Gatgarotus amb Locigronet

Com un cigró que rodola sense aturador. Com una baralla de cartes que toca tots els pals. Com un somriure entremaliat amb picada d’ullet al món.

El món rural té el seu multivers concentrat en una persona, i geogràficament, cal situar-la a Guimerà, a l’Urgell. És en David de ‘Lo cigronet’.

I aquí és on entra en joc el cigró que rodola, els pals de la baralla i el somriure: ‘Lo cigronet’ no admet ni costures ni etiquetes. Tan aviat et fa una tassa, una il·lustració, t’escriu un conte o et crea una joia humil, com ell diu. Jo més aviat en diria d’una elegància senzilla, perquè és així, sense pretensions.

Les seves creacions no tenen res de pretensiós, tenen personalitat pròpia, un somriure amagat, una aclucada d’ull o fins i tot un pensament que s'hi queda. Així és també el seu activisme pel món rural, i la passió que posa en fer gaudir els més menuts en els seus tallers creatius arreu de Catalunya.

Potser és perquè en David ve del món del lleure, i aquesta passió per xalar amb tot el que fa, se li nota en cada detall.

Una tote bag que ens fa l’ullet, i ja estem emocionades. Ooo, els embolcalls de les seves joies, que no saps si et fa més il·lusió la joia o l’estoig.

Les seves frases escrites amb una cal·ligrafia que parla sola. Les xapes plenes de suggeriments, que voldries col·leccionar. Les postals, o les capsetes de llumins que s’han convertit en petits museus en miniatura.

Darrers podcast