La situació extraordinària i sense precedents generada per la pandèmia ha evidenciat el paper fonamental del sector agroalimentari i ha posat en relleu els riscos, les vulnerabilitats, i les desigualtats existents, però també les oportunitats que cal explorar per a articular un sistema alimentari més resilient i capaç de garantir la sostenibilitat del model. És en aquest context en què el PEAC, el pla estratègic per l’alimentació de Catalunya, s’erigeix com a instrument per a transformar el sistema alimentari català, vehiculant la consecució dels Objectius per al Desenvolupament Sostenible en l’àmbit alimentari i alineant-lo amb les principals polítiques europees alimentaries, agràries, econòmiques, i d’innovació. La implementació efectiva d’aquest pla ha de portar al desplegament de 301 actuacions en els pròxims 5 anys. El sistema alimentari és una peça clau per a avançar cap a la sostenibilitat de la nostra societat atès que aconsegueix generar un impacte directe en termes mediambientals, socials i econòmics al territori. És l’únic element que, a més de ser imprescindible per a la vida de les persones, estructura i vertebra d’una manera molt important el territori i l’economia del país. Concretament, representant un 14,1% del PIB català, el sector agroalimentari genera 565.700 llocs de treball, que representen el 15,5% de l’ocupació catalana. Carmel Mòdol, és el director general d'Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries del DARP.

Catalunya és una de les comunitats capdavanteres en producció d’aviram. En nombre de caps és la primera productora d’Espanya. Amb relació al conjunt de la producció càrnia a Catalunya, l’aviram representa el segon lloc amb un 14,4%, darrere del porcí (78,6%) i per davant del boví (5,9%). Els catalans consumeixen a les llars 14,46 kg de carn fresca d’aviram per persona i any. Catalunya té un cens de 3,95 milions de gallines ponedores, que el 2019 van produir 95,5 milions de dotzenes d’ous. El consum d’ous (de gallina i altres) a les llars catalanes és de 82,4 milions de dotzenes, el que representa una mitjana de 138,1 unitats per persona i any. El 2020 se saldarà amb una pèrdua del 10% de la producció de carn d’aviram entre el març i el desembre L’any 2020 ha estat un exercici atípic en tots els aspectes per al sector avícola. La pandèmia de la COVID ha provocat un escenari absolutament excepcional i ha causat canvis importants tant en l’activitat productiva com en els mercats. Aquesta excepcionalitat fa difícil que el 2020 pugui encaixar en les anàlisis d’evolució del sector, tant pel que fa a la seva relació amb els exercicis anteriors com al seu paper en les tendències de cara al futur. Per al 2021 es preveu un manteniment de les condicions actuals en el primer semestre de l’any. Tot i això davant les previsions de control de la pandèmia es treballa amb la possibilitat de reactivació dels mercats abans que acabi l’any. La Junta de la FAC va aprovar a finals del 2020 la renovació de Joan Anton Rafecas com a president de l’entitat, per un període addicional de quatre anys.

L’Escola Agrària d’Alfarràs juntament amb l’Ajuntament de Benavent i l’associació de tècnics de l’ADV, l’associació de defensa vegetal, organitzen la catorzena jornada en fructicultura. Aquest any i a causa de la pandèmia, s’innova en el format de la jornada que passa a ser en línia per garantir totes les mesures de seguretat sanitàries. El primer bloc, s’abordarà un dels temes que més amoïnen als agricultors en general i als fructicultors en particular, la manca de medis de lluita per al control de patògens, a causa de les restriccions de la normativa europea I que, aquests darrers anys, encara s’ha accentuat més. En el segon bloc es tractarà sobre el pla de modernització que el DARP i la Comunitat General del Canal de Pinyana estan duent a terme als diferents sectors de la zona regable i sobre la transformació de reg a tesa a reg localitzat. En parlem de les jornades amb el professor de l’Escola Agrària d’Alfarràs, el Jaume Castells Charles.