Gatgarotus amb Pili Garcia i Anna Canyi del 14/7/2025

Una forma, un símbol, una emoció. I a vosaltres... us parlen els cors? Els veieu sovint, en qualsevol planta, objecte, núvol…? O potser com a part de la geometria sagrada que regala la vida? La nostra convidada, l’Esther Bohils, diu que els cors li són inherents des del dia que va néixer. Està convençuda que són ells els qui la busquen, i ja us podem ben dir que la troben. Mentrestant, ella dibuixa. L’Esther és educadora social, però tothom la coneix com La noia dels cors. I de cor, a ella, no n’hi falta, no. La seva filosofia és clara: les coses fetes amb amor i amb cor fan que tot sigui millor i ens fan brillar. Perquè, tal com la bellesa és als ulls de qui sap mirar, els cors també hi són per a qui els sap copsar i intuir, com fa la nostra "Noia dels cors". La trobareu a Instagram, on guarda en format fotogràfic tots els cors que ha anat trobant. Així ens els regala… i, tanmateix, els gaudeix ella, fins que el proper cor arribi als seus ulls. Avui, al Gatgarotus, ens acompanya Esther Bohils, La noia dels cors. I, com a benvinguda, li regalem un pensament de l’escriptor Mario Benedetti. Potser ella el reescriuria, substituint l’abraçada per un coret: «Que bé ens vindria una abraçada que ens acomodi una mica. Que ens faci veure que no estem tan sols. Ni tan bojos. Ni tan trencats.» — Mario Benedetti

Gatgarotus amb Pili Garcia i Anna Canyi del 14/7/2025

Cau la nit i un mantell d’estels habiten en el poble de la lluna. La lluna, moment en què covem somnis i tempestes on el silenci s’escampa i ens trobem a soles si és que ens ho permetem Perquè la ciclicitat, la lluna, l’ancestralitat hi és i ens pren de la mà en siguem conscients o no. Per això tenir novament amb nosaltres a la Judith Colilles de Llum de lluna és un goig i com podeu copsar té un nom amb molta intenció. De fet, a Llum de lluna i a la caseta dels xiprers, la consciència i la intenció sempre hi són presents. La Judith és acompanyant en processos de creixement de dona i de transformació personal. En línia i presencial a Solsona a la Caseta dels xiprers i escolteu bé i us avanço que no és collita pròpia. És extret del blog: (el rondaller.cat) ‘El simbolisme del xiprer té a veure amb la immortalitat i la resurrecció. I Plini, l’escriptor i naturalista italià del segle I, va comentar que el xiprer estava consagrat a Dite, déu d’ultratomba protector dels tresors amagats i de les entranyes de la terra, raó per què es col·locava davant les cases en senyal de dol. ‘ Productes medicinals i cosmètics, Els 7 portals de l’úter, el DIARI DE LLUNA!, i ara el taller ‘Habitant l'Adulta’ Perquè la Judith de Llum de lluna té molt clar que: Tenim la responsabilitat d'ocupar el nostre lloc i fer-nos càrrec de tot el poder latent que hi ha en nosaltres. Avui, al Gatgarotus, acollim i conversem amb Judith Colilles, de Llum de lluna

Gatgarotus amb Pili Garcia i Anna Canyi del 14/7/2025

Deia Charles Bukowski: “No t’abandonis. Queda’t amb una petita guspira. No la donis mai a ningú. Mentre la tinguis, podràs tornar a encendre el foc.” I avui ens abelleix dedicar aquestes paraules a la nostra convidada, perquè creiem que li escauen plenament. Ella manté viva aquesta petita guspira que la fa créixer sense perdre el camí. El camí que ella mateixa tria, en cada moment, sentint-lo com a propi. Avui conversem amb Inma Torres, de Inma Torres Studio | Làmpades de disseny en crochet, és a dir, fetes amb ganxet i des de la sostenibilitat. Potser us sona el nom Lastrap Crochet. És l’origen, els inicis de la Inma en el món del ganxet, quan ensenyava a crear amb aquesta tècnica ancestral. Però la guspira és moviment. I la Inma ha sabut fer camí cap a una nova mirada: cap a la sostenibilitat i cap a l’especialització. Les làmpades. Sí, làmpades fetes en present, amb presència. Amb una tradició artesanal que respecta i vetlla perquè el passat no s’esvaeixi entre l’anar i venir del fil que es teixeix. Un vaivé de dits creadors que ens regalen una llum especial, càlida i acollidora. Benvinguda, Inma Torres Studio. I benvinguts tots vosaltres al Gatgarotus

Gatgarotus amb Pili Garcia i Anna Canyi del 14/7/2025

Avui estem arriades i engrescades, perquè ens acompanya l’Agnesa Novitchi, de Niji Barcelona. I a què respon aquesta alegria? Doncs que va ser pels volts del 22 de juny de 2018 quan vam conversar per primera vegada amb l’Agnesa al Gatgarotus. Aleshores, tot just iniciava el seu camí amb una petita emprenedoria. El seu producte artesanal? Els mochis artesanals. Ara, segurament gairebé tothom sap què és un mochi, però en aquell moment encara era un petit tresor japonès força desconegut. L’Agnesa ens va explicar que el daifuku mochi és una mena de postres japoneses elaborades amb una massa anomenada demochi gome, és a dir, un tipus d’arròs glutinós japonès que es treballa fins aconseguir una textura suau i elàstica, es modela amb la forma desitjada i s’omple amb una mousse de diferents gustos. Des d’aleshores fins avui, l’Agnesa i Niji Barcelona han evolucionat moltíssim, i ens fa una il·lusió immensa retrobar-nos en aquest capítol 20 per veure com ha crescut la guspira d’aquell projecte tan especial. Podeu descobrir més a niji.es Benvinguda de nou, Agnesa. Comencem!

Gatgarotus amb Pili Garcia i Anna Canyi del 14/7/2025

Si aneu a La Granadella, hi trobareu un ésser amb un fonament vital molt clar: Ni trampa ni cartró. Natural, natural, natural. La Pili diu que és una punkie xic, i la Gemma, d’Art de màgia, diu que sí, que s’hi identifica plenament. D’autovisió de cuc a permís per ser papallona. D’au fènix que alça la vista cap a horitzons de llibertat, pròpia i col·lectiva. Aquesta és la força de la Gemma, i ens omple el cor a les Gatgarotes. De professió inicial: bibliotecària. Però en el camí de la vida... ha renascut com a il·lustradora: Gemma Pes, d’Art de màgia. Un procés gairebé màgic, de sanació a través del dibuix i de l’aquarel·la. Així, no és estrany que triés aquest nom tan encertat: Art de màgia. Perquè precisament de la necessitat d’expressar-se neix la seva obra... O potser, sorgeix el que ja dormia dins seu. Durant molts anys, es va sentir —o la van fer sentir— com un cuc, com algú que no servia per a res. Fins que un dia, entre joguines infantils, va descobrir les aquarel·les del seu fill... i va començar a experimentar. En va sentir la crida. I així va començar tot: Amb papallones. Papallones i més papallones. La seva guia és el cor i allò que li brota de les entranyes. I això, no ha canviat. Per aquest motiu, no accepta encàrrecs. Perquè la llibertat i la transparència són els dos noms de Gemma Pes. Ara treballa amb aquarel·la i pastel, i la mou especialment la injustícia. Les seves creacions esdevenen denúncia, crit, força.

Gatgarotus amb Pili Garcia i Anna Canyi del 14/7/2025

Tenen ànima, els materials? El cap i les mans coneixen una dansa subtil que creiem desconèixer… però que habita en el nostre subconscient? Aquest ball creatiu si li donem un xic de peixet, ¿emana en total llibertat? La creativitat brolla, sense més ni més. Però les nostres pors i els límits mentals intenten mantenir-la engabiada? Quants sentits tenim, realment? El cos… ¿és sensorial i intuïtiu, més enllà del que pensem? Quina ristra de preguntes, oi? Però estic convençuda que, avui, escoltant la conversa al Gatgarotus amb la Sandra Quílez, d’Nquart, moltes d’aquestes qüestions es desvetllaran. La Sandra és Mestra Artesana del Cuir, Conservadora i Restauradora. Guardonada amb el Premi Restaura 2020, va dir una frase que defineix profundament la seva mirada: "Em considero una curadora dels objectes de cuir, una guardiana de la història." Des d’Nquart, la Sandra recupera i restaura peces de pell per a espais expositius i museus. Un exemple impressionant? El mobiliari de pell del Palau Güell de Barcelona. I sí, n’estic segura: la Sandra creu que el cuir té ànima. Per això, abans de crear res, l’acarona, s’hi connecta… es deixa impregnar per la seva essència. És dins d’aquesta dansa sensorial i vital que neixen els seus objectes: fascinants, útils, enginyosos, pràctics… i sempre fets amb cor. Els podeu trobar a Nquart, al Museu de la Pell d’Igualada, o, millor encara, podeu anar a veure-la i fer un taller per crear la vostra pròpia peça de cuir.

Gatgarotus amb Pili Garcia i Anna Canyi del 14/7/2025

Totes portem dins l’arquetip d’una deessa o d’una bruixa, i la Núria Vela ho sap copsar com poques. Terra i cel, bruixes i deesses. Les bruixes ens arrelen. Les deesses ens envolen. Quina bellesa hi ha en aquest equilibri! A la Núria, la inspiració li ve de lluny. És la força que la porta a crear Eines per a bruixes: objectes per a altars, rituals, espiritualitat, encens… I, és clar, les seves ja reconegudes bruixetes de ceràmica, cadascuna amb una personalitat única. Cap no és idèntica a l’altra. Totes són fetes a mà, amb la connexió i la inspiració del moment. Tot va començar amb un encàrrec, casual… o potser causal: unes làmpades. Amb elles, un clic vital i professional. Una transformació en estat pur. La Núria va escoltar el sentir de les seves alumnes. Va observar la relació que establien amb el fang, la creativitat i l’experiència vivencial. Va percebre el poder de la transformació i la transmutació a través de la ceràmica. I ho va dir ben clar: "És pura alquímia". D’aquí neix el seu nou projecte: Acadèmia Ceràmica Mística. Perquè el que havia construït fins ara ja no era suficient. Ara calia anar més enllà. Una acadèmia semi virtual i semipresencial, per arribar a tothom: a qui pot venir en persona… i a qui només pot connectar des de casa. Collbató, amb el seu entorn màgic, és l’escenari ideal. La tècnica, el despertar artístic, el poder creador que empodera. Tot això és Acadèmia Ceràmica Mística

Gatgarotus amb Pili Garcia i Anna Canyi del 14/7/2025

Avui, al Gatgarotus, acollim un pom de flors fresques i rialleres. Esteu pensant que la nostra convidada és florista, oi? Res més lluny de la realitat. Tot i això, les flors formen part del seu dia a dia... I també poden formar part del teu, si li obres les portes de casa teva. Us hem de confessar que al Gatgarotus ens ho hem passat molt i molt bé amb la Mònica Prats! I ja us avancem una cosa: la Pili i jo, que som una mica un caos entròpic, necessitem una Mònica Prats a la nostra vida. Per què? Perquè ens porta ordre, sensibilitat, sostenibilitat i estalvi, i tot plegat amb resultats espectaculars. Vols renovar casa teva? Vols organitzar una festa? Vols posar ordre i no saps per on començar? Aquí tens la Mònica, que amb poc i en un no-res, transforma l’espai en alguna cosa preciosa i funcional. I el més divertit? Com ha arribat fins aquí. Una trajectòria curiosa, inspiradora i plena de sentit. Ja és hora de conèixer-la i fruir-la, perquè les seves arrels i la seva història engresquen de veritat. I encara us diré més: visitar la seva web i descobrir les “11 coses sobre ella” és fantàstic. I si teniu adolescents a casa... encara més! Perquè veure com treballa, com pensa, els tallers que ofereix i la seva manera de fer, és una d’aquelles descobertes que valen la pena. Però com que la vida es camina posant un peu davant de l’altre… Ara és el moment de Mònica Prats al Gatgarotus. Passeu, passeu.

Gatgarotus amb Pili Garcia i Anna Canyi del 14/7/2025

Avui, al Gatgarotus, conversem amb l’Esther Giribert, d’AvantVa Cooperativa, des del Poal, a Lleida. Escoltant l’Esther Giribert, podem copsar mínimament el recorregut ple de pedres, pedretes i pedrotes que han de fer els petits artesans amb ganes de fer les coses ben fetes. Quants i quantes s’hauran fet enrere, en sentir que els queia a sobre una galleda d’aigua freda. Però aquest no és el cas d’AvantVa. Tot el contrari. És la força de la persistència, la il·lusió, i la convicció de voler i estar arrelades a allò que desitjaven —i de fer-ho com ho volien fer. Ara ens ha arribat a nosaltres l’hora de sostenir-les i fer créixer aquest projecte. AvantVa Cooperativa elabora cosmètica natural i conscient, i acaba de rebre el Premi Nacional d'Artesania de Catalunya 2024. A mi la paraula “ambició” no m’agrada gaire, perquè no lliga amb elles, amb la seva manera de fer. Així que millor ho diem com Eduardo Galeano: “Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, pot canviar el món.” AvantVa és en un lloc petit, el Poal, amb només 600 habitants, i les seves marques poden ser petites… però elles són tribu, són cooperativa

Gatgarotus amb Pili Garcia i Anna Canyi del 14/7/2025

Mirar-nos. Escoltar-nos. Observar-nos. Ho fem? Ens fa por? O potser ho fem des de fora, perquè el moment ens ho marca, perquè és tendència? Avui parlarem d’esoterisme i espiritualitat? Potser sí. O potser acabem parlant de l’NBA... Ah, no! Que avui toca parlar dels NBJ: els Nusa Bullet Journals. Per fer-ho, ens n’anem a l’Empordà i conversem amb l’Ainània. Jo diria que és un cul inquiet amb molta calma. I... són incompatibles aquestes dues coses? En absolut. Parlarem de Bullet Journals, que és la manera cool —diguem-ho així— de parlar d’escriptura terapèutica, de mirar-se endins, d’estirar el fil. Els Nusa Bullet Journals són eines que ens ajuden a mirar allò que habitualment no mirem. Allò que l’inconscient ens xiuxiueja perquè no ho passem per alt. Els NBJ contenen idees, propostes i estructures per navegar aquest procés introspectiu. Una pràctica per anar traient capes i caminar més lleugeres.

Gatgarotus amb Pili Garcia i Anna Canyi del 14/7/2025

Gatgarotus amb Pili Garcia i Anna Canyi del 14/7/2025

Avui, al Gatgarotus, treballarem amb material sensible. I ho farem tant físicament com metafòricament. Ens apropem a les arts del vidre, però també a les persones artesanes que es dediquen a aquest ofici amb passió i precisió. Avui, més concretament, volem posar la mirada en els artesans del vidre de València, que recentment s’han trobat amb els tallers malmesos i materials perduts. Sense entrar en altres detalls, ens volem centrar en el fet que, quan una comunitat pateix, hi ha moltes maneres de posar un gra de sorra. I nosaltres avui ho fem conversant amb Núria Torrente, presidenta de l’Associació Catalana de les Arts del Vidre. Ho fem per conèixer una mica l’associació, un molt l’art del vidre, i també perquè donen suport —tot i que no lideren directament— a les iniciatives que volen fer costat a aquests artesans. Un dels noms que destaca ara mateix és Boira Glass, una artista de joies fetes amb vidre que simbolitza aquest moment de fragilitat i bellesa. Cal dir que l’Associació Catalana de les Arts del Vidre engloba persones d’arreu de l’Estat, inclosa València. Amb la Núria Torrente conversarem sobre: – La tasca de l’associació com a divulgadora dels oficis artesans del vidre – La riquesa i versatilitat d’aquest material tan antic com fascinant – Les possibilitats creatives i formatives que té l’ofici de vidrier – I la importància de fomentar xarxes d’intercanvi de coneixements, inquietuds i suport