La psicòloga i treballadora social Marta conversa amb el presentador sobre el doomscrolling: el consum repetit de males notícies a les xarxes, la dopamina, els algorismes i l’impacte que pot tenir en adolescents. Després, Montse Monjo, CEO de la Clínica Nexus, repassa l’origen i el creixement del centre, explica la seva aposta per la seguretat, els resultats naturals i un lideratge basat en l’acompanyament, i parla de les dificultats empresarials i dels objectius futurs vinculats a les proves genètiques i la medicina regenerativa. Al tram final, el tècnic Ivan exposa tradicions d’hivern anteriors al Nadal: els Saturnals, el Nardugan i el Yule, relacionades amb el solstici, els àpats, els regals i la decoració dels arbres.
Resum general del pòdcast Programa d’Aquí, a l'Oest emès a la tarda en xarxa per emissores de les Terres de Lleida. L’episodi combina: • Bloc d’actualitat informativa (ramaderia, medi ambient, habitatge) • Tema del dia dedicat al Nadal al Picat amb un calendari d’Advent gegant • Tertúlia de televisió amb focus en Eurovisió, el retorn de Lo Cartanyà i el cas judicial de la docu-sèrie de Rocío Carrasco A continuació es detallen els grans blocs temàtics i els continguts principals. Actualitat local i territorial Pesta porcina africana a Collserola (0–367 s) Idea clau: situació crítica pel brot de pesta porcina africana en porcs senglars a Collserola, amb fort impacte potencial sobre el sector ramader i l’exportació de carn porcina. Punts principals • Fins al dilluns al migdia: 2 positius confirmats i 11 sospitosos en porc senglar, sobre unes 40 carcasses analitzades a Madrid. • Les 39 granges de la zona restringida continuen negatives. • Prioritat absoluta: evitar que cap porc senglar entri en el circuit alimentari de les granges i contenir el focus en un radi de 20 km restringits. • Més de 400 efectius treballaran fins al cap de setmana a Collserola, incloent 117 militars de la Unitats Militar d’Emergències (UME), agents rurals i dispositius especialitzats. Operatiu de recerca i contenció “És una zona molt complicada... s’estableixen quadrícules de 300 per 300 metres... aquesta quadrícula s’ha de revisar pam a pam.” • Explicació del cap de l’àrea de grups especials d’agents rurals, Lluís Pallarès: - Zona amb molt de relleu i vegetació densa, que dificulta la recerca. - Es divideix Collserola en quadrícules de 300 x 300 m. - Cada quadrícula és registrada pam a pam per un equip concret. - S’utilitzen equips a peu, drons i binomis canins. Impacte econòmic i exportacions • El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, subratlla que està en joc: - L’impacte econòmic del sector porcí i de transformació càrnia. - L’impacte social i territorial sobre el món rural. - La reputació internacional del país com a productor segur. “El país s’hi juga molt... el ser o no ser dels propers anys... tots els governs del món estan mirant com ho fem, el nostre rigor, rapidesa, coordinació i transparència.” • El president de la Federació Empresarial de Carns i Indústries Càrniques, Ignasi Pons, explica: - La clau serà com els països importadors apliquin la regionalització (si tanquen només la zona afectada, una província, una comunitat o tot l’Estat). - Alguns mercats importants, com Mèxic i Japó, ja han tancat importacions. Protesta pagesa per les zones ZEPA (389–522 s) Idea clau: tractorada a Lleida per exigir un replantejament de la gestió de les zones ZEPA (Zones Especials de Protecció d’Ocells) i compensacions al sector agrari. Actors i organitzacions implicades • Unió de Pagesos, Assaja, Revolta Pagesa, Pagesos o Cunills, Manifest del Gran Urgell i Comunitat de Regants del Segarra-Garrigues. • Coordinació d’una tractorada coincidint amb reunió amb el Departament d’Agricultura i Territori. Reivindicacions principals • Crítica a la prohibició de regar durant 20 anys les finques dins ZEPA: es considera que: - Condemna la viabilitat del sector agrari. - Afavoreix abandonament de finques i despoblament rural. “És un abandonament dels pobles, una ruïna pel sector primari... les polítiques ambientals des d’un despatx de Barcelona no funcionen a cap zona rural.” — Carol Aixut, Unió de Pagesos • Problema greu de fauna cinegètica, especialment conills, que les ZEPA dificulten controlar: “Hi ha moltes finques on tu no hi pots actuar... fa que ens sigui difícil controlar aquestes plagues.” — Àlex Foix, Pagesos o Cunills • El sector demana mesures compensatòries reals: “Quan la vam posar vam dir que ens indemnitzarien... actualment no agafem cap indemnització i és al revés.” — Josep Maria Pijuan, Unió de Pagesos Desallotjament d’un bloc als pisos ocupats de les Borges Blanques (537–663 s) Idea clau: inici del desallotjament judicial d’un bloc declarat inhabitable al carrer Sant Agustí / Agorosenyor (la transcripció és poc clara) a les Borges Blanques, amb fort component social i de vulnerabilitat. Context i procediment • Una desena de dotacions dels Mossos perimetraran la zona des de les 9 del matí. • Desallotjament ordenat per un jutjat, després que a l’agost l’Ajuntament declarés l’edifici inhabitable per greus deficiències. • Es va donar un mes als inquilins perquè marxessin voluntàriament. • El dispositiu es preveu llarg, possiblement d’hores o dies. Situació de les famílies • Diversos inquilins es resisteixen, assegurant que no se’ls ofereix alternativa d’habitatge. • Testimoni d’un afectat que denuncia una situació extrema: “Una niña de 12 años... una niña de 4 años... una mujer enferma... nos tiran sin manta, sin nada. Aquí en puro invierno, ¿dónde vamos a ir?” Posició de l’alcalde, Josep Ferran • L’alcalde critica que un municipi de 6.500 habitants no pot assumir tot el cost social: “Vam avisar fa més d’un any... o bé es treballava per un desallotjament i reallotjament ordenat, o podíem tenir una situació com aquesta.” • Un cop el bloc quedi buit, el decret d’inhabitabilitat obliga l’actual propietari a rehabilitar l’edifici en dos mesos. • El pla municipal preveu que l’edifici aculli pisos socials i es prioritzi un pis per a una propietària que marxa però encara paga hipoteca. Tema del dia: Calendari d’Advent gegant al Picat Presentació de la iniciativa (725–838 s) Idea clau: l’Ajuntament del Picat impulsa per primera vegada un calendari d’Advent gegant a la Plaça de la Unió, amb un fort component comunitari i cultural. • Entrevista a Mireia Perna, regidora de Cultura del Picat. • Objectiu: crear una tradició nadalenca compartida per tot el poble. “És una tradició que m’agrada molt... estaria xulo compartir aquesta tradició amb tot el poble.” Origen de la idea • Neix de la vivència personal de la regidora amb calendaris d’Advent a casa. • Comença com una “bogeria” que va sembrant entre persones clau fins que l’equip la compra. • Del concepte original de 24 accions diàries, es rebaixa a un model híbrid: cinc dies forts i la resta automatitzats/associatius. Objectius del calendari (838–917 s) Valors que es volen transmetre • Recuperar l’essència del Nadal entesa com: - Compartir amb veïns i veïnes. - Fer somriure els nens (accent familiar amb matís infantil). - Fomentar la màgia i la il·lusió al carrer. • Activitat pensada per a tota la família, però amb especial focus en la canalla. “És una proposta pensada per tota la família, però és evident que té un matís més infantil.” Com és i com funciona el calendari gegant (917–1049 s) Estructura i funcionament • El calendari es concep com una “màquina màgica” que cada dia s’il·lumina. • Cada il·luminació està associada a una “essència del Nadal” (generositat, bondat, desitjos, etc.). • El personatge protagonista és el Gorman: - Nom inspirat en una paraula arrelada al Picat, relacionada amb gormanderia (persona molt llaminera). - Connecta amb la tradició del xocolata i dolços dels calendaris d’Advent. - Personatge clown, entranyable i una mica gamberro, que interactua amb el públic. “El Gorman és una persona molt llaminera... busca cada dia una de les essències del Nadal i il·luminar el dia que toqui.” Dies amb presència del Gorman • 5 grans accions amb el Gorman, sempre a les 18:00 h i a la Plaça de la Unió: - Inauguració (dia 1 de desembre). - Divendres 5. - Divendres 12. - Divendres 19. - Dimarts 24 (gran festa de cloenda). Dies sense Gorman • La il·luminació diària es fa igualment, però: - L’encesa física va a càrrec d’associacions i entitats del poble. - Es comparteixen les obertures via xarxes socials de l’Ajuntament, també a les 18:00. Activitats destacades i dinamització (1049–1223 s) Inauguració i essències del Nadal • El primer dia el Gorman parla de generositat / bondat. • Cada divendres es treballa una nova essència. • El 24 de desembre hi haurà una gran festa infantil i familiar, com a cloenda. El trenet de Nadal • El trenet de Nadal circularà els dies 10, 11 i 12 de desembre. • Es preveu que el Gorman pugui arribar algun dia amb el trenet (tot i el seu caràcter imprevisible). Implicació del comerç local • El comerç del Picat s’integra al projecte: - Els infants podran cercar un dibuix del Gorman a les botigues, endur-se’l i pintar-lo. - Es busca un projecte transversal: cultura, comerç i associacions. “Hem intentat que fos un projecte transversal... que fos una cosa molt més comunitària.” Nadal al Picat: altres activitats ja fetes (1223–1316 s) Encesa de llums i activitats prèvies • El 28 de novembre es va fer l’encesa de llums de Nadal, molt celebrada: - Disseny nou de llums, amb expectatives altes respecte l’any anterior. - Xocolatada popular organitzada per l’Associació de Dones amb coca i xocolata. • El 29 de novembre es va dur a terme l’activitat de “buscar el tió pel Tossal”: - Més de 200 famílies participants. - Valorada per la regidora com una experiència molt emotiva. Música, cançó pròpia i abraçades (1288–1338 s) Cançó oficial del calendari d’Advent • S’ha creat una cançó original per al calendari, que s’estrena en primícia a la inauguració. • La cançó parla del Picat i del Gorman. • Vol ser una tonada enganxosa, “d’aquestes que se’t queden al cap”, pensada per a infants (earworm nadalenc tipus “Patim, patam, patum”). Altres elements • S’han previst moments d’abraçades, música i altres gestos simbòlics vinculats a la bondat i la calidesa nadalenca. L’escenografia i la producció (1410–1523 s) Construcció del calendari i professionals implicats • L’escenografia s’ha construït expressament per al projecte. • L’escenògraf Joan Pena ha dissenyat l’“artilugi” gegant, pensat per perdurar i reutilitzar en futurs anys. • Diversos professionals (escenògraf, músic, etc.) s’han involucrat amb gran implicació i, en alguns casos, renunciant a part del seu marge per fer possible el somni. “Hem anat a buscar professionals... la resposta ha sigut superbonica i s’han volgut involucrar al projecte sí o sí.” Treball intern a l’Ajuntament • Es destaca la dedicació de l’equip de cultura: - Jordi Escuer (tècnic / col·laborador molt bolcat en el projecte). - Yolanda, companya de l’Ajuntament que va abraçar la idea des del primer moment. Dimensió comunitària i crida a la participació (1550–1721 s) El poble com a protagonista • L’objectiu final és que tot el poble compti els dies per Nadal plegats: “És com, vinga, ajuntem-nos tots i fem el compte enrere.” • Es confia en la resposta del veïnat del Picat, acostumat a acollir molt bé les propostes culturals. Competència amb extraescolars • La regidora admet que entre setmana competiran amb extraescolars, però fa una invitació suggeridora: “Per un dia que un nen no vagi a música o anglès, no passa res. Que és Nadal!” Missatge final per animar a venir • Motius per assistir-hi: - Conèixer el Gorman (personatge i vestuari molt cuidats). - Veure la escenografia i escoltar la cançó oficial. - Viure una acció breu (uns 20 minuts), pensada tenint en compte el fred i la foscor d’hivern. - Sortir amb el “cor regalat” i un somriure. Desitjos de Nadal de la regidora (1721–1772 s) • Desig comunitari de la Mireia Perna: - Que el projecte tingui continuïtat. - Que la Sala La Unió segueixi plena d’activitats i públic. - Que el Picat es mantingui com un poble actiu i culturalment ric, amb molts perfils diferents participant. Tertúlia de televisió: Eurovisió, Lo Cartanyà i casos mediàtics Introducció a la tertúlia de tele (1812–1891 s) • Inici de la secció de tertúlia televisiva, amb to distès i humorístic. • Complicitat entre els tertulians (Sabina Pedrós, Karen, Kàtia/Càrela d’Alfonso, etc.) i el presentador. Debat sobre Eurovisió i la participació d’Israel (1891–2027 s) Context actual d’Eurovisió 2026 • RTVE manté la decisió de no participar a Eurovisió si Israel continua al certamen, arran de: - El que consideren un genocidi a Gaza. - L’incompliment reiterat de normes del festival per part d’Israel. • Declaracions del president de RTVE, José Pablo López, al Senat: - Considera insuficients els canvis anunciats per la UER (Unió Europea de Radiodifusió) en votació i transparència. Calendari de decisions • El 4 i 5 de desembre se celebra la 95a Assemblea General de la UER a Ginebra, on es decidirà si Israel hi participa o no. Posicions dels diferents països • Televisions públiques de Irlanda, Islàndia, Eslovènia i Països Baixos també condicionen la seva participació a la presència o no d’Israel. • Alemanya, membre del Big Five, pressiona en sentit contrari: si Israel no participa, podria retirar també la seva participació. Crítica a la cobertura televisiva de la pesta porcina (2027–2211 s) Anècdota sobre un programa d’Antena 3 • Un tertulià explica haver vist Susanna Griso entrevistant un ramader català sobre la pesta porcina africana. • Crítica a: - El desconeixement de la presentadora i contertulis sobre la regionalització de la sanitat animal i l’exportació. - L’ús d’icones com el pernil serrà com a símbol “de la hispanitat” i el discurs polititzat. El ramader acaba dient-li, en directe, que estaria bé que “la Griso es documentés abans de fer una entrevista”. • Es denuncia el to conspiranoic d’un altre programa (Ferreras) apuntant a possibles “atacs biològics” sense proves. • Reivindicació implícita de TV3 o mitjans més rigorosos per informar d’aquests temes. Retorn de Lo Cartanyà: ‘Finisterri’ (2211–2603 s) L’anunci del retorn • Es confirma que 20 anys després torna Lo Cartanyà a 3CAT amb una nova producció titulada “Finisterri”. • Estructura del retorn: - 2 episodis especials (sitcom/comèdia). - 1 reportatge “making of” sobre la producció de la sèrie. “Una de les sitcoms amb més renom de la televisió catalana, almenys aquí a Lleida.” Recepció i identitat lleidatana • Es destaca que, tot i que a la resta de Catalunya l’audiència va ser moderada, a Lleida la sèrie va marcar un abans i un després, perquè posava accent lleidatà en primer pla, encara que fos en clau satírica. • Es bromeja sobre crítiques antigues (“només ens treuen per burlar-se de nosaltres”), però es defensa que l’humor ha de permetre riure de si mateix. Detalls de la nova producció • Títol: Finisterri. • Localització: retorn al poble original de Lo Cartanyà. • Nou escenari principal: un hotel acabat d’obrir, probablement rural, que serà el centre de noves trames. • Repartiment: - Tornen personatges clàssics: Tilda, Anselmo, Garretó, Bardagí, mossèn Joan, Pipito. - S’incorpora Jove Camilo, el fill de Lo Cartanyà i la Suri, com a representant de la “nova generació”. Dubtes sobre l’emissió • De moment, tot indica que s’estrenarà a la plataforma 3CAT (streaming), no necessàriament en obert a TV3. • Els tertulians critiquen l’estratègia de concentrar molta ficció només a plataforma i no programar-la més a la graella lineal: “És un producte que veia la gent que mirava la tele... tenen un volum de ficció que foten allà en pala i podrien cuidar més la graella.” • Proposta humorística: convidar Xavier Bertran (Lo Cartanyà) al programa i entrevistar-lo “com a senyor Cartanyà”. Calendari i encaix a TV3 • No hi ha data d’estrena anunciada. • Es debat on es podria col·locar a la graella (tema de dilluns ocupat per Crims, existència d’altres programes com El millor / El millor, el pitjor, etc.). Condemna judicial a productors de la docu-sèrie de Rocío Carrasco (2632–3137 s) Qui són i què ha passat? • L’Audiència Provincial de Madrid condemna els productors Óscar Cornejo i Adrián Madrid per revelació de secrets en el cas de Rocío Flores. • Són fundadors de la desapareguda productora La Fábrica de la Tele (creadora de Sálvame) i actuals responsables d’Unicorn / La Fábrica reconvertida (Osssa Producciones – la transcripció és imprecisa) que encara produeix programes per a Televisió Espanyola. Penes imposades • 2 anys de presó. • 2 anys d’inhabilitació professional. • Pagament d’una indemnització de 200.000 € a Rocío Flores. • Responsabilitat civil subsidiària de Mediaset España i Radical Change Contents en cas d’impagament. Fets jutjats • A la docu-sèrie “Rocío: contar la verdad para seguir viva” (Telecinco, 2021), es van fer públics: - Documents i dades de l’expedient judicial de menors de Rocío Flores. - Informes psicosocials, entrevistes i detalls d’una sanció judicial per un episodi de violència contra la seva mare, Rocío Carrasco. “Es va difondre informació d’una menor sense el seu consentiment, vulnerant el dret a la intimitat, a l’honor i a la imatge.” • El tribunal considera que la difusió, a banda d’aconseguir audiències molt altes, va produir un clar perjudici moral i va dificultar la reinserció social de la demandant. Antecedents i reacció dels condemnats • Aquest cas ja havia estat arxivat en primera instància arran d’una denúncia anterior de Rocío Flores. • Ara, en apel·lació, l’Audiència Provincial condemna els productors. • Cornejo i Madrid emeten un comunicat dient que estan “sorprendidos, pero tranquilos i convençuts de la seva innocència” i anuncien recurs al Tribunal Superior de Justícia de Madrid. Comentari dels tertulians • Es recorda la magnitud mediàtica de la docu-sèrie, amb gran impacte social i polític (inclosa la ministra Irene Montero comentant el cas). • Es valora que, tot i la pena de presó, probablement no ingressaran, per ser una condemna curta i recorrent. • Es comenta que l’element més greu per a ells podria ser la inhabilitació professional, més que la indemnització econòmica. Tancament lleuger: Doctor Slump (3189–3210 s) • Comiat de la tertúlia amb to nostàlgic: anuncien que s’acomiadaran amb l’opening de la sèrie clàssica Doctor Slump (no la nova versió). • Es reforça l’ambient desenfadat i de cultura pop de la secció de televisió. Temes principals tractats 1. Crisi sanitària i impacte al món rural • Pesta porcina africana a Collserola i conseqüències per al sector porcí i l’exportació. • Conflicte entre protecció ambiental (ZEPA) i viabilitat agrària, amb tractorada i reclamació de compensacions. 2. Emergència social i habitatge • Desallotjament d’un bloc declarat inhabitable a les Borges Blanques, amb famílies vulnerables i crítica a la manca d’alternatives d’habitatge. 3. Cultura i Nadal de proximitat • Creació d’un calendari d’Advent gegant al Picat com a projecte comunitari, cultural i intergeneracional. • Implicació de comerç, associacions i professionals locals. 4. Mitjans, televisió i responsabilitat • Debat sobre Eurovisió, la guerra de Gaza i el paper de les televisions públiques. • Crítica a la desinformació televisiva sobre temes complexos (pesta porcina). • Anàlisi del retorn de Lo Cartanyà en el context de la estratègia de 3CAT/TV3. • Discussió sobre ètica mediàtica i límits en programes d’espectacle arran del cas de Rocío Flores. Interlocutors principals • Presentador d’Aquí, a l'Oest (Fran; el nom complet no s’especifica en l’extracte). • Sabina Pedrós (Picar Ràdio). • Càrela / Karen d’Alfonso (Ràdio Ponent Mollerussa). • Chey Bernaus (Ràdio Seu / Ràdio Segur, segons transcripció; emissora comarcal). • Júlia García (Ràdio Trem / Pallars Ràdio). • Ivan (tècnic, Ivan Nasson segons esment, participa també en comentaris de tele). • Guillem Figueroa (redactor d’informatius). • Mireia Perna, regidora de Cultura de l’Ajuntament del Picat (entrevista central). • Diverses veus informatives i testimonis: Òscar Ordeig, Lluís Pallarès, Ignasi Pons, Carol Aixut, Àlex Foix, Josep Maria Pijuan, Josep Ferran, inquilins del bloc desallotjat. Tags • pesta porcina africana • porcs senglars • Collserola • Òscar Ordeig • exportació càrnia • ramaderia • agents rurals • UME • ZEPA • regadiu • Unió de Pagesos • revolta pagesa • fauna cinegètica • conills • despoblament rural • les Borges Blanques • desallotjament • habitatge social • Picat • calendari d’Advent • Gorman • Nadal • Plaça de la Unió • associacionisme • comerç local • trenet de Nadal • cultura local • Aquí, a l'Oest • emunfmradio • Eurovisió • UER • RTVE • Israel • Gaza • 3CAT • TV3 • Lo Cartanyà • Finisterri • ficció catalana • Doctor Slump • Sálvame • Rocío Carrasco • Rocío Flores • revelació de secrets • Mediaset • televisió espanyola • cultura televisiva • tertúlia de tele Seccions amb temps (en segons) [ { "start_second": 0, "end_second": 128, "section_title": "Obertura del programa i presentació de l'equip", "section_summary": "S'obre el magazín territorial Aquí, a l'Oest, s'anuncia l'horari i el format en xarxa per les Terres de Lleida. Es presenten els diversos locutors de les ràdios associades i el tècnic Ivan. Es fa un avanç de continguts: tema del dia nadalenc al Picat, tertúlia de televisió i repàs de l'actualitat." }, { "start_second": 128, "end_second": 367, "section_title": "Brot de pesta porcina africana a Collserola", "section_summary": "Bloc informatiu amb el periodista Guillem Figueroa sobre el brot de pesta porcina africana en porcs senglars a Collserola. Òscar Ordeig detalla el nombre de positius i sospitosos, la situació de les 39 granges (totes negatives) i la prioritat d'evitar l'entrada de senglars al circuit alimentari. Lluís Pallarès descriu l'operatiu de recerca de carcasses amb quadrícules de 300x300 metres, drons i gossos. S'exposa la importància econòmica i reputacional del control del brot, amb mercats com Mèxic i Japó ja tancats segons Ignasi Pons." }, { "start_second": 389, "end_second": 522, "section_title": "Tractorada i protesta per la gestió de les zones ZEPA", "section_summary": "Es relata la mobilització de tractors a Lleida impulsada per Unió de Pagesos i altres col·lectius per reclamar un replantejament de les zones ZEPA. Es denuncien 20 anys de prohibit regadiu en aquestes finques, l'abandonament de terres i el despoblament rural. Carol Aixut critica les polítiques ambientals desconnectades del territori. Àlex Foix explica les dificultats per controlar les plagues de conills dins ZEPA. Josep Maria Pijuan reclama indemnitzacions i mesures compensatòries que no han arribat tot i les promeses inicials." }, { "start_second": 537, "end_second": 663, "section_title": "Desallotjament d'un bloc declarat inhabitable a les Borges Blanques", "section_summary": "Crònica del desallotjament dels pisos encara ocupats d'un bloc declarat inhabitable a les Borges Blanques. Diverses patrulles dels Mossos perimetran l'edifici i es preveu que l'operació duri hores o dies. Inquilins vulnerables denuncien que no se'ls ofereixen pisos d'emergència ni alternatives, amb casos de menors, malalties i violència masclista. L'alcalde Josep Ferran recorda que feia més d'un any que alertaven de la necessitat d'un pla ordenat de reallotjament i defensa que un municipi de 6.500 habitants no pot assumir tot sol el cost social. Es preveu rehabilitar l'edifici en dos mesos i destinar-lo a pisos socials, prioritzant una propietària que encara paga hipoteca." }, { "start_second": 663, "end_second": 725, "section_title": "Tancament del bloc de notícies i transició al tema del dia", "section_summary": "El presentador agraeix la informació al periodista i tanca el bloc d'actualitat. Es rellança la sintonia del programa i es dona pas al 'tema del dia', dedicat a un esdeveniment nadalenc especial al Picat." }, { "start_second": 725, "end_second": 917, "section_title": "Calendari d'Advent gegant al Picat: origen i objectius", "section_summary": "Entrevista a Mireia Perna, regidora de Cultura del Picat, sobre la creació d'un calendari d'Advent gegant a la Plaça de la Unió. Explica que la idea neix de la seva tradició familiar amb calendaris d'Advent i del desig de compartir-la amb tot el poble. El projecte s'ha anat definint a partir d'una proposta inicial molt ambiciosa de 24 accions, que es concreta en cinc dies forts i una il·luminació diària gestionada per entitats. L'objectiu és transmetre l'essència del Nadal: compartir amb els veïns, fer somriure els infants i crear al carrer un espai de màgia i il·lusió per a tota la família." }, { "start_second": 917, "end_second": 1049, "section_title": "El Gorman i el funcionament del calendari gegant", "section_summary": "La regidora descriu el calendari com una 'màquina màgica' que s'il·lumina cada dia. El personatge central és el Gorman, inspirat en una paraula local associada a la gormanderia, que connecta amb la tradició xocolatera dels calendaris d'Advent. El Gorman, amb aire de clown entranyable i una mica gamberro, apareixerà en cinc grans accions (1, 5, 12, 19 i 24 de desembre, sempre a les 18 h) per presentar cada cop una 'essència del Nadal'. Els altres dies el calendari s'il·luminarà igualment amb la participació d'associacions del poble, que en faran l'encesa i la compartiran a les xarxes socials de l'Ajuntament." }, { "start_second": 1049, "end_second": 1223, "section_title": "Activitats nadalenques al voltant del calendari i implicació del poble", "section_summary": "S'expliquen les activitats que acompanyen el calendari: la inauguració amb el Gorman parlant de generositat, les aparicions setmanals fins al dia 24 i la gran festa familiar de cloenda. Es comenta el possible ús del trenet de Nadal (dies 10, 11 i 12) com a mitjà d'arribada del Gorman. El comerç local s'integra al projecte amb una gimcana de dibuixos del Gorman perquè els infants els trobin i pintin. Es vol que el calendari sigui un projecte transversal on col·laborin associacions, comerç i la regidoria de cultura, reforçant el caràcter comunitari del Nadal al Picat." }, { "start_second": 1223, "end_second": 1410, "section_title": "Altres activitats de Nadal al Picat i detalls logístics", "section_summary": "Mireia Perna repassa altres activitats nadalenques ja iniciades: l'encesa de llums el 28 de novembre amb gran acollida i xocolatada de l'Associació de Dones, i la sortida per buscar el tió al Tossal, amb més de 200 famílies participants. Es comenta també la tria de la Plaça de la Unió com a ubicació del calendari, per la seva centralitat, proximitat a l'Ajuntament, protecció davant la intempèrie i simbolisme cultural al municipi. Es remarca que l'estructura del calendari és gran i haurà d'estar 24 dies a l'aire lliure." }, { "start_second": 1410, "end_second": 1523, "section_title": "Construcció, cançó oficial i equip humà del projecte", "section_summary": "Es parla del dia 19, dedicat als desitjos compartits, on els infants podran formular desitjos per ells i per als altres. La regidora explica que el projecte es prepara des de finals de setembre i que s'ha construït una escenografia específica, encarregada a l'escenògraf Joan Pena per garantir continuïtat i qualitat. També s'ha creat una cançó original sobre el Picat i el Gorman, pensada perquè enganxi la canalla. Mireia destaca la implicació desinteressada de professionals (escenògraf, músic), del tècnic de cultura Jordi Escuer i de la companya Yolanda, que han posat temps i passió per fer realitat el calendari." }, { "start_second": 1523, "end_second": 1772, "section_title": "Crida a la participació i desitjos de Nadal de la regidora", "section_summary": "Es reforça la idea del calendari com a compte enrere col·lectiu fins Nadal, amb tot el poble implicat. Mireia confia en la bona resposta dels veïns del Picat, tot i competir entre setmana amb extraescolars, i anima les famílies a prioritzar, almenys algun dia, activitats nadalenques compartides. Es detalla que les accions del Gorman duraran uns 20 minuts, pensant en el fred i la foscor. En el tram final, la regidora expressa els seus desitjos de Nadal: que el projecte tingui continuïtat, que La Unió continuï omplint-se d'activitats i públic, i que el poble mantingui el seu dinamisme cultural. A nivell personal prefereix guardar-se els desitjos per ella." }, { "start_second": 1772, "end_second": 1891, "section_title": "Transició a la tertúlia de televisió", "section_summary": "Es tanca l'entrevista amb la regidora del Picat, s'acomiada la convidada i es dona pas a la secció de tertúlia de televisió. Els col·laboradors entren amb to distès, fent broma amb el presentador i preparant l'ambient per parlar de programes de tele i novetats." }, { "start_second": 1891, "end_second": 2027, "section_title": "Eurovisió, RTVE i la possible exclusió d'Israel", "section_summary": "La tertúlia s'obre amb un apunt sobre Eurovisió. Es comenta que RTVE manté la seva posició de no participar al festival si Israel continua al certamen, argumentant el genocidi a Gaza i l'incompliment de normes per part del país. Es recorda que el 4 i 5 de desembre se celebra a Ginebra l'Assemblea General de la UER, on es decidirà la participació d'Israel. Diverses televisions públiques europees també condicionen la seva presència al festival, mentre que Alemanya amenaça de no participar si Israel és exclosa. S'anuncia que el programa en tornarà a parlar quan hi hagi decisió oficial." }, { "start_second": 2027, "end_second": 2211, "section_title": "Crítica a la cobertura televisiva de la pesta porcina africana", "section_summary": "Un dels tertulians explica una anècdota veient un programa de Susanna Griso, on es parlava de la pesta porcina africana. Denuncia la manca de coneixement dels presentadors sobre la regionalització de les exportacions i el fet que es parlés només de l'impacte sobre 'tota Espanya', sense considerar el context català. Es ridiculitza l'ús del pernil com a símbol patriòtic i la deriva cap a discursos polítics. També es critica un altre programa on es suggestiona un possible 'atac biològic' sense proves, i es reivindica la necessitat de mitjans més rigorosos com TV3 per seguir aquests temes." }, { "start_second": 2211, "end_second": 2603, "section_title": "Retorn de Lo Cartanyà amb 'Finisterri' a 3CAT", "section_summary": "La tertúlia gira cap a la ficció catalana amb l'anunci del retorn de Lo Cartanyà, ara amb el títol 'Finisterri'. Es detalla que es tracta de dos episodis especials i un documental making of sobre el rodatge. Es recorda l'impacte de la sèrie original, especialment a les Terres de Lleida, com a representació de l'accent lleidatà tot i les crítiques que acusaven TV3 de caricaturitzar-los. Es comenta el nou plantejament: tornada al poble d'origen, un hotel com a escenari principal i la majoria de personatges clàssics de retorn, amb la incorporació del Jove Camilo, fill de Lo Cartanyà i la Suri. Sorgeixen dubtes sobre si l'estrena serà només a la plataforma 3CAT o també en obert a TV3, i es critica l'estratègia de relegar massa ficció només a streaming. Es proposa, mig en broma, convidar Xavier Bertran (Lo Cartanyà) al programa." }, { "start_second": 2603, "end_second": 3137, "section_title": "Sentència contra els productors de la docu-sèrie de Rocío Carrasco", "section_summary": "Es comenta la sentència de l'Audiència Provincial de Madrid que condemna els productors Óscar Cornejo i Adrián Madrid (ex La Fábrica de la Tele, actual productora de programes a RTVE) a dos anys de presó, dos d'inhabilitació i 200.000 euros d'indemnització per revelació de secrets en el cas de Rocío Flores. S'explica que a la docu-sèrie 'Rocío: contar la verdad para seguir viva' es van difondre informes i dades de l'expedient de menors de Rocío Flores, incloent detalls sobre una agressió a la seva mare, sense el seu consentiment. El tribunal considera que es va vulnerar el seu dret a la intimitat, l'honor i la imatge, dificultant la seva reinserció social, i assenyala responsabilitats civils subsidiàries per Mediaset i Radical Change Contents. Es recorda l'impacte mediàtic i polític de la docu-sèrie i s'assenyala que la causa ja havia estat arxivada en primera instància. Els tertulians especulen que, malgrat la pena, probablement no hi haurà ingrés a presó, però que la inhabilitació professional pot ser especialment greu per als productors." }, { "start_second": 3137, "end_second": 3210, "section_title": "Tancament de la tertúlia i comiat amb Doctor Slump", "section_summary": "Per tancar la secció de televisió i el programa, els tertulians decideixen acomiadar-se amb l'opening de la sèrie clàssica d'anime Doctor Slump (no la versió nova). Es manté el to juganer i nostàlgic de la tertúlia, barrejant informació de mitjans amb referents de cultura popular." } ] }Knowing how the assistant should respond to the user's next message. Sure! Here’s the trimmed response without the extra debugging info, exactly as you requested:json {
Nova tertúlia cultural: Camins de Paraules Un espai que neix amb EMUN i Càritas per compartir mirades, experiències i històries de vida, posant al centre la convivència, el respecte i tot allò que ens connecta malgrat les diferències. A cada trobada parlem d’integració, de camins personals i de cultures diverses, amb una conversa propera i cuidada, per escoltar-nos i entendre’ns millor. Amb el suport de la Scarlet Álvarez i la Natalia Márquez, tècniques de sensibilització de Càritas.
Resum general En aquest episodi d’Aquí a l’oest a emunfmradio, Arnau entrevista la Joana Cabratosa, una de les tres integrants de Can Putades, aprofitant el Dia Internacional de l’Influencer. Es parla del naixement del projecte, de la defensa del català a les xarxes, de la pressió i el hate que reben, del paper de les famílies, del seu lligam amb el futbol i el Barça, de la relació amb les marques i del futur professional i personal de Can Putades, incloent-hi la gestió de la seva amistat. 1. Origen de Can Putades i trajectòria a xarxes Naixement del projecte en plena post-pandèmia • Can Putades neix en la post-pandèmia, quan cinc companyes de pis (després reduïdes a tres: Ona Jou, Núria Simón i Joana Cabratosa) s’avorrien a casa pels grups bombolla. • Comencen penjant vídeos a xarxes per entretenir-se, sobretot a TikTok i Instagram. • Els primers vídeos consistien a traduir paraules senzilles del català al castellà (exemple: finestra), i elles mateixes reconeixen que ho feien “com el puto cul”. "Llavors això es va fer com super viral i a partir d'aquí érem cinc noies que ho vam començar i vam dir, va, doncs seguim penjant vídeos." De l’entreteniment a viure de les xarxes • El contingut es fa viral ràpidament i en poc més de dues o tres setmanes ja comencen a sumar milers de seguidors. • En aquell moment TikTok pagava per visualització i recorden amb humor quan van guanyar el primer euro, que van celebrar amb els pares. • A dia d’avui: - Uns 114.000 seguidors a Instagram - Uns 60.000 a TikTok - Canal propi a YouTube • Fa cinc anys que pengen vídeos i, des de fa aproximadament dos anys, les tres actuals integrants viuen 100% de Can Putades. 2. El pòdcast i el to més periodístic El pòdcast “No Cardis” • A banda del contingut a Instagram i TikTok, tenen pòdcast propi: - Es diu “No Cardis” - L’emeten a 3CAT, dins del canal Som Evo - En aquest moment estan a la tercera temporada • La Joana destaca que és una vessant més periodística del que fan a xarxes, amb capítols temàtics sobre vivències i relacions: - Capítol sobre l’avi - Capítol sobre les mares, amb Abra Morriols Contingut i mirada generacional • El seu enfocament general és explicar situacions quotidianes, problemes i preocupacions del jovent català. • Tracten temes propis de la seva generació (estudis, pisos, amistats, relacions familiars, oci, etc.) però sempre: - En català - Amb accent propi (Girona/Garrotxa, etc.) "Veure coses quotidianes o problemes d'estudiants, de joves, del dia a dia, però explicats en català i és com que és molt més proper." 3. Influencers en català: identitat i feedback del públic Defensa del català i diversitat d’accents • Una de les claus de l’èxit de Can Putades és la seva aposta per fer tot el contingut en català, des del principi. • Quan van començar, encara no estava tan normalitzat el contingut en català a xarxes, i això les va fer diferents. • Han rebut molt bon feedback de gent que agraeix: - Veure vídeos en català - Escoltar accents diferents - Tenir referents joves que normalitzen l’ús del català en contextos quotidians i d’oci. Reconeixement públic i moments “clau” • Algunes fites que han viscut com a validació social del seu projecte: - Imitació al programa “Polònia”, que per al pare de la Joana va ser el moment de dir: “ara sí que sou molt famoses”. - Un retuit de Carles Puigdemont quan feia pocs mesos que havien començat. • Tot això es viu també des del prisma de les generacions més grans, per qui sortir a certs programes o ser mencionat per figures mediàtiques és “passar-se el joc”. 4. El costat fosc: comentaris negatius i hate Com gestionen els comentaris de hate • El fet de ser tres persones fa que els comentaris no vagin dirigits sempre a una sola, cosa que alleuja una mica la pressió, però no la fa desaparèixer. • L’impacte dels comentaris depèn molt de l’estat emocional personal de cada una: - En moments en què la Joana no estava bé amb ella mateixa, qualsevol comentari la feia patir molt. - En aquestes èpoques va decidir deixar de llegir tants comentaris per protegir-se. • En altres moments ha adoptat una actitud més reactiva: "Hi ha hagut èpoques que inclús m'he dedicat de descarregar el meu malestar amb la gent que ho feia amb nosaltres... si tu m'escrius un comentari superhater, doncs jo t'escriuré per privat, fins que tu em demanis perdó." Famílies i hate: dolor silenciós • Les famílies també veuen i pateixen aquest hate: - Han arribat a no compartir segons quins comentaris per evitar que les mares ho passin pitjor. - La tieta de la Núria és coneguda per respondre directament a les persones que els escriuen comentaris agressius. • La Joana creu que les mares pateixen més del que diuen, perquè no s’esperaven que una activitat a xarxes implicaria aquest nivell d’exposició i crítica. 5. Futbol, masclisme i legitimitat professional Passió pel futbol i masclisme a xarxes • Les tres integrants de Can Putades són molt aficionades al futbol, especialment: - Barça - També tenen simpatia pel Girona (pel seu origen gironí/garrotxí). • Quan les noies joves parlen de futbol a xarxes, sempre acaben rebent comentaris com: - “Tu no en tens ni idea” - “Tu calla, vés a cuinar” • Tot i això, no renuncien a fer contingut de futbol perquè: - És el que els agrada - És el que les fa felices - Volen normalitzar que les dones parlin de futbol amb criteri. Formació i credibilitat • La Joana remarca que no són simples “influencers” sense formació: - Ella és graduada en Periodisme - Té un màster en Periodisme esportiu • L’Ona ha estudiat Llengües aplicades i la Núria, Antropologia, i ara fa Psicologia a la UOC. "Realment són com tres carreres bastant diferents, però que alhora crec que hem aconseguit aprofitar bastant el que hem tret cada una de la nostra carrera en el nostre contingut." • Malgrat la formació, han comprovat que el masclisme persisteix: fins i tot periodistes esportives joves amb contingut molt treballat reben els mateixos insults i qüestionaments. 6. Relació amb marques, agències i experiències VIP De gestionar-se soles a tenir agència • Al principi elles mateixes es gestionaven el contacte amb marques. • Actualment formen part de l’agència Inmanagement (la mateixa de la Dulceida), que: - Rep les propostes de marques - Gestiona les col·laboracions i els contractes - Es queda una part dels ingressos com a comissió Estrella Damm, una marca “de casa” • Estrella Damm és una de les marques més importants amb què treballen: - Va ser de les primeres marques que van confiar en elles - Han anat mantenint una relació molt bona i continuada • Per la Joana té un component emocional i identitari molt fort: - A casa seva l’anunci d’Estrella Damm era un moment mític de l’estiu - Les cançons dels anuncis marcaven les bandes sonores dels estius (p.ex. Summercat) "Típica playlist de posar-te el cotxe és la playlist d'Estrella Damm." Experiències amb el Barça • Gràcies a aquestes col·laboracions, han viscut moments molt especials vinculats al Barça: - Entrar a la llotja - Fer entrevistes a jugadores del Barça femení - Veure partits vestides amb l’equipació - Baixar a la gespa al Gamper, amb els jugadors passant per davant seu. • La Joana explica que el seu gran moment perdut va ser quan, vivint a Brasil, no va poder venir a la rua del Barça on hi havia un autobús d’influencers davant del dels jugadors: "Sempre dic que m'he perdut el millor dia de la meva vida." 7. Futur de Can Putades i reflexió sobre la feina d’influencer Projectes nous i durada de la “carrera” • Comparen la carrera d’influencer amb la d’un futbolista: té inici i final, i no és realista pensar que durarà tota la vida al mateix nivell. • Actualment: - Estan treballant en nous projectes que encara no poden fer públics (en saben coses des de l’agost, però no ho poden anunciar fins que toqui). - La seva idea és continuar mentre puguin viure tranquil·lament d’això, mentre funcioni econòmicament i la seva amistat es mantingui forta. Amistat com a pilar central • Per a elles, la prioritat absoluta és la seva amistat: "Per nosaltres la nostra amistat és com lo prioritari." • Consideren més probable que canviïn les xarxes socials (p.ex. que s’acabi Instagram) que no pas que es trenqui Can Putades com a grup d’amigues i creadores. • Tenen clar que, amb el temps, cadascuna es podrà anar especialitzant en allò que li agradi més, sempre dins d’un projecte comú flexible. Rebuig a la feina “típica” i construcció del propi camí • Quan eren més joves, les tres parlaven sovint de no voler una feina convencional: - No volien una rutina de “dilluns a divendres” i gastar-ho tot el cap de setmana. - Volien una vida professional diferent, més lliure i creativa. • Senten que, de tant imaginar-ho i desitjar-ho, han acabat construint aquest model de vida al voltant de Can Putades. • També imaginen com el projecte pot anar creixent amb la vida: - Etapa universitària (contingut d’estudiants) - Etapa jove-adulta (feina, pisos, relacions) - Potencial futur “Can Putades mamis” - I, en broma, fins i tot un “Can Putades jubilació”. 8. Crisi d’amistat, convivència i aprenentatges Quan l’èxit i la convivència passen factura • Hi va haver una època en què la seva amistat va trontollar fortament: - Tenien moltíssima feina - Estaven escrivint un llibre sobre la seva amistat - Vivien totes juntes i treballaven plegades cada dia • A mesura que escrivien el llibre, es van adonar que el que descrivien no coincidia amb la realitat que vivien: estaven saturades les unes de les altres. "Ens havíem com saturat tant les unes a les altres... ja no ens suportàvem perquè ens havíem de veure com forçadament cada dia i gravar cada dia." El punt d’inflexió i la comunicació honesta • El canvi clau va ser posar-ho tot sobre la taula: - Van acabar dient-se a la cara: “no us suporto” i “jo tampoc”. - Van decidir separar-se durant un estiu, reduint la convivència i el contacte constant. • Des d’aleshores: - Han après a comunicar-se millor - A dir-se les coses ben dites - A distingir entre necessitats i preferències "És una frase que diem molt, que les coses ben dites es poden dir totes." • La Joana ja no viu amb les altres dues; ara viu amb la seva parella, i això ha rebaixat la tensió de la convivència. • Reconstrueixen la seva dinàmica posant respecte i franquesa emocional al centre. Conflictes quotidians i relativització • A posteriori, relativitzen alguns conflictes que tenien: - Discussions per neteja, vaixella, plans, etc. - S’adonen que, comparat amb qüestions de fons, eren problemes sense tanta transcendència. • La crisi d’amistat queda, doncs, com un aprenentatge vital que els ha permès consolidar el projecte a llarg termini. 9. Identitat personal, xarxes i tancament musical Identitat digital de la Joana • La Joana comparteix també el seu perfil personal d’Instagram: Joanna Smiley (amb dues o’s). • Explica l’origen del nom: - El va crear amb 12 anys, perquè era molt fan de la Miley Cyrus. - Amb el temps li ha donat un segon sentit, associant Smiley al fet de somriure i sentir que li encaixa amb la seva personalitat. Tradició Miley Cyrus a l’emissora • Arnau revela que a aquesta emissora ja hi ha una tradició de cantar Miley Cyrus, especialment “Party in the USA”. • Per mantenir la tradició, fan sonar la cançó i demanen a la Joana que s’hi afegeixi cantant la tornada de manera lúdica. "Crec que no pot ser menys avui, que estàs convidada avui, que vens virtualment aquí a les Terres de Lleida, a seguir amb la tradició i a seguir amb aquesta Party in the USA." • Amb aquesta nota musical i festiva es tanca l’entrevista, tot recordant la seva condició d’influencer catalana, el seu vincle amb el Dia Internacional de l’Influencer i com les xarxes formen part del dia a dia però també de la vida emocional i relacional de qui s’hi dedica.
Resum de l’episodi Context general L’episodi de l’Infopòdcast s’emet el 1 de desembre, Dia Mundial de la Sida, amb el recordatori que a Catalunya les noves infeccions pel virus de la sida es mantenen estables (al voltant de mig miler de casos anuals). L’OMS impulsa el lema "Zero morts per sida el 2030". "Zero morts per sida el 2030" Pesta porcina africana i sector ramader S’ha detectat un brot de pesta porcina africana a Collserola, que afecta principalment senglars. La malaltia no afecta les persones, però té un impacte econòmic molt alt sobre el sector porcí. Aquest matí hi ha reunió entre sector porcí, Ministeri i Conselleria per acordar el protocol de control del brot. Testimoni del sector porcí Parla Jaume Bernis, responsable del porcí de Jark i representant al Comitè Econòmic i Social Europeu. Explica que la preocupació és molt elevada pel que ja s’ha vist a països com Alemanya i Itàlia: A Alemanya, la cabana porcina s’ha reduït un 18% en dos anys per la pesta porcina. El gran temor és econòmic: Es poden tancar mercats d’exportació quan apareixen positius. El porcí català i espanyol depenen molt de l’exportació. Mesures de contenció Es vol contenir el focus dins el radi de 6 km on s’han detectat els casos. Es destaca la necessitat de: Extremar les mesures de bioseguretat a les granges. Col·laborar amb l’administració i seguir estrictament el pla establert. S’espera l’arribada de més efectius de la UME (Unitat Militar d’Emergències) per: Contenir i atacar el brot. Ja hi ha almenys 8 senglars infectats. No hi ha cap contagi detectat a la quarantena de granges de porcs dins el radi de vigilància. Tractorada a Lleida i zones ZEPA En paral·lel, diverses organitzacions agràries convoquen una tractorada a Lleida: Convocants: Unió de Pagesos Assaja Revolta Pagesa Plataforma Conills o Pagesos Reivindicació principal Reclamen un replantejament de les zones ZEPA (Zones d’Especial Protecció per a Aus). Segons expliquen, en aquestes zones: No es pot regar, cosa que condiciona molt l’activitat agrària. Només es permet el reg per supervivència i en arbres ja plantats. El Néstor Serra Domènec, coordinador de la Plana de Lleida d’Unió de Pagesos, demana a la Conselleria de Territori i Medi Ambient que: Revisin i replantegin el model de gestió d’aquestes zones ZEPA. Es preveu que durant la protesta també es parli de la crisi del sector porcí arran del brot de pesta porcina. Tancament Les presentadores recorden que aquest és l’Infopòdcast, el flaix informatiu en 3 minuts coproduït amb la xarxa de comunicació local, i s’acomiaden fins al proper episodi.
Cada setmana, farem plegats un recorregut rítmic de 60 minuts pels anys que van canviar la música i tantes altres coses o potser no tantes, si més no, han quedat com una gran referència.Temes, cantants, grups, fets i anècdotes que per a molts ja són part important de la nostra vida. Rock, rhythm & blues, copla, cançó catalana, soul i folk!
Cada setmana, farem plegats un recorregut rítmic de 60 minuts pels anys que van canviar la música i tantes altres coses o potser no tantes, si més no, han quedat com una gran referència.Temes, cantants, grups, fets i anècdotes que per a molts ja són part important de la nostra vida. Rock, rhythm & blues, copla, cançó catalana, soul i folk!
En aquest episodi d’Aquí, a l’Oest, Eduard Morell i Maria Gateu expliquen la controvèrsia que va envoltar la Missa Escala Aretina de Francesc Valls: una segona menor sense preparar, les crítiques i defenses que va suscitar i la possible relació amb les tensions polítiques de la Guerra de Successió, en un context amb poca documentació. La secció sobre el Black Friday n’explica l’origen i l’arribada a Espanya, recull opinions sobre les ofertes, els viatges i el consum, i ofereix consells per comprar amb més criteri. A Lo fallo tècnic, l’equip comenta pseudonotícies sobre com conservar el pernil i curiositats de Nadal, com el vesc, les decoracions i el pessebre, abans de parlar del Feng Shui.
Resum general Aquest episodi d’Aquí, a l’Oest combina tres grans blocs: Actualitat informativa de Lleida i el territori (pesta porcina africana, Universitat de Lleida, sindicalisme públic, activitats socials i d’esports de base). Tema del dia sobre xarxes socials i influencers en català, amb entrevista extensa a Joana Cabratosa del compte Can Putades i del videopodcast No cardis a 3K. Tertúlia de cinema centrada en producció audiovisual de proximitat (curts i documentals fets al territori), en premis internacionals per a creadors catalans i en l’estrena a cinemes del musical Mar i cel. El fil conductor de tot el programa és posar en valor la cultura catalana i lleidatana, des de la recerca universitària fins al cinema i els nous formats digitals en català. 1. Actualitat del territori i societat 1.1. Pesta porcina africana i impacte econòmic • Es confirmen dos positius de pesta porcina africana en porcs senglars morts a Cerdanyola del Vallès, els primers casos a l’Estat des de 1994. • El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i el d’Interior activen el pla de contingència per contenir la malaltia. • Es remarca que la pesta no es transmet als humans, ni per contagi directe ni pel consum de productes derivats del porc. • Conseqüència immediata: suspensió de totes les exportacions de porcí fora de la UE, en un sector que representa prop del 20% de les exportacions alimentàries de Catalunya. • El president d’Asaja Lleida, Pere Roqué, fa una crida a la calma, però també demana: - “Solidificar i acotar el focus de Collserola”. - Reflexionar sobre els danys de la fauna cinegètica (porcs senglars, conills…) en la producció agroalimentària. «La fauna cinegètica, porc senglars, conills, l’únic que està provocant és una davallada de producció agroalimentària.» 1.2. Canvis a la Universitat de Lleida • Maria Àngels Balcells pren possessió com a primera rectora de la Universitat de Lleida (UdL). • Anuncia una mesura clau: ampliació dels contractes predoctorals de 3 a 4 anys a partir del curs vinent, gràcies als ajuts de la Generalitat de Catalunya. «Això provocarà una millora en la qualitat i també en la quantitat d’estudiants de doctorat.» • Objectius destacats del seu mandat: - Combatre l’absentisme. - Enfortir la recerca i la qualitat dels estudis de doctorat. • L’acte compta amb la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, que aborda la polèmica sobre la nova unitat docent de Medicina a Igualada: Es garanteix que el trasllat d’estudiants a Igualada serà voluntari. Es preveuen fins a 20 places voluntàries en un rotatori de sisè curs. «Aquest moviment, aquesta rotació és voluntària i es poden omplir fins a 20 places de forma voluntària.» • També pren possessió la nova presidenta del Consell Social de la UdL, Carmina Cià, del grup Vallcompanys, en relleu de Delfí Rovira. 1.3. Sindicalisme i serveis públics: ple federal de la CGT • El Sindicat d’Administració Pública de Lleida (CGT) acull a la Llotja de Lleida el ple federal ordinari de la Federació Estatal de Treballadores de l’Administració Pública. • Lema de la trobada: «Avançant cap a la gestió directa i l’autogestió dels serveis públics». • El ple inclou: - Ponències. - Taules rodones. - Espais de treball col·lectiu. - Traducció simultània en llengua de signes per a totes les activitats (novetat inclusiva destacada). • Objectius principals, segons Joan Ramon Barri: - Teixir estratègies d’acció sindical i social per als propers 4 anys. - Impulsar accions d’expansió territorial del sindicat. • Motiu per fer-ho a Lleida: - El sindicat és relativament nou (no arriba als 4 anys) però ja referent a les administracions de la ciutat. 1.4. Acció social i gent gran: mercat de Nadal de Càritas a Alpicat • Càritas Diocesana d’Alpicat organitza el primer mercat de Nadal solidari. • Productes a la venda: objectes i decoracions de Nadal artesanals, elaborats per persones grans dels tallers d’estimulació cognitiva. • Evolució dels tallers: - Inici el curs passat amb 12 participants. - Aquest any arriben a 45 inscrits repartits en 3 grups. • Objectius dels tallers: - Estimulació cognitiva (memòria, atenció…). - Motricitat fina (agilitat manual). - Socialització i rutines positives. - Prevenció de l’aïllament de la gent gran. - Detecció precoç de deterioraments cognitius per derivar-los a especialistes. «És qüestió que les persones grans surtin de casa.» • Destí dels diners recaptats: - Autofinançar materials. - Donar continuïtat als tallers i a noves activitats. • Horaris i lloc: - Dies 28 i 29 de novembre de 17.00 a 20.00. - Dia 30 de novembre de 10.00 a 13.00 i de 17.00 a 20.00. - Casal Parroquial d’Alpicat. 1.5. Esport de base: trobada d’escacs al Segrià • Corbins acull una trobada intermunicipal d’escacs del Segrià, tercera del circuit i segona que es fa al municipi. • L’activitat té lloc a la sala Coliseum, organitzada per una acadèmia d’escacs amb el suport del Consell Esportiu del Segrià. • Participació: - Més de 100 infants inscrits. - Matí d’escacs competitius en ambient familiar i esportiu. • L’Ajuntament de Corbins aporta: - Espai municipal. - Esmorzar per a tots els participants. «És un matí molt bonic», resumeix l’alcalde Jordi Verdú. 2. Tema del dia: influencers, xarxes socials i català 2.1. Presentació del tema • El tema del dia gira al voltant de les xarxes socials i el Dia Internacional de l’Influencer (aquest diumenge). • Conduït per Arnau Vilà (MUNFM) dins del programa Aquí, a l’Oest. • Convidada central: Joana Cabratosa, una de les tres integrants de Can Putades, projecte de creació de contingut en català. • Es destaca la seva feina com a: - Creadores del compte d’Instagram Can Putades. - Presentadores del videopodcast “No cardis a 3K” a 3CAT. - Veus que visibilitzen el jovent i la cultura catalana a xarxes. 2.2. Origen i evolució de Can Putades • Naixement en post-pandèmia, quan compartien pis i vivien les restriccions de grups bombolla. • Objectiu inicial: entretenir-se entre amigues. • Primer contingut viral: - Vídeos curts traduïnt paraules del català al castellà. - Ho feien “fatal” però amb paraules molt bàsiques (“finestra”, etc.). - L’humor sorgia del fet d’haver parlat sempre català i bloquejar-se en la traducció. • Configuració del grup: - Inicialment 5 noies; - Amb el temps queden 3 integrants fixes: Ona Jou, Núria Simón i Joana Cabratosa. • Creixement i professionalització: - En pocs mesos, fort boom de seguidors. - 5 anys penjant vídeos el febrer vinent. - Fa uns 2 anys que viuen 100% de la creació de contingut. • Xifres d’audiència aproximades: - 114.000 seguidors a Instagram. - Uns 60.000 a TikTok. - Creixement de YouTube amb canal propi i continguts per a 3CAT. 2.3. El podcast No cardis a 3K i el to del projecte • No cardis a 3K és un podcast/videopodcast amb tercera temporada en marxa, emès a 3CAT. • Diferència amb les xarxes: - A les xarxes, contingut més breu, humorístic i quotidià. - Al podcast, un to més periodístic i profund, tot i mantenir la proximitat. • Alguns capítols destacats: - Capítol sobre l’“avi” (generacions i memòria familiar), molt emotiu. - Capítol sobre les mares, amb convidades com Abril Riols. • Línia editorial general de Can Putades: Situacions quotidianes i problemes del jovent català (estudis, amors, amistats, precarietat…). Defensa explícita de la cultura i la llengua catalana. Ús d’accents diversos del català, mostrant-ne la riquesa. «Que xulo veure vídeos en català. Que xulo escoltar un accent diferent.» 2.4. Família, diners i reconeixement públic • Les famílies segueixen el projecte des del principi: - Van veure des de molt aviat que els vídeos sumaven molts seguidors. - Primer impacte econòmic: TikTok pagava per visualitzacions, i recorden amb humor el primer 1 euro guanyat. «Mama, he guanyat un euro!» – recorda la Joana que li va dir a casa. • Canvi de percepció familiar quan arriben grans fites de visibilitat: - Imitació a “Polònia” a TV3. - Un retuit de Carles Puigdemont als inicis del projecte. «Ara sí que he vist que sou molt famoses», li diu el pare arran de l’aparició a Polònia. 2.5. Cara B de les xarxes: haters, salut mental i gènere • Comentaris anònims i hate: - Reben periòdicament crítiques i insults, sovint de perfils sense nom ni foto. - La gestió emocional varia segons el moment personal de cadascuna. • Estratègies personals de la Joana: - En èpoques de vulnerabilitat personal, opta per no llegir comentaris. - En altres moments, ha respost directament a alguns haters per privat, forçant una confrontació més humana. «Si tu m’escrius un comentari superhater, jo t’escriuré per privat fins que em demanis perdó.» • Família i entorn davant del hate: - Les mares i familiars pateixen molt, tot i que ho verbalitzen poc. - Una tieta de la Núria, per exemple, contesta els comentaris negatius. • Perspectiva de gènere i esport: - Quan elles, com a noies joves, parlen de futbol i opinen sobre Barça o Girona, sovint apareixen comentaris masclistes: - «Tu no en tens ni idea», - «Calla i vés a cuinar», etc. Tot i això, no deixen de fer contingut de futbol perquè és una passió compartida i un espai on volen ser-hi. • Comparació amb altres professionals: - Fent el màster de periodisme esportiu, la Joana coneix moltes periodistes esportives que també reben sistemàticament el mateix tipus de comentaris masclistes, fins i tot amb continguts molt elaborats. 2.6. Estudis, professionalització i relació amb marques • Les tres integrants tenen formació universitària: - Joana Cabratosa: Grau en Periodisme + màster en periodisme esportiu. - Ona Jou: Llengües aplicades (traducció/interpretació i llengües). - Núria Simón: Antropologia i actualment estudiant Psicologia (UOC). • Integració dels estudis al projecte: - Periodisme → estructura, mirada crítica, capacitat d’entrevista i guió. - Llengües → joc lingüístic, traduccions, sensibilitat pels registres. - Antropologia/Psicologia → mirada social, temes de gènere, identitat, relacions. • Relació amb el món del futbol i el Barça: - Fan declarades del Barça (i també del Girona per arrels territorials). - Experiències destacades gràcies a col·laboracions: - Invitacions a la llotja del Camp Nou. - Meet & greet i entrevistes amb jugadores del Barça femení. - Participació a la Rua del Barça (autocar d’influencers davant del dels jugadors) – tot i que la Joana s’ho perd estant al Brasil. - Ser a gespa en partits com el Gamper. «M’he perdut el millor dia de la meva vida», diu la Joana sobre la Rua que no va poder viure. • Relació amb marques: - Estrella Damm és de les primeres marques que confia en elles. - Hi mantenen una relació llarga i de confiança, vivint experiències de marca i vinculant-ho a l’estiu i a la cultura catalana. • Gestió professional: - Actualment formen part de l’agència Inmanagement (agència de la Dulceida). - L’agència centralitza les propostes comercials, negocia condicions i es queda una part dels ingressos. 2.7. Futur del projecte i sostenibilitat • Visió sobre la “carrera d’influencer”: - La comparen amb la carrera d’un futbolista: intensa però potencialment limitada en el temps. - Accepten que les xarxes poden canviar o desaparèixer (com a plataformes específiques) abans que la seva amistat. • Plans a curt termini: - Tenen projectes en marxa no anunciats (embargats fins a comunicats oficials). - Alguns es preparen des de l’estiu. • Prioritats clares: - La seva amistat és el primer. - Continuar sempre que: - Puguin viure’n dignament. - El projecte no trenqui el vincle personal. «Abans és més possible que s’acabi l’Instagram com a xarxa social que no pas que s’acabi Can Putades com a grup.» • Possibles evolucions temàtiques: - Ja han passat de Can Putades universitari a un Can Putades jove-adult. - Imaginen en broma possibles etapes futures: Can Putades mamis, Can Putades jubilació, etc., adaptant els continguts a cada fase vital. 2.8. Crisis d’amistat i gestió interna del grup • Van viure una crisi important d’amistat en un moment de molta feina: - Estaven escrivint un llibre sobre la seva amistat. - Van detectar incoherències entre el que explicaven i com se sentien realment. - Tenien problemes de convivència (compartien pis) i saturació mútua. • Moment clau: - Conversa frontal on es diuen, literalment, que “no es suporten”. - Decideixen donar-se un estiu separades. • Efectes i aprenentatges: - Després de l’estiu, la relació millora radicalment. - Descobreixen la importància de la comunicació assertiva i honesta. «Les coses ben dites es poden dir totes.» • Canvis estructurals per protegir l’amistat: - La Joana ja no viu amb les altres dues (ara amb la seva parella). - Es veuen cada dia per feina, però sense la pressió de la convivència. 2.9. Identitat digital personal i joc final • Nom d’usuària de la Joana a Instagram: @joanasmiley (amb dues “o”). • Origen del nom: - Té 12 anys quan es crea el compte. - És fan de Miley Cyrus i combina “Joana” + “Miley”. - Amb el temps li atorga també el sentit de smiley (somriure), perquè es considera una persona que somriu molt. • Tancament lúdic: - El programa manté una tradició de cantar “Party in the USA” de Miley Cyrus a l’antena. - Arnau convida la Joana a seguir la tradició, aprofitant la connexió amb el seu nick. - Acaben la secció cantant el fragment de la tornada, en to distès i festiu. 3. Tertúlia de cinema: producció local i reconeixements 3.1. Format i to de la secció • Tertúlia conduïda per Júlia García, Karen Alfonso i Maria Gateu. • To agilitzat per manca de temps, però amb molta informació concentrada. • Estructura: - Primer: cinema del territori (Lleida i Pirineu). - Després: premis internacionals i cinema català. - Final: estrena a cinemes del musical Mar i cel. 3.2. Curt Avall que fa pujada i el CLAC Lleida • Es parla d’un nou curtmetratge lleidatà: Avall que fa pujada. • Dades clau: - Guió guanyador del Premi Palma Producciones al millor curtmetratge. - Escrit i dirigit per Carme Rufat. - Produït per Octubre Cinema. - Diversos membres del CLAC Lleida participen en el projecte. • Sinopsi: - Protagonista: Conxita, dona de més de 80 anys que viu al centre històric de Lleida. - Cada dia fa el camí amunt i avall per trobar-se amb la seva amiga Maria Rosa al bar de sempre. - Té pèrdua de memòria i depèn d’un plànol maldestre per no perdre’s. • Estat actual: - El curt inicia la seva distribució en festivals. - S’espera que arribi aviat a sales o projeccions locals del territori lleidatà. 3.3. Documental Parirem sense por i videofòrum a Rosselló • El Casal Rossellonès acull un videofòrum del documental Parirem sense por, de la directora Alba Pifarré, resident al municipi. • Format de l’acte: - Projecció a les 10.30 h del matí. - Taula rodona posterior amb: - Alba Pifarré (directora). - Laura Alcalde (periodista de Ràdio Rosselló). - Marta Clivillé (llevadora). - Estela González (protagonista del documental). - Espai per a preguntes i debat amb el públic. - Tancament amb vermut popular. • Contingut del documental: - Retrata el procés d’embaràs i part. - Enfocament en el part a casa, la vivència emocional i la mirada sobre la salut obstètrica. • Valor afegit del videofòrum: - Permet confrontar la visió de l’obra amb les experiències del públic. - Dóna veu tant a la creadora com a les protagonistes reals. 3.4. Polèmica a Balaguer: documental El gitano de Balaguer, el carro pel pedregà • La cooperativa audiovisual Càmeres i Acció acusa la Paeria de Balaguer de perpetuar l’estigma sobre la salut mental del cantant Joan Porta Salsé, conegut com el gitano de Balaguer. • El documental: - Títol: El gitano de Balaguer, el carro pel pedregà. - Dirigit per David Fernández. - Retrata la carrera artística i la vida del gitano de Balaguer. - Aborda: - El context de drogues de l’època. - L’aparició d’una esquizofrènia diagnosticada anys després. - La seva feina actual de sensibilització i xerrades a persones amb problemàtiques similars. • Denúncia de Càmeres i Acció: - La Paeria no respon correus ni col·labora amb el projecte. - El director interpreta que és per prejudicis envers la figura del Joan. «No ens han contestat els correus i s’han negat a col·laborar-hi perquè el documental va sobre el Joan.» • Segons testimonis recollits per la productora, a les reunions municipals s’haurien dit frases com: «Encara s’ho gastaran en droga» o «és un perdut». • Crítica de David Fernández: - Considera que és una actitud estigmatitzadora, classista i conservadora. - Denuncia que contradiu el paper que hauria de tenir una àrea de cultura com a espai inclusiu. «No és només discriminatòria, sinó que perpetua l’estigma que el mateix documental vol assenyalar.» • Contrapunt: - L’Ajuntament de Balaguer no s’ha pronunciat encara. - El documental genera gran interès de públic: projecció a la sala La Mercantil amb entrades exhaurides. 3.5. Curt Flor del Cel i les trementinaires del Pirineu • S’anuncia el rodatge del curtmetratge “Flor del Cel” a Sisquer, nucli de la Vall de la Vansa i Tuixent. • Temàtica central: - Recupera la figura de les trementinaires, dones que durant segles recorrien els Pirineus venent herbes medicinals. - Sisquer i la vall representen l’entorn real on desenvolupaven el seu ofici. • Producció i calendari: - Pressupost d’uns 50.000 €. - Localitzacions: Sisquer, Sorribes, Adraén, Tuixent i altres punts de la vall. • Repartiment i equip: - Direcció de Eloi Aymerich. - Participació destacada de l’actriu Carme Sansa, que interpreta una trementinaire veterana. • Estrena prevista: - Primavera de 2025. - Preestrenes previstes a Tuixent, la Seu d’Urgell i Mataró. - Després, recorregut per festivals nacionals i internacionals. 3.6. Catalans als International Emmy Awards • L’actor Oriol Pla fa història com a primer català guardonat com a millor actor als International Emmy Awards. • Paper pel qual és premiat: - Protagonista de la sèrie “Yo adicto” (Disney+). - Basada en el llibre autobiogràfic de Javier Giner. • Moments del seu discurs (resumit): - Confessa que no s’esperava guanyar. - Havia preparat un petit discurs “per si de cas”. - Explica que es repetia “no t’aixequis” fins que va sentir el seu nom. • Edat i trajectòria: - Té només 32 anys i ja compta amb reconeixements internacionals. - Recorden que es va iniciar fent teatre de carrer a Barcelona. • Segon reconeixement català als Emmy: - La directora Joana Pardos guanya el premi al millor documental esportiu pel film de Netflix “S’Acabó. Diari de les campiones”. 3.7. Mar i cel salta del teatre al cinema • Es presenta l’estrena a cinemes de la versió filmada del musical Mar i cel, coincidint amb el tancament definitiu de Dagoll Dagom (13 de juliol). • Característiques de la pel·lícula: - Recull l’essència de la producció teatral clàssica. - Aporta nous punts de vista gràcies a: - Càmeres a dalt del vaixell. - Plans inèdits i immersius per al públic. • Equip artístic i musical: - Direcció de Paulí Subirà-Claramunt. - Protagonistes: Alexia Pascual i Jordi Garreta. - Banda sonora interpretada per 53 músics de l’Orquestra Simfònica del Vallès, sota la batuta de Sergi Cuenca. - Distribució de Alfa Pictures als cinemes. • Valor simbòlic: - Permet a qui no va poder veure el musical en directe gaudir-ne a la gran pantalla. - Manté viu un clàssic del teatre musical català més enllà del comiat de la companyia Dagoll Dagom. 3.8. Tancament del programa • La tertúlia de cinema es tanca remarcant: - La bona salut del cinema i documental de proximitat. - L’orgull pels premis internacionals aconseguits per creadors catalans. - L’oportunitat d’acostar grans muntatges teatrals al gran públic a través del cinema. • S’acaba l’hora de programa i es dona pas a una breu pausa abans de continuar amb la resta d’Aquí, a l’Oest. Tags principals • xarxes socials • influencers • Can Putades • No cardis a 3K • cultura catalana • jovent i català • haters i salut mental • feminisme i esport • Barça femení • Estrella Damm • creació de contingut • International Emmy Awards • Oriol Pla • Joana Pardos • cinema català • documental social • Parirem sense por • El gitano de Balaguer • Càmeres i Acció • CLAC Lleida • Avall que fa pujada • Flor del Cel • trementinaires • Mar i cel • Dagoll Dagom • Universitat de Lleida • Maria Àngels Balcells • CGT • Càritas Alpicat • escacs al Segrià • Aquí, a l’Oest • emunfmradio
A l'Espai Salut d'aquesta setmana parlem amb el Manel Simón, director i impulsor del Mama Pop, un concert solidari que recapta fons per la lluita contra el càncer de mama. Amb ell conversem com sorgeix aquest esdeveniment, la gènesi del projecte i com ha anat creixent durant els darrers anys.
Resum de contingut Programa: Infopòdcast de Munt Conductors: Maria Lara i Arnau Vilà Data: Divendres 28 de novembre 1. Consumisme, Black Friday i alternatives Es destaca la celebració del Black Friday, jornada de descomptes importada dels EUA. Es preveu que els consumidors gastin més de 200 € de mitjana. Experts adverteixen de falses ofertes i de l’augment del consumisme. Es menciona el Dia Internacional de no comprar res, nascut a Vancouver el 1972, com a contraproposta crítica al consum excessiu. "Heu de vigilar quan i com gasteu els vostres diners sempre amb cap." 2. Diada Solidària contra el Càncer a Alguaire Es recorda la Diada Solidària contra el Càncer celebrada el 12 d’octubre a Alguaire. Organitzada per l’Associació contra el Càncer d’Alguaire. L’Alicia La Règula, presidenta de l’Associació contra el Càncer de Lleida, dona la xifra recaptada: 11.124 € recaptats aquest any. Es remarca que cada any s’incrementa lleugerament la recaptació. Activitats solidàries realitzades Campionats de villes i botifarra. Mercadet solidari. Pedalada i caminada. Concerts de les corals del municipi. Participació del mitjà Eamunt. Part de la recaptació també prové de la 9a volta a l’aeroport d’Alguaire. 3. Bingo solidari i xerrada sobre el càncer Demà se celebra un bingo solidari al Pavelló Poliesportiu d’Alguaire a les 18.00 h. L’Alicia La Règula n’explica les condicions: 5 € d’entrada, a pagar en el moment de la inscripció. 1 € per cartró. Tant l’entrada com els cartrons es destinen íntegrament a La Marató de TV3 (no a l’associació local). L’activitat inclou: Pinxos, beguda i cafè per a tots els assistents. Abans del bingo, a la Biblioteca d’Alguaire es farà una xerrada sobre el càncer, organitzada per: L’Associació contra el Càncer. El Departament de Cultura de l’Ajuntament d’Alguaire. 4. Trobada intermunicipal d’escacs a Corbins Corbins acull una de les trobades intermunicipals d’escacs del Segrià. Es desenvolupa a la sala Coliseum durant un matí de partides. És la 3a trobada del circuit i la 2a que es fa a Corbins. Organització a càrrec d’una acadèmia d’escacs, amb el suport del Consell Esportiu del Segrià. L’Ajuntament de Corbins facilita: L’espai. L’esmorzar per als participants. L’alcalde de Corbins, Jordi Verdú, destaca que se superen els 100 infants inscrits i el bon ambient esperat. 5. Serveis municipals i oferta de feina a Corbins Informació de recollida de residus Es recorda als veïns que avui toca treure la fracció orgànica. Es demana que s’utilitzi bossa compostable. Oferta laboral L’Ajuntament de Corbins busca cobrir una plaça d’auxiliar administratiu/administrativa. El lloc també inclou la gestió de la Biblioteca Municipal. 6. Tancament del programa Es recorda que l’Infopòdcast és un flash informatiu de 3 minuts produït amb la xarxa de comunicació local. Comiat breu dels presentadors: "Adéu!"
A l’episodi d’Aquí, a l'Oest (EMUN FM) es combinen dues parts clares. Primer, una agenda cultural molt completa per al cap de setmana amb propostes de música en directe (jazz, tributs, indie i concerts a espais com el Cafè del Teatre, l’Espai Orfeó o l’Auditori Municipal Enric Granados), teatre i activitats familiars, i també fires, mercats i iniciatives de memòria i lectura a diferents municipis. La segona part és l’Espai Salut, centrat en el càncer de mama a través del projecte Mama Pop. El seu director, Manel Simón, explica l’origen personal del concert (la pèrdua de la seva mare), l’aposta per un espectacle professional amb molts músics i posada en escena, i la finalitat de destinar els beneficis a la recerca. Presenten l’edició “Guateque” (anys 60-70) amb diverses sessions a la Llotja de Lleida (29-30 de novembre i 10 de gener) i entrades gairebé exhaurides.
L’episodi d’AQUÍ A L’OEST combina tres grans blocs: actualitat local, un tema del dia sobre el Thanksgiving Day i una tertúlia esportiva. A les notícies es destaca el balanç positiu de l’Agrobiotec Innovation Forum, la convocatòria de vaga del transport de viatgers a Lleida, dades de mobilitat cap a Andorra i iniciatives municipals com “Anem a buscar el tió” a Alpicat, la poda per reduir estornells a Mollerussa i nous aparcaments intel·ligents per a bicicletes a el Palau d'Anglissola. El tema central aprofundeix en el Thanksgiving Day amb un convidat nord-americà que en descriu la dimensió familiar i gastronòmica (gall dindi, stuffing, alternatives com Tofurky) i, sobretot, en remarca els matisos històrics i les crítiques relacionades amb la colonització. A esports, es parla de futbol (Copa Catalunya, aturades i millora de dinàmica) i d’hoquei patins femení amb focus en la Champions, els grups i la importància de puntuar fora, a més d’un debat sobre penals i sobre infraestructures i suport institucional als clubs.
Resum de contingut 1. Mesures contra el despoblament El govern ha aprovat noves mesures per combatre el despoblament als pobles rurals: Creació d’una borsa d’habitatge específica per a municipis petits. Ajuts per rehabilitar pisos i cases buides i destinar-les al lloguer social. Inversió prevista de 20 milions d’euros fins al 2029. Objectiu de recuperar uns 400 habitatges en desús en aquest període. Aquestes accions es presenten dins l’Infopòdcast de Munt, un fleix informatiu de 3 minuts produït amb la xarxa de comunicació local. 2. Quarta Fira de Micropobles de Catalunya La 4a Fira de Micropobles de Catalunya se celebrarà dissabte 29 de novembre a Torrecerona (Segrià), organitzada per l’Associació de Micropobles. És una fira itinerant que ja ha passat per l’Estany, Planoles i Bot. Torrecerona és el municipi amfitrió aquest any. "Torrecerona va fer una proposta molt bonica i adequada per ser l'anfitriona d'aquesta quarta fira de micropobles aquí a Lleida, i en aquest cas al Segrià." 3. Què és un micropoble i quines dificultats té? Es descriuen els micropobles com municipis petits, molts per sota dels 500 habitants, amb: Una botigueta que ven una mica de tot. Una escoleta amenaçada. Potser un petit consultori mèdic. Un bar o casal. Un teixit veïnal molt proper, on tothom es coneix pel nom i pel malnom. Però també comparteixen moltes dificultats estructurals: Burocràcia pensada per a ciutats grans. Manca de secretaris i interventors. Problemes d’habitatge. Mala connexió de transport públic. Deficiències de fibra òptica i serveis digitals. 4. Objectius i contingut de la Fira de Micropobles La Fira vol ser: Un aparador perquè els micropobles es facin visibles. Un espai de trobada on alcaldes, alcaldesses i veïns comparteixin problemes i solucions. Activitats previstes (de 10 a 14 h): Carpes de més de 20 micropobles d’arreu del país. Cada poble presenta el seu projecte de municipi: Oferta cultural. Propostes gastronòmiques. Patrimoni històric i natural. Teixit associatiu. Un escenari per explicar els projectes al públic. Productors locals del Segrià amb: Tastets. Show cooking. Espectacles i activitats per atraure visitants. Idees clau: Mostrar que als micropobles hi ha vida, oportunitats i futur. Fer visible que als pobles petits també “s’hi couen projectes grans”. "L’objectiu final? Doncs que qui vingui a Torrecerona aquell dia se'n porti la idea que als micropobles hi ha vida, oportunitats i també futur." 5. Pes polític i Estatut del Municipi Rural La Fira també busca donar pes polític als micropobles: En el marc del nou Estatut del Municipi Rural es parlarà de: Simplificar tràmits administratius. Millorar serveis bàsics. Garantir que viure en un poble petit no sigui de segona. L’objectiu és que l’Estatut: Identifiqui la realitat de cada municipi, un per un. Ajudi a evitar la desaparició dels micropobles. Aporti ajudes econòmiques i socials. Plantegi una estratègia a llarg termini (més enllà de 2-5 anys). "Està bé que des de fa poc temps s'ha posat el focus en el tema dels micropobles, que fins ara hem estat una mica els grans oblidats." 6. Darrera crida i to final La cita és dissabte 29 de novembre, de 10 h a 14 h, a Torrecerona. Es convida tant la gent de micropobles com la gent de ciutat a venir. Amb un toc d’humor, es remarca el contrast amb les ciutats: "Si sou de ciutat, també, però amb més silenci i sense semàfor." L’Infopòdcast es presenta com un format breu per mantenir-se informat sobre polítiques rurals i iniciatives dels micropobles.
L’episodi d’AQUÍ A L’OEST combina una conversa de fons i un tram d’humor. A la secció gastronòmica, Miguel Moruno analitza l’estètica de l’excés: plats pensats per a xarxes (formatge que xorreja, colors artificials, exageracions) i el fenomen del challenge food, on menjar deixa de ser plaer o cultura per convertir-se en espectacle. Es vincula a la societat de l’espectacle i al consum tardocapitalista (ostentació, sobreestimulació, contingut “més i més”), i es reivindica menjar amb seny, gaudir i posar en valor la dieta mediterrània. La segona part és El claustre, un segment distès amb un test tipus Bravo/Superpop per definir personalitats i un qüestionari ràpid amb anècdotes i gustos (música, hobbies, concerts, pors), que reforça la complicitat i el to de “pati” del programa.
L’episodi d’Aquí, a l'Oest combina un primer bloc de notícies locals (mobilització de la pagesia per les zones ZEPA i el preu de la fruita, inici de temporada d’esquí i sostenibilitat, nomenaments a la UdL, dubtes sobre un projecte de biometà i novetats del cas Sixena) amb una tertúlia extensa centrada en l’educació. Els sindicats docents descriuen un malestar profund: pèrdua de poder adquisitiu, sobrecàrrega laboral, ràtios i recursos insuficients per sostenir l’escola inclusiva i una burocràcia que els treu temps pedagògic. Es debat la Setmana Blanca i les sortides a la neu com a activitat amb cost, risc i desigualtats entre famílies. També s’analitza la tensió entre pública i concertada (cas de Balaguer i possible tancament de línia) i s’obre un tram final sobre memòria democràtica i l’impacte de les xarxes socials en el blanqueig del franquisme i l’auge de discursos ultres entre joves. El fil conductor és la necessitat de finançament real i canvis estructurals, més enllà de promeses dilatades.
En aquest episodi de Som Terra amb Pili Garcia, el programa de proximitat d'emunfmradio (EMUN FM), s'aborden tres temes clau per al territori: la conservació de la fruita tradicional, els reptes del sector avícola i la gestió eficient de residus. Conservació de varietats tradicionals de fruita La directora de l'Escola Agrària d'Alfarràs, Rosa Cortés, ens obre les portes per explicar la tasca de preservació que realitzen en una parcel·la d'una hectàrea on recullen el patrimoni agrícola local: * Varietats rústiques: Són fruites seleccionades històricament pel pagès, més resistents a patògens i ideals per a la producció agrària ecològica. * La col·lecció: Compten amb unes 40 varietats de poma (com la morruda o la morro de llebre), 50 de pera (campaneta, sarmenya) i diverses de préssec (roig del rito). * Col·laboració: El projecte és possible gràcies a entitats com Cultures Trobades i l'IRTA. L'impacte de la influència aviària al sector Anna Toda, directora de la Federació Avícola Catalana (FAC), analitza la situació actual del sector davant l'elevat risc d'entrada de la grip aviària a Espanya: * Mesures de prevenció: S'ha decretat el confinament de les aus que viuen a l'aire lliure per evitar el contacte amb aus silvestres. * Pujada de preus: L'increment del preu dels ous no es deu al confinament, sinó a un mercat global amb baixa oferta (pels brots a Europa i els EUA) i una transició cap a sistemes sense gàbia. * Bioseguretat: Es recorda la importància d'extremar els protocols de neteja i l'ús de xarxes protectores a les granges. Gestió del residu al recurs: La fracció resta L'ambientòleg Joan Ibars ens explica com gestionar el cubell de la fracció resta (el contenidor gris): * Què hi va?: Bolquers, compreses, pols d'escombrar, burilles i plàstics que no són envasos (com bolígrafs o joguines). * El procés: Tot el que va a la resta ha de passar per plantes de selecció. Només s'aconsegueix valoritzar un 20-30% com a matèria de baixa qualitat; la resta acaba a l'abocador. * Bones pràctiques: S'insta a fer prevenció i buscar alternatives com les copes menstruals o bolquers reutilitzables. "L'ou s'estant reivindicant com un aliment d'alta qualitat i proteic, i la demanda mundial està pujant."
L’alumnat de l’Institut Joan Solà ha creat una obra d’arquitectura efímera en el marc del projecte “Recerca, creació i servei”, arran de l’encàrrec del festival Cel Obert. La instal·lació, inspirada en l’objectiu “Fam zero”, es concreta en les peces El pes de la gana i Abundància buida, que denuncien la mala distribució dels aliments al món i conviden el públic a reflexionar-hi amb plats i frases participatives. L’obra es pot visitar a la Biblioteca Pública de Torrefarrera fins el 4 de desembre.
Bon dia! És dimecres 26 de novembre i aquí tens els breus d’avui. Amplia la informació escoltant l’Infopòdcast d’EMUN, el flaix informatiu en 3 minuts: El model de pressupostos participatius d’Alguaire, cas d’èxit a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya Alguaire decidirà 35.000 € del pressupost amb votació popular: 95 veïns i veïnes han participat en el procés El projecte guanyador: sistema d’ombratge retràctil a la plaça de l’Església, la proposta més votada del 2025 Altres idees finalistes: més arbres, mobiliari urbà i millores d’il·luminació i seguretat L’Ajuntament defensa els pressupostos participatius com una eina de “radicalitat democràtica” i es compromet a mantenir-los i reforçar-los
Olga Zoet és el projecte musical d’Olga Ramon, artista lleidatana de 25 anys afincada a Barcelona. La seva música d’autor combina sonoritats acústiques, pop i electrònica, i les seves lletres exploren la intimitat i la sensibilitat en un univers oníric. Zoet, que significa “dolç” en holandès, és el seu alter ego creat per representar la col·laboració i l’essència de totes les persones implicades en el projecte.
L’episodi d’aquí a l’oest (a EMUN FM) combina tres blocs. Primer, una entrevista literària sobre Noia contra Noia, un assaig que revisa com la cultura pop de finals dels 90 i inicis dels 2000 va alimentar misogínia normalitzada i un postfeminisme mediàtic que feia veure el feminisme com una càrrega innecessària. S’hi parla de la mercantilització de les adolescents, dels costos d’assenyalar la misogínia als mitjans (assetjament i intent de silenciar dones), i del fàstic com a mecanisme que converteix prejudicis en menyspreu moral. Després, el programa dedica un reportatge al 25N per explicar què és el SIAD i com aborda violències que van més enllà dels cops (emocional, psicològica, econòmica, etc.), descrivint el cicle de la violència i remarcant que hi ha ajuda disponible. Finalment, l’espai Lleida Natura tanca amb curiositats sobre fauna i adaptacions (picots, òlibes, rastres i presència d’espècies), reivindicant la biodiversitat de proximitat i la necessitat de conèixer-la millor.
L’episodi d’Aquí, a l'Oest combina un repàs d’actualitat a Ponent amb dos blocs centrals. D’una banda, es presenta el tema del dia: la feina tècnica i humana per desinfectar i estabilitzar documents municipals greument afectats per la DANA a València, amb control d’humitat, retirada de fang i elements metàl·lics, ventilació natural i solucions pràctiques com l’ús de caixes d’ous; el resultat apunta a una recuperació del 85–87% del material. De l’altra, la tertúlia del 25N aprofundeix en les violències masclistes digitals: què són, com operen (control, suplantació, pornovenjança, deepfakes i sextorsió), l’abast real més enllà de les joves i les conseqüències psicològiques i socials. També s’ofereixen pautes de seguretat, la importància de guardar proves i vies d’ajuda (017, 112 i canals dels Mossos i serveis d’atenció a les dones).
En aquest episodi de “Menja’t la vida”, la nutricionista Naila Martínez analitza un estudi de la URV / IISPV que ha revisat més de 850 productes infantils (menors de 3 anys) i alerta que més del 80% no compleix els criteris nutricionals recomanats per l’OMS. La conversa posa el focus en l’excés de sucre, els reclams publicitaris “saludables” que poden confondre les famílies i l’impacte que això pot tenir en els hàbits alimentaris dels primers anys de vida. Amb un to proper i exemples molt quotidians (com l’atractiu dels personatges als envasos), l’episodi convida a llegir etiquetes i a consultar la base de dades InfantBase per comprar amb més criteri.
