Si aneu a La Granadella, hi trobareu un ésser amb un fonament vital molt clar: Ni trampa ni cartró. Natural, natural, natural.
La Pili diu que és una punkie xic, i la Gemma, d’Art de màgia, diu que sí, que s’hi identifica plenament. D’autovisió de cuc a permís per ser papallona. D’au fènix que alça la vista cap a horitzons de llibertat, pròpia i col·lectiva. Aquesta és la força de la Gemma, i ens omple el cor a les Gatgarotes.
De professió inicial: bibliotecària. Però en el camí de la vida... ha renascut com a il·lustradora: Gemma Pes, d’Art de màgia.
Un procés gairebé màgic, de sanació a través del dibuix i de l’aquarel·la. Així, no és estrany que triés aquest nom tan encertat: Art de màgia. Perquè precisament de la necessitat d’expressar-se neix la seva obra... O potser, sorgeix el que ja dormia dins seu.
Durant molts anys, es va sentir —o la van fer sentir— com un cuc, com algú que no servia per a res. Fins que un dia, entre joguines infantils, va descobrir les aquarel·les del seu fill... i va començar a experimentar. En va sentir la crida. I així va començar tot: Amb papallones. Papallones i més papallones.
La seva guia és el cor i allò que li brota de les entranyes. I això, no ha canviat.
Per aquest motiu, no accepta encàrrecs. Perquè la llibertat i la transparència són els dos noms de Gemma Pes.
Ara treballa amb aquarel·la i pastel, i la mou especialment la injustícia. Les seves creacions esdevenen denúncia, crit, força.