Context de l’entrevista En aquesta edició de L'entrevista, el conductor conversa amb Maria Hein, cantant i compositora mallorquina, amb motiu del concert que oferirà a la sala La Boat de Lleida, compartint cartell amb Gigi Ros. L’actuació forma part del tram final de la gira del seu disc Katana. Qui és Maria Hein i com comença Maria es defineix com “una al·lota de Mallorca que fa cançons i concerts”. Katana és ja el seu tercer disc, tot i portar només cinc anys dins la indústria de la música en català. Va començar: estudiant piano des de jove, fent cançons a l’habitació, penjant vídeos i covers a xarxes, tocant amb un grup de versions a Mallorca. El punt d’inflexió arriba amb la seva tercera cançó pròpia, D’un cafè, publicada a xarxes, que fa que el segell Hidden Track la descobreixi i li proposi gravar el primer disc i iniciar gira a Catalunya. Identitat, dialecte i referents L’entrevistador li comenta que a La dama de Mallorca hi veu ecos de Rosalía; ella assumeix la comparació com a referent, no com a còpia. Maria es reconeix influïda pel folk i la tradició, i li agrada portar aquests elements al seu propi terreny sonor. Posa molt en valor cantar en mallorquí: reforça el sentiment de pertinença del públic de les Illes, permet que la gent es vegi representada en la llengua i el dialecte, trenca amb la idea que gairebé no hi ha música en aquest parlar. L’entrevistador la vincula amb Antònia Font, grup que per a ell era la única referència mallorquina abans de conèixer-la. Fama, reconeixement i relació amb el públic Maria percep la fama com un procés lent i progressiu: cada cop més gent la reconeix i li demana fotos. Per ella, l’èxit no és la popularitat sinó poder viure de la música i “complir el somni” de dedicar-s’hi. Se sent profundament agraïda pel suport del públic, especialment el de Ses Illes. La faceta de compositora L’entrevista fa un èmfasi especial en el valor de compondre pròpiament les cançons. "Les molesta mi premio de compositor, pero es que ahora ya nadie compone" – Bad Bunny, citat pel conductor Maria compon la seva pròpia música i l’entrevistador ho destaca com a element diferenciador. Sobre el procés creatiu: Base o lletra primer? Depèn de la cançó. Sovint primer sorgeix la part musical (melodies, arranjaments) i després hi posa la lletra. En temes com Temps que tens la base va néixer abans i després hi va adaptar lletra i melodia. A vegades surt tot de cop, altres vegades necessita dies per encaixar-ho. Pel que fa als espais i moments per composar: compon a casa, quan se sent inspirada i té estones lliures, però també es força a treballar-hi com una feina, encara que un dia no surti res bo, últimament li agrada molt crear directament a l’estudi, lluny de les distraccions domèstiques, usant-lo com una mena d’“oficina creativa”. Col·laboracions i amistats musicals Es comenta la col·laboració “Temps que tens” amb Musca. El procés va ser: Maria ja tenia la cançó composta i la gravava per al disc, feia poc que havia vist un concert de Musca, va pensar que la seva veu encaixaria molt bé al tema, li va enviar la cançó, Musca va acceptar encantada, i van anar juntes a gravar-la. D’aquesta col·laboració va néixer una amistat molt estreta, que cap de les dues preveia inicialment. L’entrevistador subratlla que Maria està entrat plenament a l’escena catalana i “creuant el Mediterrani” a nivell musical. Escenaris, anècdotes i moments clau Anècdota de gira Durant la gira del seu segon disc, l’estiu de 2024, el seu equip va patir un brot de gastroenteritis. Es van anar posant malalts quasi tots, a torns, just abans de bolos importants. Van haver de prendre medicació per poder aguantar els concerts; ara ho recorden amb humor com una anècdota de supervivència de gira. Concerts memorables Maria destaca especialment el concert a les festes majors de Sant Agustí al seu poble, Sóller: la plaça estava plena a vessar, el públic cantava les seves cançons, ella sentia que “havia valgut la pena tot l’esforç”, va ser un moment de realització personal i professional, a casa seva, “a Can Eva”. Antònia Font i la versió de “Wa yeah” El periodista remarca la versió que Maria ha fet de “Wa yeah” d’Antònia Font, disponible a YouTube. El vídeo, gravat a Santa Ponça (no al Port de Palma, com ell pensava), mostra Maria al piano, amb un enquadrament molt cuidat. L’entrevistador confessa que li ha fet molta il·lusió descobrir aquesta versió, perquè és una cançó molt vinculada a la seva infantesa. El disc Katana i l’experiència al Japó Katana és el projecte que actualment està presentant en directe. La part visual del disc –especialment els videoclips– es va gravar al Japó, concretament a Tòquio. Planificació: tenien algunes localitzacions pensades (com el famós creuament de Shibuya per a la portada), però també van improvisar molt sobre el terreny. Maria descriu el viatge com una experiència increïble, d’“estar vivint com una superestrella de la música”, amb una gran inversió al darrere però molt satisfactòria. Defineix aquest moment com un dels que li fan pensar: “m’encanta viure d’això”. Present i futur: final de gira i nous projectes Maria es mostra molt contenta amb l’acollida de la gira de Katana i, alhora, amb ganes de tancar aquest cicle. Dates destacades de final de gira: Lleida – sala La Boat (actuació motiu de l’entrevista), 20 de novembre – Sala Apolo (Barcelona), 6 de desembre – La Mirona (Girona), 3 de gener – concert final a Pollença (Mallorca), tancant “a casa”. De cara a l’any vinent, preveu nous projectes musicals, tot i que encara no en concreta detalls. Tancament de l’entrevista L’entrevistador: qualifica la conversa de “un autèntic plaer”, lloa la qualitat de la seva música, li desitja molta sort a Lleida i en tot el que vingui, li augura que, si segueix així, arribarà encara més lluny. Maria agraeix el temps i el suport, i es despedeixen cordialment.
