MIQUEL GARCIA Enginyer tècnic forestal i expert en viticultura biodinàmica de Muuu de vaca
ROSA LOPEZ CERVELLÓ Referent de Treball Social de la Direcció d’Atenció Primària de Lleida
JORGE OLSINA Cap de servei de Cirurgia General i Aparell Digestiu de l'Hosp. Arnau de Vilanova, director del CREBA
Benvinguts i benvingudes al Som Terra! Muuu de vaca, amb Miquel Garcia, enginyer tècnic forestal i expert en viticultura biodinàmica, coneixerem el preparat 500, preparat amb banya i fems de vaca. El Departament de Salut ha contractat 12 mediadors interculturals per fer front a les barreres idiomàtiques i culturals que puguin sorgir davant l’increment de població de temporers que té lloc a Lleida i el Baix Segre durant la campanya de recollida de la fruita.Parlem amb la Rosa Lopez Cervelló, referent de Treball Social de la Direcció d’Atenció Primària de Lleida Parlem amb el Jorge Olsina, cap de servei de Cirurgia General i Aparell Digestiu de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova, responsable del grup de recerca Cirurgia Experimental de l'IRBLleida i director del CREBA.
L'agricultura biodinàmica és un mètode d'agricultura ecològica que es va començar a exercir des de l'any 1924 com una aplicació dels principis de la filosofia de Rudolf Steiner, l'antroposofia. El terme «biodinàmica» prové del grec bios (vida) i dynamis (força) i vol significar que aquest mètode treballa d'acord amb les energies de la vida, cercant una relació suposadament correcta entre l'home i la terra, procurant assegurar la salut del sòl i les plantes. Els adobs en aquesta agricultura no poden ser originats per síntesi química i són fabricats amb un sistema propi i especial. Avui, amb el Miquel Garcia, enginyer tècnic forestal i expert en viticultura biodinàmica, coneixerem el preparat 500, preparat amb banya i fems de vaca.
El Departament de Salut ha contractat 12 mediadors interculturals per fer front a les barreres idiomàtiques i culturals que puguin sorgir davant l’increment de població de temporers que té lloc a Lleida i el Baix Segre durant la campanya de recollida de la fruita. La principal funció d’aquests professionals consisteix a establir un pont lingüístic, cultural i comunitari entre els professionals sanitaris i els pacients de diferent cultures en situacions vulnerables o amb barreres idiomàtiques, indispensable per a la bona gestió de la pandèmia. Aquests mediadors facilitaran la seva tasca d'intervenció comunitària en els idiomes francès, anglès, àrab, romanès, amazic i rifeny per tal d’apropar-se a les diverses comunitats culturals. Parlem amb la Rosa Lopez Cervelló, referent de Treball Social de la Direcció d’Atenció Primària de Lleida.
El CREBA, el Centre de Recerca Experimental Biomèdica Aplicada, és un dels centres referents en recerca i en la formació en l’àmbit de la biomèdica. El CREBA té les instal·lacions ubicades a Torrelameu, a la Noguera, al costat del Centre d'Estudis Porcins, i està impulsat per la Diputació de Lleida i l'IRBLleida, Institut de Recerca Biomèdica. Fa 5 anys que va entrar en funcionament i des de l'any 2016, el CREBA ha format 1.301 persones en 95 cursos de formació sanitària especialitzada. En concret, de les àrees mèdiques de cirurgia hepato-bilio-pancreàtica, cirurgia esofago-gàstrica, cirurgia de paret abdominal, cirurgia vascular, ginecologia, urologia, nefrologia, endoscòpia digestiva, anestèsia, traumatologia i infermeria. També s'ha ofert formació per a personal veterinari. El porcí és un bon model per treballar en la investigació biomèdica, ja que són animals amb una estructura molt més semblant a la humana que els ratolins. Tot i això, afegeix que no sempre utilitzen animals. També fan cursos, afegeix, amb cadàvers humans. Parlem amb el Jorge Olsina, cap de servei de Cirurgia General i Aparell Digestiu de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova, responsable del grup de recerca Cirurgia Experimental de l'IRBLleida i director del CREBA.