Títol i resum generats per IA

#493 - Som Terra amb Pili Garcia del 5/11/2025 — Oleoturisme al Segrià i gestió de residus

0:00Som Terra amb Pili Garcia24:31
Compartir
Som Terra amb Pili Garcia
FacebookWhatsAppX.comDescarregar
Seccions
4 seccions · 24:31
01
Introducció i feines agràries de novembre
0:01 — 2:29

Presentació de Som Terra des de l’Escola Agrària del Farràs. Rosa Cortés descriu les tasques de novembre: sembra en dues parcel·les demostratives (adob en verd amb besa i rotació de cereals i lleguminoses), ús de rec de la bassa, final de la collita de poma, collita avançada d’olives amb alumnat de grau mitjà, elaboració de ratafia, planificació de l’hort de tardor (sembra i collita d’hortalisses) i consells per preparar-se per les primeres gelades.

0:01
02
Oleoturisme al Segrià i rutes cicloturístiques
2:53 — 16:27

Entrevista amb Cleber Esteve, conseller de turisme del Consell Comarcal del Segrià, sobre l’aposta pel turisme gastronòmic i l’oleoturisme en el marc de Catalunya Regió Gastronòmica 2025. Es presenten les rutes oleoturístiques de tardor amb bicicleta elèctrica a quatre municipis (Torreveses, Aitona, Maials i Aspa/Mas de Melons), pensades per descobrir paisatge, oliveres, pedra seca, espais naturals i molins, amb tastos de producte quilòmetre zero i oli nou. S’explica el format “premium” (10 bicis, inscripció per QR, places limitades), la voluntat que les rutes es consolidin i quedin a disposició dels ajuntaments, i el fet que els traçats es publiquen a Wikiloc i Strava per a ús lliure. També es detalla un projecte més ampli per connectar tots els municipis del Segrià per camins rurals aptes per a trekking i bici, en fase de redacció i pendent de finançament, amb lideratge del Consell Comarcal per garantir coherència territorial.

2:53
03
25 anys del Porta a Porta i casos al Segrià
16:57 — 22:38

Secció amb l’ambientòleg Joan Ibars sobre la jornada commemorativa dels 25 anys del sistema de recollida Porta a Porta a Catalunya, celebrada a Barcelona. Es repassen els primers municipis que es creien pioners i es revela que Artesa de Lleida va ser en realitat el primer a implantar el Porta a Porta, arran d’una iniciativa dels alumnes de 8è que recollien vidre i paper. Es detalla com l’Ajuntament va acabar assumint la recollida de totes les fraccions i com l’Agència de Residus va impulsar una prova pilot de planta de compostatge. Ibars explica per què el Porta a Porta és el sistema que millor permet assolir els objectius europeus de reciclatge (quantitat i qualitat), descriu noves implantacions amb sistemes de TAC i control de buidatges a llocs com Montblanc i Manlleu, i cita altres experiències a Berga i Barcelona. Tanca destacant que 22 municipis del Segrià amb Porta a Porta superen el 75% de recollida selectiva i que s’està treballant per incorporar sistemes de seguiment i bonificació als qui separen correctament.

16:57
04
Agenda: ruta oleoturística d’Aitona
22:53 — 24:22

La secció d’agenda destaca la participació de l’Ajuntament d’Aitona i el projecte Fruit Turisme en les rutes oleoturístiques impulsades pel Consell Comarcal del Segrià. Es presenta la ruta circular d’Aitona: sortida diumenge 9 a les 10 h, participació de dos productors locals (Benjamí Camí i Oli Serra Brisa) fortament arrelats al municipi, parada al Molicovet de Serós amb tast de producte quilòmetre zero a càrrec del xef segrianenc Ivan Pasqual, i una durada aproximada de dues hores. Es reforça el missatge que el món rural és viu, obert al turisme i vinculat al territori i a la seva gastronomia.

22:53
Seccions generades automàticament

Introducció i actualitat agrària

Som Terra amb Pili Garcia inicia l’episodi des de l’Escola Agrària del Farràs amb una breu crònica de novembre, mes de la sembra i de les collites de tardor.

Tasques agràries de novembre

  • Parcel·les demostratives:

- Una amb adob en verd (besa) per incrementar la matèria orgànica i la fertilitat del sòl. - Una altra amb rotació de cereals i lleguminoses, amb reg per aspersió des de la bassa de l’escola.

  • Collites de tardor:

- Poma: final de la collita de la col·lecció de varietats i de poma d’estora. - Oliva: collita avançada, recollida amb l’alumnat de grau mitjà dins l’assignatura d’anglès professional.

  • Productes de tardor i elaboracions:

- Temps de ratafies amb aranyons, arbocer i codonys. - A l’escola elaboren ratafia de nous, ja en repòs.

  • Hort de tardor-hivern:

- A sembrar/plantar: bledes, xicoira, espinacs, xirivies, pèsols i faves. - A collir: porros, escaroles, enciams i remolatxes. - Consell clau: començar a preparar l’hort per les primeres gelades perquè “novembre ha acabat, hivern ha començat”.

Oleoturisme al Segrià: rutes, paisatge i territori

La part central del programa se centra en l’oleoturisme al Segrià, amb entrevista a Cleber Esteve, conseller de turisme del Consell Comarcal del Segrià.

Catalunya Regió Gastronòmica i producte de proximitat

  • En el marc de Catalunya Regió Gastronòmica 2025, al Segrià s’han impulsat:

- Una gala al monestir de Vinganya per promocionar producte de quilòmetre zero. - Un cicle de rutes oleoturístiques de tardor per conèixer el territori de l’oli i tancar l’any gastronòmic.

El paisatge de la Plana de Lleida a la tardor

  • Es ressalta la riquesa cromàtica del paisatge agrari:

- Floració de primavera en tons rosats i vermells. - Verd intens d’estiu de fruiters i oliveres. - Gama de grocs, taronges, marrons i granats de tardor.

  • Es reivindica el plaer senzill de trepitjar fulles seques mentre es gaudeix del paisatge i es descobreixen bons olis locals.

Rutes cicloturístiques oleoturístiques

  • S’organitzen 4 rutes en bicicleta elèctrica a:

- Torreveses - Aitona - Maials - Aspa (esmentat com “Maspe/territori protegit Mas de Melons”)

  • Característiques:

- Distàncies d’uns 15–20 km, majoritàriament planeres i assequibles i familiars. - 10 bicicletes amb bateria per ruta (format premium i grup reduït). - Guia turístic que interpreta paisatge, natura i patrimoni. - Final amb degustació de productes de quilòmetre zero on l’oli és l’eix central.

“Volem un turisme de qualitat, responsable, que valori el territori, el paisatge i l’arquitectura que tenim.”

  • Les rutes neixen com a projecte de l’any gastronòmic però es vol que es quedin de forma estable perquè els ajuntaments les puguin continuar oferint (amb bici elèctrica, bici normal o amb empreses locals).

Patrimoni oleícola, molins i venda directa

  • Objectiu: visibilitzar productors d’oli i molins del Segrià i el seu “or líquid”.
  • Funcionament típic de les sortides:

- Sortida i arribada des del molí de cada municipi (excepte Aitona, que surt i acaba al pavelló municipal però fa parada al Molicovet de Serós per a la degustació). - Visita al molí per veure el procés d’elaboració i espais de venda. - Tast d’oli nou i productes locals i possibilitat de compra directa (garrafes per a tot l’any).

  • Es remarca la coincidència amb l’inici de les fires de l’oli al territori, moment òptim per omplir rebost.

De projecte puntual a xarxa de camins comarcals

  • El Consell Comarcal del Segrià treballa en un projecte més ambiciós:

- Interconnectar tots els municipis de la comarca per camins rurals. - Pensat per a trekking (caminar) i bicicleta. - Vol fer possible travessar el Segrià “de punta a punta” (del Farràs a Maials, passant per espais com Torres de Segre i l’Aiguabarreig del riu Segre) gaudint d’espais verds i rurals.

  • Estat del projecte:

- En fase de redacció, prevista per final de desembre. - Requerirà finançament i que el Consell Comarcal lideri l’execució per integrar-hi els 37 municipis amb una visió global.

“Si ho hagués de fer cada municipi per separat seria un guirigall; si ho fa una sola administració pot quedar un projecte coherent per a tots.”

Gestió de places i difusió de les rutes

  • Rutes de diumenge al matí:

- Aproximadament 2 hores de ruta + 1 hora de tast. - Inscripció prèvia via codi QR i informació a segria.cat. - Places molt limitades (10 bicis), es defineixen com a “rutes prèmium”.

  • Control de fluxos per evitar el turisme massiu i apostar per un model sostenible i responsable.
  • Traçats penjats a Wikiloc i Strava, de manera que qualsevol persona pot repetir les rutes amb la seva bicicleta fora de les jornades oficials.

Porta a porta i gestió de residus al Segrià

En la darrera part, Joan Ibars, ambientòleg expert en gestió de residus, explica una jornada commemorativa sobre 25 anys del sistema Porta a Porta a Catalunya i fa balanç de la seva implantació.

25 anys de Porta a Porta a Catalunya

  • Jornada celebrada a Barcelona, organitzada per:

- Associació de Municipis Porta a Porta - Col·legi d’Ambientòlegs - Agència de Residus de Catalunya

  • Record dels primers municipis que es creien pioners: Sant Julià de Vilatorta (esmentat com “Sontiana”), Tona i Riudecanyes.
  • A la jornada, Francesc Giró, directiu de l’Agència de Residus, revela una dada clau:

- El primer municipi que va implantar el Porta a Porta a Catalunya va ser Artesa de Lleida. - La delegació del Segrià se’n mostra sorpresa i orgullosa.

El cas pioner d’Artesa de Lleida

  • Inici singular: impulsat per alumnes de 8è d’EGB, no des de l’ajuntament.
  • Evolució:

- Comencen recollint vidre, que venen i descobreixen com a font d’ingressos. - Afegixen paper i cartró, consolidant l’hàbit de treure residus classificats uns dies concrets. - Un cop la població ja està acostumada, l’Ajuntament assumeix la recollida de totes les fraccions i desplega el Porta a Porta complet.

  • Prova pilot: l’Agència de Residus impulsa una planta de compostatge al municipi. Tot i que finalment no prospera, queda com a experiència pionera en el territori.

Per què el Porta a Porta és clau

  • Es destaca que el Porta a Porta és el sistema que millor garanteix l’assoliment dels objectius europeus de reciclatge, tant en quantitat com en qualitat:
  • Característiques tècniques:

- Recollida per fraccions en dies alterns (orgànica, paper, envasos, rebuig, etc.). - Els operaris poden refusar bosses o contenidors mal separats, cosa que assegura una qualitat superior del material recollit.

  • Es presenten casos recents d’implantació moderna:

- Montblanc i altres municipis amb contenidors amb tag (TAC) i lectures de buidatges. - Manlleu com a projecte pioner en ciutat mitjana (~20.000 habitants) aplicant la TAC per bonificar la bona separació. - Experiències a Berga i a barris de Barcelona.

Situació al Segrià i reptes de futur

  • Al Segrià hi ha 22 municipis amb Porta a Porta, que:

- Superen el 75% de recollida selectiva, situant-se entre els més avançats.

  • Proper pas: seguir els models més evolucionats amb TAC i lectures, per:

- Fer seguiment individualitzat de cada habitatge/comerç. - Bonificar qui fa una bona classificació i separar correctament.

“Del residu al recurs: l’objectiu és que els residus passin de ser un problema a convertir-se en una solució.”

  • Es tanca amb el compromís de continuar explicant experiències i consells per reduir i gestionar millor les deixalles des de casa i des dels municipis.

Agenda rural: oleoturisme i tast d’oli a Aitona

La secció d’agenda destaca una activitat concreta d’oleoturisme al Segrià.

Ruta oleoturística d’Aitona

  • Organitzen: Ajuntament d’Aitona i projecte Fruit Turisme, dins la proposta comarcal de rutes oleoturístiques.
  • Finalitat: apostar per la descentralització del turisme i posar en valor:

- El patrimoni natural (paisatges d’oliveres i fruiters). - El patrimoni cultural i productiu del territori.

  • Característiques de la ruta:

- Data i hora: diumenge 9, a les 10 h. - Productors locals participants: Benjamí Camí i Oli Serra Brisa, arrelats a Aitona i compromesos amb la tradició oliera. - Ruta circular, amb parada al Molicovet de Serós per fer un tast de producte quilòmetre zero. - Tast a càrrec del xef segrianenc Ivan Pasqual. - Durada aproximada de dues hores de ruta.

  • Missatge final: el programa reforça la idea que el món rural és ben viu i t’espera, amb la terra, el paisatge i la gastronomia com a eixos per connectar ruralites i urbanites.

Transcripció de l'episodi

Transcripció generada automàticament