JUAN MARTÍNEZ DE ARAGÓN Micòleg del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya ANNA TODA Directora de la FAC JOAN CARLES MASSOT President de JARC JOAN IBARS Ambientòleg “Del Residu al recurs”
Avui parlarem de primer sector des de diversos punts de vista. Parlarem de boscos i bolets amb el Juan Martínez de Aragon, investigador i micòleg del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, Juan Martínez de Aragón. Us explicarem curiositats sobre l’ou amb l’Anna Toda, Directora de la FAC. El passat 8 d’octubre es va celebrar el Dia Mundial de l’Ou. També ho farem amb el Joan Carles Massot, President de JARC sobre la nova regulació de l'ordenació ramadera que limita les grans explotacions per fomentar l'equilibri entre sostenibilitat econòmica i ambiental i finalment, farem activisme individual i col.lectiu amb el Joan Ibars, ambientòleg expert en gestió de residus.
L’ou està present a l’alimentació dels humans des del Paleolític, quan les societats de caçadors-recol·lectors els consumien durant les èpoques de cria. En les civilitzacions antigues, on ja existien les aus domèstiques però encara no s’havia arribat a l’avicultura moderna, els ous es reservaven sovint per als malalts i les persones més vulnerables, pel seu alt valor nutricional. El fet és que l’ou és un autèntic tresor alimentari, ja que aporta un alt nivell de proteïnes d’alt valor biològic i de fácil digestibilitat, un gran nombre de vitamines i minerals i el rovell conté greixos saludables i és una font d’antioxidants. Tot i ser possiblement el “superaliment” més antic en la nostra dieta, hi ha moltes coses sobre els ous que la majoria de nosaltres no coneixem. Des de la Federació Avícola Catalana us les expliquem amb motiu del Dia Mundial de l’Ou, creat per a difondre les propietats d’aquest aliment i la seva importància en la nutrició humana, i que se celebra cada any el segon divendres d’octubre. L’Anna Toda, Directora de la FAC.
La proposta de decret d’ordenació de les explotacions ramaderes suposa un gran salt per contribuir a mitigar la crisi climàtica, així com per a la millora de la bioseguretat de les granges. L’objectiu final és caminar cap a aquests sistemes productius més sostenibles, acompanyar al sector en aquesta transició cap a un model més professionalitzat i tecnificat, i que, faciliti la cohesió territorial i eviti el despoblament. El nou decret d’ordenació ramadera limitarà el nombre d’animals de cada espècie que poden arribar a tenir les explotacions i no es podran ampliar en cap cas els caps de bestiar d’aquelles granges que no compleixin les distàncies reglamentaries entre si per minimitzar els riscos sanitaris. Els creixements del porcí ja estan regulats a nivell estatal i en aquelles zones sensibles de contaminació el nombre de caps van quedar limitats quatre anys des del passat mes de juliol. En el cas del boví, la proposta de limitació és de màxim 600 vaques per a les noves explotacions i no per a les existents, i estarà vinculada en el cas de les vaques de llet a un pla de suport del sector làctic per millorar la situació actual de la comercialització, millorar l’eficiència dels processos productius, així com ajuts a la competitivitat i diversificació. Joan Carles Massot és el president de JARC.
Catalunya gaudeix d'una coneguda tradició boletaire. En arribar les pluges de la tardor, un gran nombre de persones es desplacen als boscos amb l'afany de passar una estona d'esbarjo i omplir de bolets els cistells. Però cal vigilar: algunes espècies són tòxiques i molt perilloses. El desconeixement i la confusió amb espècies comestibles d'aspecte semblant fan que es produeixin intoxicacions, algunes fins i tot mortals. El criteri bàsic per evitar-les és consumir únicament aquells bolets que se saben identificar sense cap mena de dubte. L'investigador i micòleg del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, Juan Martínez de Aragón, en parla de les espècies de fongs més comunes de trobar en aquesta època de l’any. L’expert demana no agafar del boasc ni exemplars molt petits ni bolets que no coneixem, per evitar intoxicacions. També posa l’accent en deixar l’entorn net i tal com l’hem trobat i diu que ha de semblar que no hi hem passat.