Segons el Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya, l’escalfament del sistema climàtic és inequívoc, i la influència humana ha estat la causa dominant d’aquest escalfament des de mitjan segle xx. Per primera vegada a la història, l’any 2015 la temperatura mitjana global del planeta va arribar a superar en 1 °C la temperatura de l’era preindustrial. S’han observat, també, altres canvis associats amb aquest escalfament com l’increment de la concentració de GEH a l’atmosfera: com ara la disminució de la quantitat de neu i de gel, l’escalfament i l’acidificació dels oceans i l’augment del nivell del mar. Des del 1950 també s’ha constatat un augment dels fenòmens meteorològics i climàtics extrems. A hores d’ara hem emès més de dos terços de tot el carboni que podem emetre si volem limitar l’augment de la temperatura global per sota dels 2 °C respecte de la temperatura mitjana del planeta en l’època preindustrial. Aquestes són les observacions i les fites que van servir de base per a les negociacions internacionals mantingudes a París, en el context de la COP21, per a acordar un nou pacte global per a mitigar el canvi climàtic i adaptar-s’hi. El 2015 es va assolir una fita sense precedents, la Cimera del Clima de Paris Es marcaven els passos a seguir perquè el planeta no depassés els 2 graus d'augment global de la temperatura. Però, prop 6 anys després, la majoria de compromisos ni s'han complert ni van de camí de fer-ho. Avui parlem sobre l’emergència climàtica amb el meteoròleg Alfred Rodríguez Picó. Ho farem també amb el Ramon Sans, autor de “El col·lapse és evitable” i “El Canvi Climàtic, la Gran Fal.làcia” on critica les decisions climàtiques de la COP21 de París perquè per Ramon Sans la realitat és molt més crua que la que es preveia als Acods i, finalment, fem activisme individual i col.lectu amb l’ambientòleg expert en gestió de residus Joan Ibars a “Del residu al recurs”. Som-hi!

Les emissions globals de GEH han augmentat durant més de cent cinquanta anys, particularment des del decenni del 1950 i amb una gran acceleració des de principi del 2000. L’any 2015, les emissions de CO2 provinents de la crema de combustibles fòssils eren quasi un 60 % més elevades que el 1990, fet que constitueix un creixement sense precedents que coincidei amb un període intens de diplomàcia internacional per a mitigar el canvi climàtic. Això ha comportat que els balanços de carboni per a estabilitzar el clima a nivells d’escalfament global baixos que semblaven raonables i possibles durant el decenni del 1990, quan es van discutir per primera vegada, hagin esdevingut reptes que semblen excepcionals o quasi impossibles d’assolir. Aquest gran repte existeix, fins i tot, si acceptem riscos alts i confiem en tecnologies que encara no existeixen o per a les quals encara no s’ha demostrat l’efectivitat i la viabilitat econòmica. Tanmateix, la convergència de tendències més positives en aquests últims anys i la creació d’un marc polític molt adequat per a controlar les emissions globals obre una oportunitat única, però molt curta, per a decidir embarcar-nos en una de les transformacions del sistema energètic i socioeconòmic més importants de la història i sense precedents en el passat. Avui, al Som Terra 90 dies per canviar el món, volem parlar sobre emergència climàtica amb l meteoròleg Alfred Rodríguez Picó, també director de TAIKO Meteorologia i presentador i conductor del Nou temps del Picó a Betebé i la Xarxa on divulga sobre medi ambient, sostenibilitat i els objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030.

Segons el Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya, els compromisos nacionals de mitigació sotmesos al Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic per al període 2020-2030 no són suficients per a assolir els objectius del nou Acord de París. Això implica que totes les nacions hauran de revisar els compromisos i fer-los més ambiciosos per a cobrir la distància que existeix entre el que es requereix i el que les nacions han ofert. Tot i que la transformació cap a un món descarbonitzat es veu com una transformació majorment tecnològica, serà impossible aconseguir els nivells de mitigació necessaris sense una transformació del sistema social d’una magnitud similar. Això inclou la manera com treballem, com ens desplaçament i el que mengem, entre altres exemples. Tots els esforços de mitigació han de ser coherents amb els principis del desenvolupament sostenible. Més dels cent noranta països que van aprovar l’Acord de París el mes de desembre del 2015 també van aprovar l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible tot just tres mesos abans (amb els disset objectius de sostenibilitat globals). Cal recordar que l’any 2030 finalitza el primer període de mitigació de l’Acord de París. Això inclou les provisions necessàries per a adaptar-se al canvi climàtic que ja ha ocorregut i que, inevitablement, ocorrerà. Ramon Sans Rovira és un enginyer industrial, ara jubilat que s’ha dedicat a investigar i a publicar sobre la viabilitat tècnica i econòmica de les energies renovables i la seva capacitat de convertir-se en veritables alternatives al model energètic actual basat en cremar combustibles fòssils. És autor dels llibres El col·lapse és evitable i El Canvi Climàtic, la Gran Fal.làcia on critica les decisions climàtiques de la COP21 de París. Per Ramon Sans la realitat és molt més crua que la que preveien els Acords de París i que els minimitzaven intencionadament.

Del Residu al Recurs. Gestió dels residus municipals per a que passin de ser d’un problema a una solució. Casos d’èxit i consells per no generar residus a casa amb el Joan Ibars, ambientòleg expert en gestió de residus.