#539 - Bolets, canvi climàtic i els secrets dels boscos
La Pili Garcia entrevista Juan Martínez de Aragón sobre l’inici tardà de la temporada, la millora de la producció després de les pluges i els mètodes per mesurar-la. Parlen de les condicions que necessiten els bolets, dels efectes de la sequera i del canvi climàtic, de la funció dels fongs en el bosc, de les espècies que es produeixen i de la baixada del preu del rovelló. L’investigador també dona consells per collir bolets amb responsabilitat i comenta les regulacions d’altres comunitats autònomes.
Rocío López explica la justa posició com la confrontació o fusió de dues idees o sensacions, i com aquesta combinació pot fer sorgir un haiku. Ho il·lustra amb exemples i comenta el contrast entre les imatges, els sons i els escenaris que s’hi descriuen.
La temporada de bolets i els boscos
La Maria Lara conversa amb Juan Martínez de Aragón, investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, sobre l’inici tardà de la temporada i la recuperació de la producció després de les pluges d’octubre. L’entrevistat explica com es mesuren els bolets amb parcel·les de seguiment i assenyala que la producció depèn, a més de la pluja, de la temperatura, el vent i les característiques del terreny.
Canvi climàtic i funció dels fongs
La temporada s’ha endarrerit en moltes zones; la sequera i les temperatures altes han dificultat la producció, especialment a les comarques de Lleida. Al Pirineu, exposa, s’ha observat una possible pèrdua de producció.
Juan Martínez de Aragón descriu tres grans grups de fongs: descomponedors, paràsits i simbionts. Aquests darrers intercanvien nutrients i aigua amb els arbres.
Explica que els rovellons i altres espècies comestibles es troben en un moment de bona producció, però que les gelades podrien fer-la disminuir. També relaciona l’augment de l’oferta amb la baixada del preu del rovelló.
Recomanacions per collir bolets
L’investigador recomana identificar bé les espècies, separar les que no es coneixen, collir només la quantitat que es consumirà i deixar al bosc els exemplars que no val la pena endur-se. També comenta que a Catalunya no hi ha una regulació com les que s’apliquen en altres comunitats autònomes.
«Lo primero que tenemos que saber es que hay especies de setas que nos pueden matar.» — Juan Martínez de Aragón
Haikus: la juxtaposició
A la secció Haikus a la vora del canal, Rocío López explica la juxtaposició o confrontació de dues idees: dues sensacions que es completen i, en fusionar-se, creen el haiku. Llegeix exemples per mostrar com el contrast entre imatges o sensacions pot generar una escena i un efecte poètic, i com acumular més de dos elements pot trencar-ne l’estètica.

