Menja't la vida amb Naila Martínez del 17/3/2026 — Cap a un menjar lliure: Desmuntant la cultura de la dieta
Introducció del concepte del menjar lliure com a eina per menjar amb consciència, més enllà de la cultura de la dieta.
Reflexió sobre els missatges rebuts des de l'entorn i les xarxes socials que condicionen la relació amb el propi cos.
Naila Martínez presenta el seu projecte per intervenir a l'entorn educatiu i acompanyar a les famílies en l'educació alimentària sense pressions.
Anàlisi sobre el creixement dels trastorns alimentaris des de la pandèmia i la necessitat d'un canvi de paradigma integral.
Una aproximació conscient a l'alimentació
En la darrera entrega de Menja't la vida amb Naila Martínez, emesa per emunfmradio, s'ha abordat el concepte del menjar lliure. Aquest enfocament no és només una guia nutricional, sinó una revolució contra la cultura de la dieta i els estereotips imposats socialment.
Els pilars del menjar lliure
El programa destaca que per arribar a una relació saludable amb el que mengem, és fonamental:
- Menjar amb consciència: Entendre per què mengem i si ho fem per gana real o per restriccions prèvies.
- Revisar les 'motxilles' emocionals: Identificar els missatges negatius que hem rebut sobre el nostre cos al llarg de la vida.
- Fomentar el pensament crític: Aprendre a llegir etiquetes i entendre la composició dels aliments sense culpa.
"Moltes vegades ens preguntem si ens ve de gust, però és que potser has estat prohibint-te coses dues setmanes i, per tant, ara que ho tens davant, necessites menjar-te-ho."
Impacte en la salut i educació
La nutricionista Naila Martínez ha presentat un projecte educatiu centrat a:
- 1 Entorn escolar: Intervenir a primària i secundària per prevenir factors de risc de trastorns de conducta alimentària.
- 2 Acompanyament a les famílies: Ajudar a transmetre missatges que posin límits saludables sense generar una mala relació amb el menjar.
Dades alarmants citades en el programa indiquen que els casos de trastorns alimentaris han augmentat entre un 60% i un 68% d'ençà de la pandèmia, afectant especialment als joves i a les dones, sobre les quals recau la major pressió estètica i la grassofòbia social.

