Segons Green Peace, Espanya es troba ja en un procés de canvi climàtic. Els fenòmens atmosfèrics són cada vegada més freqüents i intensos i durant els pròxims anys es preveu que es multipliquin si no es posa fre a l’escalfament global. El canvi climàtic té un impacte, que anirà en augment, sobre la gran majoria dels sectors productius, com el turisme, l’agricultura i la producció d’aliments. A més a més, es notarà en el mercat immobiliari, la indústria, la generació d’electricitat o la mobilitat. Destacar-ne els efectes no per quedar-nos amb ells, ser catastrofistes i pensar que no s’hi pot fer res, sinó tot el contrari: per a dir una vegada més que sí que s’hi pot i aquí en tenim la solució. El canvi climàtic transformarà el règim d’incendis en els propers anys, i provocarà fenòmens més intensos i una desforestació major per la disminució de la capacitat de recuperació dels boscos mediterranis. Al nostre país s’han perdut ja més del 80 % de les glaceres pirenaiques i, per a 2050, podrien desaparèixer irreversiblement. Si continua augmentant la temperatura mitjana del planeta, l’any 2090 la península Ibèrica serà com el Sàhara, segons la revista Science. La latitud en la qual se situa el nostre país serà especialment copejada per l’escalfament global. Això significa que les ones de calor a l’estiu seran més implacables i duradores. Es preveu que les temperatures pugin fins a 6 ºC en 2100, cosa que provocarà un increment de les condicions d’aridesa, així com més esdeveniments extrems de precipitació. Superar el límit d’1,5 ºC oferiria un increment major de la calor extrema, de les pluges torrencials i de la probabilitat de sequeres. La tropicalització dels oceans comporta un índex d’evaporació més alt i, per tant, un augment de la nuvolositat, la qual cosa facilita la formació de fortes tempestes i altres fenòmens meteorològics. Els hiverns més humits i una mar més calenta augmentarà el risc d’inundacions súbites a la Mediterrània. Els fenòmens extrems relacionats amb el clima li costen a Espanya uns 1.000 milions a l’any desde 1980. La sequera és un dels nostres problemes prioritaris. Avui, mirem al futur amb preocupació i amb “ocupació”. Es per això que posarem de relleu diversos casos de bones pràctiques. Parlem amb la Mercè Rius, directora General de Transports i Mobilitat de la Generalitat sobre els sistemes de transport flexible i sostenible implementats amb el Last Mile que han permès un estalvi de CO2 del 173%. També parlarem amb el Josep Presseguer, CEO del Grup Cooperatiu Fruits de Ponent que ha reiterat davant del Pacte Mundial de Nacions Unides el compromís del Grup Cooperatiu amb les persones i el planeta. Segons Josep Presseguer no es poden produir aliments saludables de forma sostenible sense un sòl fèrtil, sense una bona gestió dels recursos hídrics, sense biodiversitat, sense accés a un comerç just, sense un treball digne per als treballadors. Del Residu al Recurs. Gestió dels residus municipals per a que passin de ser d’un problema a una solució. Casos d’èxit i consells per no generar residus a casa amb el Joan Ibars, ambientòleg expert en gestió de residus.

Els sistemes de transport flexible i sostenible implementats amb el Last Mile permeten un estalvi de CO2 del 173% Els serveis implementats a la regió de l’Alt Pirineu i Aran (APIA) es concreten amb transport a la demanda, diferents serveis de bus per accedir al PN d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, l’inici de la ruta cicloturística Lleida - La Pobla de Segur que fomenta la intermodalitat bici-tren i la possibilitat de combinar el transport en bicicleta i el bus L’objectiu principal del Last Mile, centrat en la mobilitat sostenible, és aconseguir solucions innovadores i flexibles que permetin als visitants de zones rurals turístiques fer el darrer tram del recorregut de manera sostenible. Com ara la introducció de transport flexible al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. L’ampliació de serveis de transport a la demanda. La Implementació del sistema Bicibus “bicicletes en autobusos” i una ruta cicloturista Lleida - La Pobla de Segur (tren-bicicleta). L’ampliació dels serveis d'autobús per accedir des de diferents punts al Parc Nacional d'Aigüestortes o d’un servei d'autobús la Pobla de Segur - Telefèric de Cabdella. Parlem amb la Mercè Rius, directora General de Transports i Mobilitat de la Generalitat

GRUP COOPERATIU FRUTS DE PONENT SCCL integra la sostenibilitat al si de la gestió empresarial diària, així com en les relacions amb els seus grups d’interès. Una sostenibilitat entesa de forma transversal (en tots els estrats de la companya) i que abraça els plans econòmic, ambiental i social. En resum, a Fruits de Ponent vetllen per un creixement econòmic i ètic a partir d’un mínim impacte ambiental i respectant la comunitat. Aquest camí ens ha dut a incorporar els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) en el dia a dia del Grup Cooperatiu. Fruits de Ponent va ser escollit pel Pacte Mundial de les Nacions Unides per representar el sector espanyol de la fruita, centrada en els Principis Rectors sobre Empreses i Drets Humans de l'ONU. Segons Josep Presseguer, el CEO de Fruits de Ponent, el sector agroalimentari te una missió actual basada en produir de forma sostenible aliments saludables i contribuir al benestar de la societat. L'ADN cooperativista també es manifesta en estar centrats en les persones i en els seus drets a través de la posada en pràctica del marc de Nacions Unides que desenvolupa el trinomi protegir, respectar, reparar". Per Josep Presseguer els reptes de companyies com Fruits de Ponent es troben irremeiablement units al respecte envers el planeta ja que "no es poden produir aliments saludables de forma sostenible sense un sòl fèrtil, sense una bona gestió dels recursos hídrics, sense biodiversitat, sense accés a un comerç just, sense un treball digne per als nostres treballadors.Fruits de Ponent incorpora "els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l'Agenda 2030 de Nacions Unides a tots els racons de l’organització.

Del Residu al Recurs. Gestió dels residus municipals per a que passin de ser d’un problema a una solució. Casos d’èxit i consells per no generar residus a casa amb el Joan Ibars, ambientòleg expert en gestió de residus.