L’episodi presenta la unificació del Gremi de Tallers i l’Associació d’Automoció de Lleida sota el paraigua de Femel (Federació del Metall de Lleida), amb la participació de Mario Pinilla (president de l’Associació Provincial d’Empreses d’Automoció) i Laura Porroy (gerent de Femel).
"Aconseguim una veu única de l’automoció al sector de Lleida"
La unificació dona més pes davant l’administració per defensar interessos comuns i accedir a més serveis per als associats.
"El tema curricular avui, per exemple, amb automoció, està totalment obsolet amb la realitat que tenim dintre dels tallers"
Molts joves ni tan sols saben on es repara un vehicle ni què fa realment un taller.
"La solució l’hem de buscar aquí, amb els nois d’aquí"
"Som nosaltres els que anem dins d’aquests vehicles"
"Molta feina, però aquesta és la nostra part, hem d’estar al davant de tot i fent veure aquestes coses que passen una mica desapercebudes"
Introducció a la integració del Gremi de Tallers i l’Associació d’Automoció de Lleida sota Femel. Es presenten els convidats, Mario Pinilla i Laura Porroy, i s’explica que la nova estructura permetrà una **veu única del sector de l’automoció** a Lleida, mantenint el nom i logotip de l’Associació d’Automoció i integrant-la com un dels quatre socis de la Federació del Metall.
S’explica la rellevància de l’acord: la unificació dona **més pes davant l’administració** i millora la capacitat de **reivindicar necessitats del sector**. S’esmenta que es representen unes 500 empreses d’automoció i prop de 1.000 dins de Femel, i es remarca el **pes econòmic** del sector (6,5% del PIB català, 10% de les empreses a Lleida).
Es detallen reivindicacions clau: **plans formatius adaptats**, impacte de la **electrificació del vehicle**, regulació de les **zones de baixes emissions** i problemàtica dels **tallers il·legals** que reparen vehicles al marge de la llei i de la normativa de residus. També s’assenyalen els reptes mediambientals i la necessitat de complir amb les exigències de gestió de residus del sector.
S’explica el canvi de model del **taller mecànic tradicional** a un taller altament **tecnificat** que utilitza ordinadors i eines digitals. L’electrificació és assenyalada com a **canvi de pantalla** per al sector, impulsat per la normativa europea. Es destaca que els vehicles elèctrics treballen amb **alta tensió**, fet que exigeix una **formació molt específica i segura** que encara no està plenament implantada.
Es posa de manifest que els **currículums formatius oficials estan desfasats** respecte la realitat dels tallers, sobretot en electrificació i noves tecnologies. Hi ha una **urgència** per actualitzar-los, ja que la **taxa d’atur al sector és pràcticament zero** i no surten prou professionals formats per cobrir totes les vacants disponibles.
S’assenyala un augment preocupant de l’**absentisme laboral** des de la pandèmia, que afecta la productivitat. Paral·lelament, s’impulsa la **formació dual i en alternança**, que permet als estudiants **formar-se i treballar al mateix temps** per obtenir experiència real en un any. Es remarca la necessitat de **millorar la imatge del sector** entre el jovent, destacant-lo com a digitalitzat, tecnològic i amb fortes sortides laborals.
Mitjançant programes com *Fent Sectors* amb COEI, es fan **xerrades als instituts** per explicar què és l’automoció i què fa un taller. Sorprèn que molts joves no saben **on es repara un vehicle** ni quines empreses del metall hi ha al seu entorn. Aquestes accions volen **visibilitzar les oportunitats laborals** properes i trencar tòpics sobre el sector.
Es debat sobre l’adequació de la teoria a les noves necessitats de la reparació. Es defensa que l’automoció és una professió **molt manual**, que requereix més hores al taller, amb nous models de dual que s’assemblen a la figura de l’**aprenent**. A l’aula s’han de treballar competències sòlides (p. ex. interpretació de plànols, soldadura) i a l’empresa, l’especialització pràctica segons l’activitat de cada taller.
Es posa en valor la importància de **competències transversals**, especialment l’**anglès**, ja que moltes empreses del metall de Lleida treballen a nivell internacional i necessiten professionals capaços de **desplaçar-se i comunicar-se** arreu del món per muntar maquinària i donar servei tècnic.
Davant la manca de professionals locals, algunes empreses recorren a la **contractació en origen** en països com **Perú o Xile**. Es busca personal d’oficis qualificats mitjançant entrevistes prèvies, però a l’arribada cal donar suport en **allotjament i adaptació**. Es recalca que, tot i ser útil per frenar la manca de mà d’obra, **no és la solució estructural**, que ha de passar per formar i incorporar joves del territori.
Es destaca la paradoxa d’un sector amb **molta demanda i poca oferta de professionals**. Per evitar la **fugida de talent**, moltes empreses regulen horaris i introdueixen **jornades intensives** i mesures de **conciliació familiar**, especialment a Lleida, com a estratègia per retenir els treballadors qualificats.
S’analitza la situació en l’àmbit rural, on és més complicat trobar professionals que vulguin treballar a **pobles allunyats**. Les **males connexions de transport** entre ciutat i entorn rural, sumades al fet que molts tallers i empreses del metall estan en **polígons a les afores**, dificulten tant la **formació dual** com el dia a dia laboral. Això es presenta com un hàndicap específic de Lleida en comparació amb altres territoris més densos com Barcelona.
Es desenvolupa el problema dels **magatzems il·legals** i persones que reparen vehicles fora de la normativa. Els tallers legals han de complir exigents **normes mediambientals** (gestió d’olis, anticongelants, pols de llimat, etc.), mentre que els il·legals operen al marge, generant dubtes sobre **on van a parar els residus** i sobre la **seguretat viària** de les reparacions. També es denuncia la **competència deslleial** i es destaca la responsabilitat dels **ajuntaments** per actuar i forçar la **legalització o el tancament** d’aquests espais.
Es tanca l’episodi ressaltant que la feina de l’Associació d’Automoció i de Femel és **visibilitzar problemàtiques estructurals**, defensar els interessos del sector i adaptar les respostes a la **diversitat d’empreses** (grans, mitjanes i petites). Es felicita la signatura del conveni i s’expressa l’esperança que les **reivindicacions del sector** vagin trobant resposta, assumint que és una tasca de **llarg recorregut** i profundament estructural.