L'any 2017 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei del canvi climàtic, per tal d'assolir la reducció de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, fer front a la vulnerabilitat derivada dels impactes del canvi climàtic i afavorir la transició vers una economia neutra en emissions de CO2, competitiva, innovadora i eficient en l'ús dels recursos. La Llei 16/2017, de l'1 d'agost, va recollir els criteris del Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya. En concret, va establir com a objectius reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle (GEH) en un 40% l'any 2030, en un 65% el 2040 i en un 100% el 2050 i, entre les seves finalitats específiques, va incloure la de contribuir a la transició cap a una societat on el consum de combustibles fòssils tendeixi a ser nul, amb un sistema energètic descentralitzat i amb energies cent per cent renovables, fonamentalment de proximitat, amb l'objectiu d'aconseguir un model econòmic i energètic no dependent dels combustibles fòssils ni nuclears l'any 2050. El marc descrit als punts anteriors va ser completat el passat 14 de maig de 2019 amb l'aprovació per part del Govern de la Declaració d'emergència climàtica. En aquest marc global normatiu de la Generalitat de Catalunya s'elabora el Decret Llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables. Avui parlarem del nou decret amb el Santi Martínez, gerent de KM0 Energy i del Residu al Recurs ho farem amb l’ambientòleg, expert en gestió de residus Joan Ibars, sobre la falta de matèries primeres. Som-hi!

El govern ha anunciat un nou decret per regular els projectes d'energies renovables. Pretén "minimitzar l'impacte social" dels projectes oferint un paper més actiu de la ciutadania en tot el procés. En l'últim any i mig, s'han presentat a Catalunya prop de 600 projectes d'energies renovables. L'allau de projectes ha aixecat les protestes del món local i els grups ecologistes. Els promotors, però, tampoc estan del tot contents, perquè han vist com en el primer tràmit -la ponència que estudia la viabilitat dels projectes- es tombaven una cinquena part dels projectes. De fet, només 9 han arribat a informació pública, el primer pas per la seva aprovació. A més, els promotors hauran de buscar d'entrada la complicitat del territori afectat. D'acord amb el decret que vol impulsar el Govern, quan presentin un projecte per a la construcció d'un parc solar o eòlic, hauran d'acreditar que compten amb el suport inicial dels propietaris -d'almenys- el 50% dels terrenys on s'ubicarà la instal·lació. Es pretén així propiciar una negociació prèvia entre promotors i propietaris. La recerca del suport local no acaba aquí. Els promotors també hauran d'obrir la seva oferta a la participació pública. Donant a conèixer el projecte en dos mitjans de comunicació de la zona i organitzant reunions informatives amb veïns, cooperatives i ajuntaments, que tindran la porta oberta per participar d'almenys un 20% del projecte a través de la propietat o del seu finançament. El promotor, però, podrà tirar endavant el projecte encara que no aconsegueixi aquesta participació, demostrant, això sí, que ha intentat trobar suport local. El Consell Executiu ha aprovat la modificació del Decret llei de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables. L’objectiu és posar les bases d’un model energètic propi distribuït, democràtic i participat i amb cohesió territorial. El nou text incorpora diferents mesures per minimitzar-ne l’impacte social i territorial i també per facilitar la pràctica de l’autoconsum. Volem saber la lletra petita del Decret. Parlem amb el Santi Matínez, Gerent de K0 Energy.

Del Residu al Recurs. Gestió dels residus municipals per a que passin de ser d’un problema a una solució. Casos d’èxit i consells per no generar residus a casa amb el Joan Ibars, ambientòleg expert en gestió de residus.