En aquest episodi d’Aquí a l’oest a emunfmradio, Arnau entrevista la Joana Cabratosa, una de les tres integrants de Can Putades, aprofitant el Dia Internacional de l’Influencer. Es parla del naixement del projecte, de la defensa del català a les xarxes, de la pressió i el hate que reben, del paper de les famílies, del seu lligam amb el futbol i el Barça, de la relació amb les marques i del futur professional i personal de Can Putades, incloent-hi la gestió de la seva amistat.
• Can Putades neix en la post-pandèmia, quan cinc companyes de pis (després reduïdes a tres: Ona Jou, Núria Simón i Joana Cabratosa) s’avorrien a casa pels grups bombolla.
• Comencen penjant vídeos a xarxes per entretenir-se, sobretot a TikTok i Instagram.
• Els primers vídeos consistien a traduir paraules senzilles del català al castellà (exemple: finestra), i elles mateixes reconeixen que ho feien “com el puto cul”.
"Llavors això es va fer com super viral i a partir d'aquí érem cinc noies que ho vam començar i vam dir, va, doncs seguim penjant vídeos."
• El contingut es fa viral ràpidament i en poc més de dues o tres setmanes ja comencen a sumar milers de seguidors.
• En aquell moment TikTok pagava per visualització i recorden amb humor quan van guanyar el primer euro, que van celebrar amb els pares.
• A dia d’avui: - Uns 114.000 seguidors a Instagram - Uns 60.000 a TikTok - Canal propi a YouTube
• Fa cinc anys que pengen vídeos i, des de fa aproximadament dos anys, les tres actuals integrants viuen 100% de Can Putades.
• A banda del contingut a Instagram i TikTok, tenen pòdcast propi: - Es diu “No Cardis” - L’emeten a 3CAT, dins del canal Som Evo - En aquest moment estan a la tercera temporada
• La Joana destaca que és una vessant més periodística del que fan a xarxes, amb capítols temàtics sobre vivències i relacions: - Capítol sobre l’avi - Capítol sobre les mares, amb Abra Morriols
• El seu enfocament general és explicar situacions quotidianes, problemes i preocupacions del jovent català.
• Tracten temes propis de la seva generació (estudis, pisos, amistats, relacions familiars, oci, etc.) però sempre: - En català - Amb accent propi (Girona/Garrotxa, etc.)
"Veure coses quotidianes o problemes d'estudiants, de joves, del dia a dia, però explicats en català i és com que és molt més proper."
• Una de les claus de l’èxit de Can Putades és la seva aposta per fer tot el contingut en català, des del principi.
• Quan van començar, encara no estava tan normalitzat el contingut en català a xarxes, i això les va fer diferents.
• Han rebut molt bon feedback de gent que agraeix: - Veure vídeos en català - Escoltar accents diferents - Tenir referents joves que normalitzen l’ús del català en contextos quotidians i d’oci.
• Algunes fites que han viscut com a validació social del seu projecte: - Imitació al programa “Polònia”, que per al pare de la Joana va ser el moment de dir: “ara sí que sou molt famoses”. - Un retuit de Carles Puigdemont quan feia pocs mesos que havien començat.
• Tot això es viu també des del prisma de les generacions més grans, per qui sortir a certs programes o ser mencionat per figures mediàtiques és “passar-se el joc”.
• El fet de ser tres persones fa que els comentaris no vagin dirigits sempre a una sola, cosa que alleuja una mica la pressió, però no la fa desaparèixer.
• L’impacte dels comentaris depèn molt de l’estat emocional personal de cada una: - En moments en què la Joana no estava bé amb ella mateixa, qualsevol comentari la feia patir molt. - En aquestes èpoques va decidir deixar de llegir tants comentaris per protegir-se.
• En altres moments ha adoptat una actitud més reactiva:
"Hi ha hagut èpoques que inclús m'he dedicat de descarregar el meu malestar amb la gent que ho feia amb nosaltres... si tu m'escrius un comentari superhater, doncs jo t'escriuré per privat, fins que tu em demanis perdó."
• Les famílies també veuen i pateixen aquest hate: - Han arribat a no compartir segons quins comentaris per evitar que les mares ho passin pitjor. - La tieta de la Núria és coneguda per respondre directament a les persones que els escriuen comentaris agressius.
• La Joana creu que les mares pateixen més del que diuen, perquè no s’esperaven que una activitat a xarxes implicaria aquest nivell d’exposició i crítica.
• Les tres integrants de Can Putades són molt aficionades al futbol, especialment: - Barça - També tenen simpatia pel Girona (pel seu origen gironí/garrotxí).
• Quan les noies joves parlen de futbol a xarxes, sempre acaben rebent comentaris com: - “Tu no en tens ni idea” - “Tu calla, vés a cuinar”
• Tot i això, no renuncien a fer contingut de futbol perquè: - És el que els agrada - És el que les fa felices - Volen normalitzar que les dones parlin de futbol amb criteri.
• La Joana remarca que no són simples “influencers” sense formació: - Ella és graduada en Periodisme - Té un màster en Periodisme esportiu
• L’Ona ha estudiat Llengües aplicades i la Núria, Antropologia, i ara fa Psicologia a la UOC.
"Realment són com tres carreres bastant diferents, però que alhora crec que hem aconseguit aprofitar bastant el que hem tret cada una de la nostra carrera en el nostre contingut."
• Malgrat la formació, han comprovat que el masclisme persisteix: fins i tot periodistes esportives joves amb contingut molt treballat reben els mateixos insults i qüestionaments.
• Al principi elles mateixes es gestionaven el contacte amb marques.
• Actualment formen part de l’agència Inmanagement (la mateixa de la Dulceida), que: - Rep les propostes de marques - Gestiona les col·laboracions i els contractes - Es queda una part dels ingressos com a comissió
• Estrella Damm és una de les marques més importants amb què treballen: - Va ser de les primeres marques que van confiar en elles - Han anat mantenint una relació molt bona i continuada
• Per la Joana té un component emocional i identitari molt fort: - A casa seva l’anunci d’Estrella Damm era un moment mític de l’estiu - Les cançons dels anuncis marcaven les bandes sonores dels estius (p.ex. Summercat)
"Típica playlist de posar-te el cotxe és la playlist d'Estrella Damm."
• Gràcies a aquestes col·laboracions, han viscut moments molt especials vinculats al Barça: - Entrar a la llotja - Fer entrevistes a jugadores del Barça femení - Veure partits vestides amb l’equipació - Baixar a la gespa al Gamper, amb els jugadors passant per davant seu.
• La Joana explica que el seu gran moment perdut va ser quan, vivint a Brasil, no va poder venir a la rua del Barça on hi havia un autobús d’influencers davant del dels jugadors:
"Sempre dic que m'he perdut el millor dia de la meva vida."
• Comparen la carrera d’influencer amb la d’un futbolista: té inici i final, i no és realista pensar que durarà tota la vida al mateix nivell.
• Actualment: - Estan treballant en nous projectes que encara no poden fer públics (en saben coses des de l’agost, però no ho poden anunciar fins que toqui). - La seva idea és continuar mentre puguin viure tranquil·lament d’això, mentre funcioni econòmicament i la seva amistat es mantingui forta.
• Per a elles, la prioritat absoluta és la seva amistat:
"Per nosaltres la nostra amistat és com lo prioritari."
• Consideren més probable que canviïn les xarxes socials (p.ex. que s’acabi Instagram) que no pas que es trenqui Can Putades com a grup d’amigues i creadores.
• Tenen clar que, amb el temps, cadascuna es podrà anar especialitzant en allò que li agradi més, sempre dins d’un projecte comú flexible.
• Quan eren més joves, les tres parlaven sovint de no voler una feina convencional: - No volien una rutina de “dilluns a divendres” i gastar-ho tot el cap de setmana. - Volien una vida professional diferent, més lliure i creativa.
• Senten que, de tant imaginar-ho i desitjar-ho, han acabat construint aquest model de vida al voltant de Can Putades.
• També imaginen com el projecte pot anar creixent amb la vida: - Etapa universitària (contingut d’estudiants) - Etapa jove-adulta (feina, pisos, relacions) - Potencial futur “Can Putades mamis” - I, en broma, fins i tot un “Can Putades jubilació”.
• Hi va haver una època en què la seva amistat va trontollar fortament: - Tenien moltíssima feina - Estaven escrivint un llibre sobre la seva amistat - Vivien totes juntes i treballaven plegades cada dia
• A mesura que escrivien el llibre, es van adonar que el que descrivien no coincidia amb la realitat que vivien: estaven saturades les unes de les altres.
"Ens havíem com saturat tant les unes a les altres... ja no ens suportàvem perquè ens havíem de veure com forçadament cada dia i gravar cada dia."
• El canvi clau va ser posar-ho tot sobre la taula: - Van acabar dient-se a la cara: “no us suporto” i “jo tampoc”. - Van decidir separar-se durant un estiu, reduint la convivència i el contacte constant.
• Des d’aleshores: - Han après a comunicar-se millor - A dir-se les coses ben dites - A distingir entre necessitats i preferències
"És una frase que diem molt, que les coses ben dites es poden dir totes."
• La Joana ja no viu amb les altres dues; ara viu amb la seva parella, i això ha rebaixat la tensió de la convivència.
• Reconstrueixen la seva dinàmica posant respecte i franquesa emocional al centre.
• A posteriori, relativitzen alguns conflictes que tenien: - Discussions per neteja, vaixella, plans, etc. - S’adonen que, comparat amb qüestions de fons, eren problemes sense tanta transcendència.
• La crisi d’amistat queda, doncs, com un aprenentatge vital que els ha permès consolidar el projecte a llarg termini.
• La Joana comparteix també el seu perfil personal d’Instagram: Joanna Smiley (amb dues o’s).
• Explica l’origen del nom: - El va crear amb 12 anys, perquè era molt fan de la Miley Cyrus. - Amb el temps li ha donat un segon sentit, associant Smiley al fet de somriure i sentir que li encaixa amb la seva personalitat.
• Arnau revela que a aquesta emissora ja hi ha una tradició de cantar Miley Cyrus, especialment “Party in the USA”.
• Per mantenir la tradició, fan sonar la cançó i demanen a la Joana que s’hi afegeixi cantant la tornada de manera lúdica.
"Crec que no pot ser menys avui, que estàs convidada avui, que vens virtualment aquí a les Terres de Lleida, a seguir amb la tradició i a seguir amb aquesta Party in the USA."
• Amb aquesta nota musical i festiva es tanca l’entrevista, tot recordant la seva condició d’influencer catalana, el seu vincle amb el Dia Internacional de l’Influencer i com les xarxes formen part del dia a dia però també de la vida emocional i relacional de qui s’hi dedica.
La Joana explica que Can Putades neix en la post-pandèmia, quan compartien pis i s’avorrien pel confinament i els grups bombolla. Comencen a penjar vídeos per entretenir-se, sobretot traduint paraules senzilles del català al castellà, que es fan virals. Inicialment eren cinc noies, després es consoliden les tres actuals.
Comenten la seva línia editorial: explicar situacions quotidianes i preocupacions del jovent català en català. La Joana destaca que quan van començar no hi havia tants creadors en català i que van rebre molt bon feedback de gent que trobava refrescant veure contingut en català i sentir accents diferents, cosa que ho feia més proper.
Parlen de com en poques setmanes ja tenien molts seguidors i cobraven alguna cosa per TikTok. La Joana recorda com va anunciar als pares que havien guanyat el primer euro i com ells ho veien al principi com una cosa passatgera. Menciona el moment en què els imiten al programa Polònia, que per al seu pare és la prova que són “molt famosos”, i un retuit de Carles Puigdemont quan feia pocs mesos que havien començat.
Arnau pregunta pels comentaris negatius. La Joana explica que el fet de ser tres reparteix una mica el focus del hate, però que l’impacte depèn molt de l’estat personal de cadascuna. En èpoques en què ella no estava bé, els comentaris li afectaven molt i va optar per llegir-ne menys. En altres moments responia directament als haters per privat fins que alguns acabaven demanant perdó, aprofitant la sorpresa que causa una resposta directa.
Parlen de com les famílies viuen els comentaris negatius. Expliquen que, per protegir mares i tietes, a vegades opten per no compartir determinats missatges de hate. La tieta de la Núria és especialment activa responent a comentaris ofensius. La Joana creu que les seves mares pateixen més del que admeten, perquè no s’esperaven aquesta exposició pública.
Aborden el contingut de futbol que fan. Són molt aficionades al Barça i al Girona, i expliquen que parlar de futbol com a dones joves sovint els comporta comentaris masclistes (“no en tens ni idea”, “vés a cuinar”). Malgrat tot, continuen fent contingut de futbol perquè els agrada i ho viuen amb passió. La Joana comenta que, fins i tot periodistes esportives molt formades, reben el mateix tipus de comentaris.
La Joana detalla que és graduada en Periodisme i té un màster en Periodisme esportiu. L’Ona ha estudiat Llengües aplicades i la Núria ha cursat Antropologia i està fent Psicologia a la UOC. Destaquen que, tot i venir de disciplines diferents, han sabut aprofitar la formació de cadascuna per enriquir el contingut que fan.
Parlen de les experiències que els ha obert el món del futbol i les xarxes: ser convidades a la llotja del Barça, entrevistar jugadores del Barça femení, baixar a la gespa en el Gamper o assistir a partits amb l’equipació. La Joana recorda amb pena que es va perdre un dels millors dies, la rua del Barça amb un autobús d’influencers, perquè aleshores vivia al Brasil i la invitació va arribar amb molt poca antelació.
Expliquen la relació amb Estrella Damm, una de les primeres marques que va confiar en elles i amb qui han mantingut una col·laboració estable. Ara treballen amb l’agència Inmanagement (la de la Dulceida), que els gestiona totes les propostes de marques i es queda una part dels ingressos. La relació amb Estrella Damm és anterior a l’agència i la recorden amb especial afecte.
La Joana descriu el vincle emocional amb Estrella Damm: a casa seva, l’estrena de l’anunci d’estiu era gairebé un ritual anual. Recorden cançons com “Summercat” i com aquestes músiques van marcar els seus estius. Arnau comenta que, tot i l’aire estiuenc d’Estrella Damm, a Lleida ja comença la boira i el fred, tancant simbòlicament la temporada estival.
Arnau planteja la idea que la carrera d’influencer és semblant a la d’un futbolista: té un inici i un final. La Joana admet que tenen alguns projectes en marxa que encara no poden anunciar, però que en sabrem notícies aviat. Diu que continuaran mentre puguin viure d’això tranquil·lament i la seva amistat es mantingui. Consideren que és més probable que canviï el panorama de xarxes (per exemple, que s’acabi Instagram) que no pas que es trenqui el grup de Can Putades. Reivindiquen que, des de joves, ja buscaven una feina no convencional i senten que han construït la seva pròpia manera de viure.
Parlen obertament d’una època de crisi interna, quan tenien molta feina i estaven escrivint un llibre sobre la seva amistat mentre convivien totes juntes. A mesura que escrivien, s’adonaven que la realitat era que estaven saturades i ja no es suportaven. Van tenir una conversa molt directa (“no us suporto” / “jo tampoc”) i van decidir passar un estiu bastant separades. A partir d’aquí, han après a comunicar-se millor, dir-se les coses amb respecte i distingir necessitats de preferències. La Joana ha deixat de viure amb les altres i s’ha mudat amb la seva parella, fet que ha reduït els conflictes de convivència. Destaquen la frase que fan servir sovint: “les coses ben dites es poden dir totes”.
Ja en la recta final, Arnau li pregunta pel seu compte personal d’Instagram. La Joana explica que es diu “Joanna Smiley” (amb dues o) perquè de petita era molt fan de la Miley Cyrus. Amb el temps ha resignificat el nom, associant-lo al fet de somriure, i diu que li encaixa amb la seva manera de ser, per la qual cosa mai l’ha canviat.
Arnau explica que al programa tenen una tradició de cantar “Party in the USA” de Miley Cyrus, i convida la Joana a mantenir-la en directe, ja que el seu nom d’usuària ve d’aquesta admiració. Amb la cançó de fons, fan una mena de petit karaoke radiofònic. Tot seguit, Arnau agraeix el temps a la Joana, li desitja èxits a ella i a Can Putades, i tanquen l’entrevista amb un to festiu i amable.