El presentador introdueix l’episodi de **L'entrevista** dedicat a la música i presenta **Maria Hein**, cantant i compositora mallorquina. Anuncia que aquest divendres actuarà a la sala *La Boat* de Lleida amb Gigi Ros i li demana com viu el moment actual de la seva carrera. Maria explica que té moltes ganes de venir a Lleida, on pràcticament no ha actuat mai a ciutat, i que aquest concert serà especial perquè coincideix amb el **final de gira** del seu projecte actual.

Maria es defineix com **una al·lota de Mallorca que fa cançons i concerts**, i explica que el disc que presenta és el seu **tercer disc**, culminació de cinc anys dins la indústria de la música en català. Relata que va començar de petita, estudiant **piano** i escrivint cançons a la seva habitació, tot i veure-ho inicialment com un somni llunyà. Als 16 anys comença a compondre, a penjar **vídeos i covers** a xarxes i a fer bolos amb un **grup de versions** a Mallorca, la qual cosa li dona visibilitat a l’illa.

Maria explica que, després de començar a compondre temes propis, va publicar tres cançons curtes a xarxes. La tercera, **“D’un cafè”**, la penja animada per família i amics. Aquesta peça és clau: crida l’atenció del segell **Hidden Track**, que es converteix en el seu primer segell discogràfic. Gràcies a això pot **gravar el primer disc** i iniciar una **gira a Catalunya**, fet que marca el pas professional decisiu cap a dedicar-se seriosament a la música.

Després d’escoltar un fragment de **“La dama de Mallorca”**, el presentador comenta que hi percep una influència de **Rosalía**. Maria respon que no li agrada gaire la idea de comparar, però entén les **referències** i reconeix que la cançó té una base **tradicional**, igual que l’obra de Rosalía. Es defineix com una artista amb **molts referents de folk i tradició**, que li agrada portar al seu propi terreny sonor. El presentador, tot jugant, la qualifica de **“folklòrica”** i suggereix que a Mallorca ja és molt coneguda, cosa que ella relativitza, tot i agrair l’afecte del públic de Ses Illes.

L’entrevistador li pregunta com viu la **fama**, recordant la primera vegada que li van demanar una foto. Maria respon que tot ha estat **progressiu**: la gent l’ha anat coneixent mica en mica i encara veu molt camí per recórrer. Es mostra **molt agraïda** a qui reconeix la seva feina. Per a ella, la fama no és l’objectiu central: considera que el **veritable èxit** és poder **dedicar-se a la música** i viure del que li agrada, complint el somni de la seva vida.

La conversa gira cap a la importància de **cantar en mallorquí**. El presentador admet que abans de conèixer-la només escoltava **Antònia Font** com a referent en aquest dialecte. Maria destaca que a Mallorca es crea una **connexió molt especial** perquè comparteixen dialecte, i que no hi ha tanta gent acostumada a sentir música en mallorquí, ja sigui per manca d’oferta o d’hàbit. Reivindica que fer música en el propi dialecte és **molt important** perquè el públic la viu d’una manera diferent i se sent **més representat**.

S’escolta un fragment de **“Temps que tens”**, i el presentador elogia especialment la base musical. Pregunta com s’originen les **col·laboracions**. Maria explica que depèn del cas, però en aquesta cançó ella ja tenia la peça composta i estava gravant el disc quan, després de veure un **concert de Musca**, va pensar que hi encaixaria molt bé. Tot i ser només amigues incipients, li va enviar el tema, Musca s’hi va sumar encantada i van anar a gravar juntes. D’aquesta **col·laboració musical** en va sorgir una **amistat molt estreta**, que cap de les dues s’esperava, i que simbolitza com les col·labos poden construir vincles personals.

L’entrevistador vol destacar el fet que Maria **compon les seves pròpies cançons**, citant una frase de **Bad Bunny** sobre que “ara ja ningú compon”. Li demana com treballa: primer la base o la lletra? Maria respon que **depèn molt de la cançó**. Sovint sorgeix primer la part **musical i d’arranjaments**, i després la lletra; altres vegades neix la lletra abans i l’ha d’adaptar a la música, i hi ha casos en què tot apareix alhora. Explica que compon tant en moments d’**inspiració espontània** a casa, com assumint-ho com una **feina regular**, obligant-se a dedicar-hi temps tot i que no sempre surti res bo. Darrerament prefereix treballar **directament en estudi**, perquè a casa es distreu amb les feines domèstiques i li costa concentrar-se; l’estudi funciona com una mena d’“oficina” on pot focalitzar-se plenament en la creació.

Parlant de concerts, el presentador li demana anècdotes i moments especials. Maria recorda un estiu de gira del seu **segon disc (2024)** en què el seu equip va patir un **brot de gastroenteritis**; gairebé tothom va caure malalt en diferents bolos i van haver de **tirar de medicació** per poder actuar, situació que ara recorden amb humor. Com a moment de plenitud, destaca un concert a les **festes de Sant Agustí** al seu poble, **Sóller**, amb la plaça plena i el públic cantant les seves cançons. Allà va sentir que **tot l’esforç havia valgut la pena**, especialment per fer-ho “a casa”, envoltada de la seva gent.

El presentador comenta la versió que Maria ha fet de **“Wa yeah” d’Antònia Font**, disponible en vídeo. Pensava que estava gravat al Port de Palma, però Maria aclareix que l’escenari és **Santa Ponça**. El conductor explica que era una cançó molt present a la seva infantesa i que descobrir la versió de Maria li ha fet molta il·lusió, fins al punt de voler-la incloure sí o sí a l’entrevista. Destaquen l’**enquadrament visual** del vídeo, amb Maria al piano i un fons marítim molt cuidat, i escolten un fragment de la peça.

Amb la cançó de fons, la conversa gira cap a **“Katana”**, el disc de Maria, i la seva imatge visual. L’entrevistador li pregunta si va anar al Japó a gravar-lo; ella aclareix que hi van enregistrar **els videoclips i tota la part visual**, no la gravació sonora. Expliquen que van viatjar a **Tòquio**, amb algunes **localitzacions planificades** –com el famós **creuament de Shibuya**, que apareix a la portada–, però també van improvisar d’altres sobre la marxa. Maria descriu l’experiència com **increïble i molt divertida**, una aposta forta i costosa però que la fa sentir com una **superestrella de la música**, agraïda de poder viure d’això.

Ja en el tram final, Maria comenta que està **molt contenta** amb com ha anat la gira i alhora amb ganes de **tancar aquest cicle**. Detalla les últimes dates: el concert a **Lleida (La Boat)**, després el **20 de novembre a la Sala Apolo de Barcelona**, el **6 de desembre a La Mirona de Girona** i el **3 de gener a Pollença (Mallorca)**, tancant la gira a casa. A partir d’aquí, vol **preparar nous projectes** de cara a l’any vinent. L’entrevistador tanca l’espai dient que ha estat **un autèntic plaer**, lloa la qualitat de la seva música i li desitja que arribi encara més lluny si segueix en aquesta línia. Es despedixen agraint-se mútuament el temps i la visita virtual a Lleida.