La Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell demanaran la Declaració de Zona Catastròfica a la Generalitat. Així s'ha acordat en una junta celebrada aquest dimecres a la Casa de Canal de Mollerussa i es preveu donar el vistiplau en un ple de la comunitat el pròxim dia 20 d'abril. La situació de sequera és "absolutament excepcional i persistent" i per això, si no plou, s'haurà de tancar l'aigua del canal a finals de maig. En parlarem amb el president del regants dels Canals d’Urgell, l’Amadeu Ros. El Govern de la Generalitat ha autoritzat al Departament d'Acció Climàtica concedir una subvenció directa al consorci del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida de 900.000 euros entre el 2023 i el 2025, per a la creació i posada en marxa de dos centres d'innovació digital en matèria agroalimentària, forestal i bioeconomia circular: el Centre d'Innovació Digital Agroalimentari i Forestal de Catalunya (CIDAF CAT) i del Centre de Serveis per al Desenvolupament Efectiu de la Bioeconomia Circular (BIOHUB CAT). L'objectiu és que des del territori lleidatà es lideri l'impuls d'aquest pol d'infraestructures i serveis al voltant del desenvolupament de la bioecoenomia a Catalunya, perquè Lleida concentra el 50% de la producció agrícola i ramadera del país i el 55% del total de VAB (valor afegit brut) industrial de la demarcació correspon al subsector de la indústria alimentària. Dels 15 milions de tones de residus orgànics que genera cada any Catalunya, la meitat provenen de Lleida, concretament de l'agricultura, la ramaderia, la indústria agroalimentària i els boscos. Valoritzar aquest material per produir biomaterials, bioproductes o bioenergia pot generar 10 vegades més llocs de treball que aplicar-ho directament al camp o cremar-ho. En parlem amb el Jaume Sió, cap del gabinet tècnic del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural I finalment, nou tip del pòdcast del Residu al Recurs, 50 maneres de salvar el planeta amb el Joan Ibars, ambientòleg expert en gestió de residus. Al programa d'avui parlem de com fer un bon ús de les bosses, en el vintè tip per salvar el planeta. Som-hi!
La Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell demanaran la Declaració de Zona Catastròfica a la Generalitat. Així s'ha acordat en una junta celebrada aquest dimecres a la Casa de Canal de Mollerussa i es preveu donar el vistiplau en un ple de la comunitat el pròxim dia 20 d'abril. La situació de sequera és "absolutament excepcional i persistent" i per això, si no plou, s'haurà de tancar l'aigua del canal a finals de maig. El president dels regants, Amadeu Ros, ha demanat que no es planti cereal d'estiu perquè "no tenim aigua" per garantir-ne el seu creixement. Les reserves del sistema Oliana-Rialb es troben a 42 hectòmetres cúbics d'aigua i les aportacions són les més baixes dels darrers 70 anys. Amadeu Ros, president dels Canals d’Urgells
Lleida tindrà la seu de dos centres d'innovació digital en matèria agroalimentària, forestal i bioeconomia circular El Govern ha autoritzat al Departament d'Acció Climàtica concedir una subvenció directa al consorci del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida de 900.000 euros entre el 2023 i el 2025, per a la creació i posada en marxa del Centre d'Innovació Digital Agroalimentari i Forestal de Catalunya (CIDAF CAT) i del Centre de Serveis per al Desenvolupament Efectiu de la Bioeconomia Circular (BIOHUB CAT). La Paeria, la Diputació de Lleida i el Govern impulsen a través d'un conveni aquests dos centres amb l'objectiu de donar respostes efectives als reptes de sector agroalimentari per ajudar, entre d'altres, a superar alguns dels obstacles vinculats a la digitalització del sector i a fer-lo més sostenible, eficient i productiu. La Generalitat va aprovar l'estratègia de la bioeconomia de Catalunya 2030, que inclou com una de les seves línies prioritàries el desenvolupament del Hub de la Bioeconomia de Catalunya, el BioHub Cat amb la voluntat d'esdevenir aquest pol català de biotecnologies i bioproductes. L'objectiu és que des del territori lleidatà es lideri l'impuls d'aquest pol d'infraestructures i serveis al voltant del desenvolupament de la bioecoenomia a Catalunya, perquè Lleida concentra el 50% de la producció agrícola i ramadera del país i el 55% del total de VAB (valor afegit brut) industrial de la demarcació correspon al subsector de la indústria alimentària. A més, en clau energètica, s'estima que un 1,47% del total de superfície òptima del sòl no urbanitzable de la demarcació podria generar 17.329 GWh d'energia anual provinents d'una potència solar instal·lada de 11.395 MW. D'altra banda, en quant a recursos, a Lleida hi ha la major concentració de superfície de boscos de titularitat pública de Catalunya amb un total de 292.676 hectàrees. També hi ha una concentració de més del 60% dels recursos biològics renovables disponibles al país. Dins del BiohubCat hi ha 13 línies d'actuació, dues de les quals s'ubicaran a Alcarràs (Segrià), el municipi amb major volum de porcí d'Europa. Aquí s'hi preveu ubicar el primer biopolígon de Catalunya i una planta preindustrial d'accés obert per a validació de biotecnologies i bioproductes. Al Parc Agrobiotech s'hi ubicarà l'oficina tècnica per desenvolupar projectes. Miquel Serra, de la Junta Rectora d'Alcarràs Bioproductors, ha celebrat l'aprovació d'aquest acord de Govern perquè ells, explica, ja fa temps que fan economia circular a través de les dejeccions ramaderes i les transformen en compost que s'utilitza al camp i als cultius. A més, tenen també en projecte una planta de biogàs que servirà per generar llum que, per una banda, es bolcarà a la xarxa per vendre-la i, per l'altra, donarà servei a les granges. Aquest producte, explica Serra, passarà per un procés que deixarà a més aigua desnitrificada entre el 80% i el 90% que es podrà aprofitar per regar. Model econòmic circular i sostenible Dels 15 milions de tones de residus orgànics que genera cada any Catalunya, la meitat provenen de Lleida, concretament de l'agricultura, la ramaderia, la indústria agroalimentària i els boscos. Valoritzar aquest material per produir biomaterials, bioproductes o bioenergia pot generar 10 vegades més llocs de treball que aplicar-ho directament al camp o cremar-ho. Aquesta valorització es produeix a la bioindústria. Un dels màxims exponents d'aquesta indústria són les biorefineries, que responen a la necessitat de substituir les matèries d'origen fòssil per bioenergia, com per exemple, en el cas del biogàs. L'objectiu d'aquests dos centres és doncs acostar el coneixement i la innovació al teixit productiu que genera aquests recursos excedentaris i afavorir el desenvolupament industrial al seu voltant. Tot això a través de la modernització, digitalització i sostenibilitat de les cadenes de valor agroalimentàries i l'impuls de la bioeconomia, entesa com a model econòmic circular i sostenible basat en l'ús de recursos biològics renovables i locals per produir béns i serveis en tots els sectors econòmics. Jaume Sió, cap del gabinet tècnic del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural