“Malauradament la gent no sap la feina que hi ha interna.”
Com a símbol de convivència intergeneracional i revifada del poble.
“Marxo molt satisfeta de poder fer un poble unit.”
“Tots som un, hem fet pinya tots i on no arriba un, arriba l’altre.”
que dins la seva llista també hi havia persones que van marxar per haver fet acords ocults i haver “venut el vot”.
Considera que ha pogut demostrar que és “dona de fets, no només de paraules” i que la seva feina ho avala.
plànols fets i pendent d’alguns tràmits d’exposició pública.
Remarca que no és una obra ràpida (“no és cosa de deu mesos ni de quatre dies”) però confia que quan estigui acabada tothom n’estarà molt content.
Projectes per retenir el jovent, fent possible que es puguin quedar a viure al Guaire.
Assenyala que caldrà urbanitzar i obrir carrers i fer atractiu el poble perquè les constructores apostin pel Guaire.
“El Guaire és un poble tranquil… hem d’apostar perquè sigui un poble brillant i que sigui atraient.”
“Moltes vegades anem a fer turisme a fora per veure el mateix o menys que tenim aquí.”
Acabar sent “alcaldessa per sorpresa” va ser una situació inesperada, però considera que la sorpresa ha estat també positiva pel seu funcionament al càrrec.
El que més l’omple és el reconeixement de la gent:
“Per mi tothom suma… jo he estat a disposició sempre que se m’ha demanat.”
diu que el 10 no existeix, perquè sempre es pot fer més i millor.
Assegura que tornaria a repetir l’experiència, tot i les dificultats inicials i els moments durs, perquè el balanç és molt positiu i el reconeixement del poble li dona sentit a tota la feina feta.
“El camí l’ha de fer ell; la figura visible és ell, però em tindrà pel que vulgui.”
Imma Roca Vidal explica que ha presentat la renúncia a l’alcaldia del Guaire en compliment d’un pacte previ amb el grup Horitzó 31 i el seu cap de llista, Joan Guillaumet. L’acord establia que ella seria alcaldessa el primer any i després es faria el relleu per a la resta de mandat. El 17 de juny va presentar la renúncia, coincidint exactament amb un any al càrrec, i el 19 de juny s’ha de celebrar el ple per escollir el nou alcalde.
Roca fa un balanç molt positiu del seu any com a alcaldessa. Destaca que ha pogut treballar intensament pel poble, les entitats i el veïnat, i que se’n va satisfeta. Remarca la tramitació de 25 subvencions, 15 de les quals ja atorgades, i explica que els terminis administratius sovint fan que els resultats es vegin més tard. També posa en relleu la feina interna, sovint invisible, i l’esforç del personal municipal (aguazil, brigada, secretaria, tècnics i administratius), a qui considera un equip brillant i molt pencaire.
En l’àmbit cultural i festiu, Imma Roca subratlla l’objectiu de reconnectar les diferents generacions del poble (infants, joves, gent gran) i recuperar el sentiment de comunitat. Destaca la festa blanca, impulsada pels joves però compartida per totes les edats, i la Festa Major i Fira de Maig, culminada amb un sopar popular amb 650 persones a la plaça. Considera que aquestes activitats han ajudat a “tornar a ser poble” i a reforçar la unitat del Guaire.
Roca confirma que, tot i deixar l’alcaldia, continuarà formant part de l’equip de govern com a tinent d’alcalde i donarà suport on calgui. Explica que, fins ara, no han definit el nou cartipàs perquè el seu estil és treballar des de la confiança i el consens, sense obsessionar-se per les quotes de poder. Remarca que l’equip ha funcionat sempre com un sol bloc, sense marcar diferències de partit entre ells, i que això ha estat clau per al bon funcionament intern.
Imma Roca defensa una concepció de la política basada en el servei públic, el seny i la cooperació. Assegura que, en ajuntaments petits, calen totes les mans i que posar per davant els colors polítics fa perdre de vista les necessitats reals del municipi. Per a ella, un polític és un servidor públic que ha d’estar al servei de la població i buscar acords. Afirma que des del primer dia ha tingut clar que calia fer equip i tirar endavant sense sectarismes.
Roca identifica el centre assistencial per a la gent gran (el “cellar”) com la “nineta dels ulls” de l’equip de govern. Explica que ja han aconseguit una primera subvenció, que els plànols estan fets i que properament es traurà l’obra a licitació, tot i que encara falten alguns tràmits d’exposició pública. Subratlla que és una obra de llarg recorregut, que no es pot fer en pocs mesos, però que confia que, un cop acabada, serà un servei molt important per al poble. També recorda el seu camí polític atípic, entrant a última hora a fer llista i acabant sent “alcaldessa per sorpresa”.
Recorda el ple d’investidura d’ara fa un any com un dia molt dur, amb comportaments que qualifica de políticament incorrectes i jugades de fons, incloent-hi persones de la seva llista que haurien pactat vots i acords per darrere. Assegura que, amb el temps, ha pogut demostrar que és una persona de fets, no només de paraules. El que més valora és el reconeixement dels veïns, que li agraeixen la feina i la feliciten per la manera de portar els actes i les accions municipals.
Imma Roca admet que, tot i el seu ritme intens de treball, ara li tocarà fer un pas al costat i deixar el protagonisme al nou alcalde, tot i que continuarà donant suport. Pel que fa als tres anys que queden de mandat, enumera diversos projectes pactats entre els programes dels dos grups de govern: culminar el centre de dia, desenvolupar una via verda, crear un aparcament per camions, obrir carrers, urbanitzar zones, millorar el clavegueram i deixar el poble en condicions dignes. Un objectiu central és facilitar que el jovent es quedi a viure al Guaire.
Roca aposta per una política urbanística valenta per fer el Guaire atractiu tant per a la població jove com per a possibles nous veïns i constructores. Defensa la necessitat d’obrir carrers, urbanitzar i oferir resposta habitacional perquè la gent pugui quedar-se al municipi. Recorda que, gràcies a l’autovia, el Guaire es troba a deu minuts de Lleida, cosa que li dona un avantatge competitiu com a poble tranquil i ben connectat, especialment davant de les problemàtiques creixents de la capital.
La conversa se centra en el Convent Sant Joanista, que Imma Roca qualifica com la “perla” del Guaire. Explica que es tracta d’un convent de dones militars, un element històric poc conegut i poc valorat. Considera que el convent té un gran potencial turístic i cultural i que és una estructura encara per descobrir i posar en valor. Defensa que sovint es viatja a fora per veure el mateix o menys del que ja es té al poble i que cal creure’s i difondre el propi patrimoni. Manifesta la seva voluntat explícita de continuar treballant per aquest projecte encara que ja no sigui alcaldessa.
Imma Roca fa una valoració final del seu any com a alcaldessa. Assegura que, tot i les dificultats del començament i una rebuda inicial complicada per part d’algunes entitats, ha demostrat amb esforç i treball que no fa distincions per color polític, raça o cultura, i que sempre ha estat a disposició de tothom. Afirma que tornaria a repetir l’experiència perquè ha estat molt positiva. No es posa un 10 perquè considera que sempre hi ha marge de millora i que cadascú podria haver-ho fet diferent, però se sent satisfeta i agraïda pel reconeixement rebut del poble. L’entrevista es tanca desitjant-li sort en aquesta nova etapa com a tinent d’alcalde.