Som Terra amb Pili Garcia inicia l’episodi des de l’Escola Agrària del Farràs amb una breu crònica de novembre, mes de la sembra i de les collites de tardor.
• Parcel·les demostratives: - Una amb adob en verd (besa) per incrementar la matèria orgànica i la fertilitat del sòl. - Una altra amb rotació de cereals i lleguminoses, amb reg per aspersió des de la bassa de l’escola.
• Collites de tardor: - Poma: final de la collita de la col·lecció de varietats i de poma d’estora. - Oliva: collita avançada, recollida amb l’alumnat de grau mitjà dins l’assignatura d’anglès professional.
• Productes de tardor i elaboracions: - Temps de ratafies amb aranyons, arbocer i codonys. - A l’escola elaboren ratafia de nous, ja en repòs.
• Hort de tardor-hivern: - A sembrar/plantar: bledes, xicoira, espinacs, xirivies, pèsols i faves. - A collir: porros, escaroles, enciams i remolatxes. - Consell clau: començar a preparar l’hort per les primeres gelades perquè “novembre ha acabat, hivern ha començat”.
La part central del programa se centra en l’oleoturisme al Segrià, amb entrevista a Cleber Esteve, conseller de turisme del Consell Comarcal del Segrià.
• En el marc de Catalunya Regió Gastronòmica 2025, al Segrià s’han impulsat: - Una gala al monestir de Vinganya per promocionar producte de quilòmetre zero. - Un cicle de rutes oleoturístiques de tardor per conèixer el territori de l’oli i tancar l’any gastronòmic.
• Es ressalta la riquesa cromàtica del paisatge agrari: - Floració de primavera en tons rosats i vermells. - Verd intens d’estiu de fruiters i oliveres. - Gama de grocs, taronges, marrons i granats de tardor.
• Es reivindica el plaer senzill de trepitjar fulles seques mentre es gaudeix del paisatge i es descobreixen bons olis locals.
• S’organitzen 4 rutes en bicicleta elèctrica a: - Torreveses - Aitona - Maials - Aspa (esmentat com “Maspe/territori protegit Mas de Melons”)
• Característiques: - Distàncies d’uns 15–20 km, majoritàriament planeres i assequibles i familiars. - 10 bicicletes amb bateria per ruta (format premium i grup reduït). - Guia turístic que interpreta paisatge, natura i patrimoni. - Final amb degustació de productes de quilòmetre zero on l’oli és l’eix central.
“Volem un turisme de qualitat, responsable, que valori el territori, el paisatge i l’arquitectura que tenim.”
• Les rutes neixen com a projecte de l’any gastronòmic però es vol que es quedin de forma estable perquè els ajuntaments les puguin continuar oferint (amb bici elèctrica, bici normal o amb empreses locals).
• Objectiu: visibilitzar productors d’oli i molins del Segrià i el seu “or líquid”.
• Funcionament típic de les sortides: - Sortida i arribada des del molí de cada municipi (excepte Aitona, que surt i acaba al pavelló municipal però fa parada al Molicovet de Serós per a la degustació). - Visita al molí per veure el procés d’elaboració i espais de venda. - Tast d’oli nou i productes locals i possibilitat de compra directa (garrafes per a tot l’any).
• Es remarca la coincidència amb l’inici de les fires de l’oli al territori, moment òptim per omplir rebost.
• El Consell Comarcal del Segrià treballa en un projecte més ambiciós: - Interconnectar tots els municipis de la comarca per camins rurals. - Pensat per a trekking (caminar) i bicicleta. - Vol fer possible travessar el Segrià “de punta a punta” (del Farràs a Maials, passant per espais com Torres de Segre i l’Aiguabarreig del riu Segre) gaudint d’espais verds i rurals.
• Estat del projecte: - En fase de redacció, prevista per final de desembre. - Requerirà finançament i que el Consell Comarcal lideri l’execució per integrar-hi els 37 municipis amb una visió global.
“Si ho hagués de fer cada municipi per separat seria un guirigall; si ho fa una sola administració pot quedar un projecte coherent per a tots.”
• Rutes de diumenge al matí: - Aproximadament 2 hores de ruta + 1 hora de tast. - Inscripció prèvia via codi QR i informació a segria.cat. - Places molt limitades (10 bicis), es defineixen com a “rutes prèmium”.
• Control de fluxos per evitar el turisme massiu i apostar per un model sostenible i responsable.
• Traçats penjats a Wikiloc i Strava, de manera que qualsevol persona pot repetir les rutes amb la seva bicicleta fora de les jornades oficials.
En la darrera part, Joan Ibars, ambientòleg expert en gestió de residus, explica una jornada commemorativa sobre 25 anys del sistema Porta a Porta a Catalunya i fa balanç de la seva implantació.
• Jornada celebrada a Barcelona, organitzada per: - Associació de Municipis Porta a Porta - Col·legi d’Ambientòlegs - Agència de Residus de Catalunya
• Record dels primers municipis que es creien pioners: Sant Julià de Vilatorta (esmentat com “Sontiana”), Tona i Riudecanyes.
• A la jornada, Francesc Giró, directiu de l’Agència de Residus, revela una dada clau: - El primer municipi que va implantar el Porta a Porta a Catalunya va ser Artesa de Lleida. - La delegació del Segrià se’n mostra sorpresa i orgullosa.
• Inici singular: impulsat per alumnes de 8è d’EGB, no des de l’ajuntament.
• Evolució: - Comencen recollint vidre, que venen i descobreixen com a font d’ingressos. - Afegixen paper i cartró, consolidant l’hàbit de treure residus classificats uns dies concrets. - Un cop la població ja està acostumada, l’Ajuntament assumeix la recollida de totes les fraccions i desplega el Porta a Porta complet.
• Prova pilot: l’Agència de Residus impulsa una planta de compostatge al municipi. Tot i que finalment no prospera, queda com a experiència pionera en el territori.
• Es destaca que el Porta a Porta és el sistema que millor garanteix l’assoliment dels objectius europeus de reciclatge, tant en quantitat com en qualitat:
• Característiques tècniques: - Recollida per fraccions en dies alterns (orgànica, paper, envasos, rebuig, etc.). - Els operaris poden refusar bosses o contenidors mal separats, cosa que assegura una qualitat superior del material recollit.
• Es presenten casos recents d’implantació moderna: - Montblanc i altres municipis amb contenidors amb tag (TAC) i lectures de buidatges. - Manlleu com a projecte pioner en ciutat mitjana (~20.000 habitants) aplicant la TAC per bonificar la bona separació. - Experiències a Berga i a barris de Barcelona.
• Al Segrià hi ha 22 municipis amb Porta a Porta, que: - Superen el 75% de recollida selectiva, situant-se entre els més avançats.
• Proper pas: seguir els models més evolucionats amb TAC i lectures, per: - Fer seguiment individualitzat de cada habitatge/comerç. - Bonificar qui fa una bona classificació i separar correctament.
“Del residu al recurs: l’objectiu és que els residus passin de ser un problema a convertir-se en una solució.”
• Es tanca amb el compromís de continuar explicant experiències i consells per reduir i gestionar millor les deixalles des de casa i des dels municipis.
La secció d’agenda destaca una activitat concreta d’oleoturisme al Segrià.
• Organitzen: Ajuntament d’Aitona i projecte Fruit Turisme, dins la proposta comarcal de rutes oleoturístiques.
• Finalitat: apostar per la descentralització del turisme i posar en valor: - El patrimoni natural (paisatges d’oliveres i fruiters). - El patrimoni cultural i productiu del territori.
• Característiques de la ruta: - Data i hora: diumenge 9, a les 10 h. - Productors locals participants: Benjamí Camí i Oli Serra Brisa, arrelats a Aitona i compromesos amb la tradició oliera. - Ruta circular, amb parada al Molicovet de Serós per fer un tast de producte quilòmetre zero. - Tast a càrrec del xef segrianenc Ivan Pasqual. - Durada aproximada de dues hores de ruta.
• Missatge final: el programa reforça la idea que el món rural és ben viu i t’espera, amb la terra, el paisatge i la gastronomia com a eixos per connectar ruralites i urbanites.
Presentació de Som Terra des de l’Escola Agrària del Farràs. Rosa Cortés descriu les tasques de novembre: sembra en dues parcel·les demostratives (adob en verd amb besa i rotació de cereals i lleguminoses), ús de rec de la bassa, final de la collita de poma, collita avançada d’olives amb alumnat de grau mitjà, elaboració de ratafia, planificació de l’hort de tardor (sembra i collita d’hortalisses) i consells per preparar-se per les primeres gelades.
Entrevista amb Cleber Esteve, conseller de turisme del Consell Comarcal del Segrià, sobre l’aposta pel turisme gastronòmic i l’oleoturisme en el marc de Catalunya Regió Gastronòmica 2025. Es presenten les rutes oleoturístiques de tardor amb bicicleta elèctrica a quatre municipis (Torreveses, Aitona, Maials i Aspa/Mas de Melons), pensades per descobrir paisatge, oliveres, pedra seca, espais naturals i molins, amb tastos de producte quilòmetre zero i oli nou. S’explica el format “premium” (10 bicis, inscripció per QR, places limitades), la voluntat que les rutes es consolidin i quedin a disposició dels ajuntaments, i el fet que els traçats es publiquen a Wikiloc i Strava per a ús lliure. També es detalla un projecte més ampli per connectar tots els municipis del Segrià per camins rurals aptes per a trekking i bici, en fase de redacció i pendent de finançament, amb lideratge del Consell Comarcal per garantir coherència territorial.
Secció amb l’ambientòleg Joan Ibars sobre la jornada commemorativa dels 25 anys del sistema de recollida Porta a Porta a Catalunya, celebrada a Barcelona. Es repassen els primers municipis que es creien pioners i es revela que Artesa de Lleida va ser en realitat el primer a implantar el Porta a Porta, arran d’una iniciativa dels alumnes de 8è que recollien vidre i paper. Es detalla com l’Ajuntament va acabar assumint la recollida de totes les fraccions i com l’Agència de Residus va impulsar una prova pilot de planta de compostatge. Ibars explica per què el Porta a Porta és el sistema que millor permet assolir els objectius europeus de reciclatge (quantitat i qualitat), descriu noves implantacions amb sistemes de TAC i control de buidatges a llocs com Montblanc i Manlleu, i cita altres experiències a Berga i Barcelona. Tanca destacant que 22 municipis del Segrià amb Porta a Porta superen el 75% de recollida selectiva i que s’està treballant per incorporar sistemes de seguiment i bonificació als qui separen correctament.
La secció d’agenda destaca la participació de l’Ajuntament d’Aitona i el projecte Fruit Turisme en les rutes oleoturístiques impulsades pel Consell Comarcal del Segrià. Es presenta la ruta circular d’Aitona: sortida diumenge 9 a les 10 h, participació de dos productors locals (Benjamí Camí i Oli Serra Brisa) fortament arrelats al municipi, parada al Molicovet de Serós amb tast de producte quilòmetre zero a càrrec del xef segrianenc Ivan Pasqual, i una durada aproximada de dues hores. Es reforça el missatge que el món rural és viu, obert al turisme i vinculat al territori i a la seva gastronomia.