L'entrevista
L'entrevista
Programa

L'entrevista

Escolta les entrevistes que hem realitzat sobre temes o esdeveniments molt concrets. Fires, festes, actes, exposicions, conferències, personalitats...

Dijous · 09:00 - 09:33 ·Divendres · 17:28 - 18:00 ·193 episodis
RSS

episodis

49-60 de 188
  • 12'

    #146 - L'entrevista del 9/2/2026 — Neix l'Esplai Les Orenetes a Almenar per fomentar l'arrelament

    Presentació de l'Esplai Les Orenetes d'Almenar En aquesta entrevista a emunfmradio, es presenta el nou projecte educatiu i lúdic de caràcter voluntari creat a Almenar: l'Esplai Les Orenetes. Tres dels seus representants —l'Abril Nogueres, el Ramon Cosialls i la Martina Perpinyà— expliquen els fonaments d'aquesta iniciativa que busca oferir una alternativa a l'oci convencional. Origen i objectius del projecte La idea va sorgir al juny de 2025 de la mà d'un grup de joves estudiants que, veient experiències d'altres localitats catalanes, van detectar la manca d'un espai de referència per al lleure educatiu al seu municipi. Els objectius principals són: Potenciar l'arrelament dels joves i nens amb el poble. Fomentar la convivència entre diferents generacions i grups d'edat. Educar en valors i combatre l'aïllament social i les idees reaccionàries. Generar un fort sentiment de pertinença a la comunitat. Organització i estructura El projecte destaca per la seva solida base organitzativa malgrat la joventut dels seus impulsors: Equip de monitors: Està format per 26 joves d'entre 16 i 25 anys, molts d'ells amb el títol oficial de monitor o director de lleure. Xarxa associativa: S'han constituït oficialment com a associació i estan en procés de federar-se a l'Esplac (Federació Catalana d'Esplais Laics). Activitat inaugural: La gran presentació tindrà lloc el 14 de febrer al pati de les escoles velles i a la sala de l'Abresol. Activitats i funcionament L'esplai preveu dividir els participants per grups d'edat per adaptar les dinàmiques: Infantils (4-9 anys): Jocs de presentació i una versió adaptada del joc de l'oca anomenada l'oreneta. Mitjans (10-12 anys): Jocs dinàmics i cooperatius. Grans (13-15 anys): S'està plantejant la realització d'un escape room. "Volem generar un espai des del qual generar comunitat, educar uns valors i generar un arrelament al poble." L'activitat serà gratuïta durant el llançament i, posteriorment, es preveu una quota simbòlica per cobrir material i assegurances. L'esplai tindrà una periodicitat quincenal, amb la mirada posada en organitzar unes colònies d'estiu en el futur.

  • 22'

    #145 - L'entrevista del 9/2/2026 — Dia Mundial del Meteoròleg: Lluís Pérez i el clima de l'oest

    Entrevista a Lluís Pérez pel Dia del Meteoròleg En aquesta edició especial de L'entrevista a emunfmradio, es commemora el Dia Mundial del Meteoròleg amb el conegut expert Lluís Pérez. La conversa aprofundeix en la realitat climàtica de les Terres de Ponent, l'evolució del temps a Catalunya i la passió que mou els professionals de la meteorologia. Anàlisi de la situació climàtica actual El meteoròleg destaca que, malgrat les previsions pessimistes de fa uns anys, la realitat ha demostrat la gran irregularitat del clima mediterrani, passant de sequeres extremes a inundacions i nevades : Irregularitat mediterrània: El clima a zones com el Segrià o l'Alt Segrià es defineix per extrems, sense transicions suaus. Llei de la compensació: Els períodes de sequera intensa solen acabar amb episodis de pluges abundants que omplen els pantans i recarreguen el subsol. Perspectives per a l'agricultura: Gràcies a les pluges i nevades recents, s'espera una campanya de secar molt bona i una disponibilitat d'aigua garantida per al regadiu i la fruita dolça. Mites i realitats sobre el fred i la neu L'expert analitza la percepció social que "abans nevava més" i la contrasta amb dades històriques: Canvi climàtic: El clima actual és clarament més càlid que fa 30 anys, amb estius que comencen abans i hiverns més curts. Nevades històriques: Es recorden episodis excepcionals com el del 2001 (17 dies sota zero) o el Filomena, però l'estadística de neu a la plana de Lleida es manté en un dia per any de mitjana. Predicció fiable: Lluís Pérez és categòric: parlar del temps més enllà de 5 dies vista és "fer volar coloms". La previsió precisa només és possible a curt termini (3-5 dies). Curiositats i passió professional "Tot em va venir de la meva por a les tempestes. Tenia brontofòbia i els meus pares em van treure a la terrassa un dia de tempesta; allà vaig perdre la por i vaig descobrir la fascinació pel cel." L'entrevista conclou amb una nota personal sobre els núvols preferits del meteoròleg, destacant l'altocúmulus castellanos (el famós cel de cabretes) com un indicador infal·lible de canvis imminents en el temps.

  • 11'

    #144 - L'entrevista del 4/2/2026 — L'Alfajoc: la gincama de les associacions d'Alfarràs

    Presentació de l'Alfajoc L'Ajuntament d'Alfarràs, sota el lideratge de la regidora d'associacions Carmen Hurtado, presenta la primera edició de l'Alfajoc, una iniciativa pionera dissenyada per dinamitzar el teixit associatiu del municipi. Es tracta d'una gincama que combina esport, cultura i patrimoni, amb l'objectiu de reconèixer la tasca altruista de les entitats locals. Funcionament i calendari La competició s'estructura en diverses jornades repartides durant els mesos d'hivern i primavera per mantenir el poble actiu malgrat el fred: Equips: Cada associació presenta un grup de quatre participants per sessió, que poden anar rotant per fomentar la participació de tothom. Dates clau: L'activitat comença al febrer i tindrà cites el 28 de febrer, 21 de març, 18 d'abril, culminant amb la gran final el 23 de maig. Proves: Els reptes són sorpresa i variats, des de partides d'escacs i tirades de bitlles fins a qüestionaris sobre el patrimoni cultural d'Alfarràs. Dinamització i premis L'essència d'aquest projecte és enfortir les sinergies entre les associacions, recollint l'èxit de les caminades populars de l'estiu. Segons Ester Mellado, representant de l'Associació de Comerciants i Empresaris d'Alfarràs, aquesta activitat permet que les entitats rebin, per un cop, una proposta organitzada per l'ajuntament en lloc de ser elles les que sempre lideren els esdeveniments. "Les associacions són un motor molt important i es mereixen un reconeixement; la idea és que no es perdi aquesta unitat i model de poble actiu." Els premis tenen un fort caràcter local, ja que es lliuraran en eurrasos (moneda local): 300 per al primer, 200 per al segon i 100 per al tercer, garantint que el benefici econòmic es quedi a les botigues i empreses del propi municipi.

  • 23'

    #143 - L'entrevista del 29/1/2026 — Seguretat i prevenció de robatoris al Segrià

    Prevenció i Seguretat Ciutadana al Segrià L'entrevista realitzada a emunfmradio compta amb la presència de Xavier González Espinet, sergent cap de proximitat del Segrià i Lleida dels Mossos d'Esquadra. L'objectiu és oferir consells pràctics i explicar el funcionament de les unitats de proximitat en resposta als fets delictius recents a municipis com Alfarràs. Coordinació Policial i Xarxa de Proximitat El cos de Mossos d'Esquadra manté una vigilància activa i una coordinació estreta amb el territori: • Es gestionen patrulles específiques per al Segrià (nord i sud), Lleida ciutat i l'Horta. • Existeix un nexe constant amb els vigilants i policies locals de municipis com Torrefarrera. • Es destaca la importància de la xarxa Rescat, que permet una comunicació directa amb la sala de Mossos de Reus per agilitzar la identificació de sospitosos i el suport en emergències. Gestió de Robatoris i Consells de Seguretat Davant de robatoris a domicilis o magatzems rurals, el sergent insisteix en diverses mesures de prevenció pre-delicte i procediments post-delicte: • Mesures de protecció: Instal·lació d'alarmes connectades a centrals receptores, bona il·luminació amb detectors de moviment i tancament perimetral físic. • Cultura de la denúncia: És vital denunciar qualsevol furt, per petit que sigui, per evitar la "xifra negra" i permetre el rastreig d'objectes. • Marcatge de béns: Es recomana marcar bateries, eines i inventariar aparells electrònics amb el codi IMEI o números de sèrie. • Simulació de presència: Ús de la domòtica per encendre llums o pantalles quan no s'és a casa per dissuadir els lladres. Actuació davant un Delicte en Curs "Si arribes a casa i trobes la porta forçada, no entris; potser els lladres encara són dins i l'enfrontament pot acabar malament." En cas de detectar un robatori, el protocol recomanat és: 1. Trucar immediatament al 112. 2. Mantenir-se a l'exterior de l'habitatge. 3. Recollir el màxim d'informació visual (característiques físiques, vestimenta, matrícula del vehicle o direcció de fugida). 4. No tocar res per conservar les empremtes i proves per a la policia científica.

  • 16'

    #142 - L'entrevista del 23/1/2026 — La 37a Festa del Tocino d'Albelda i el seu valor tradicional

    Celebració de la tradició a la Franja L'episodi d'avui de L'entrevista a l'emissora emunfmradio ens apropa a la localitat d'Albelda per parlar d'una de les cites gastronòmiques més emblemàtiques del territori: la Festa del Tocino. En la seva 37a edició, l'esdeveniment commemora també el 25è aniversari des que va ser declarada festa d'interès turístic d'Aragó. L'essència de la matança tradicional Pedro Gràcia, president de la penya Lomagre, explica que l'objectiu principal és la recuperació d'una tradició ancestral que s'està perdent a les cases: la matança del porc o "fer el mandongo". Tot i que les restriccions sanitàries i animalistes han obligat a modificar l'esdeveniment (el porc ja no es mata a la plaça), la festa manté el ritual del despiece i l'elaboració artesanal. "És una representació del que es feia abans a les cases, on les famílies s'ajuntaven i tots col·laboraven." Una jornada gastronòmica multitudinària La festa destaca per les seves xifres impressionants i la capacitat de reunir més de 5.000 visitants: Esmorzar popular: Es reparteixen xocolata amb magdalenes i més de 1.000 quilos de carn a la brasa des de primera hora del matí. Dinar de germanor: Es cuina una gran caldereta de porc (similar a la cassola de tros de Lleida) amb 450 kg de patates, costella, carn magra i verdures. Activitats complementàries: Mercat amb més de 100 artesans, missa cantada per la rondalla local i jornades de portes obertes a la cooperativa d'oli. L'èxit de la festivitat recau en la implicació dels 300 socis de la penya, que treballen voluntàriament per mantenir viu aquest llegat cultural malgrat els canvis generacionals i legals.

  • #141 - L'entrevista del 21/1/2026 — Entrevista a Maribel Noguero sobre literatura i espiritualitat - episode art
    17'

    #141 - L'entrevista del 21/1/2026 — Entrevista a Maribel Noguero sobre literatura i espiritualitat

    Presentació literària a la Biblioteca d'Almenar L'escriptora Maribel Noguero presenta el seu nou llibre, Leyendas Místicas, a la biblioteca d'Almenar el proper divendres 23 de febrer. L'autora, originària del municipi, fa un repàs per la seva trajectòria literària i vital, marcada pel seu reconegut sisè sentit i la seva capacitat d'acompanyament emocional. Trajectòria i el "do" personal Descobrint un dom i don: El seu primer llibre, amb més de 10 edicions, és una obra autobiogràfica on explica com va detectar la seva intuïció des de petita per ajudar els altres en moments de por o malaltia. Saviesa ancestral: Maribel recull pràctiques tradicionals de padrines per a la neteja energètica i la protecció del llar, com l'ús de l'all o la posició de les escombres. Connexió amb els objectes: L'autora defensa que els objectes i les cases tenen energia i que, a vegades, cal fer un exercici emocional per poder desprendre-se'n i vendre'ls correctament. Les seves obres i espiritualitat L'episodi explora les diverses publicacions de Noguero: 1. Entre mis dos mundos: Inspirat en un viatge a Zugarramurdi, on narra experiències amb presències i energies en espais físics. 2. Destellos de Luz: Escrit durant la pandèmia per deixar constància del patiment i la por viscuts, pensant en les generacions futures. 3. Leyendas Místicas: La seva darrera obra, on homenatja la figura d'un sanador de la zona de la Caparrella actiu durant el segle XX, basant-se en documents inèdits. "Mentre es faci una rialla a l'altre costat, és molt satisfactori; formes part de la vida de les famílies." L'entrevista compta amb el testimoni de la Llum Torruella, que explica com l'acompanyament emocional de la Maribel va ser clau durant el seu tractament contra un càncer. L'autora es defineix com una persona creient a la seva manera, amb una devoció especial per imatges com el Sant Crist de Balaguer i la Verge de Montserrat.

  • 19'

    #140 - L'entrevista del 12/1/2026 — Pep Canyadell, el número 1 del Pickleball a Espanya

    Pep Canyadell: L'elit del Pickleball des de Lleida El magazín Aquí a l'Oest de l'emissora EMUN FM entrevista el lleidatà Pep Canyadell, qui ha tancat l'any 2025 com el número 1 del rànquing individual i de dobles mixte a Espanya. L'esportista explica la seva trajectòria, des dels seus inicis al Tennis Lleida fins a la seva eclosió als Estats Units. Què és el Pickleball? Canyadell defineix aquest esport emergent com una disciplina de pala amb característiques particulars: * Es juga en una pista amb mides similars a les del bàdminton. * S'utilitza una pala de plàstic amb forats i una xarxa arran de terra. * Existeix la "zona de la cuina" (no bolear), on no es pot trepitjar si es toca la pilota a l'aire. * Disposa de tres modalitats: individual, dobles i mixte, sent aquesta última molt equilibrada tàcticament. Trajectòria i èxits esportius L'atleta va descobrir el pickleball gràcies a una beca de tennis als Estats Units (Carolina del Nord i Michigan), on va quedar fascinat pel dinamisme dels parcs públics plens de jugadors. En tornar a Espanya, la seva irrupció va ser immediata: * Campió d'Europa amb la selecció espanyola a Roma, jugant al prestigiós Foro Itàlico. * Guanyador de 9 medalles en el circuit espanyol (Pickle Pro Tour) durant l'última temporada. * Medalla d'or en dobles mixte al màster europeu d'Àustria. "Vaig arribar a un torneig on ningú em coneixia, només em vaig apuntar a l'individual i el vaig guanyar contra el número 1 d'aleshores." Futur i reptes per al 2026 Pep Canyadell, que compagina l'alta competició amb la seva feina en un bròquer d'assegurances a Barcelona, té objectius ambiciosos per al proper any. Destaca la seva participació a la World Pickleball League a Mumbai (Índia), una mena d'All-Star amb els millors jugadors del món, i el desig que aquest esport esdevingui olímpic l'any 2032.

  • 25'

    #139 - L'entrevista del 18/12/2025 — Balanç 2025 al Guaire: obres, civisme i cultura

    Panorama general de l’episodi L’episodi és una conversa de tancament d’any amb l’alcalde Joan Guillaumet per fer balanç del 2025 i avançar projectes clau del 2026 al Guaire. El fil conductor és la idea d’un municipi que ha invertit en equipaments, ha prioritzat espai públic i convivència, i ha reforçat una agenda cultural i patrimonial amb projecció externa. Gestió municipal i obres (present i futur) Equipaments: culminacions i grans inversions • Cellar: continuïtat de les obres amb adaptacions finals per ajustar-se a criteris tècnics i d’experts; l’horitzó d’acabament se situa al 2026. • Casal: s’anuncia una inversió destacada de 585.000 € per a la legalització i una reforma important: • substitució de la coberta (panell sàndwich) • instal·lació d’un sistema d’aerotèrmia potent per millorar el confort tèrmic Espai públic: arranjaments i “treure el poble al carrer” • Es descriu una línia d’actuació sostinguda d’arranjaments de carrers i millores urbanes. • La Canaleta: obra vinculada al primer pressupost participatiu; es destaca la complexitat tècnica de l’espai i la voluntat de seguiment perquè el resultat sigui l’esperat. • Pressupostos participatius 2026: guanya un projecte d’ombrejat a la plaça de l’Església per fer-la més usable en episodis de calor i per a activitats comunitàries. "El poble s’ha de relacionar i la comunitat s’ha de trobar al carrer" Civisme, neteja i coordinació supramunicipal Neteja i comportaments incívics • Es remarca una inversió rellevant en neteja diària, però també la persistència d’un problema: conductes incíviques d’una part de la població, considerat un repte pendent. Coordinació entre alcaldies • Es comenta una reunió “inèdita” d’alcaldes de l’entorn (Seiria Nord) amb dos eixos: • projectes comuns • compartir preocupacions i canals de comunicació Gestió de residus: canvi a la deixalleria • Es relata una actuació sobre la deixalleria (competència gestionada pel Consell Comarcal): • reorganització del servei i control d’accés/abocament amb personal d’atenció • balanç final: millora percebuda i satisfacció ciutadana Cultura i identitat local Fira del Llibre de Ponent • Es posa en valor la consolidació de la fira, amb canvi d’ubicació a l’escola per força major. • Es reivindica la cultura com a aposta estructural: • presència de figures destacades de les lletres de Ponent • voluntat de pujar el llistó en futures edicions Reconeixements i premis • Es repassa el Premi Lladonosa i els Premis d’Honor, destacant el criteri de premiar figures vinculades al territori. • Menció especial a una jornada recent vinculada als vestits de paper i a una figura clau del sector, amb la idea de fer-li un reconeixement públic. Patrimoni, arqueologia i projecció 2026 Excavacions i recerca • El jaciment de l’antic Convent Sant Joaníça del Guaire (amb la participació de la Maria Soler) aporta troballes rellevants i s’amplia el perímetre d’actuació. Congressos i agenda 2026 • Es projecten fites amb ambició acadèmica i turística: • jornades d’Història Agrària (1r trimestre 2026) • congrés d’arxivística medieval amb impuls de la Universitat de Barcelona i presència internacional • articulació amb una agenda cultural d’abril i altres cites anuals (inclosa la Fira de la Figa) Tancament: missatge polític i emocional • El comiat pivota sobre esperança i futur, vinculant el 2026 a la recollida de fruits de la feina acumulada i a una mirada de continuïtat fins més enllà del 2027. "Esperança, futur… l’any 26 recollirà els fruits de molta feina"

  • 21'

    #136 - L'entrevista del 18/12/2025 — Balanç 2025 a Almenar: obres, neteja i projectes 2026

    Context i protagonistes Entrevista de final d’any En plena recta final del 2025, es fa un balanç de la gestió municipal d’Almenar amb l’alcaldessa Teresa Maia, posant el focus en: Obres i millores urbanes Serveis bàsics (aigua i clavegueram) Camins rurals i carreteres Incivisme i neteja Projectes ja encarats per al 2026 "Aquest any podem dir que ha sigut un any d'obres." 2025: “l’any de les obres” Desencallament de projectes L’alcaldessa explica que el municipi venia d’endarreriments per la manca d’un secretari, fet que havia frenat tramitacions i execucions. Carrers urbanitzats i sanejats Les actuacions principals han estat: Carrer Horta (aprox. 400.000 € amb diners propis) Renovació integral, no només visible: aigua potable i clavegueram Retirada d’escomeses antigues (fibrociment, plom i ferro) per millorar la salut Millores en asfalt, voreres i il·luminació Carrer Santiago Rusiñol Obra d’asfalt completada; pendent de senyalització horitzontal i vertical després de festes Finançada amb subvenció de la Diputació Carrer del Cementiri i carrer La Palma Sanejament per solucionar pèrdues d’aigua i millorar l’entorn Equilibri territorial: part baixa i casc antic Es remarca una línia política clara: invertir de manera equilibrada entre la zona baixa i el nucli antic, evitant que cap espai quedi “desemparat”. Camins rurals i manteniment del terme Almenar té un terme extens i disseminat (granges i torres), i això implica una despesa estructural elevada. S’hi ha actuat amb: Àrids reciclats Rec asfàltic en trams, amb la voluntat de fer-ne cada any alguns quilòmetres Carretera cap a la Bassanova: traspàs a la Diputació Un punt clau del balanç és l’acceptació perquè una carretera local (cap a la Bassanova) passi a la xarxa de carreteres de la Diputació. L’objectiu és reduir la càrrega econòmica municipal i millorar el manteniment Es destaca la necessitat de senyalització per la boira i la seguretat viària S’espera que el 2026 hi hagi primeres intervencions Projectes 2026: CAP, plaça i joventut Nou CAP i entorn immediat Es preveu que el nou CAP estigui disponible al febrer (si es compleixen terminis) La urbanització del carrer Horta és clau per arribar-hi amb l’entorn en condicions Plaça de l’11 de setembre Ja està licitada, però s’executarà el 2026 per no interferir amb les obres del CAP Transformació a nivell únic i creació d’un espai més amable (arbres/bosquet) Punt track / espai juvenil a “la bassa” Projecte pressupostat (pressupostos tancats, pendents d’aprovació) Revalorització d’un espai emblemàtic (la bassa), que no es pot mantenir com a bassa amb aigua per filtracions Objectiu doble: oferta juvenil i dinamització del casc històric Equipaments i memòria històrica: escola i centres d’interpretació Antiga escola: nous usos per a entitats A partir d’una consulta popular i un projecte d’usos, es vol habilitar l’espai per a: Associacions (amb espais modulables) Millores de serveis (xarxes, climatització, instal·lacions) Aula de pàrvuls: Escola de la República S’impulsa una línia cultural de memòria: Conversió en centre d’interpretació de l’Escola de la República Valorització del relat històric local L’alcaldessa reivindica el potencial patrimonial del municipi, posant èmfasi en una batalla històrica rellevant i la necessitat de: Espai museístic adequat Condicions de conservació (humitat, protecció) Sala d’audiovisuals i recreacions històriques Incivisme i neteja: el gran repte quotidià Es descriu com una problemàtica persistent: Escombraries fora de lloc i abocaments de voluminosos Dificultats vinculades a l’ús de la deixalleria (percepció de barreres) Importància de la corresponsabilitat ciutadana "He plegat a terra, hi ha la papelera a la vora." Reforç del servei de neteja Baixa llarga de l’operari: necessitat de subcontractació Implementació d’un xoc de neteja amb empresa i camions Combinació de maquinària: una per zones àmplies (part baixa) una de més estreta per al casc antic Activitat social i festiva Tot i el pes de les obres, es manté el pols comunitari: Programació de Nadal (encesa de llums, actes diversos) Preparació d’activitats per a joves (Nit de Nadal, Cap d’Any) Planificació de Sant Sebastià Missatge final L’alcaldessa tanca amb un desig senzill i central: Salut i companyia com a base de les festes

  • 20'

    #138 - L'entrevista del 16/12/2025 — Unificació del sector d’automoció de Lleida a Femel

    Context i protagonistes L’episodi presenta la unificació del Gremi de Tallers i l’Associació d’Automoció de Lleida sota el paraigua de Femel (Federació del Metall de Lleida), amb la participació de Mario Pinilla (president de l’Associació Provincial d’Empreses d’Automoció) i Laura Porroy (gerent de Femel). Unificació i pes al territori Es passa de dues veus a una sola veu del sector de l’automoció a Lleida. El Gremi de Tallers s’integra dins l’Associació d’Automoció, que manté nom i logotip. Aquesta associació és ara un dels quatre socis de Femel (automoció, instal·ladors, transformats metàl·lics i maquinària agrícola). Xifres clau: Unes 500 empreses entre gremi i associació d’automoció. Prop de 1.000 empreses dins de Femel. El sector de l’automoció suposa un 6,5% del PIB català i un 10% de les empreses a Lleida. "Aconseguim una veu única de l’automoció al sector de Lleida" La unificació dona més pes davant l’administració per defensar interessos comuns i accedir a més serveis per als associats. Grans reptes del sector Transformació tecnològica i electrificació El taller tradicional està desapareixent: es treballa amb ordinadors, tablets i diagnosi electrònica. La electrificació del vehicle és el gran repte: Normativa europea que empeny cap al fi dels motors de combustió interna. Vehicles elèctrics d’alta tensió que requereixen formació específica i certificada per manipular-los. Problema clau: la formació no avança al mateix ritme que la implantació del vehicle elèctric. "El tema curricular avui, per exemple, amb automoció, està totalment obsolet amb la realitat que tenim dintre dels tallers" Formació, manca de professionals i currículums obsolets Taxa d’atur pràcticament zero al sector de l’automoció: no hi ha prou professionals per cobrir les vacants. Currículums oficials desactualitzats (especialment en automoció i electrificació). La federació i l’associació treballen per: Revisar i actualitzar plans d’estudi. Ajustar continguts a la demanda real de les empreses. Es destaca la necessitat de competències transversals com l’anglès, perquè moltes empreses del metall a Lleida treballen a escala internacional. Formació dual i atractiu per al jovent S’impulsen programes de formació dual i en alternança: L’alumne estudia i alhora fa pràctiques remunerades a l’empresa. En un any pot adquirir experiència real i alta ocupabilitat. Es busca fer el sector més atractiu per al jovent: Sectors digitalitzats, tecnològics, moderns i de futur. Xerrades als instituts (programa Fent Sectors amb COEI) per explicar què és un taller i les sortides professionals del metall. Molts joves ni tan sols saben on es repara un vehicle ni què fa realment un taller. Absentisme i productivitat L’absentisme laboral s’ha incrementat des de la pandèmia i preocupa totes les branques del metall. Xoca amb la necessitat de ser més eficients i productius. Conciliació i regulació d’horaris Per retenir talent, moltes empreses a Lleida estan implantant jornades intensives i mesures de conciliació. Això és clau en un context de fuga de professionals cap a altres sectors o territoris. Contractació en origen i desajustos territorials Contractació en origen Davant la falta de professionals qualificats, les empreses recorren a contractació en origen: Països com Perú o Xile. Especialment per a professions d’ofici (mecànics, metal·lúrgics, etc.). Procés: Entrevistes prèvies i selecció de perfils amb formació i experiència. A l’arribada, cal ajudar en allotjament, adaptació i integració. Es recalca que és només una mesura de xoc, no la solució definitiva. "La solució l’hem de buscar aquí, amb els nois d’aquí" Entorn rural i mobilitat A pobles i zones rurals és encara més difícil trobar professionals disposats a desplaçar-s’hi. Problemes principals: Males connexions de transport entre ciutat i pobles. Moltes empreses del metall i tallers estan a polígons a les afores, no al centre urbà. Això complica tant la formació dual com la contractació estable de joves. Residus, medi ambient i tallers il·legals Regulació ambiental estricta per als tallers legals Els tallers han de complir una normativa mediambiental molt estricta (Agència de Residus de Catalunya): Gestió de olís, anticongelants, pols de llimat, residus perillosos, banals, etc. Emmagatzematge en contenidors homologats. Recollida per gestors autoritzats. Problema dels magatzems i reparacions il·legals Hi ha persones que reparen vehicles en magatzems o espais no autoritzats. Preguntes clau: On van a parar aquests residus? No poden accedir al circuit oficial. Tenen la formació adequada per garantir la seguretat viària? Es remarca el risc per a la seguretat de les persones: "Som nosaltres els que anem dins d’aquests vehicles" Competència deslleial i responsabilitat pública Els tallers legals paguen impostos, cotitzacions i complixen normatives; els il·legals no. Això genera competència deslleial i perjudica la viabilitat de les empreses regulades. Als pobles, sovint es coneixen aquests magatzems i s’ha normalitzat la seva existència. Es fa una crida al paper dels ajuntaments: Són qui tenen capacitat d’actuar i regularitzar o tancar aquests espais. L’objectiu és que tothom treballi amb les mateixes regles del joc. Missió de les associacions i perspectives L’Associació d’Automoció i Femel assumeixen el rol de: Representar el sector davant administracions. Posar sobre la taula problemàtiques sovint invisibles. Adaptar formació i polítiques laborals a la realitat del mercat. Hi ha reivindicacions diferents segons la mida de l’empresa (grans, mitjanes, petites). La unificació és vista com un pas estratègic per: Guanyar força negociadora. Donar més serveis. Acompanyar el sector en una transformació profunda (tecnològica, laboral i mediambiental). "Molta feina, però aquesta és la nostra part, hem d’estar al davant de tot i fent veure aquestes coses que passen una mica desapercebudes"

  • 18'

    #137 - L'entrevista del 16/12/2025 — Elles són d’aquí: esport femení i comunicació a Lleida

    Context i objectiu de la jornada La conversa presenta la 7a Jornada Comunicación Mujer y Deporte, que se celebrarà el 16 de desembre a l’Auditori Enric Granados de Lleida, de 9 a 14 h. La jornada s’emmarca dins del projecte Elles són d’aquí, impulsat pel Grup Nufri, i converteix Lleida en epicentre de l’esport femení a l’Estat. El projecte Elles són d’aquí Elles són d’aquí neix el 2016 amb un objectiu clar: “fer visible l’invisible”, és a dir, donar reconeixement, visibilitat i suport econòmic a les esportistes d’arreu de l’Estat. "Si no tens suport econòmic, no tens recursos per entrenar; si no tens resultats, no tens visibilitat; i sense visibilitat no hi ha patrocinis." Vies de suport Patrocinis esportius a través de convocatòries anuals a la web ellasondequi.com. Un grup d’ambaixadores (dones referents en esport i comunicació) selecciona els projectes. Suport que pot durar 1, 2 o fins a 4 anys en el cas de cicles olímpics. Categories de suport Categoria olímpica: esportistes que preparen Jocs d’estiu o d’hivern (París, Los Angeles, Cortina, etc.). Categoria elit: esportistes d’alta competició en esports no olímpics (exemple: trial, karate). Categoria amateur: esportistes no professionals. Categoria àrbitres i entrenadores: suport a dones en rols tècnics. Categoria territori: premi de 2.000 € vinculat a la marxa cicloturista Catigat, per a projectes de la demarcació de Lleida. Exemple d’impacte: trajectòries d’èxit Berta Abellán: va rebre el primer patrocini el 2017 per guanyar un Europeu de trial; avui és campiona del món, després de set anys lluitant i sent diverses vegades subcampiona. Paula García (karateka): esport d’elit però no olímpic, també recolzat pel programa. Aquests casos mostren com el suport econòmic i la visibilitat poden trencar el cercle viciós entre falta de recursos, resultats i patrocini. Les jornades: espai de trobada i reflexió Les jornades Comunicación Mujer y Deporte són un espai de sinergies entre: Institucions: Paeria de Lleida, Diputació, Escola d’INEF. Mitjans de comunicació: suport del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Empresa privada: Grup Nufri i altres companyies. L’objectiu és analitzar com està canviant l’ecosistema esportiu, què es pot millorar i com ajudar millor les esportistes. Programa de la 7a Jornada 1. Conversa inicial: benestar i èxit a l’elit Olga Viza conversa amb Andrea Fuentes, exnedadora de natació artística amb medalles en Jocs Olímpics i Mundials, actual seleccionadora espanyola. Fuentes ha revolucionat el model d’entrenament: Prioritza el benestar de l’esportista per assolir l’elit. Desmunta la idea que l’èxit exigeix mètodes durs i maltractants. Els seus resultats l’avalen: millors resultats de la història d’Espanya en un Mundial de natació sincronitzada. També es destaca el paper de referents com Gemma Mengual, Ona Carbonell i la mateixa Andrea Fuentes en la creació de noves generacions de talents, com Iris Tió. 2. Primera taula: “Romper el mold” – l’alta competició canvia Taula organitzada per Pirinef, moderada per Verònica Muñoz (professora d’INEF i investigadora). Participants: Maria Cadens, lleidatana i preparadora física de la selecció espanyola femenina d’handbol, les famoses “Guerreres”. Herrera Ronés, jugadora de rugbi i entrenadora del Club INEF Lleida. Natàlia García Timofeeva, exgimnasta, empresària i entrenadora de gimnàstica rítmica al CAR de Sant Cugat. Objectiu: analitzar com està canviant l’alta competició femenina, tant en exigència com en models de preparació i condicions. 3. Segona taula: transformació de la gestió esportiva Moderada per Cristina Gallo, periodista, escriptora, directora de Ganamos con Ellas (Ràdio Principat d’Astúries) i ambaixadora d’Elles són d’aquí. Participants: Begoña Cano, responsable de Comunicació i Patrocini Deportivo de Teica, empresa de vending valenciana amb un projecte similar a Elles són d’aquí, però centrat en esports col·lectius. Irene Tobajas, fundadora de Lookin i sòcia de Focus.i. Patricia García, exjugadora olímpica de rugbi i fundadora de PGR Digital i Quinebo. Tema central: com està canviant la gestió esportiva (patrocini, comunicació, projectes amb perspectiva de gènere i innovació). 4. Tercera taula: noves veus i nous canals Moderada per Ruth Camí, periodista de 3CAT Info a Lleida. Participants: Alicia Pérez, periodista d’AutoBild i creadora de contingut. José Miguel Márquez, periodista i creador de continguts. Marta Fernández, exjugadora de bàsquet i presentadora/comentarista a Movistar+. Focus: nous formats de comunicació esportiva, rol de les xarxes socials i creadors de contingut en la visibilització de l’esport femení. Presentació de la 10a convocatòria de patrocinis Al tram final de la jornada es presenta la 10a convocatòria del programa Elles són d’aquí. Es donaran a conèixer: Guanyadores de la 9a edició Elisa Osogina – membre de l’equip nacional de natació sincronitzada. Paula García – karateka. Clàudia Vidal – jove promesa del piragüisme de Maó. Eva Pérez i Carlota Prendes – guanyadores de la categoria amateur, esportistes de jiu-jitsu. Ruth Gómez – guardonada en la categoria entrenadores i àrbitres. Ibarz Futbol Sala – guanyadores del Premi Territori. Esportistes que renoven suport Pilar Lamadrid, número 1 de l’equip nacional de windsurf, olímpica a París 2024. Sara Ouzande, piragüista, campiona del món en K4 500 m amb el millor registre de la història. Berta Abellán, campiona del món de trial. Noemí Romero, saltadora. Elena Arias, tiradora olímpica, amb grans opcions de ser a Los Angeles 2028. Aquest bloc permet conèixer històries concretes d’esportistes a qui el programa ha ajudat a fer realitat objectius esportius de màxim nivell. Talent femení a Lleida i exposició commemorativa Cap al final de l’entrevista es reivindica el talent esportiu femení de la demarcació de Lleida, amb exemples com: Equip d’hoquei femení. Futbol femení. Emma Carrasco, medallista en un Europeu de piscina curta. Per donar-los visibilitat i reconeixement, s’organitza, juntament amb la Paeria, una exposició al pavelló (esmentat com “pavelló en setembre”) amb trajectòries de grans referents lleidatanes de l’esport practicat per dones. Accés, inscripcions i streaming Jornada gratuïta i oberta a tothom. Es recomana inscripció prèvia online per: Gestionar registres. Enviar informació d’última hora. Facilitar l’enllaç a l’streaming de YouTube. Qui no pugui assistir presencialment, podrà seguir l’acte en directe per streaming, prèvia inscripció. En resum, la 7a Jornada Comunicación Mujer y Deporte i el projecte Elles són d’aquí converteixen Lleida en un laboratori de referència sobre com patrocinar, comunicar i transformar l’esport femení, connectant atletes, entrenadores, institucions, mitjans i empreses en una mateixa xarxa de suport i reconeixement.

  • 23'

    #135 - L'entrevista del 16/12/2025 — Alfarràs 2025: Next Generation, aigua i projecte social

    Visió general de l’episodi L’episodi fa balanç del 2025 a Alfarràs a través d’una entrevista amb l’alcalde Joan Carles García Guillamón. El fil conductor és com un municipi petit ha afrontat transformacions estructurals (energia, aigua i espai públic) i, alhora, ha impulsat projectes socials i culturals per “fer poble”, tot remarcant les dificultats administratives i de finançament. 1) Transformació energètica amb fons Next Generation Magnitud del projecte i impacte inicial • Alfarràs rep l’aprovació d’un projecte Next Generation de 4,5 M€, una xifra excepcional per a un municipi petit. Problema central: burocràcia i tresoreria • L’alcalde denuncia que la gestió dels fons s’ha convertit en una càrrega administrativa i econòmica. • El municipi ha hagut d’avançar diners i treballar amb terminis d’execució estrictes sense saber quan cobraria. • Es descriu l’esforç intern (alcaldia i secretaria) per complir tràmits i justificacions. "S’ha convertit més en una pesadilla que no pas un somni." Resultats executats (malgrat les traves) • Execució d’aproximadament 2 M€ en actuacions: • Instal·lació de plaques fotovoltaiques en equipaments municipals (escoles, poliesportiu, ajuntament) i un petit hort solar. • Compra de vehicles elèctrics per a la brigada. • Renovació integral de l’enllumenat públic per eficiència i compliment de normativa de contaminació lumínica. 2) Modernització del servei d’aigua: una obra “invisible” però clau Renovació de xarxa i eficiència • Inversió d’uns gairebé 1 M€ (amb suport d’administracions supramunicipals). • Substitució de trams de fibrociment. • Millora de rendiment: de perdre prop del 50% de l’aigua a assolir aproximadament un 75–80% d’eficiència. Idea força • És una de les actuacions més importants de les últimes dècades, però poc visible perquè queda soterrada. 3) Espai públic i mobilitat amable: Avinguda Catalunya Finalització d’obres i efectes al centre • Culminació de la reforma amb aportacions destacades de la Brigada Municipal. • Millores d’urbanisme tàctic i estètica (jardineres, espais agradables) i una zona més amable per al vianant. • Creació de nous aparcaments públics i expectativa de dinamitzar el comerç del centre. 4) Patrimoni i vida comunitària: el Cinema Avinguda i el “Molí fariner” Cessió a perpetuïtat del cinema • Aconseguida la cessió del Cinema Avinguda (negociació complexa amb el Bisbat). • Objectiu: convertir-lo en un centre sociocultural per a entitats i activitats (reunions, xerrades, concerts). • Punt de partida: caldrà redactar projecte i buscar subvencions. Desencallament administratiu del molí • Es relata com els processos burocràtics poden ser extremadament lents. • El projecte avança gràcies a acords i finançament que permetran licitar i executar obres, amb vocació d’acollida (vinculada a estades i pas de visitants). 5) Cohesió social i dinamització econòmica: Fira del Prèssec i caminades Fira del Prèssec: canvi de model i èxit • Trasllat al centre del poble per guanyar visibilitat i impacte. • Defensa que una fira ha de generar rendibilitat econòmica i social. • Activitats destacades: • Tast i accions gastronòmiques (com la coca de gran format). • Proposta d’oci que convida a “quedar-se al carrer” i consumir al comerç local. Caminades nocturnes interassociacions • Iniciativa impulsada per les entitats, amb suport municipal i participació del sector primari. • Obsequi de fruita de pagesos locals als participants. • Missatge central: construir comunitat a partir d’aliances entre entitats, veïnat i productors. 6) Identitat i relat de municipi: “autenticitat” i orgull • Es reivindica que el “secret” és l’autenticitat i que la gent torni a parlar del poble en positiu. • L’episodi dibuixa un canvi de percepció: d’un poble “tancat” a un municipi amb serveis moderns i vida al carrer. 7) Mirada al 2026: prioritats i condicionants • Continuar amb: • Asfaltatge i millores de carrers. • Zones de refugi climàtic. • Arreglar parcs i places. • Redactar el projecte del cinema. • Impulsar noves pistes de pàdel. • Condicionant principal: situació econòmica “tocada” fins que arribin els pagaments pendents dels fons avançats. Tancament El to final combina orgull pels resultats i cansament pel sobreesforç administratiu. Es tanca amb desitjos de descans i retrobament familiar en dates nadalenques.