat no ha assumit encara el relleu, tot i que hi ha contactes informals i prospeccions amb ateneus d’altres territoris.
• La Biblioteca Anarquista Maria Rius (coneguda com “la biblió”) porta vuit anys de trajectòria i aviat farà nou.
• Característiques principals: - Espai autogestionat, fora de les institucions. - Fons d’uns 3.000 llibres, obtinguts íntegrament per donacions. - Ubicada al barri de Balàfia (Lleida). - Orientada a pensament llibertari/anarquista, un corrent sovint minoritari i desconegut.
• La Maria subratlla la sorpresa i satisfacció de veure la constància i il·lusió del grup per mantenir viva una biblioteca d’aquest perfil, poc habitual a Catalunya i a l’Estat.
• Funcionament i obertura: - Oberta dimarts i dimecres de 17 h a 21 h. - Es pot ser soci o usuari ocasional. - El préstec de llibres comporta una despesa molt baixa.
• Objectius: - Fomentar cultura, coneixement i pensament crític. - Oferir un espai per a xerrades, presentacions de llibres i taules rodones. - Crear vincles amb altres biblioteques i col·lectius llibertaris de Catalunya i l’Estat.
• Paral·lelament al certamen, la biblioteca impulsa un recull anual de relats llibertaris (van cap al tercer volum).
• Objectiu: - Animar a escriure relats, contes i textos de caire llibertari. - Combatre la tendència a consumir però no produir pensament escrit.
• La convocatòria per enviar relats ja és oberta: - Informació disponible al web de la biblioteca i a les seves xarxes (Instagram, Telegram, etc.).
• La secció Redescobrint-nos (conductora: Júlia García, de Tremp Pallars Ràdio) posa el focus en l’ofici tradicional dels raiers al Pallars.
• Entrevistada: Marta Oliva, dels Raiers de la Pobla de Segur.
• Funció dels raiers: - Transportar fusta des de les muntanyes del Pirineu fins a les ciutats. - Ho feien baixant pels rius sobre rais (estructures de troncs lligades) aprofitant la força de l’aigua.
• L’ofici era: - Dur i molt físic (muntatge dels rais, maneig del riu). - Arriscat, amb trams de riu difícils. - Lligat a una forma de vida nòmada: setmanes o mesos navegant, i retorn “espardenyant” (tornant a peu) fins al Pallars.
• Materials i tècnica: - Troncs de pi disposats com a embarcació. - Units amb redortes: llucs joves de bedoll recollits a finals de maig/principis de juny. - Els llucs es deixen en remull perquè siguin molt elàstics.
• La Marta ressalta que es manté la manera tradicional de construir com a part essencial de la memòria de l’ofici i per ensenyar-la a les noves generacions.
• Cada any se celebra la Diada dels Raiers, el primer cap de setmana de juliol.
• Característiques de la festa: - Eix central: baixada dels rais pel riu fins al Pont de Claverol, poble històricament raier. - Organització conjunta entre Raiers de la Pobla de Segur i gent del Pont de Claverol. - Activitats associades: - Actes festius i culturals. - Caminada popular “Espardenyant” pel costat del riu, pensada per a tots els públics, que ressegueix punts clau i trams difícils de la baixada.
• Significat cultural: - Manté viva una tradició fortament arrelada al territori (aigua, fusta, muntanya, riu). - Recorda la duresa i aventura vital dels raiers joves que volien veure món. - Permet explicar la història del Pallars i el seu antic model econòmic.
• Crida final: la Júlia anima l’audiència a: - Conèixer millor els raiers a través de les xarxes socials dels Raiers de la Pobla. - Assistir a la Diada del proper estiu per viure la tradició en directe.
• En Francesc Balanyà (2A1 Lleida Ràdio) entrevista Jordi Baucells, president de l’ICO.
• L’ICO és una entitat científica dedicada a: - Estudiar les poblacions d’ocells a Catalunya (més de 400 espècies). - Analitzar canvis i tendències en aquestes poblacions. - Aportar dades objectives que serveixen de base per a normatives i polítiques ambientals.
“Cal estudiar la natura per conservar-la i per construir un món millor, compatible amb les activitats econòmiques.”
• L’ICO col·labora amb: - Administracions públiques (locals, autonòmiques, europees). - Empreses privades. - Altres entitats científiques que estudien botànica, insectes, mamífers, etc.
• A partir de les protestes de la pagesia contra les ZEPAs (Zones Especials de Protecció d’Aus), el president de l’ICO defensa una posició d’equilibri:
• Punts clau: - Les ZEPAs formen part de la xarxa Natura 2000; una de cada tres passes a Catalunya té alguna figura de protecció. - Cal compatibilitzar: - Conservació d’hàbitats i espècies. - Activitats productives legítimes del sector primari.
• Exemple didàctic: els falciots del poble del Jordi: - Es mengen uns 10 milions d’insectes voladors (mosquits) cada setmana. - Sense ells, la vida estival seria pràcticament inviable. - Mostren com els ocells són aliats naturals en el control de plagues i la salut pública.
“El dia que la natura no ens protegeixi de plagues i infeccions, l’economia anirà a terra.”
• Falciots vs orenetes: - Són semblants de forma, però no són el mateix (els falciots són més grossos, d’un altre grup). - A Lleida ciutat, una gran volada de falciots és visible sovint al pont vell cap al capvespre.
• Característica sorprenent: - Un falciot pot passar dos anys seguits volant sense parar. - No s’atura ni per menjar, ni per defecar, ni per dormir: dorm a l’aire, volant.
• Aquestes adaptacions mostren fins a quin punt la natura ha perfeccionat formes de vida totalment aèries.
• L’ICO aporta evidències clares de l’impacte del canvi climàtic sobre els ocells:
• Tendències generals: - Avançament de les èpoques de cria de moltes espècies. - Reducció o modificació de les migracions: algunes espècies migren menys o es queden tot l’any.
• Exemples concrets: - Cigonyes: cada cop més individuals romanen tot l’any a Catalunya. - Pupes (puputs): eren estrictament estivales i migraven a l’Àfrica; ara, - Algunes es queden a hivernar aquí. - D’altres fan migracions més curtes.
• Adaptacions ecològiques: - Mallarengues (blava, carbonera): - Han avançat la cria per sincronitzar-se amb el naixement dels insectes que formen plagues de fruiters. - S’adapten al desfasament de cicles provocat pel canvi climàtic i continuen sent aliats agrícoles.
• Conclusió: - Els ocells sedentaris o de migració curta s’adapten més ràpidament. - Les espècies de llarga distància són molt més vulnerables i algunes poden quedar pel camí.
• L’ICO col·labora amb organismes de salut pública europeus en projectes com EuroBirdPortal (Eurover Portal): - Plataforma que mostra en temps real la distribució d’ocells a Europa. - Útil per analitzar arribada de grulles, ànecs i altres espècies migradores. - Permet planificar mesures preventives davant de malalties com la grip aviar.
• Es destaca el pes de les malalties i bioinvasions (espècies exòtiques invasores) en l’economia mundial i la necessitat d’ecosistemes no degradats per frenar-les.
• Davant l’augment de plagues i malalties (grip aviar, pesta porcina, dermatits, etc.), l’ICO defensa:
• Idees clau: - Les grans plagues de conills o altres espècies apareixen sobretot en hàbitats molt degradats i simplificats. - Solucions basades només en escopetes, verins o batudes no són suficients. - Cal enriquir els ecosistemes (més biodiversitat, marges, guarets, mosaic agrari) perquè els propis depredadors naturals ajudin a regular plagues.
• Això coincideix amb criteris de: - PAC verda (greening): marges, guarets, diversificació. - Investigacions d’entitats com l’IRTA sobre el risc creixent de plagues davant el canvi climàtic i la globalització.
• El president repassa tres fites principals:
Tots tres han estat molt reconeguts a escala europea.
Remitent propi d’anelles catalanes (2021)
Suposa reconeixement europeu a la capacitat científica pròpia.
Atles europeu d’ocells (2020)
• L’ICO ha aprovat un pla estratègic a 10 anys amb objectius centrals: - Continuar i ampliar la utilitat social de la ciència que produeix. - Incrementar la influència real en: - Percepció ciutadana sobre la natura. - Lleis, normatives i polítiques públiques.
• Línies de fons: - No es tracta de dir “no es pot tocar res”, sinó gestionar la natura amb criteri científic perquè: - Permeti el desenvolupament econòmic, - Protegeixi la biodiversitat que ens sosté.
“La natura és la paret de la casa on vivim, i cada dia l’aprimem mentre a fora fa més vent.”
• Missatge final: - La ciència aplicada (dades rigoroses, seguiments a llarg termini) és l’eina per decidir cap on anem. - Tant en conservació com en adaptació al canvi climàtic i a noves plagues, sense renunciar a l’activitat agrària i econòmica.
• Entre seccions s’inclou una minipeça divulgativa sobre la paradoxa del viatge en el temps: - Es recorden conceptes bàsics de la relativitat d’Einstein (temps relatiu, dependència de velocitat i gravetat). - Es plantegen paradoxes com la paradoxa de l’avi: si viatges al passat i impedeixes que els teus avis es coneguin, com pots existir?
• Aquesta secció funciona com un apunt de ciència-ficció i física teòrica, posant sobre la taula qüestions de causalitat i naturalesa del temps.
• Recuperar memòries obreres i llibertàries (certàmens socialistes) és clau per entendre el present i obrir espais de debat real.
• La Biblioteca Anarquista Maria Rius és un nucli singular de cultura autogestionada, que vol fomentar lectura, escriptura i diàleg més enllà de les institucions.
• L’ofici dels raiers simbolitza la relació històrica entre muntanya, riu i economia local.
• La Diada dels Raiers manté viva una tradició arriscada però identitària, que explica d’on venim i reforça el vincle amb el paisatge.
• Les dades ornitològiques de l’ICO són essencials per: - Entendre canvi/emergència climàtica. - Dissenyar polítiques agràries i ambientals equilibrades. - Prevenir plagues i malalties (grip aviar, bioinvasions).
• Ocells com falciots, mallarengues o cigonyes són indicadors i aliats clau d’una natura sana que, al seu torn, sosté l’economia i la salut humana.
• Presentació de la segona hora i sumari: programes literari, raiers i 50 anys de l’ICO. • Secció Som el que llegim: certamen socialista i Biblioteca Anarquista Maria Rius. • Peça divulgativa: paradoxa del viatge en el temps. • Secció Redescobrint-nos: ofici dels raiers. • Secció Lleida Natura: 50 anys de l’ICO i reptes actuals.
El presentador obre la segona hora d’**Aquí, a l’Oest**, dona la temperatura a diversos municipis i avança el contingut: secció literària sobre un certamen especial a Lleida, espai *Redescobrint-nos* dedicat als raiers del Pallars i secció mediambiental *Lleida Natura* centrada en els 50 anys de l’ICO. També recorda que els continguts són disponibles al web aquieloest.cat, inclòs el podcast recopilatori *el Més Oest*.
S’inicia la secció literària *Som el que llegim*. La Maria Gateu explica que avui no parlaran tant de llibres com de **un certamen de pensament llibertari** celebrat a la Biblioteca Anarquista Maria Rius de Lleida: el *Tercer certamen socialista. Idees i Propostes Anarquistes*. Presenta els convidats: **Adrià Zarco** (CGT Lleida) i **Maria Huguet** (Biblioteca Anarquista). Es planteja parlar tant del funcionament del certamen com de la biblioteca en si.
La Maria Huguet fa una primera valoració del **Tercer certamen socialista**, destacant el bon funcionament i l’ambient càlid, tot i que sempre es voldria més assistència. Remarca la voluntat de fer un **homenatge** als certàmens socialistes del segle XIX i de recuperar una part de la memòria del país. L’Adrià Zarco contextualitza històricament: hi va haver un primer certamen a **Reus (1885)** i un segon a **Barcelona (1890)**; enguany coincideixen els **140 anys del primer** i els **120 anys de la mort de Josep Llunes**, figura clau de l’obrerisme col·lectivista. Això impulsa a recuperar la proposta. Explica que, tot i la participació limitada en textos, l’assistència i les reflexions generades han estat positives i enriquidores.
L’Adrià i la Maria analitzen per què hi ha hagut **poca participació** escrita al certamen: manca de temps, poca costum d’escriure, inseguretat personal i pocs espais que promoguin l’escriptura i la reflexió. L’Adrià critica que els sindicats, inclosa la CGT, han perdut part de la seva funció **cultural i formativa**. Exposen la necessitat de recuperar **xarxes d’entitats** (ateneus, casals, biblioteques) per incentivar escriptura i debat. També remarquen la falta d’“oposició d’idees” en presentacions de llibres; es troben a faltar debats reals i discrepàncies respectuoses. La Maria reivindica el **debat presencial** com a gimnàstica intel·lectual en una època on es pot viure sense sortir de casa, però on es perden espais de trobada i proximitat.
Responent sobre els textos rebuts, la Maria indica que molts comparteixen una línia de **reflexió sobre la situació actual**: incòmode en l’àmbit cultural i de coneixement, preguntes sobre el rumb de la societat i quines idees cal recuperar. L’Adrià explica que hi havia diverses categories, amb èmfasi en **poesia** i **assaig**. Entre els guanyadors: un poema de **Daiman Hamad**; l’historiador **Jordi Soldevila** (de Ponent) que defensa l’ús constant del català des d’una perspectiva llibertària; i **Sònia Mateos** (Anoia) amb un text sobre **les cures dins el moviment llibertari**, molt ben valorat per la seva humanitat. També hi ha guanyadors del Camp de Tarragona (Ginés Puente) i de Terrassa (Óscar Murciano). Destaquen la **diversitat geogràfica i de perfils** com un gran valor del certamen.
Es debat el paper del **moviment llibertari** respecte a la **llengua catalana** i el país: el text de Jordi Soldevila obre reflexions sobre com utilitzem la llengua, cap on anem i si el moviment ha de ser també portaveu de la normalització lingüística. Es reivindica la necessitat continua d’espais on la gent pugui seure i escriure sobre política, societat o economia, en contraposició a una “pilota automàtica” amb poca reflexió. En clau de futur, l’Adrià afirma que no volen esperar 140 anys més i proposa que el certamen es **reprengui de forma periòdica** (cada 4-6 anys) i, idealment, esdevingui **itinerant**, assumit per altres ateneus o casals en diferents ciutats i pobles catalans.
L’Adrià desenvolupa la idea que el certamen pugui **rotar** per tot el territori, aprofitant la multiplicació actual de **locals socials i ateneus** a Catalunya. L’objectiu és crear un **circuit d’intercanvi de textos i trobades periòdiques** entre persones d’arreu del país, compartint reflexions i camins. La Maria admet que, de moment, **cap entitat no ha formalitzat el relleu**, tot i que hi ha hagut contactes i comentaris informals d’alguns ateneus interessats. Es deixa la idea “llançada” perquè algú l’assumeixi; si no, la Biblioteca Anarquista està disposada a **seguir “picant pedra”** i organitzar futures edicions.
La conversa gira cap a la **Biblioteca Anarquista Maria Rius**. La Maria Huguet explica que la “biblió” té uns **vuit anys de vida** i aviat farà nou, fet que la sorprèn positivament per la constància col·lectiva. La biblioteca és **autogestionada**, sostinguda per un grup de persones que hi destinen temps i il·lusió. Té un fons d’uns **3.000 llibres**, tots procedents de **donacions**, i s’allunya del model habitual de biblioteques institucionals. Remarca que una biblioteca d’aquest perfil (anarquista, autogestionada, fora d’institucions) és molt poc habitual a Catalunya i a l’Estat, la qual cosa la fa **singular i valuosa**, especialment per estar situada a **Lleida, al barri de Balàfia**. Pel que fa al funcionament, explica que obren **dimarts i dimecres de 17 a 21 h**; la gent pot ser **sòcia o simplement usuària** i disposar de llibres amb una despesa molt reduïda. L’objectiu central és fomentar **cultura, coneixement i pensament crític**, donant espai a autores i autors que publiquen llibres lligats al pensament llibertari. A més, organitzen activitats com **taules rodones, presentacions** i un **recull de relats llibertaris** (ja van pel tercer), que té la convocatòria oberta via web i xarxes (Instagram, Telegram). La biblioteca busca també **enllaços amb altres col·lectius i biblioteques** llibertàries de Catalunya i de l’Estat per teixir xarxa.
El presentador agraeix la presència de l’Adrià i la Maria, celebra la iniciativa de la Biblioteca Anarquista i del certamen, i bromeja que no poden esperar 140 anys per al quart certamen. Es destaca la importància de conservar i fer conèixer aquest espai a Lleida. Es tanca la secció *Som el que llegim* i es dona pas a la resta de continguts del programa.
Es presenta una breu peça de divulgació sobre la **paradoxa del viatge en el temps**. S’explica, amb un to general, que segons la **relativitat d’Einstein** el temps és relatiu i pot veure’s afectat per la velocitat i la gravetat, cosa que obre la porta teòrica a viatges al futur o, en escenaris més complexos, al passat. Es planteja el problema de què passaria si algú viatgés al passat i canviés esdeveniments clau, generant contradiccions. S’exposa la **paradoxa de l’avi** com a exemple clàssic: si impedeixes que els teus avis es coneguin, com és que tu existeixes? Es remarca que, encara que la física teòrica explora aquestes idees, **no s’ha demostrat la possibilitat real** del viatge en el temps i la comunitat científica ho veu com a altament improbable. Tot i això, el concepte continua sent molt inspirador en ciència, ficció i cultura popular.
La secció *Redescobrint-nos*, conduïda per **Júlia García** (Tremp Pallars Ràdio), se centra en l’ofici tradicional dels **raiers** al Pallars. Júlia proposa un “viatge enrere en el temps” per parlar dels joves que baixaven **fusta pels rius** damunt els rais, aprofitant la força de l’aigua. Entrevista **Marta Oliva**, dels Raiers de la Pobla de Segur, que explica que els raiers transportaven la fusta des de les muntanyes del Pirineu fins a les ciutats on era necessària per a construccions. Avui, la tradició es manté com una **rememoració de l’ofici**, especialment important a la Pobla de Segur i al **Pont de Claverol**, on hi havia raiers històrics. La Marta detalla la **construcció dels rais**: es fan amb troncs de pi lligats amb **redortes** (llucs joves de bedoll), recollits a finals de maig/principis de juny i mantinguts en remull per donar-los elasticitat. Això preserva la tècnica tradicional i l’ensenya a les noves generacions. Cada any se celebra la **Diada dels Raiers**, el primer cap de setmana de juliol, una festa de dos o tres dies que inclou la **baixada dels rais** fins al Pont de Claverol, actes festius i una **caminada popular “espardenyant”** vora el riu. Aquesta caminada, abans cursa competitiu, ara és familiar i recorre els punts més difícils de la baixada. Es posa en valor la **dureza i el risc** de l’ofici, les llargues absències de casa i el retorn a peu, i com tot plegat forma part de la memòria i identitat del Pallars. Júlia tanca animant a consultar les xarxes socials dels Raiers i a visitar la diada.
En la secció *Lleida Natura*, Francesc Balanyà entrevista **Jordi Baucells**, president de l’**Institut Català d’Ornitologia (ICO)**, arran de la celebració dels **50 anys** de l’entitat. Baucells defineix l’ICO com una **entitat científica** dedicada a estudiar la realitat i els canvis de les poblacions d’ocells a Catalunya (més de 400 espècies), amb l’objectiu de conèixer-los per **conservar-los** i construir un món millor compatible amb el desenvolupament econòmic. Expliquen que la feina de l’ICO proporciona **dades objectives** que serveixen de base per a normatives i decisions polítiques: evidenciar problemes ambientals, però també èxits de conservació. En el context de les protestes contra les **ZEPAs** (Zones Especials de Protecció d’Aus, dins la xarxa Natura 2000), Baucells defensa la necessitat d’**equilibri** entre les necessitats de la pagesia i la protecció del medi, posant l’exemple dels **falciots**: al seu poble, una colònia es menja uns **10 milions de mosquits cada setmana**, un servei ecosistèmic clau. Es descriuen curiositats dels falciots, visibles al **pont vell de Lleida**: són ocells que poden passar **dos anys seguits volant** sense aturar-se, ni per menjar ni per dormir, ja que dormen literalment a l’aire. Això il·lustra la capacitat d’adaptació de la natura. En relació amb el **canvi/emergència climàtica**, Baucells explica que: - Moltes espècies han **avançat la cria**. - Algunes, com les **cigonyes** o les **puputs**, han reduït o modificat la migració i es queden tot l’any. - Ocells sedentaris com les **mallarengues** han sincronitzat la cria amb l’aparició d’insectes plaga, mantenint-se com a aliats de l’agricultura. - Al contrari, migradors de llarga distància com el **mastegatatxes** arriben tard respecte als pics d’insectes i queden sense menjar, amb conseqüències greus per la seva supervivència. L’ICO també col·labora amb institucions europees de **salut pública** a través del **EuroBirdPortal**, que mostra en temps real la distribució d’ocells a Europa i ajuda a prevenir **malalties com la grip aviar**. Es posa èmfasi en la relació entre **biodiversitat, plagues i paisatges agraris**: les grans plagues (com la de conills) apareixen en **hàbitats degradats i simplificats**, i no es resoldran només a base de caça o verins; cal **enriquir els ecosistemes** (mosaics agraris, marges, guarets) perquè la natura hi actuï com a reguladora. Baucells repassa algunes fites històriques de l’ICO: la publicació dels **atles d’ocells de Catalunya** (1983, 2002–2003 i 2018), el reconeixement l’any **2021** d’un **remitent català d’anelles** (substituint les anelles amb adreça de Madrid o basca), i la **coordinació l’any 2020 de l’Atles Europeu d’Ocells**, que consolida l’ICO com a referent científic continental. En la celebració dels 50 anys hi participen presidents de diverses societats ornitològiques europees, reconeixent l’aportació catalana. Finalment, es presenta el **nou pla estratègic a 10 anys**: l’ICO vol ser encara més útil a la societat, influir en la percepció ciutadana i en les lleis, i reforçar la idea que la **natura és la “paret de la casa” on vivim**. La ciència i les dades a llarg termini han de servir per gestionar els ecosistemes d’una manera que permeti el progrés econòmic sense destruir la biodiversitat que el fa possible.