L’entrevista gira al voltant de la publicació de «Ménage à Trois», el tercer llibre de la Pepita Sopenya, autora almenarenca i vilassarenca. L’obra arriba després de la novel·la Demà no m’ho així (Premi Vall d’Albaida de narrativa eròtica) i del recull de relats Neures de passucat amb oli.
Es repassen els llibres anteriors: la novel·la «Demà no m’ho així» (Premi Vall d’Albaida de narrativa eròtica) i el recull «Neures de passucat amb oli». Pepita matisa que, malgrat el títol del nou llibre, no és només narrativa eròtica, tot i incloure-hi escenes de sexualitat i masturbació femenina. Defuig etiquetes genèriques i prefereix parlar d’**ingredients** com humor i sensualitat.
El llibre s’ha publicat mitjançant **micromecenatge**, un procés que aquesta vegada ha costat més que amb el títol anterior. L’autora observa que els microrelats generen cert respecte o desconfiança, de manera similar a la poesia. Reflexiona sobre la cultura de la **immediatesa** (xarxes socials, consum ràpid) i la dificultat de vendre gèneres breus en un mercat dominat per la novel·la.
Es parla del nombre de personatges i del procés creatiu. Pepita reconeix que s’inspira en qualsevol situació quotidiana que l’emociona i que sempre està atenta al que passa al seu voltant (viatges en tren, carrer, cafès, feina). Alguns personatges no són humans. Una lectora li comenta que alguns textos recorden Pere Calders, cosa que l’autora rep com un gran elogi, especialment pel to costumbrista i un cert surrealisme.
S’anuncien les presentacions del llibre: a Almenar (sala 1 d’Octubre) i en el marc del Mercat de Nadal i de Lletres, i a Lleida (llibreria La Irreductible). Pepita explica que presentar a Almenar és un **gaudi especial**: s’hi sent molt estimada, les presentacions són participatives, sense filtres, i cada acte esdevé un **microcosmos** on cada lector aporta una interpretació pròpia.
Pepita explica que ja té acabada una **novel·la negra** amb molt **humor negre**, sense investigador clàssic i amb més d’un assassinat. Destaca que ser **filla de pagesos** i el contacte amb el món rural (camps, colors, gent de poble) l’han marcat profundament i apareixen de manera recurrent en la seva obra.