Francesc Reguant, President de la Comissió d'Economia Agroalimentària del Col.legi d'Economistes de Catalunya i membre de la comissió Catalunya-Next Generation EU Amadeu Ros President de la Comunitat de Regants dels Canals d’Urgell Del Residu al Recurs Joan Ibars, ambientòleg especialista en gestió de residus
Benvinguts benvingudes al Som Terra Vivim en un moment de transició, una transició que s’ha fet més patent arran de la pandèmia. La Covid-19 ha generat una crisi sense precedents a tot el món que ha posat en evidència les debilitats i les contradiccions dels nostres sistemes econòmics i socials. Ens hem tornat més digitals i el món laboral ha canviat. Hem esdevingut més resilients, com a societat i com a éssers individuals. Hem redescobert els nostres entorns i ens après a estimar, més encara, la natura. Hem constatat la realitat del canvi climàtic, el despoblament d’algunes àrees rurals mentre que a les ciutats hem verificat que cal que siguin més sostenibles, més amables. Abans de la Covid-19 el món ja s’enfrontava al repte de desenvolupar un model econòmic capaç de cobrir una demanda cada cop més gran d’aliments, aigua, materials i energia per part d’una població creixent, i que al seu torn pogués contribuir a mitigar la crisi climàtica. Ara tenim com a repte assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible, l’Agenda 2030, el Pacte Verd (el Green Deal) de la UE, per a fer un món on s'hi visqui millor, o potser, un món on es pugui viure en un futur, i prou. Quin són els reptes? En parlem amb el Francesc Reguant, President de la Comissió d'Economia Agroalimentària del Col.legi d'Economistes de Catalunya i membre de la comissió Catalunya-Next Generation EU Posem la mirada en la Comunitat de Regants dels Canals d’Urgell que estan treballant per modernitzar el reg i recuperar ambientalment els 325 quilòmetres de camins que circulen al voltant dels Canals d’Urgell per convertir-los en una de les vies verdes més llargues d’Europa, a través del Next-generation, d’una banda i del PECT Agrobiofood de l’altra, que coordinat per la Diputació de Lleida, té com objectiu innovar en la producció d’aliments, lluitar contra el canvi climàtic i contra la manca de relleu generacional al territori. Parlarem amb l’Amadeu Ros que és el President de la Comunitat de Regants dels Canals d’Urgell. I a del Residu al Recurs fem activisme individual i col.lectiu amb el Joan Ibars, ambientòleg especialista en gestió de residus.
Com transformar l’agroalimentació i la bioeconomia catalanes? Segons el Francesc Reguant, President de la Comissió d'Economia Agroalimentària del Col.legi d'Economistes de Catalunya i membre de la comissió Catalunya-Next Generation EU, el sector agroalimentari té un paper clau en la lluita contra el canvi climàtic, ja que pot evitar moltes emissions de gasos contaminants i aportar solucions sostenibles. L’agroalimentació catalana és el primer sector manufacturer i tercer exportador de Catalunya. L’alimentació representa una quarta part de la nostra economia. És un sector anticíclic que ha aguantat immutable la greu crisi del 2008 i está aguantant la crisi actual. Segons Reguant, és el pilar més sòlid i estratègic de la nostra economia. D’aquest sector en positiu o en negatiu en depenen la nostra alimentació, bona part de la gestió i la qualitat de l’aigua, la qualitat dels nostres sòls, part de les energies renovables, l’equilibri territorial, la defensa dels nostres boscos, la defensa de la biodiversitat, el nostre paisatge.
Els Canals d’Urgell són una infraestructura hidràulica que constitueix la superfície més gran de Catalunya regada artificialment. Es tracta d’una xarxa de 325 quilòmetres de Canals, de 75.000 hectàrees de regadiu i abastiment de municipis, granges i indústries d’un territori de 90.000 hectàrees. Abasteix una població de 120.000 habitants repartits entre 5 comarques: el Pla d’Urgell, l’Urgell, la Noguera, Les Garrigues i el Segrià. Comunitat General de Regants del Canal d’Urgell, lidera l’operació Regadiu Ecosistèmic, dins el El PECT AgroBioFood. Un projecte pilot per a la creació d’una infraestructura ecològica vinculada a la modernització dels Canals d’Urgell que propiciï una optimització en el transport de l’aigua, la conservació de la biodiversitat, la preservació del paisatge i la generació de recorreguts i rutes d’interès per a la promoció del territori. D’altra banda, també està traçant un pla de modernització del canal amb energia fotovoltaica, la incorporació de la tecnologia 5G i l’aposta paral.lela de crear la via verda més llarga d’Europa, recuperant ambientalment els 325 quilòmetres de camins que circulen al voltant dels Canals d’Urgell. En parlem amb el President, l’Amadeu Ros.