11/12/2025

#496 - Ramaderia porcina, residu tèxtil i haikus

Som Terra amb Pili Garcia

Presentació i projecte agroalimentari

Som Terra amb Pili Garcia obre el programa des de l'Escola Agrària del Farràs amb la directora Rosa Cortés, que explica projectes pràctics de transformació agroalimentària que complementen la formació reglada.

Col·laboració entre escoles agràries

• Projecte conjunt amb l'Escola Agrària de l'Empordà: al Farràs es produeix la matèria primera i a l’Empordà s’elaboren sucs i confitures.

• El procés complet inclou: - Producció de fruita a l’escola del Farràs - Elaboració de sucs de poma i confitures de poma, préssec i pera - Tria de noms comercials, etiquetatge i distribució

• Objectiu pedagògic: que l’alumnat conegui tota la cadena de valor, des de la producció fins a la comercialització d’un producte alimentari d’alta qualitat.

Nova col·laboració amb l’IRTA

• Inicien un projecte amb l’IRTA per elaborar compotes a partir de fruita.

• Fases del projecte: - Enquesta prèvia a l’alumnat de 2n de grau superior (assignatura de postcollita) per detectar gustos i preferències - Selecció de formulacions i elaboració pilot a l’obrador de l’IRTA a Lleida - Sessió de tast amb l’alumnat - Reproducció posterior del procés amb els estudiants a partir d’ingredients definits - Formació pràctica a la planta de l’IRTA i producció d’uns 150 pots de compota, registrats i etiquetats

---

Entrevista: pesta porcina africana i sector porcí

L’entrevista central és amb Ramon Sarroca, president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, que analitza la situació creada per la pesta porcina africana (PPA).

Context i impacte de la PPA

• Es trenca una trajectòria de 30 anys sense pesta porcina al país.

• En aquestes tres dècades, la ramaderia porcina catalana ha: - Fet “els deures” en bioseguretat i sanitat - Assolit la posició de primera ramaderia porcina d’Europa com a exportadora i productora

• La irrupció de la PPA és “la bomba que no volíem que explotés”, però el sector estava altament professionalitzat, cosa que facilita el control de la crisi.

Professionalització i resposta coordinada

• Tota la cadena agroalimentària del porcí (ramaders, indústria, comercialització) treballa de manera cohesionada: - Es comparteixen problemes i decisions - Es gestionen conjuntament crisis com la guerra d’Ucraïna i el subministrament de cereals per a pinsos

• Aquest model integrat permet: - Més capacitat de reacció davant situacions complexes - Gestió basada en el coneixement científic i la transparència

Gestió del brot de PPA

• Es remarca que la situació és angoixant per als ramaders, però alhora genera “molta tranquil·litat” pel bon funcionament del dispositiu de control.

• Punts clau de la gestió: - Transparència des del primer minut - Informació constant al sector i a la ciutadania - Agraïment al comportament de la població durant el pont, respectant restriccions en espais tancats - Treball intens en els radis d’acció de 5, 6 i 20 km al voltant del focus

• S’insisteix que: - No s’ha detectat el virus a les granges - La carn és segura per al consum - S’ha creat un comitè científic per esbrinar l’origen i la via d’entrada del virus, amb compromís d’explicar-ho públicament

Efectes sobre el mercat i els preus

• Esment de Mercolleida, que ha marcat preus a la baixa arran de la situació.

• Segons Sarroca, en qualsevol crisi sanitària o comercial: - Es produeix una distorsió de mercat que tendeix a la baixa (com ja es va veure amb el veto rus o crisis de la fruita) - “El mercat vol tranquil·litat” per no malmetre la capacitat exportadora i la reputació del sector

• Missatge de fons: - Els fonaments productius i sanitaris són sòlids - Les baixades de preu són una conseqüència habitual de la incertesa, no de problemes de qualitat o seguretat alimentària.

Valoració de l’administració i altres crisis ramaderes

• El 2024 ha estat un any especialment complicat per a la ramaderia: - Dermatosi nodular - Influença aviària - Ara, la PPA

• La Federació valora positivament el paper del departament competent: - Comunicació immediata i continuada en cada episodi - Participació dels responsables tècnics i polítics del sector en les reunions - Gestió amb eficiència i suport del món científic

• Tot i que haurien preferit evitar la crisi, consideren que: - El “malson” s’està gestionant de la millor manera possible - Els mitjans de comunicació estan actuant amb molta professionalitat i ajudant a donar tranquil·litat social.

---

Del residu al recurs: el problema del tèxtil

En la secció “Del residu al recurs”, amb l’ambientòleg Joan Ibars, es tracta la fracció tèxtil com a residu emergent i problemàtic.

Què és el residu tèxtil i per què és un problema?

• Inclou: - Roba - Calçat - Tèxtils de la llar (tovalles, draps, llençols, etc.)

• El sector de la moda és: - Un dels que més recursos consumeix a escala mundial - Un dels que més gasos d’efecte hivernacle genera

• El model de fast fashion provoca: - Fabricació massiva de roba de baixa qualitat - Dificultat per reciclar per la combinació de molts materials en una sola peça - Saturació de les plantes de classificació tèxtil

Marc legal i sistemes de recollida

• El tèxtil es considera ja una fracció obligatòria de recollida selectiva segons la llei 7/2002.

• Tots els municipis han de disposar d’almenys una forma de recollida: - Contenidors específics al carrer (el més habitual) - Recollida porta a porta - Deixalleries

Com s’ha de dipositar el tèxtil?

• Recomanacions bàsiques: - Posar la roba i tèxtils dins de bosses tancades - Que estiguin nets, sense greixos ni taques que dificultin la classificació - El calçat s’ha de dipositar lligant les parelles perquè no es perdin

• S’hi poden portar tots els tèxtils de la llar, no només roba personal.

Què es fa amb el tèxtil recollit?

• A Catalunya hi ha dues plantes de selecció tèxtil a l’àrea metropolitana.

• Allà es classifica en: - Botiga de segona mà: només un 5–10% pot sortir directament a venda - Reciclatge: entre 20–30%, principalment a l’estranger, amb dubtes sobre el reciclatge efectiu i els rebuigs generats - Exportació per a reutilització: entre 60–70%, enviat com a roba d’ocasió

• Es posa èmfasi en la necessitat de: - Desenvolupar un mercat propi de reutilització i reciclatge a Catalunya i Europa - Impulsar la responsabilitat ampliada del productor perquè les marques es facin càrrec del final de vida dels seus productes.

Volums generats i problemes als ecoparcs

• A Catalunya, cada habitant genera 25 kg/any de residu tèxtil, però només se’n recull selectivament uns 2,5 kg/any (al voltant de l’11%).

• La major part acaba a la fracció resta, on: - S’embolica a les cintes transportadores - Obstrueix lectors òptics - Dificulta tota la classificació de la resta de fraccions

• La reutilització d’una peça de roba: - Redueix massivament els impactes ambientals - Evita l’extracció de noves matèries primeres - Estalvia processos industrials i emissions de CO₂, especialment en roba importada de llarga distància.

Bones pràctiques i iniciatives inspiradores

• Pacte per la Moda Circular: iniciativa impulsada per l’Agència de Residus i la indústria tèxtil catalana per: - Fomentar la prevenció i el consum responsable - Impulsar la indústria del reciclatge tèxtil local

• Roba Amiga / Moda Re: - Botigues de segona mà que ofereixen roba amb aparença de comerç convencional - Generen beneficis ambientals i inclusió social a través de llocs de treball

• Exemple de marca responsable: un jersei de Llaios que: - Ofereix un servei de reparació i manteniment (retirada de boles, reparació de punys i coll) - Allarga la vida útil de la peça

• Crítica implícita a grans fortunes del sector de la moda que s’han enriquit amb el fast fashion sense assumir plenament la responsabilitat sobre el residu generat.

---

Haikus a la vora del canal: senzillesa i profunditat

La secció “Haikus a la vora del canal”, amb Rocío López, convida a descobrir el haiku com a camí d’observació i connexió amb la natura.

Recordatori de què és un haiku

• Petit poema d’origen japonès de 17 síl·labes, estructurat en 5–7–5.

• Elements essencials: - Kigo: paraula d’estació, que situa el haiku en un moment de l’any - Kire o kireji: pausa o tall que introdueix un gir i dona força al poema

• Estructura interna: - Dos versos que “caminen junts” - Un tercer que fa de contrapunt, trencant l’expectativa

• Importància dels sentits: en un bon haiku hi intervenen diversos sentits (vista, oïda, tacte, etc.).

Exemple i funció del kireji

• Haiku explicat a la secció:

“Se sent un ocell que trepitja les fulles mortes, calma.”

• Els dos primers versos descriuen una escena sensorial; el mot “calma” fa de trencament i alhora condensa la sensació interior que provoca l’escena.

• El haiku és com una fotografia en paraules: captura un instant concret que sorprèn o emociona.

Filosofia del haiku

• El tret més important és la senzillesa: - Paraules simples - Imatge clara i fàcil de comprendre

• En un haiku no s’opina: - No hi ha judicis ni explicacions - Només es descriu allò que passa en aquell moment i lloc

• Convida a: - Aprendre a mirar el món d’una altra manera - Donar profunditat a detalls aparentment insignificants

Haikus clàssics i contemporanis

• De Jo Sabo Son:

“Aquesta tardor em sento encara més sol que l’any passat.”

• Es pot llegir la tardor com a estació i també com a metàfora de l’edat o d’una etapa vital.

• De Miquel Martí i Pol:

“Un vent lentíssim converteix el silenci en melodia.”

• El kireji es percep a “melodia”, que transforma la imatge inicial.
• Combina la lentitud, el silenci i el so subtil, mostrant com un canvi gairebé imperceptible pot transformar l’experiència.

La secció es tanca reforçant la idea del haiku com a via d’admiració per la natura, de contacte amb les emocions i d’aprenentatge d’una mirada més atenta i serena sobre l’entorn.

Marcadors

Darrers podcast