Ens fa especial il·lusió, avui, a les Gatgarotes, agafar el pantaló i anar fins a Castellfollit del Boix al Pla del Bages.
Ens plantem a Cal Sargantana per conèixer i conversar amb la Marta, que és el verd d'un prat i el verd de la pera.
D'ella extrec aquest prat i aquesta pera, mentre en el meu caparró alguna cosa em diu que no pot ser més encertat.
La Marta Esclusa de Cal Sargantana, penso que realment és la pera i de les que em de cuidar i no deixar perdre per res del món.
Transparent, pencaire i creativa.
Parla des de la senzillesa i no és conscient de tot el valor que aporta i el bé que s'explica, tant que la Pili i jo encara tenim la boca oberta, un pam de bocabadades que hem quedat amb tot el que hem aprés i conegut.
La llana de casa nostra, de Catalunya, és basta i potser pica, sí, però des d'avui li començareu a donar un altre valor, perquè el té.
I totes plegades caurem de la figuera amb la complexitat que comporta i li comporta a 'Cal Sargantana' rentar i processar la llana... i és que tendim a pensar que algunes coses són molt senzilles perquè ens n'han transmès una visió romantitzada que és molt lluny de la realitat.
Sabíeu que a Catalunya només queda 1 únic matalasser de llana i productes pel descans? Que la llana és ignífuga? Que com fa la Marta es poden fer boles de llana eixugadores que escurcen l'assecat de la roba?
La Marta de 'Cal Sargantana' viu la llana de veres amb intensitat creadora i de descoberta.