Aquest fragment és la segona hora d’Aquí, a l'Oest (a EMUN FM), i està plantejat com una hora distesa de jocs i humor entre l’equip (Karen, Ivan, Júlia, Fran, Arnau i intervencions esporàdiques d’altres companys com Sabina i Txell).
"Aquí la qüestió [és] riure i passar-s'ho bé"
• Es llegeixen 3 afirmacions sobre una persona: 2 són veritat i 1 és falsa (amb l’excepció d’una ronda on algú ho fa al revés per error).
• A més d’endevinar “la falsa”, han d’endevinar de qui són les frases.
• Confusió inicial amb el nom del joc (“Veritat o Tio” vs “tío”) i to de broma constant.
• Ronda amb Sabina: s’endevina que la falsa és haver passat Cap d’Any a Riviera Maya.
• Gir còmic: el Fran havia enviat dues falses i una veritat (ho havia entès al revés), i al final confessa la jugada. La veritat: fa 20 anys que no menja raïm.
• Ronda amb Ivan: debat sobre el tortell de reis i la fruita confitada. La falsa: que li encanta la fruita confitada (ho discuteixen comentant colors “radioactius” i ingredients).
• Ronda amb Maria: la falsa és que “mai surt el tema dels fills o parelles” als àpats familiars, perquè acaben admetent que aquest tema sempre apareix.
• Ronda amb Júlia: revela l’anècdota d’haver celebrat tres cops el raïm per canvis d’horari en un viatge (Buenos Aires → Londres → Espanya). Es comenta el contrast entre la seva emoció i la reacció del personal de l’avió.
• Ronda amb Arnau: broma sobre el bastó del tió i la infància; es confirma que no va pegar el seu germà amb el bastó (és l’anècdota falsa).
• El tió originalment cagava aliments bàsics (vinculat a rituals d’hivern i fertilitat), no regals.
• Els Reis Mags: a la Bíblia no hi ha noms ni nombre fix; “Melcior, Gaspar i Baltasar” apareixen molt més tard (edat mitjana).
• El “primer arbre de Nadal decorat amb patates” és fals: esmenten decoracions inicials amb pomes, espelmes i galetes.
• Calendari d’Advent: es desmunta la idea del “joc de taula” i s’explica l’origen de marcar dies (guix a la paret, espelmes) i l’evolució cap al format modern.
• Es comenta el luxe en calendaris d’Advent: es corregeix el mite del “milió d’euros” i posen exemples cars (p. ex. Dior i Tiffany).
• Islàndia: existeixen 13 pare-noels (figures folklòriques).
• Japó: tradició de menjar pollastre fregit de KFC (popularitzat per una campanya).
• Sydney: recorden el Cap d’Any multitudinari i els focs artificials.
• Noruega: amagar escombres per la creença que les bruixes les podrien robar per volar.
• Mèxic: pinyates en forma d’estrella associades a símbols i celebracions (posades).
• Itàlia: la Befana (bruixa benèvola) porta dolços o carbó el 5 de gener.
• Caracas (Veneçuela): tradició real de patinar fins a la missa de Nadal, amb carrers tallats i detalls folklòrics (cordill al dit del peu, etc.).
• Buenos Aires: es comenta la tradició (presentada com a certa) de regalar roba interior rosa per Nadal com a símbol d’alegria i bon auguri.
• Fan un joc d’identificar cançons escoltant-ne fragments.
• Surten nadales i cançons populars, incloent-hi referències a TV3 (cançons “del Nadal”) i comentaris sobre com els cors infantils poden sonar “inquietants”.
• També apareix un “bonus track” viral: nadales índies (tendència de xarxes amb remescles i estètica tipus Bollywood), que comenten sobretot pel seu efecte meme.
Improvisen idees i les “defensen” com si fossin prediccions.
• Calendari d’Advent amb microdró que porta el regal al llit (i debat sobre “penalitzacions” si no et despertes).
• Torró que canvia de gust segons l’estat d’ànim (analogia amb anells que canvien de color; inventen gustos: àcid, dolç, “gust de smartphone”, etc.).
• Nens negociant amb intel·ligències artificials per demostrar que “es porten bé”.
• Llums de Nadal interactives que “escolten i contesten” (referència tipus Stranger Things).
• Tió digital: una app que “caga” codis QR amb descomptes; debat sobre cops virtuals i recompenses.
Tanquen el tram amb comiats i recordant que tornaran després de Reis, remarcant el to de final d’any i de pausa festiva.
"Recupera el nostre podcast a aquíaloest.cat"