17/12/2025

#3315 - Missatges de Nadal, humor i tast de dolços

Aquí, a l'Oest

Context general de l’episodi

Episodi especial d’Aquí, a l'Oest centrat en dues grans parts:

• Un concurs de missatges de Nadal amb estil Eurovisió, escrit i locutat pels propis membres de l’equip amb pseudònim. • Un tast a cegues de dolços de Nadal amb explicacions històriques i gastronòmiques.

Tot plegat amb molt d’humor, jocs interns de l’equip i complicitat amb l’audiència.

---

1. Presentació i to de la segona hora

Retrobament de l’equip i avís de programa especial

• El programa arrenca la segona hora explicant que serà una edició especial i molt divertida. • Es presenta la participació de Maria Gateu, que durà un tast de dolços nadalencs, i la presència de la Txell Bernaus com a divulgadora gastronòmica. • Recorden que alguns membres de l’equip no hi poden ser físicament (com la Txell), però hi participen a distància.

"És especial, molt especial, crec que apunta, que serà molt divertida"

Clima d’equip i bromes internes

• Moltes bromes sobre com s’asseuen, les presses del tècnic, festivals de Nadal de les criatures i la dinàmica del dia següent. • Es remarca el bon rotllo, però també que avui hi haurà concurs, votacions i premi.

---

2. Mecànica del concurs de missatges de Nadal

Inspiració Eurovisió i normes bàsiques

• El conductor (Fran) proposa fer un concurs de missatges de Nadal o de final d’any, a l’estil dels discursos institucionals. • Cada membre de l’equip (també el tècnic) ha gravat prèviament un àudio tancat i anònim amb pseudònim. • Objectiu doble: - Fer un discurs nadalenc creatiu i divertit. - Amagar l’autoria: com menys s’endevini, millor.

Sistema de votació

• S’imita el sistema d’Eurovisió: - Cada participant dona 5, 3 i 1 punt a tres àudios diferents. - No es poden autovotar. • S’estableix un bonus de 7 punts per a l’únic àudio que respecta el temps màxim (59 segons), amb pseudònim Kinder. • Es crea una mena de “Cluedo radiofònic”: després d’escoltar, cadascú intenta endevinar qui hi ha darrere de cada pseudònim.

---

3. Reproducció i comentari dels missatges

3.1. Ponentina Ponentí

• To institucional i emotiu. • Idea central: la ràdio com a fil invisible que uneix la comunitat, especialment en temps accelerats. • Es parla de: - Les dates de Nadal com a temps de pausa i esperança. - Els rituals de Cap d’Any (campanades, raïm, menjar sota la taula…) - Agraïment a l’audiència i desig de més diàleg, rialles i proximitat per al 2026.

Reacció: • L’equip destaca el to britànic / institucional i especula sobre l’autoria, però ningú l’endevina d’entrada.

3.2. Pikachu

• Missatge en format “galeria de personatges històrics” aplicats als membres de l’equip. • Cada membre s’assimila a una figura de poder, amb molt d’humor: - Sabina Pedrós com Maria Antonieta (no per desconnexió, sinó per l’estil i la imatge). - Txell Bernaus com Elisabet I d’Anglaterra: precisa, discreta i eficient. - Karen Alfonso com Napoleó: obsessió pel control i la planificació. - Maria Gateu com Cleòpatra: intel·ligència tranquil·la, domini de l’entrevista. - Fran Balanyà com Lluís XIV: centre de gravetat del programa, tot i no controlar-ho tot. - Arnau Vilà com Alexandre el Gran abans de madurar: coneix tots els llocs i mapes. - Ivan Usón com Maquiavel: poder tècnic i opinió ben fonamentada. - Abel Porroy com Carles V: massa rols alhora (DJ, productor, tècnic). - Júlia García com Catalina la Gran arribant a un país nou: observa, apunta i s’adapta.

Reacció: • Es juga amb la idea que s’hagi usat IA per generar la veu, i es barregen sospites i bromes. • La pròpia Txell revela més endavant que va buscar ajuda externa i eines digitals per aquest àudio.

3.3. Juanca

• Missatge en to de fantasia reial i luxe nadalenc. • Barreja escenes familiars (brau, escudella) amb xocolata de Dubai, mansions i palau reial. • Fa broma sobre cuidar el palau durant les vacances i omplir-lo de “claustres divertits” i luxes nadalencs. • Es juga amb el tòpic de trobar l’amor enmig de la festa i el glamour.

Reacció: • L’equip destaca el nivell alt del text i la interpretació, i alguns el posen ràpidament com a candidat a màxima puntuació.

3.4. Campechín

• Paròdia clara del discurs del rei d’Espanya en castellà. • To solemne però ple d’autoparòdia i burla del propi programa: - Agraeix la paciència dels oients per aguantar la tertúlia. - Admet el “guió sense rumb” i la “música deleznable”. - Remarca que, tot i això, les rialles compensen tots els defectes. - Menciona el tècnic com a “chico de los botones” i fa broma amb trobar parella que no es digui Sofia.

Reacció: • Tothom identifica ràpidament que és obra del Fran. • Es valora com un dels moments més divertits del concurs, tot i que després es quedarà fora del podi.

3.5. Kinder

• Missatge curt (59’’), molt àgil i irònic. • Defensa que el que uneix realment el país no és la Constitució ni Europa, sinó Aquí, a l'Oest. • Esmenta reptes quotidians: avorriment de les quatre, embussos, dubtes sobre el “modelet de la Sabina”. • Subratlla que totes les opinions hi són benvingudes “menys si venen d’una de Badalona”, broma directa a la Júlia. • Fa una crida al “Becomú radiofònic”: quedar-se al programa i confiar en la feina de l’equip.

Reacció: • El to polític-paròdic agrada molt i genera sospites que podria ser obra d’algú de Trem o de Barcelona. • Es confirma després que la veu no és de la mateixa autora i que hi ha hagut col·laboració externa.

3.6. Paco

• Segona paròdia reial, ara del rei Paquito, també en castellà. • Línies principals: - Felicita els “followers del Yedida Natura” amb una barreja d’espanyol i anglès. - Recomana veure Susanna Griso cada dia. - Demana comprar oli de Jaén i pernil de Terol. - Proposa escoltar Leticia Sabater a tot volum i fer un marató de 15 edicions d’Eurovisió. - Ataca amb humor l’hoquei com a esport incomprensible. • Tanca amb un “Viva el Rey y viva España!” perfectament caricaturesc.

Reacció: • És percebut com un dels moments més hilarants del programa. • Tothom diu que “Paco ha agradat molt” i serà clau a les votacions finals.

3.7. Liada

• Missatge de tall poètic i territorial. • S’adreça a “westerns, westernines…” amb una cascada de qualificatius. • Imatges molt locals: - Boira espessa i dies difícils “com superar un aplec sense un ibuprofèn”. - Pudor de purins als camps. • Missatge de fons: la boira un dia o altre escampa, i Ponent és el futur de Catalunya:

"Catalunya serà o esteril o no serà"

• Reivindicació de: - Seu Vella com a fortalesa simbòlica. - Or líquid (oli) i peres com a productes estrella. - Trempera i orgull de ser de l’oest.

Reacció: • Es valora el to emotiu i reivindicatiu, però no entra al podi.

3.8. Eixerit / Eixerida

• Tercer missatge estil discurs institucional, ara d’un “rei” irònic que comenta el programa com si fos un país. • Retrat humorístic de l’equip: - Fran: interromp per corregir i informar. - Ivan: responsable i eficient, perfil “inquietant” en un estudi. - Karen: divertida i treballadora (combinació poc habitual, diu el text). - Txell: dolça i empàtica, cosa “sospitosa” en un magazín de tarda. - Júlia: cas Badalona–Trem, migració interior radiofònica. - Sabina: tan fashion que podria fer stories fins i tot d’aquest discurs. - Maria: perfeccionista fins a patir per una coma. - Arnau: el que posa reggaeton perquè algú ho havia de fer. • Demana menys micròfons oberts alhora i que l’audiència no desconnecti.

Reacció: • Encara que agrada, queda sense puntuació a la classificació final.

---

4. Joc d’endevinar les autores i autors

Dinàmica de “Cluedo radiofònic”

• Un cop escoltats tots els àudios, l’equip dedica una estona a endevinar els pseudònims. • Regla: en teoria, només una “acusació” per àudio, però a la pràctica acaben jugant sense gaire restricció.

Revelacions principals

• Pikachu → és de la Sabina Pedrós, amb ús d’IA / veu sintetitzada. • Campechín → és del Fran Balanyà. • Kinder → és de la Júlia, tot i que la veu la grava una amiga per falta de temps. • Liada → és de la Txell Bernaus, que confessa haver demanat ajuda a un col·laborador expert en eines digitals. • Es confirma que molts àudios no s’han gravat als estudis habituals, fet que complica encara més endevinar-ne l’origen.

---

5. Votacions, classificació i guanyador

Repartiment de punts (5, 3 i 1)

Cada membre dona els seus punts:

• Ivan: 5 a Juanca, 3 a Campechín, 1 a Ponentina. • Karen: 5 a Paco, 3 a Campechín, 1 a Juanca. • Maria: 5 a Kinder, 3 a Paco, 1 a Campechín. • Sabina: 5 a Paco, 3 a Campechín, 1 a Pikachu. • Júlia: 5 a Paco, 3 a Juanca, 1 a Kinder. • Fran: 5 a Juanca, 3 a Paco, 1 a Ponentina. • Arnau: 5 a Juanca, 3 a Campechín, 1 a Ponentina. • Txell: 5 a Pikachu, 3 a Kinder, 1 a Juanca.

Recordatori: Kinder té 7 punts extra per haver-se ajustat al minut.

Resultats finals

• Sense punts: Eixerida i Liada. • 6a posició: Ponentina. • 5a posició: Pikachu. • 4a posició: Campechín (tot i que tothom el trobava brillant). • Bronze: Kinder (Júlia) – 16 punts. • Plata: Juanca (Sabina) – 20 punts. • Or: Paco – 21 punts, guanyador per només 1 punt de diferència.

"El guanyador és… Paco! 20 punts per Juanca, 21 per Paco."

Premi: • El premi anunciat és una ampolla d’oli de les Garrigues, per al guanyador del concurs.

Reemissió del missatge guanyador

• El programa tanca el bloc del concurs reemetent el missatge de “su majestad, el rey Paquito”, que també servirà per cloure l’episodi.

---

6. Tast a cegues de dolços de Nadal

Mecànica del tast

• Segona part de l’hora: tast a cegues de dolços nadalencs conduït per la Maria Gateu i explicat per la Txell Bernaus. • Dinàmica: - Els participants es tapen els ulls amb bufandes o mantes. - La Maria els fa tastar un dolç sense veure’l. - Han d’endevinar què és i comentar-ne textura i sabor. - Després, la Txell n’explica origen, història i curiositats. • Hi ha moltes bromes pel fet que soni “estrany” des de fora sentir gent mastegant, gemegant o fent sorolls de boca en directe.

6.1. Torró dur (versió amb cacauet)

• Primera prova: la Júlia tasta un torró dur. • Endevina que és “torró dur” però confon el fruit sec (no és ametlla, sinó cacauet).

Context històric segons la Txell:

• El torró d’Alacant o torró dur és el “germà cruixent” del de Xixona. • Ingredients bàsics: ametlles senceres, mel i clara d’ou entre dues neules (pa d’àngel). • Té referències documentals ja al segle XVI. • Tradicionalment es tallava amb ganivet gros o directament a cops de puny, sense buscar talls perfectes.

6.2. Bombó de licor (Mon Chéri)

• Segona prova: la Karen tasta el que identifica de seguida com un bombó de licor tipus Mon Chéri. • Reacció molt visceral: li fa força fàstic la cirera i el licor, tot i que admet que està bo.

Explicació de la Txell:

• Bombó italià creat als anys 50. • Farcit de cirera i licor, no és producte tradicional català, però és molt present a moltes taules de Nadal. • Té una personalitat molt marcada: o agrada molt o es detesta.

6.3. Panettone

• Toca el torn a la Sabina, que immediatament rebutja el gust. • Es queixa dels “productes fermentats” i associa el sabor a una fermentació massa marcada, tot i que menja croissants o pa sense problema.

Aportació de la Txell:

• El panettone és originari de Milà. • És un pa dolç amb fruita confitada i panses que es menja per Nadal des del segle XV. • Curiositats: - Si el panettone no puja bé, és un fracàs personal del pastisser a Itàlia. - En sortir del forn, es penja cap per avall mentre es refreda perquè no s’enfonsi.

6.4. Peladilles / garrapinyats / catànies

• El Fran tasta unes peces dures i dolces i triga a encertar què són. • Confusió entre garrapinyades, peladilles i catànies.

Distinció que fa la Txell:

• Peladilles: ametlles recobertes de sucre blanc llis i uniforme. - Origen àrab. - Tradicionalment símbol de celebració i fertilitat (bodes, batejos, etc.). - A Nadal, s’associen a sort i prosperitat, i sovint s’utilitzen també com a element gairebé decoratiu (omplir copes, fer soroll). • Garrapinyades: ametlles amb sucre caramel·litzat i textura rugosa. • Catànies: ametlles recobertes d’una pasta de xocolata.

6.5. Torró tou de Xixona

• L’Arnau tasta una peça tova i dolça i acaba deduint que és torró de Xixona.

Context històric:

• Té origen medieval. • Es fa amb la combinació bàsica de ametlla, mel i paciència. • La textura cremosa s’aconsegueix molent l’ametlla durant molta estona. • Durant segles es considerava un dolç de luxe, reservat només per a grans celebracions.

6.6. Rosco de vino (rosca de vi)

• Finalment, el tècnic Ivan tasta un dolç que identifica com rosco de vino o mantecado. • Hi ha debat sobre com dir-ho en català i si hi ha traducció clara.

Explicació de la Txell:

• Dolç típic de zones andaluses, molt lligat a la producció de vi. • Porta vi dolç a la massa, però l’alcohol s’evapora al forn. • S’utilitzava per aprofitar excedents de vi i perquè el dolç aguantés tot l’hivern.

---

7. Tancament de programa

• L’equip tanca agraint l’experiència, remarca que han après i s’han divertit molt amb els missatges de Nadal i el tast de dolços. • Com a colofó, reprodueixen de nou el missatge guanyador de “su majestad, el rey Paquito”. • Despedida col·lectiva desitjant Bon Nadal, bona ràdio i fins demà.

---

Idees principals de l’episodi

• Format especial: combinació d’entreteniment, joc radiofònic i divulgació gastronòmica. • Concurs de missatges de Nadal amb pseudònims, votacions i premi, inspirat en Eurovisió i discursos institucionals. • Retrat col·lectiu de l’equip a través de paròdies, referències històriques i humor intern. • Tast a cegues de dolços (torró dur, torró de Xixona, panettone, Mon Chéri, peladilles, rosco de vi) amb context històric i cultural. • Reivindicació de la ràdio com a espai de comunitat, proximitat i bon humor, especialment en dates nadalenques.

Marcadors

Darrers podcast