La vida és feta de metàfores. Bé, potser no l'és, feta d'elles, però nosaltres les hi busquem arreu. Segurament és menys cru o ens reconforta l'ànima dir que fluïm com un riu, pel to poètic, però, fins i tot, el riu pateix barrabassades. Com diu la nostra estimada psicòloga, Elena Puig Guitart, "la vida és". I Núria Companys de arte.reluet ho va descobrir com una punyalada al cap de 13 anys quan casa seva, i el seu poble, Miralpeix, van desaparèixer per la construcció del pantà de Rialb Avui ens apropem al seu art que ella sent com a resilient i resultant de treballar el dol que li va suposar que li manllevessin la seva llar Una porta per acaronar el record. Una porta feta tretze bocins. Una porta i tretze anys de vida. Una porta i un adeu sense arreveure. I és des d'aquí que Núria Companys de arte.reluet treballa el seu art en les seves múltiples facetes. Des de l'escolta conscient, la cerca d'identitat, els ancestres i acompanyar per fer florir l'art i la metàfora. El conscient i l'inconscient i, fins i tot, crear i anuar amb la criptologia del teu nom o el vincle amb el nom d'algú altre, el gran simbolisme Ara, com diu el títol del llibre de Quim Monzó conversem amb ella al Gatgarotus per descobrir 'El perquè de tot plegat'