L'entrevista
L'entrevista
Programa

L'entrevista

Escolta les entrevistes que hem realitzat sobre temes o esdeveniments molt concrets. Fires, festes, actes, exposicions, conferències, personalitats...

Dijous · 09:00 - 09:33 ·Divendres · 17:28 - 18:00 ·193 episodis
RSS

episodis

61-72 de 188
  • 28'

    #134 - L'entrevista del 16/12/2025 — Albesa 2025: drenatge, seguretat i futur

    Panorama general de l’episodi L’episodi és una conversa amb l’alcalde d’Albesa, Antoni Balasch Parisi, per fer balanç del 2025 i avançar les prioritats del 2026. Es repassen sobretot grans obres d’infraestructura i drenatge, actuacions per millorar la seguretat i la salut pública, així com projectes de mobilitat, patrimoni i vida comunitària. 1. Gran obra de drenatge urbà i seguretat hidràulica Problemes històrics amb la sèquia i les pluges intenses • Albesa és un poble creuat per la sèquia, un element patrimonial molt valuós però conflictiu quan hi ha trombes d’aigua i tempestes fortes. • Les aigües que baixen pels barrancs i pels carrers, especialment pel carrer Romeral, feien vessar la sèquia i provocaven inundacions a cases i carrers. Obra de drenatge i desviament d’aigües • S’ha executat una obra de drenatge urbà amb un pressupost inicial de 363.000 €, dels quals 300.000 € provenen d’una subvenció del Departament d’Acció Climàtica. • L’obra consisteix en: • Passar l’aigua de pluja del carrer Romeral per sota de la sèquia amb una canonada molt dimensionada (tub de 80 cm a la part alta i d’1 m a la part baixa). • Instal·lar una palanca automàtica per poder buidar mitja sèquia en cas que vagi plena. • Ampliar i dimensionar el tram de sortida del poble, a la zona anomenada “clot de l’infern”, millorant el desguàs cap a la secleta i el riu. Beneficis principals • Guany important de seguretat: • Menys risc d’inundacions al nucli urbà. • Carrers transitables fins i tot en episodis de pluges fortes. • Tranquil·litat per als veïns i també per al sindicat de regs. • Racionalització de les obres futures: quan es refà un carrer, ja es dimensiona la xarxa d’aigües pluvials subterrània i es condueix l’aigua cap a la sèquia, aprofitant que pot ser buidada a l’entrada i a la sortida del poble. Terminis i pròrroga administrativa • L’obra anava fora de termini i el municipi arriscava perdre la subvenció de 300.000 €. • Després d’al·legacions, acords amb veïns i tràmits diversos, el temps s’escurçava massa. • La Generalitat, a través d’una resolució impulsada entre d’altres per la delegada Núria Gil, va allargar el termini d’execució fins al 31 de desembre, quan abans acabava el 31 d’octubre. • Gràcies a aquesta pròrroga, l’obra arriba a temps: • Es preveu justificar-la cap al 20 i escaig de desembre. • El secretari en revisarà la correcta execució. • L’alcalde destaca que és una “gran notícia” perquè per un ajuntament com Albesa, perdre 300.000 € seria un cop molt gran. 2. Burocràcia, lentitud i manca de personal Excés de tràmits a l’administració local • L’alcalde denuncia que cada pas exigeix molta paperassa prèvia per complir la normativa: • Informes, encàrrecs formals, justificacions, etc. • Això fa que els ajuntaments petits deixin de ser aquella “administració àgil” que havien estat fa 20 anys. • Exposa un exemple caricaturesc: Li ha de signar un document al secretari, que seu a la taula del costat, per “encomanar-li” formalment un estudi jurídic sobre si es pot tirar endavant una obra. • Abans, el secretari certificava les obres un cop fetes i, si calia, hi havia inspeccions posteriors. Ara hi ha múltiples filtres previs, que ho endarrereixen tot. Manca de secretari i col·lapse de gestió • Des de fa un any, la secretària titular està de baixa: • Han passat de tenir-ne 5 dies a la setmana a 1 o 2 dies setmanals. • Això agreuja el retard en la tramitació. • Conseqüències: • Dificultat per respondre a urgències veïnals. • Pèrdua d’operativitat i competitivitat de l’ajuntament. Reflexió sobre civisme, política i desconnexió social • A partir del problema de les escombraries i el poc civisme (borses deixades fora dels contenidors, punts desbordats), l’alcalde fa una reflexió més ampla: Quan la política no connecta i la justícia sembla respondre a interessos particulars, la gent acaba pensant només en el seu propi “bé” i es desentén del col·lectiu. • Recorda els primers anys de democràcia, amb molta empenta cultural i col·lectiva, i lamenta que s’hagi perdut part d’aquest sentit de comunitat. • Critica una política actual més centrada en destruir l’adversari que en construir propostes per al poble, i ho relaciona amb la degradació del civisme. 3. Altres actuacions d’infraestructura i via pública Reforma del carrer Felip Rodés • Forma part d’un pla iniciat cap al 2002 per transformar el nucli històric: • Carrers a un sol nivell, prioritzant vianants. • Renovació integral de clavegueram i xarxa d’aigua. • Objectius: • Millorar la salut pública i la seguretat de les infraestructures. • Donar encant i amabilitat al nucli antic. Connexió viària entre carreteres i desconnexió del trànsit pesant del nucli • Albesa té: • La carretera Albesa–Algerri, que enllaça amb Balaguer, Térmens i el Pla d’Urgell. • Un altre vial que uneix Albesa amb El Gerri, que en origen era un camí però es va convertir en carretera. • Problema: no hi havia una bona connexió entre ambdues vies, i el trànsit pesant (camions, tractors grans) podia creuar zones estretes del poble. • Solució executada: • Obra d’uns 200.000 € (amb 100.000 € de subvenció heretada de l’anterior consistori). • Ampliació i millora del traçat de connexió entre carreteres. • Objectiu: evitar el pas pel casc urbà, reduir punts de conflicte i augmentar la seguretat viària. 4. Salut pública: eliminació del fibrociment i millores sanitàries Dipòsits d’aigua i fibrociment • Un dels eixos prioritaris del govern municipal és seguretat i salut. • Els dipòsits d’aigua potable tenien la coberta i part dels laterals de fibrociment. • Actuacions fetes: • Retirada del fibrociment. • Instal·lació d’una nova teulada aïllant, garantint l’estanqueïtat i la seguretat sanitària. Xarxa de conduccions • Encara queden alguns trams de conducció d’aigua potable amb fibrociment (carrer de la Noguera, algun tram al carrer del Nord, etc.). • Per al 2026 hi ha prevista una subvenció per completar la substitució de tota la xarxa afectada. • Objectiu: que tota l’estructura d’aigua potable d’Albesa quedi “neta” de fibrociment. Suport al dispensari mèdic • L’ajuntament ha finançat un nou aparell modern de control de constants per al dispensari mèdic, ja que el que tenien estava desfasat i no funcionava bé. • Forma part de la línia de reforçar l’atenció sanitària de proximitat. 5. Seguretat ciutadana i civisme: càmeres i residus Càmeres de vigilància • S’han instal·lat càmeres de seguretat a: • Escoles noves i pavelló municipal, per prevenir actes de vandalisme en zones molt concorregudes. • Dos punts conflictius de contenidors d’escombraries, per controlar abocaments incívics. Problemàtica de les escombraries i incivisme • L’alcalde lamenta el mal ús dels contenidors i el poc respecte a l’espai públic (bosses deixades a terra, punts desbordats). • Ho vincula a una falta de civisme i educació, i a una societat cada cop més centrada en el “jo” que en el bé comú. 6. Patrimoni, cultura i identitat Gegants i gegantons • La colla gegantera d’Albesa tenia el repte que els gegants grans són difícils de portar alguns dies per manca de portadors. • Solució: • S’han creat dos gegantons nous, més petits, inspirats en el món romà i la medusa, en coherència amb el patrimoni local. • Encara no s’han estrenat però ja estan fets i vestits, i han de donar nova empenta a la colla gegantera. Vil·la Romana del Romeral: visitabilitat i museïtzació • La Vil·la Romana del Romeral és un dels grans actius patrimonials d’Albesa. • Actualment s’hi està duent a terme un projecte de visitabilitat amb: • Excavació important de les Termes. • Diverses actuacions per museïtzar i fer visitable el jaciment. • Terminis i finançament: • El projecte actual ha d’estar enllestit entre el 10 i el 15 de gener. • El 2026 es complementarà amb un nou projecte de museïtzació, finançat a través de fons inicialment europeus que la Diputació ha reorientat: • La Diputació destina recursos a carregadors de vehicles elèctrics i operativitat interna, i alhora assumeix el finançament del projecte de la Vil·la. • L’objectiu és que a l’estiu vinent ja estiguin a punt la museïtzació i el sistema formal de visites guiades. 7. Projectes per al 2026: mobilitat, seguretat i espai públic 7.1. Noves convocatòries per canvi climàtic • La delegada del Govern ha anunciat que el 2026 sortirà una nova línia d’ajuts per actuacions vinculades al canvi climàtic. • Albesa hi vol concórrer: • Idea prioritària: convertir el pavelló municipal en refugi climàtic, completant: • Lavabos i vestidors que falten. • Climatització integral. • Si el redactat de la convocatòria no ho permet, buscaran altres projectes que hi encaixin per aprofitar la subvenció. 7.2. Projecte de pacificació del trànsit i connexió amb piscines • Hi ha concedida una subvenció de 150.000 € per un projecte de pacificació del trànsit, amb cost total estimat entre 270.000 i 300.000 €. • Contingut principal: • Connectar el poble amb les piscines per un camí alternatiu a la carretera. • El camí tindrà: • 5 metres d’ample per a vehicles. • Un carril bici lateral. • Un carril per a vianants, segur per passejar. • Objectius: • Donar seguretat als nens i nenes que van a les piscines i a la zona esportiva. • Evitar el gir perillós a l’esquerra des de la carretera principal direcció Lleida, on un vehicle aturat pot ser envestit pels que venen ràpid pel darrere. • Fomentar la mobilitat saludable: anar a peu o en bicicleta. • Enllaç amb el camí natural de la Noguera Baixa: • Aquest camí natural, que discorre pel riu, també es preveu executar-lo el 2026. • Tot plegat quedarà connectat: camí natural – zones esportives – poble – pavelló – escoles. 7.3. Nova connexió viària interna: carrer La Creu • Es vol executar la baixada de la segona travessera del carrer La Creu, per on passa el nou drenatge urbà. • L’ajuntament ha adquirit un magatzem que permet obrir un carrer amb l’ample previst al planejament. • Beneficis: • Connexió directa de les escoles i el pavelló poliesportiu amb el carrer La Creu. • Els veïns de la part oest (carrer Ponent i zona alta del carrer La Creu) podran anar cap a Lleida per aquí, descongestionant el centre. • Es tracta d’una obra considerada estratègica i prioritària, que l’ajuntament vol fer “sí o sí”. 7.4. Adequació de les antigues escoles i llar d’infants • Les antigues aules prefabricades situades al costat de la llar d’infants han estat retirades pel Departament. • Hi ha un projecte ja redactat per adequar l’espai, consensuat amb: • El personal de la llar d’infants. • L’AMPA/AFE de la llar. • Actuacions previstes: • Millora estètica i funcional de la zona. • Creació d’espais d’emmagatzematge (per guardar cotxets, magatzem de material). • Mantenir un espai de jardí/hort escolar, perquè els infants puguin continuar fent activitats de plantació i descobriment de la natura. 7.5. Aparcaments i suport al comerç local • Problema actual: la plaça Portal està molt col·lapsada d’aparcaments, però és un entorn amb molts comerços i serveis (bars, perruqueries, bancs, altres botigues). • Prohibir-hi aparcar perjudicaria el teixit comercial. • S’ha detectat una possibilitat de generar un nou espai d’aparcament molt proper, que permetria: • Ordenar millor l’estacionament. • Alliberar part de la plaça. • Protegir i afavorir el comerç de proximitat. 8. Mirada més enllà del 2026: gent gran i patrimoni religiós Centre d’atenció diürna per a la gent gran • A través del PUOSC (Pobles i Serveis), s’han obtingut 443.000 € per: • Crear un centre d’atenció diürna per a la gent gran. • És un projecte de prioritat alta per al 2027, però l’ajuntament ja hi està treballant i voldria avançar-lo tant com sigui possible. Restauració de l’església d’Albesa • L’església d’Albesa és un Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i presenta problemes estructurals i d’humitats. • S’ha concedit una subvenció de 177.000 € per: • Rehabilitar i consolidar tota l’estructura de la teulada. • Solucionar humitats i garantir la preservació del temple i del seu retaule. • Es tracta d’una inversió patrimonial i de seguretat important, que reforça la identitat cultural del municipi. 9. Vida festiva, pavelló i desig de “caliu” per al 2026 Celebració de Cap d’Any al pavelló • L’any passat es va estrenar una festa de Cap d’Any al pavelló, amb bona acollida però amb una mica de fred. • Enguany es repetirà el format, amb la garantia d’un sistema de calefacció llogat per aquella nit. • Avantatges: • Facilita que la gent no s’hagi de desplaçar lluny, reduint riscos viaris i associats a l’alcohol. • Genera un espai segur i comunitari per celebrar les festes. Missatge final de l’alcalde • L’alcalde tanca amb un desig de bones festes i posa èmfasi en el concepte de “caliu”: El caliu és l’escalf que dona seguretat, sentir-se acompanyat, saber que no estàs sol. • Aquest caliu ve de: • La família. • Les amistats. • L’entorn del poble i la comunitat. • Desitja aquest caliu a tots els albessans i albessanes, a tots els oients de M1 i als veïns dels pobles de l’entorn, i expressa el desig que el 2026 sigui un any venturós per a tothom. 10. Idees clau de l’episodi Eixos principals • Obres hidràuliques i de drenatge per garantir la seguretat del poble davant pluges intenses. • Simplificar la burocràcia i dotar l’ajuntament de més recursos humans per ser àgil. • Salut pública: eliminació del fibrociment, millores al dispensari. • Mobilitat segura i pacificació del trànsit: connexions amb piscines, escoles i zones esportives, i nous aparcaments. • Patrimoni i identitat: Vil·la Romana del Romeral, església BCIN, gegantons. • Atenció a la gent gran amb un futur centre diürn. • Civisme i comunitat: reflexió sobre política, justícia, responsabilitat col·lectiva i necessitat de recuperar el sentit de comunitat.

  • 13'

    #133 - L'entrevista del 15/12/2025 — Balanç 2025 i nous projectes a Torrefarrera

    Context de l’entrevista Entrevista de final d’any amb Jordi Latorre, alcalde de Torrefarrera, per fer balanç del 2025 i avançar els principals projectes municipals previstos per al 2026. Balanç del 2025 Latorre destaca que s’han fet moltes coses al llarg de l’any, sovint poc visibles en el dia a dia però importants en el còmput global. El 2025 ha estat marcat per molta activitat en infraestructures i millores urbanes. Pista poliesportiva coberta i energia verda S’està acabant la coberta bioclimàtica de la pista del complex esportiu i de l’escola. La coberta respon a una necessitat esportiva i climàtica: Falta d’espais per practicar esport sota cobert. Protegir infants i joves de la forta calor d’estiu al pati de l’escola i a la zona de piscines. Promoure la pràctica esportiva lliure caps de setmana i tardes d’estiu. L’espai cobert, més gran que un pavelló convencional, permetrà també: Trobades, concerts i àpats populars (cassoles). Un ús polivalent i molt intensiu per part del poble. La coberta incorpora plaques solars (40 kW): La producció elèctrica es destina al consum global de l’Ajuntament. Es vol aprofitar tota la coberta per crear una comunitat energètica i generar energia verda i econòmica. Casa de la Cultura i centre interpretatiu La Casa de la Cultura està pràcticament acabada (falten mobles) i s’inaugurarà el 2026. Serà la casa de moltes entitats culturals, amb: Sales polivalents per reunions, trobades i activitats pròpies de les associacions. Una segona planta diàfana per xerrades, trobades i treballs diversos. A la planta baixa (pendent de pressupost 2026) hi haurà: El centre interpretatiu del Canal de Pinyana. L’oficina de promoció turística, centrada sobretot en l’street art del poble. “Quan estigui tot acabat ens quedarà un edifici emblemàtic i de diversos usos tant culturals com turístics.” Nova manera d’organitzar les entitats Volen concentrar la majoria d’entitats en un únic edifici per: Fomentar sinergies, xarxa i millor entesa entre associacions. Prioritzar espais per treballar i reunir-se per davant dels despatxos individuals. Es passa del model “una entitat, un despatx sempre tancat” a: Espais de treball amplis i compartits. Magatzems més petits, però funcionalment suficients. Objectiu: que les entitats treballin millor, de forma independent però coordinada. Millores urbanes i accessibilitat S’han fet obres d’accessibilitat als carrers del centre del poble. Continuïtat el 2025 amb una actuació important de substitució d’asfalt a: Part de l’avinguda Lleida. Carrer Les Eres. Part del carrer Verge de Montserrat. Corts Catalanes i altres carrers. Inversió de més de 250.000 €, amb l’objectiu de tenir tots els carrers en bon estat. L’any anterior ja s’havien arranjat diversos carrers del polígon industrial, consolidant un esforç sostingut en manteniment viari. Nova Escola de Música Un dels projectes principals del mandat és la nova Escola de Música. Al ple s’aprova: La partida pressupostària. L’encàrrec del projecte executiu, que hauria d’estar redactat a mitjans de l’any vinent. Actualment l’escola treballa bé però: No té una seu pròpia òptima. Està dispersa entre l’institut i l’escola. Objectiu: disposar d’un equipament propi i adequat durant aquest mandat, amb tots els mitjans necessaris per a l’activitat musical. Reptes i projectes per al 2026 El 2026 es preveu un any de molta activitat perquè: Alguns projectes s’havien endarrerit per traves administratives o limitacions econòmiques. Projecte estrella: la plaça de l’Amistat, ara ja sense impediments per tirar-la endavant. Altres projectes: Finalització de la part baixa de la Casa de la Cultura. Desenvolupament del centre interpretatiu del Canal de Pinyana. Element clau: s’ha aprovat l’alliberament dels romanents de tresoreria (estalvis de l’Ajuntament): A Torrefarrera n’hi ha, fruit de la bona gestió econòmica. Permetran executar moltes inversions que fins ara la normativa econòmica impedia. L’equip de govern està redactant un pressupost molt ambiciós per aprofitar aquesta oportunitat i respondre a les necessitats del poble. Missatge de festes i recomanacions Latorre trasllada bons desitjos a tota la ciutadania: Que l’any vinent sigui millor que l’actual, en tots els sentits. Que es puguin compartir les festes amb família, amics, dinars d’empresa i trobades socials. Fa una crida especial a la prudència sanitària: “Podem ser transmissors d’aquests virus… tinguem una mica de cura que aquests virus tenen una mica de mala llet.” Convida a gaudir de les festes, però amb responsabilitat davant els virus circulants. Idea clau final Torrefarrera tanca el 2025 amb molta obra feta i enceta el 2026 amb grans projectes en esport, cultura, urbanisme, energia verda i educació musical, aprofitant els estalvis municipals i apostant per la cohesió del teixit associatiu i la qualitat de vida de la ciutadania.

  • 15'

    #132 - L'entrevista del 9/12/2025 — Pepita Sopenya presenta el llibre «Ménage à Trois»

    Context de l’entrevista L’entrevista gira al voltant de la publicació de «Ménage à Trois», el tercer llibre de la Pepita Sopenya, autora almenarenca i vilassarenca. L’obra arriba després de la novel·la Demà no m’ho així (Premi Vall d’Albaida de narrativa eròtica) i del recull de relats Neures de passucat amb oli. El llibre «Ménage à Trois» Format i concepte És un recull de microrelats estructurats en microtrilogies. Conté 27 + 1 microtrilogies, és a dir, 87 microrelats. L’autora el planteja explícitament com un joc amb el lector: El lector ha de omplir buits, rellegir i interpretar. S’assembla a un trencaclosques literari més que no pas a una lectura lineal. Ingredients literaris principals Humor com a eix central: No és un humor superficial de «riure fàcil», sinó ironia treballada. Serveix com a eina per afrontar un món complex i dur. Sensualitat i erotisme: Hi ha relats amb contingut eròtic i de masturbació femenina, sovint no premeditats. L’autora rebutja etiquetes rígides ("narrativa eròtica") i prefereix parlar d’ingredients: humor + sensualitat. Temes actuals i costumbristes: Situacions del dia a dia, inspirades en el carrer, el cafè, el tren, la feina… Algú li ha dit que alguns textos recorden Pere Calders, pel to costumbrista i algun punt de surrealisme. Personatges i punts de vista No tots els personatges són humans: hi ha éssers no humans que també protagonitzen històries. El procés pot partir tant de la història com dels personatges, depenent del relat. Procés creatiu i inspiració Mirada curiosa i emocional Pepita es defineix com una autora “tastaolletes” que ha anat provant gèneres i formats. Treballa des de l’emoció: qualsevol situació quotidiana pot encendre la necessitat d’escriure. Es declara molt curiosa: observa el que passa al seu entorn immediat i ho converteix en material literari. Lectura vs. escriptura Es veu com a lectora a temps complet i escriptora a temps parcial: Llegir forma part del seu dia a dia, sempre hi troba estona. Escriure requereix estat d’ànim i inspiració, no només temps lliure. Explica que moltes idees sorgeixen en moments poc pràctics (conduint, fent feines de casa, viatjant en tren) i les ha d’apuntar per no perdre-les. Finançament i dificultats editorials Micromecenatge «Ménage à Trois» s’ha publicat mitjançant micromecenatge. L’experiència ha estat més costosa que amb el llibre anterior: Intueix que els microrelats generen respecte o recel entre lectors poc acostumats al gènere. Ho compara amb la poesia, també minoritària en vendes. El procés implica: Compartir una part del llibre i demanar confiança prèvia als lectors. Un lapse de 4–5 mesos entre la prereserva i l’arribada del llibre. Reflexió sobre el mercat lector La gent entén fàcilment el concepte novel·la i és el que domina les llistes de vendes (Sant Jordi, etc.). Tot el que s’allunya d’aquest gènere, i més si és breu (relats, microrelats), costa més de vendre. Ho vincula amb una cultura de la immediatesa i el consum ràpid (TikTok, Instagram…), paradoxalment poc favorable als microrelats malgrat la seva brevetat. Subratlla també la tendència a valorar més el que ve de lluny i és car (per exemple, pagar molt per un concert internacional) que no pas la creació cultural de proximitat. Presentacions i vincle amb Almenar Agenda de presentacions Divendres 12 de desembre, a les 19 h, presentació a Almenar, a la sala 1 d’Octubre. Dissabte següent: Participació al Mercat de Nadal i de Lletres d’Almenar amb un vermú literari a la 1 del migdia, en format taula rodona amb altres autores. Presentació a Lleida a les 18 h, a la llibreria La Irreductible. Què significa presentar el llibre a casa Presentar a Almenar és per a ella un gaudi especial: Se sent molt estimada i recolzada. Les presentacions són vives i participatives, sense excessiva solemnitat. Hi ha confiança amb el públic i “no hi ha filtre”, cosa que enriqueix el debat. Defineix cada presentació com un microcosmos en què cada lector aporta una lectura i interpretació pròpia del llibre. Importància de comprar el llibre Recorda que per a cada llibre s’hi està uns dos anys i mig de feina (escriptura, recerca d’editorial, publicació). Demana explícitament que, si s’assisteix a presentacions, es compri el llibre com a reconeixement a aquesta feina. Futurs projectes: quarta novel·la Novel·la negra amb humor negre Ja té una quarta obra acabada, una novel·la negra per a la qual està buscant editorial. Manté la seva marca d’humor, però aquesta vegada en forma d’humor negre. No hi ha investigador clàssic: la història s’explica des d’un enfocament diferent, amb més d’un assassinat. L’autora comenta que hi ha com a mínim dos grans tipus de novel·la negra: La que se centra en la investigació. La que aprofundeix en la psicologia de l’assassí o assassina. Arrels i món rural Es declara filla de pagesos i remarca que això l’ha marcat profundament. El contacte amb els camps, els canvis de colors i la gent de poble es reflecteix en el que escriu. Aquest món rural apareix també en la nova novel·la com a escenari i com a fons emocional. Continuïtat en l’escriptura Per a Pepita, escriure i llegir són inseparables de la vida: No concep la seva existència sense aquestes dues pràctiques. Continua generant material i té clar que hi haurà més llibres. Perfil literari de Pepita Sopenya Autora polifacètica i “tastaolletes”: ha provat novel·la, relat i microrelat. Barreja humor, ironia, sensualitat i una mirada molt costumbrista sobre la realitat. Es nodreix de l’observació quotidiana i del vincle amb el món rural. Combina premis literaris, micromecenatge i presentacions de proximitat per tirar endavant la seva obra. Té la voluntat de jugar amb el lector, fent-lo partícip actiu del sentit dels seus textos.

  • 23'

    #130 - L'entrevista del 1/12/2025 — Influencers en català i amistat a xarxes

    Resum general En aquest episodi d’Aquí a l’oest a emunfmradio, Arnau entrevista la Joana Cabratosa, una de les tres integrants de Can Putades, aprofitant el Dia Internacional de l’Influencer. Es parla del naixement del projecte, de la defensa del català a les xarxes, de la pressió i el hate que reben, del paper de les famílies, del seu lligam amb el futbol i el Barça, de la relació amb les marques i del futur professional i personal de Can Putades, incloent-hi la gestió de la seva amistat. 1. Origen de Can Putades i trajectòria a xarxes Naixement del projecte en plena post-pandèmia • Can Putades neix en la post-pandèmia, quan cinc companyes de pis (després reduïdes a tres: Ona Jou, Núria Simón i Joana Cabratosa) s’avorrien a casa pels grups bombolla. • Comencen penjant vídeos a xarxes per entretenir-se, sobretot a TikTok i Instagram. • Els primers vídeos consistien a traduir paraules senzilles del català al castellà (exemple: finestra), i elles mateixes reconeixen que ho feien “com el puto cul”. "Llavors això es va fer com super viral i a partir d'aquí érem cinc noies que ho vam començar i vam dir, va, doncs seguim penjant vídeos." De l’entreteniment a viure de les xarxes • El contingut es fa viral ràpidament i en poc més de dues o tres setmanes ja comencen a sumar milers de seguidors. • En aquell moment TikTok pagava per visualització i recorden amb humor quan van guanyar el primer euro, que van celebrar amb els pares. • A dia d’avui: - Uns 114.000 seguidors a Instagram - Uns 60.000 a TikTok - Canal propi a YouTube • Fa cinc anys que pengen vídeos i, des de fa aproximadament dos anys, les tres actuals integrants viuen 100% de Can Putades. 2. El pòdcast i el to més periodístic El pòdcast “No Cardis” • A banda del contingut a Instagram i TikTok, tenen pòdcast propi: - Es diu “No Cardis” - L’emeten a 3CAT, dins del canal Som Evo - En aquest moment estan a la tercera temporada • La Joana destaca que és una vessant més periodística del que fan a xarxes, amb capítols temàtics sobre vivències i relacions: - Capítol sobre l’avi - Capítol sobre les mares, amb Abra Morriols Contingut i mirada generacional • El seu enfocament general és explicar situacions quotidianes, problemes i preocupacions del jovent català. • Tracten temes propis de la seva generació (estudis, pisos, amistats, relacions familiars, oci, etc.) però sempre: - En català - Amb accent propi (Girona/Garrotxa, etc.) "Veure coses quotidianes o problemes d'estudiants, de joves, del dia a dia, però explicats en català i és com que és molt més proper." 3. Influencers en català: identitat i feedback del públic Defensa del català i diversitat d’accents • Una de les claus de l’èxit de Can Putades és la seva aposta per fer tot el contingut en català, des del principi. • Quan van començar, encara no estava tan normalitzat el contingut en català a xarxes, i això les va fer diferents. • Han rebut molt bon feedback de gent que agraeix: - Veure vídeos en català - Escoltar accents diferents - Tenir referents joves que normalitzen l’ús del català en contextos quotidians i d’oci. Reconeixement públic i moments “clau” • Algunes fites que han viscut com a validació social del seu projecte: - Imitació al programa “Polònia”, que per al pare de la Joana va ser el moment de dir: “ara sí que sou molt famoses”. - Un retuit de Carles Puigdemont quan feia pocs mesos que havien començat. • Tot això es viu també des del prisma de les generacions més grans, per qui sortir a certs programes o ser mencionat per figures mediàtiques és “passar-se el joc”. 4. El costat fosc: comentaris negatius i hate Com gestionen els comentaris de hate • El fet de ser tres persones fa que els comentaris no vagin dirigits sempre a una sola, cosa que alleuja una mica la pressió, però no la fa desaparèixer. • L’impacte dels comentaris depèn molt de l’estat emocional personal de cada una: - En moments en què la Joana no estava bé amb ella mateixa, qualsevol comentari la feia patir molt. - En aquestes èpoques va decidir deixar de llegir tants comentaris per protegir-se. • En altres moments ha adoptat una actitud més reactiva: "Hi ha hagut èpoques que inclús m'he dedicat de descarregar el meu malestar amb la gent que ho feia amb nosaltres... si tu m'escrius un comentari superhater, doncs jo t'escriuré per privat, fins que tu em demanis perdó." Famílies i hate: dolor silenciós • Les famílies també veuen i pateixen aquest hate: - Han arribat a no compartir segons quins comentaris per evitar que les mares ho passin pitjor. - La tieta de la Núria és coneguda per respondre directament a les persones que els escriuen comentaris agressius. • La Joana creu que les mares pateixen més del que diuen, perquè no s’esperaven que una activitat a xarxes implicaria aquest nivell d’exposició i crítica. 5. Futbol, masclisme i legitimitat professional Passió pel futbol i masclisme a xarxes • Les tres integrants de Can Putades són molt aficionades al futbol, especialment: - Barça - També tenen simpatia pel Girona (pel seu origen gironí/garrotxí). • Quan les noies joves parlen de futbol a xarxes, sempre acaben rebent comentaris com: - “Tu no en tens ni idea” - “Tu calla, vés a cuinar” • Tot i això, no renuncien a fer contingut de futbol perquè: - És el que els agrada - És el que les fa felices - Volen normalitzar que les dones parlin de futbol amb criteri. Formació i credibilitat • La Joana remarca que no són simples “influencers” sense formació: - Ella és graduada en Periodisme - Té un màster en Periodisme esportiu • L’Ona ha estudiat Llengües aplicades i la Núria, Antropologia, i ara fa Psicologia a la UOC. "Realment són com tres carreres bastant diferents, però que alhora crec que hem aconseguit aprofitar bastant el que hem tret cada una de la nostra carrera en el nostre contingut." • Malgrat la formació, han comprovat que el masclisme persisteix: fins i tot periodistes esportives joves amb contingut molt treballat reben els mateixos insults i qüestionaments. 6. Relació amb marques, agències i experiències VIP De gestionar-se soles a tenir agència • Al principi elles mateixes es gestionaven el contacte amb marques. • Actualment formen part de l’agència Inmanagement (la mateixa de la Dulceida), que: - Rep les propostes de marques - Gestiona les col·laboracions i els contractes - Es queda una part dels ingressos com a comissió Estrella Damm, una marca “de casa” • Estrella Damm és una de les marques més importants amb què treballen: - Va ser de les primeres marques que van confiar en elles - Han anat mantenint una relació molt bona i continuada • Per la Joana té un component emocional i identitari molt fort: - A casa seva l’anunci d’Estrella Damm era un moment mític de l’estiu - Les cançons dels anuncis marcaven les bandes sonores dels estius (p.ex. Summercat) "Típica playlist de posar-te el cotxe és la playlist d'Estrella Damm." Experiències amb el Barça • Gràcies a aquestes col·laboracions, han viscut moments molt especials vinculats al Barça: - Entrar a la llotja - Fer entrevistes a jugadores del Barça femení - Veure partits vestides amb l’equipació - Baixar a la gespa al Gamper, amb els jugadors passant per davant seu. • La Joana explica que el seu gran moment perdut va ser quan, vivint a Brasil, no va poder venir a la rua del Barça on hi havia un autobús d’influencers davant del dels jugadors: "Sempre dic que m'he perdut el millor dia de la meva vida." 7. Futur de Can Putades i reflexió sobre la feina d’influencer Projectes nous i durada de la “carrera” • Comparen la carrera d’influencer amb la d’un futbolista: té inici i final, i no és realista pensar que durarà tota la vida al mateix nivell. • Actualment: - Estan treballant en nous projectes que encara no poden fer públics (en saben coses des de l’agost, però no ho poden anunciar fins que toqui). - La seva idea és continuar mentre puguin viure tranquil·lament d’això, mentre funcioni econòmicament i la seva amistat es mantingui forta. Amistat com a pilar central • Per a elles, la prioritat absoluta és la seva amistat: "Per nosaltres la nostra amistat és com lo prioritari." • Consideren més probable que canviïn les xarxes socials (p.ex. que s’acabi Instagram) que no pas que es trenqui Can Putades com a grup d’amigues i creadores. • Tenen clar que, amb el temps, cadascuna es podrà anar especialitzant en allò que li agradi més, sempre dins d’un projecte comú flexible. Rebuig a la feina “típica” i construcció del propi camí • Quan eren més joves, les tres parlaven sovint de no voler una feina convencional: - No volien una rutina de “dilluns a divendres” i gastar-ho tot el cap de setmana. - Volien una vida professional diferent, més lliure i creativa. • Senten que, de tant imaginar-ho i desitjar-ho, han acabat construint aquest model de vida al voltant de Can Putades. • També imaginen com el projecte pot anar creixent amb la vida: - Etapa universitària (contingut d’estudiants) - Etapa jove-adulta (feina, pisos, relacions) - Potencial futur “Can Putades mamis” - I, en broma, fins i tot un “Can Putades jubilació”. 8. Crisi d’amistat, convivència i aprenentatges Quan l’èxit i la convivència passen factura • Hi va haver una època en què la seva amistat va trontollar fortament: - Tenien moltíssima feina - Estaven escrivint un llibre sobre la seva amistat - Vivien totes juntes i treballaven plegades cada dia • A mesura que escrivien el llibre, es van adonar que el que descrivien no coincidia amb la realitat que vivien: estaven saturades les unes de les altres. "Ens havíem com saturat tant les unes a les altres... ja no ens suportàvem perquè ens havíem de veure com forçadament cada dia i gravar cada dia." El punt d’inflexió i la comunicació honesta • El canvi clau va ser posar-ho tot sobre la taula: - Van acabar dient-se a la cara: “no us suporto” i “jo tampoc”. - Van decidir separar-se durant un estiu, reduint la convivència i el contacte constant. • Des d’aleshores: - Han après a comunicar-se millor - A dir-se les coses ben dites - A distingir entre necessitats i preferències "És una frase que diem molt, que les coses ben dites es poden dir totes." • La Joana ja no viu amb les altres dues; ara viu amb la seva parella, i això ha rebaixat la tensió de la convivència. • Reconstrueixen la seva dinàmica posant respecte i franquesa emocional al centre. Conflictes quotidians i relativització • A posteriori, relativitzen alguns conflictes que tenien: - Discussions per neteja, vaixella, plans, etc. - S’adonen que, comparat amb qüestions de fons, eren problemes sense tanta transcendència. • La crisi d’amistat queda, doncs, com un aprenentatge vital que els ha permès consolidar el projecte a llarg termini. 9. Identitat personal, xarxes i tancament musical Identitat digital de la Joana • La Joana comparteix també el seu perfil personal d’Instagram: Joanna Smiley (amb dues o’s). • Explica l’origen del nom: - El va crear amb 12 anys, perquè era molt fan de la Miley Cyrus. - Amb el temps li ha donat un segon sentit, associant Smiley al fet de somriure i sentir que li encaixa amb la seva personalitat. Tradició Miley Cyrus a l’emissora • Arnau revela que a aquesta emissora ja hi ha una tradició de cantar Miley Cyrus, especialment “Party in the USA”. • Per mantenir la tradició, fan sonar la cançó i demanen a la Joana que s’hi afegeixi cantant la tornada de manera lúdica. "Crec que no pot ser menys avui, que estàs convidada avui, que vens virtualment aquí a les Terres de Lleida, a seguir amb la tradició i a seguir amb aquesta Party in the USA." • Amb aquesta nota musical i festiva es tanca l’entrevista, tot recordant la seva condició d’influencer catalana, el seu vincle amb el Dia Internacional de l’Influencer i com les xarxes formen part del dia a dia però també de la vida emocional i relacional de qui s’hi dedica.

  • 19'

    #129 - L'entrevista del 24/11/2025 — Fira de Micropobles a Torre Serona: reptes i oportunitats

    Context i motiu de l’entrevista L’entrevista conversa amb Agustí Jiménez, alcalde de Torre Serona, municipi amfitrió de la 4a Fira de Micropobles de Catalunya (29 de novembre). "Vull que vingui gent a veure l'identitat d'un municipi petit" Per què Torre Serona és la seu de la fira Procés de selecció La fira s’emmarca en un projecte de l’Associació de Micropobles de Catalunya. La seu canvia per demarcacions: edicions anteriors a L’Estany, Planoles i Bot. Torre Serona és escollida mitjançant un procés de candidatura i valoració de la junta de l’associació, perquè la proposta es considera “molt bonica i adequada”. Què hi trobarà la gent a la fira Mostra d’identitat i projectes locals Invitació als micropobles perquè exposin en carpes i espais habilitats per l’Ajuntament. Presentació de: Projectes de poble i iniciatives locals Oferta cultural, gastronòmica i patrimonial Teixit associatiu Possibilitat d’explicar els projectes també en un escenari. Participació i ambient Més de 22 municipis confirmats. Presència de productors locals del Segrià amb tastets i propostes gastronòmiques. Activitats previstes: espectacles, actuacions, show-cookings (a l’exterior, condicionat pel temps). Reptes estructurals dels micropobles Burocràcia i manca de recursos Denúncia central: un municipi de menys de 500 habitants pot tenir la mateixa càrrega burocràtica que un de 30.000 o 50.000. Dificultats vinculades a la manca de figures clau: Secretaris i interventors, essencials per al funcionament municipal. Serveis bàsics i identitat del poble Es destaquen preocupacions compartides entre municipis: - Cobertura 4G/5G i connectivitat - Escola i risc de pèrdua d’arrelament - Botiga, consultori/metge i serveis quotidians Resposta institucional i noves polítiques Estatut del Municipi Rural Aprovat pel Parlament i pendent de desplegament. Objectiu: reduir burocràcia i millorar suport econòmic, social i cultural. Exemples d’accions i línies prioritàries Creació i reforç de places/bolses de secretaris-interventors (amb el repte de la rotació de personal). Millores d’infraestructura: Fibra òptica i connectivitat digital Carreteres i connexions de transport Prioritat destacada: polítiques d’habitatge Problemàtica de cases buides que no entren al mercat de lloguer o venda. Presència institucional a la fira S’anuncia inauguració amb representants del Govern per visualitzar i explicar les mancances dels micropobles. Micropobles, orografia i desigualtats territorials Es defensa que no hi ha pobles de “segona o tercera” i que cal garantir serveis dignes. Es remarca la dificultat afegida de l’orografia (especialment al Pirineu). La connectivitat pot requerir solucions mixtes: Si la fibra no arriba, desplegar antenes 5G com a alternativa. El teletreball es presenta com a factor clau de repoblament després de la Covid. Mirada més enllà de Catalunya Es compara la situació amb altres territoris (p. ex. Terol) i la idea de l’“Espanya buidada”. Es cita el model de multiservicio rural (un únic espai que integra botiga, bar i allotjament) com a possible inspiració. Tancament i invitació La conversa es tanca amb una crida a assistir a la fira (29 de novembre, de 10 a 14 h) per conèixer la realitat, els projectes i el valor social dels micropobles.

  • 18'

    #128 - L'entrevista del 24/11/2025

    Una conversa amb Juan Antonio Díaz, President i entrenador. El club de futbol sala de Corbins neix el 2005 en un poble sense tradició d’aquest esport i creix de mica en mica, passant d’un sol equip a la lliga escolar del Consell Esportiu del Segrià a diversos equips federats. Al llarg dels anys guanya lligues i copes en diferents categories i supera etapes complicades en què gairebé desapareix, gràcies al relleu de generacions i al suport d’algunes famílies. Avui, el club combina competitivitat esportiva amb la transmissió de valors al jovent, i se sent orgullós del camí recorregut.

  • 3'

    #127 - Tres anys de l’Aula d’Extensió Universitària de Torrefarrera

    L'Aula d'Extensió Universitària: un pont entre la universitat i el poble L'espai de formació de Torrefarrera celebra el seu tercer curs acadèmic consolidant-se com un referent cultural al territori. Aquest projecte, que neix sota el paraigües de la Universitat de Lleida (UdL), permet que professors i experts de primer nivell es desplacin als municipis per impartir conferències magistrals amb el màxim rigor acadèmic. Els principals eixos del projecte són: Rigor universitari: Tot i que no hi ha exàmens ni deures, el contingut és de nivell universitari. Transversalitat: Es tracten disciplines tan diverses com la filosofia, medicina, astronomia, història o nanotecnologia. Obert a tothom: Tot i estar vinculat a l'aprenentatge sènior, l'aula ha eliminat les restriccions d'edat dels seus estatuts per ser un espai multigeneracional. Programació i activitats destacades El programa d'enguany inclou personalitats com el periodista Màrius Serra, que obre la jornada parlant sobre com fomentar la lectura entre els més joves. Altres punts forts de la temporada són: Recerca local: Presentació dels millors treballs de recerca de l'INS Joan Solà, posant en valor el talent del jovent de Torrefarrera. Sortides culturals: Excursions a espais emblemàtics com el Liceu, el Palau de la Música o la Colònia Vidal a Puig-reig. Connexió amb Torrefarrera: Conferències a càrrec de professionals locals com l'investigador Marc Brunet Cabré o el periodista Albert Llimós. "Hem de fugir dels terraplanistes i negacionistes; la persona que t’expliqui les coses ha de tenir coneixement i rigor." Consolidació i creixement del projecte Amb una base de prop de 110 socis, l'aula ha demostrat que hi ha un interès creixent per la cultura a la comarca. La gestió, realitzada per una junta de deu persones, treballa colze a colze amb l'ajuntament i altres entitats per oferir propostes extraordinàries, com la commemoració de l'any Ricard Vinyes o xerrades vinculades al 25N.

  • 12'

    #126 - Arriba la 36a edició dels Premis Josep Lladonosa d'Història Local i el III Premi d’Honor

    Lliurament del 36è Premi Josep Lladonosa d'Història Local El regidor de Cultura de l'ajuntament d'Alguaire, Jaume Ferrein, detalla els preparatius de la 36a edició d'un dels guardons més prestigiosos de les comarques lleidatanes. L'acte tindrà lloc aquest diumenge al Santuari de la Mare de Déu del Merli, un espai amb una forta càrrega simbòlica i patrimonial per a la vila. Reconeixement a la trajectòria: El Premi d'Honor Enguany se celebra la tercera edició del Premi d'Honor Josep Lladonosa, que té com a objectiu reconèixer figures referents del territori en diversos àmbits culturals i socials. Després de guardonar anteriorment a Josep Vallverdú i a l'arquitecte Ramon Maria Puig, la premiada d'aquesta edició és la psicòloga Marta Trepat. Marta Trepat: Va ser la primera psicòloga a obrir consulta a Lleida l'any 1972 i la introductora de la psicoanàlisi a la ciutat. Mèrits: Una carrera ininterrompuda de 53 anys, tasca docent a la Facultat de Medicina de la UdL i una intensa labor en entitats socials. Dinàmica de l'acte i participació institucional L'esdeveniment, que començarà a les 12:00 h, compta amb el suport d'un ampli ventall institucional representat en el patronat: * Generalitat de Catalunya (Departament de Cultura). * Diputació de Lleida i l'Institut d'Estudis Ilerdencs. * Consell Comarcal del Segrià. * Universitat de Lleida. "És un moment de tensió que guardem pel final: quan el president del patronat desvela el nom del guanyador de la categoria d'Història." Recuperació dels congressos de vida agrària Com a gran novetat, s'ha anunciat que de cara a la primavera de 2026 es reprendran els congressos sobre la vida agrària, en col·laboració amb el Departament d'Història de la UdL, una iniciativa que feia anys que no s'organitzava i que tornarà a posar el focus en la recerca històrica del món rural.

  • #125 - L'entrevista del 7/11/2025 — Campionat de karate interclub al pavelló Manelbosc de Torrefarrera - episode art
    16'

    #125 - L'entrevista del 7/11/2025 — Campionat de karate interclub al pavelló Manelbosc de Torrefarrera

    El karate, protagonista a Torrefarrera L'entrevista amb Eduardo Casas, president del Club Budokan, presenta els detalls del pròxim campionat interclub que se celebrarà al pavelló Manelbosc de Torrefarrera. Aquest esdeveniment, de caràcter gratuït i obert a tothom, reunirà competidors d'una desena de gimnasos de Lleida, el Baix Cinca i l'Aragó, oferint una plataforma ideal per als esportistes no federats. Modalitats de competició Durant la jornada es podran observar les dues disciplines principals d'aquest art marcial sobre els tres tatamis habilitats: Kata: Una modalitat de combat simulat on es valora la tècnica, la potència i la precisió de coreografies preestablertes contra adversaris imaginaris. Comitè (Kumite): El combat presencial un contra un, on l'efectivitat dels atacs i la velocitat decideixen qui avança a la següent ronda. Valors i tradició El karate es defineix com una eina d'aprenentatge integral que combina la preparació física amb la mental. Eduardo Casas, fill del pioner i sensei Antonio Casas (9è Dan), destaca diversos aspectes fonamentals: Respecte i disciplina: L'ús de la salutació (os) i la petició de permís per entrar al tatami. Concentració: La pràctica del seixa per buscar la calma i el control mental abans de l'esforç. Llegat familiar: La continuïtat del Club Budokan (que significa "mà oberta") com a centre de referència fundat l'any 1972. "No serveix de res si treballo molt físicament però mentalment sóc dèbil. El control mental és clau per no venir-se a baix davant un cop." L'objectiu principal del campionat és donar a conèixer aquest esport en l'àmbit rural i fomentar els valors d'humilitat i superació entre els joves del territori.

  • 19'

    #124 - L'entrevista del 5/11/2025 — Entrevista a Antoni Foc sobre el 17è Gran Recapte d'Aliments a Lleida

    El Banc d'Aliments de Lleida prepara la 17a edició del Gran Recapte L'entrevista realitzada a emunfmradio per al programa Aquí a l’Oest se centra en la preparació i els objectius de la 17a edició del Gran Recapte, que se celebra aquest cap de setmana a tota la demarcació. Antoni Foc, president del Banc d'Aliments de Lleida, explica la complexa logística que hi ha darrere de l'esdeveniment i la importància de la col·laboració ciutadana. Punts clau de la campanya Objectius de recollida: L'any passat es van recollir prop de 200.000 quilos d'aliments. Enguany, tot i la inflació, s'espera superar aquesta xifra o, almenys, igualar-la per atendre les necessitats creixents. Productes més necessaris: Actualment, els productes bàsics com la llet, l'oli i la pasta (arròs, macarrons, etc.) són els més demandats i, alhora, els que més s'han encarit. Logística i voluntariat: El procés no acaba amb la recollida; el dilluns següent comença un intens triatge al magatzem de La Caparrella (cedit per la Diputació) on participen molts instituts en una tasca pedagògica i solidària. Transparència i tasca social "Nosaltres no donem cap aliment que no vingui marcat pels serveis socials de la Paeria o dels consells comarcals. Tot està controlat per llistes segons els membres de cada família." L'entitat, que l'any vinent complirà 20 anys a Lleida, no només distribueix menjar, sinó que realitza tasques de suport integral: Pedagogia: Xerrades en centres educatius per conscienciar els joves. Nutrició: Incorporen una nutricionista per combatre l'obesitat en famílies vulnerables. Assistència directa: Gestió d'un menjador compartit i servei a domicili per a persones amb mobilitat reduïda. Solidaritat al territori Antoni Foc destaca la gran resposta de les comarques del Segrià i de tota la demarcació de Lleida. Tot i ser un territori amb molts pobles petits, la solidaritat és proporcionalment molt alta. També aclareix que el Banc d'Aliments gestiona les donacions de forma ordenada per evitar el malbaratament, com s'ha vist de forma excepcional en situacions de crisis recents com la DANA.

  • 17'

    #123 - L'entrevista del 4/11/2025 — El nou càlcul de les pensions a partir del 2026

    Canvis en el sistema de jubilació i pensions A l'entrevista realitzada a emunfmradio, l'assessor de Comissions Obreres, Francesc Martínez, detalla les novetats legislatives que entraran en vigor l'1 de gener de 2026. Aquestes mesures formen part d'un període transitori que s'allargarà fins al 2044 amb l'objectiu de garantir la viabilitat del sistema. El nou mètode de càlcul transitori A partir del gener de 2026, el càlcul de la pensió s'actualitza per oferir més flexibilitat al futur jubilat, permetent escollir entre dues opcions segons el que sigui més beneficiós: Opció actual: Càlcul basat en els darrers 25 anys de cotització. Nova opció: Es prendran els últims 25 anys i 4 mesos, descartant-ne les dues pitjors mensualitats. Desenvolupament futur: Progressivament s'aniran sumant mesos fins a arribar, l'any 2044, a un càlcul basat en 29 anys, dels quals es podran descartar els 24 pitjors mesos (27 anys efectius). Edats i requisits per a la jubilació L'edat de jubilació continua sent un punt clau per percebre el 100% de la base: Actualment, per jubilar-se als 65 anys, cal haver cotitzat un mínim de 38 anys i 3 mesos. Si no s'arriba a aquest període, l'edat de jubilació ordinària es demora fins als 66 anys i 10 mesos (amb previsió d'arribar als 67 anys l'any vinent). Modalitats i incentius L'expert destaca diferents opcions per als treballadors en la recta final de la seva carrera: Jubilació demorada: Per cada any que s'allargui la vida laboral voluntàriament, la pensió s'incrementa en un 4%. Jubilació parcial: Permet reduir la jornada i començar a cobrar part de la pensió fins a 3 anys abans de l'edat ordinària, facilitant el relleu generacional a les empreses. Jubilació voluntària anticipada: Possible a partir dels 63 anys, tot i que comporta una penalització que pot oscil·lar entre el 2% i el 21%. "L'Asociació Social diu que sempre ens oferiran el millor càlcul... l'important és que el 2026 comença aquest període transitori per fer les pensions viables." Pensions mínimes i complements Es recorda que per tenir dret a una pensió calen almenys 15 anys cotitzats. En cas que la quantitat resultant sigui molt baixa, s'aplica el complement a mínims (fins a uns 700 euros), sempre que la persona resideixi en territori espanyol.

  • 23'

    #122 - L'entrevista del 28/10/2025 — Lili Brick: Muralisme i art a la nova electrolinera de Torre Serona

    Entrevista a Lili Brick a Torre Serona En aquesta edició especial d'Ona la Torre, ens desplacem fins al polígon industrial de Torre Serona per parlar amb l'artista i muralista Lili Brick. L'entrevista es realitza a peu de carrer, mentre l'artista treballa en la façana de la que serà la primera electrolinera per a camions de Catalunya. L'obra: Un viatge cronològic pel transport El mural, d'uns 500 metres quadrats, narra l'evolució del món del transport i l'agricultura: • Des dels primers carruatges amb cavalls fins als moderns camions elèctrics. • Inclou elements simbòlics com el camió Barreiros, clau en el passat del món rural. • Incorpora la família del propietari del negoci, Gabriel, per donar-li una càrrega emocional i sentimental a l'obra. Trajectòria internacional i evolució tècnica L'artista comparteix els seus inicis i la seva experiència global: • Inicis casuals: Va descobrir l'espray a Lleida fa 13 anys a través de grafiters locals. • Experiències pel món: Ha pintat a països com Gàmbia, l'Índia, el Marroc, Suècia i Corea. • Canvi de tècnica: Després d'anys usant aerosols, ara prioritza el pinzell per motius de salut (problemes respiratoris) i per buscar una major perfeccionament en el traç. Maternitat i visió de l'artista "No vull ser una mare fantasma; l'important és que la meva criatura viatgi amb nosaltres i vegi el bonic que és pintar pel món." Lili Brick reflexiona sobre la dificultat de ser dona muralista i autònoma, explicant com gestiona la seva recent maternitat viatjant en una furgoneta camperitzada amb la família. Pel que fa al seu estil, es defineix com a autodidacta amb referents com Rembrandt i una clara inclinació actual cap a l'impressionisme de Cézanne i Gauguin.