16/12/2025

#134 - Albesa 2025: drenatge, seguretat i futur

L'entrevista

Panorama general de l’episodi

L’episodi és una conversa amb l’alcalde d’Albesa, Antoni Balasch Parisi, per fer balanç del 2025 i avançar les prioritats del 2026. Es repassen sobretot grans obres d’infraestructura i drenatge, actuacions per millorar la seguretat i la salut pública, així com projectes de mobilitat, patrimoni i vida comunitària.

---

1. Gran obra de drenatge urbà i seguretat hidràulica

Problemes històrics amb la sèquia i les pluges intenses

• Albesa és un poble creuat per la sèquia, un element patrimonial molt valuós però conflictiu quan hi ha trombes d’aigua i tempestes fortes.
• Les aigües que baixen pels barrancs i pels carrers, especialment pel carrer Romeral, feien vessar la sèquia i provocaven inundacions a cases i carrers.

Obra de drenatge i desviament d’aigües

• S’ha executat una obra de drenatge urbà amb un pressupost inicial de 363.000 €, dels quals 300.000 € provenen d’una subvenció del Departament d’Acció Climàtica.
• L’obra consisteix en:
• Passar l’aigua de pluja del carrer Romeral per sota de la sèquia amb una canonada molt dimensionada (tub de 80 cm a la part alta i d’1 m a la part baixa).
• Instal·lar una palanca automàtica per poder buidar mitja sèquia en cas que vagi plena.
• Ampliar i dimensionar el tram de sortida del poble, a la zona anomenada “clot de l’infern”, millorant el desguàs cap a la secleta i el riu.

Beneficis principals

• Guany important de seguretat:
• Menys risc d’inundacions al nucli urbà.
• Carrers transitables fins i tot en episodis de pluges fortes.
• Tranquil·litat per als veïns i també per al sindicat de regs. • Racionalització de les obres futures: quan es refà un carrer, ja es dimensiona la xarxa d’aigües pluvials subterrània i es condueix l’aigua cap a la sèquia, aprofitant que pot ser buidada a l’entrada i a la sortida del poble.

Terminis i pròrroga administrativa

• L’obra anava fora de termini i el municipi arriscava perdre la subvenció de 300.000 €.
• Després d’al·legacions, acords amb veïns i tràmits diversos, el temps s’escurçava massa.
• La Generalitat, a través d’una resolució impulsada entre d’altres per la delegada Núria Gil, va allargar el termini d’execució fins al 31 de desembre, quan abans acabava el 31 d’octubre.
• Gràcies a aquesta pròrroga, l’obra arriba a temps:
• Es preveu justificar-la cap al 20 i escaig de desembre.
• El secretari en revisarà la correcta execució.
• L’alcalde destaca que és una “gran notícia” perquè per un ajuntament com Albesa, perdre 300.000 € seria un cop molt gran.

---

2. Burocràcia, lentitud i manca de personal

Excés de tràmits a l’administració local

• L’alcalde denuncia que cada pas exigeix molta paperassa prèvia per complir la normativa:
• Informes, encàrrecs formals, justificacions, etc.
• Això fa que els ajuntaments petits deixin de ser aquella “administració àgil” que havien estat fa 20 anys.

• Exposa un exemple caricaturesc:

Li ha de signar un document al secretari, que seu a la taula del costat, per “encomanar-li” formalment un estudi jurídic sobre si es pot tirar endavant una obra.

• Abans, el secretari certificava les obres un cop fetes i, si calia, hi havia inspeccions posteriors. Ara hi ha múltiples filtres previs, que ho endarrereixen tot.

Manca de secretari i col·lapse de gestió

• Des de fa un any, la secretària titular està de baixa:
• Han passat de tenir-ne 5 dies a la setmana a 1 o 2 dies setmanals.
• Això agreuja el retard en la tramitació.

• Conseqüències:
• Dificultat per respondre a urgències veïnals.
• Pèrdua d’operativitat i competitivitat de l’ajuntament.

Reflexió sobre civisme, política i desconnexió social

• A partir del problema de les escombraries i el poc civisme (borses deixades fora dels contenidors, punts desbordats), l’alcalde fa una reflexió més ampla:

Quan la política no connecta i la justícia sembla respondre a interessos particulars, la gent acaba pensant només en el seu propi “bé” i es desentén del col·lectiu.

• Recorda els primers anys de democràcia, amb molta empenta cultural i col·lectiva, i lamenta que s’hagi perdut part d’aquest sentit de comunitat. • Critica una política actual més centrada en destruir l’adversari que en construir propostes per al poble, i ho relaciona amb la degradació del civisme.

---

3. Altres actuacions d’infraestructura i via pública

Reforma del carrer Felip Rodés

• Forma part d’un pla iniciat cap al 2002 per transformar el nucli històric:
• Carrers a un sol nivell, prioritzant vianants.
• Renovació integral de clavegueram i xarxa d’aigua.
• Objectius:
• Millorar la salut pública i la seguretat de les infraestructures.
• Donar encant i amabilitat al nucli antic.

Connexió viària entre carreteres i desconnexió del trànsit pesant del nucli

• Albesa té:
• La carretera Albesa–Algerri, que enllaça amb Balaguer, Térmens i el Pla d’Urgell.
• Un altre vial que uneix Albesa amb El Gerri, que en origen era un camí però es va convertir en carretera.

• Problema: no hi havia una bona connexió entre ambdues vies, i el trànsit pesant (camions, tractors grans) podia creuar zones estretes del poble.

• Solució executada:
• Obra d’uns 200.000 € (amb 100.000 € de subvenció heretada de l’anterior consistori).
• Ampliació i millora del traçat de connexió entre carreteres.
• Objectiu: evitar el pas pel casc urbà, reduir punts de conflicte i augmentar la seguretat viària.

---

4. Salut pública: eliminació del fibrociment i millores sanitàries

Dipòsits d’aigua i fibrociment

• Un dels eixos prioritaris del govern municipal és seguretat i salut.
• Els dipòsits d’aigua potable tenien la coberta i part dels laterals de fibrociment.

• Actuacions fetes:
• Retirada del fibrociment.
• Instal·lació d’una nova teulada aïllant, garantint l’estanqueïtat i la seguretat sanitària.

Xarxa de conduccions

• Encara queden alguns trams de conducció d’aigua potable amb fibrociment (carrer de la Noguera, algun tram al carrer del Nord, etc.).
• Per al 2026 hi ha prevista una subvenció per completar la substitució de tota la xarxa afectada.
• Objectiu: que tota l’estructura d’aigua potable d’Albesa quedi “neta” de fibrociment.

Suport al dispensari mèdic

• L’ajuntament ha finançat un nou aparell modern de control de constants per al dispensari mèdic, ja que el que tenien estava desfasat i no funcionava bé.
• Forma part de la línia de reforçar l’atenció sanitària de proximitat.

---

5. Seguretat ciutadana i civisme: càmeres i residus

Càmeres de vigilància

• S’han instal·lat càmeres de seguretat a:
• Escoles noves i pavelló municipal, per prevenir actes de vandalisme en zones molt concorregudes.
• Dos punts conflictius de contenidors d’escombraries, per controlar abocaments incívics.

Problemàtica de les escombraries i incivisme

• L’alcalde lamenta el mal ús dels contenidors i el poc respecte a l’espai públic (bosses deixades a terra, punts desbordats).
• Ho vincula a una falta de civisme i educació, i a una societat cada cop més centrada en el “jo” que en el bé comú.

---

6. Patrimoni, cultura i identitat

Gegants i gegantons

• La colla gegantera d’Albesa tenia el repte que els gegants grans són difícils de portar alguns dies per manca de portadors.

• Solució:
• S’han creat dos gegantons nous, més petits, inspirats en el món romà i la medusa, en coherència amb el patrimoni local.
• Encara no s’han estrenat però ja estan fets i vestits, i han de donar nova empenta a la colla gegantera.

Vil·la Romana del Romeral: visitabilitat i museïtzació

• La Vil·la Romana del Romeral és un dels grans actius patrimonials d’Albesa.
• Actualment s’hi està duent a terme un projecte de visitabilitat amb:
• Excavació important de les Termes.
• Diverses actuacions per museïtzar i fer visitable el jaciment.

• Terminis i finançament:
• El projecte actual ha d’estar enllestit entre el 10 i el 15 de gener.
• El 2026 es complementarà amb un nou projecte de museïtzació, finançat a través de fons inicialment europeus que la Diputació ha reorientat:
• La Diputació destina recursos a carregadors de vehicles elèctrics i operativitat interna, i alhora assumeix el finançament del projecte de la Vil·la.
• L’objectiu és que a l’estiu vinent ja estiguin a punt la museïtzació i el sistema formal de visites guiades.

---

7. Projectes per al 2026: mobilitat, seguretat i espai públic

7.1. Noves convocatòries per canvi climàtic

• La delegada del Govern ha anunciat que el 2026 sortirà una nova línia d’ajuts per actuacions vinculades al canvi climàtic.
• Albesa hi vol concórrer:
• Idea prioritària: convertir el pavelló municipal en refugi climàtic, completant:
• Lavabos i vestidors que falten.
• Climatització integral.
• Si el redactat de la convocatòria no ho permet, buscaran altres projectes que hi encaixin per aprofitar la subvenció.

7.2. Projecte de pacificació del trànsit i connexió amb piscines

• Hi ha concedida una subvenció de 150.000 € per un projecte de pacificació del trànsit, amb cost total estimat entre 270.000 i 300.000 €.

• Contingut principal:
• Connectar el poble amb les piscines per un camí alternatiu a la carretera.
• El camí tindrà:
• 5 metres d’ample per a vehicles.
• Un carril bici lateral.
• Un carril per a vianants, segur per passejar.

• Objectius:
• Donar seguretat als nens i nenes que van a les piscines i a la zona esportiva.
• Evitar el gir perillós a l’esquerra des de la carretera principal direcció Lleida, on un vehicle aturat pot ser envestit pels que venen ràpid pel darrere.
• Fomentar la mobilitat saludable: anar a peu o en bicicleta.

• Enllaç amb el camí natural de la Noguera Baixa:
• Aquest camí natural, que discorre pel riu, també es preveu executar-lo el 2026.
• Tot plegat quedarà connectat: camí natural – zones esportives – poble – pavelló – escoles.

7.3. Nova connexió viària interna: carrer La Creu

• Es vol executar la baixada de la segona travessera del carrer La Creu, per on passa el nou drenatge urbà.
• L’ajuntament ha adquirit un magatzem que permet obrir un carrer amb l’ample previst al planejament.

• Beneficis:
• Connexió directa de les escoles i el pavelló poliesportiu amb el carrer La Creu.
• Els veïns de la part oest (carrer Ponent i zona alta del carrer La Creu) podran anar cap a Lleida per aquí, descongestionant el centre.
• Es tracta d’una obra considerada estratègica i prioritària, que l’ajuntament vol fer “sí o sí”.

7.4. Adequació de les antigues escoles i llar d’infants

• Les antigues aules prefabricades situades al costat de la llar d’infants han estat retirades pel Departament.
• Hi ha un projecte ja redactat per adequar l’espai, consensuat amb:

• El personal de la llar d’infants.
• L’AMPA/AFE de la llar.

• Actuacions previstes:
• Millora estètica i funcional de la zona.
• Creació d’espais d’emmagatzematge (per guardar cotxets, magatzem de material).
• Mantenir un espai de jardí/hort escolar, perquè els infants puguin continuar fent activitats de plantació i descobriment de la natura.

7.5. Aparcaments i suport al comerç local

• Problema actual: la plaça Portal està molt col·lapsada d’aparcaments, però és un entorn amb molts comerços i serveis (bars, perruqueries, bancs, altres botigues).
• Prohibir-hi aparcar perjudicaria el teixit comercial.

• S’ha detectat una possibilitat de generar un nou espai d’aparcament molt proper, que permetria:
• Ordenar millor l’estacionament.
• Alliberar part de la plaça.
• Protegir i afavorir el comerç de proximitat.

---

8. Mirada més enllà del 2026: gent gran i patrimoni religiós

Centre d’atenció diürna per a la gent gran

• A través del PUOSC (Pobles i Serveis), s’han obtingut 443.000 € per:
• Crear un centre d’atenció diürna per a la gent gran.
• És un projecte de prioritat alta per al 2027, però l’ajuntament ja hi està treballant i voldria avançar-lo tant com sigui possible.

Restauració de l’església d’Albesa

• L’església d’Albesa és un Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i presenta problemes estructurals i d’humitats.
• S’ha concedit una subvenció de 177.000 € per:

• Rehabilitar i consolidar tota l’estructura de la teulada.
• Solucionar humitats i garantir la preservació del temple i del seu retaule.

• Es tracta d’una inversió patrimonial i de seguretat important, que reforça la identitat cultural del municipi.

---

9. Vida festiva, pavelló i desig de “caliu” per al 2026

Celebració de Cap d’Any al pavelló

• L’any passat es va estrenar una festa de Cap d’Any al pavelló, amb bona acollida però amb una mica de fred.
• Enguany es repetirà el format, amb la garantia d’un sistema de calefacció llogat per aquella nit.

• Avantatges:
• Facilita que la gent no s’hagi de desplaçar lluny, reduint riscos viaris i associats a l’alcohol.
• Genera un espai segur i comunitari per celebrar les festes.

Missatge final de l’alcalde

• L’alcalde tanca amb un desig de bones festes i posa èmfasi en el concepte de “caliu”:

El caliu és l’escalf que dona seguretat, sentir-se acompanyat, saber que no estàs sol.

• Aquest caliu ve de:
• La família.
• Les amistats.
• L’entorn del poble i la comunitat.

• Desitja aquest caliu a tots els albessans i albessanes, a tots els oients de M1 i als veïns dels pobles de l’entorn, i expressa el desig que el 2026 sigui un any venturós per a tothom.

---

10. Idees clau de l’episodi

Eixos principals

• Obres hidràuliques i de drenatge per garantir la seguretat del poble davant pluges intenses.
• Simplificar la burocràcia i dotar l’ajuntament de més recursos humans per ser àgil.
• Salut pública: eliminació del fibrociment, millores al dispensari.
• Mobilitat segura i pacificació del trànsit: connexions amb piscines, escoles i zones esportives, i nous aparcaments.
• Patrimoni i identitat: Vil·la Romana del Romeral, església BCIN, gegantons.
• Atenció a la gent gran amb un futur centre diürn.
• Civisme i comunitat: reflexió sobre política, justícia, responsabilitat col·lectiva i necessitat de recuperar el sentit de comunitat.

Marcadors

Darrers podcast