Episodi d’Aquí, a l’Oest estructurat en tres grans blocs. Primer, repàs de l’actualitat local: baralles juvenils violentes a Mollerussa amb detencions, crema de contenidors a Lleida, conflicte laboral amb vaga de conductors d’autobús per l’escletxa salarial, pla pilot a Alfarràs contra l’incivisme juvenil i flexibilització parcial de les restriccions al medi natural per la pesta porcina africana. El nucli de l’episodi és l’entrevista a Sílvia Guerrero, mare del Juan, el jove assassinat a Tàrrega. Relata el seu dol profund, la manca d’empatia institucional (38 hores sense veure el cos, cap avís directe) i denuncia que l’agressor, menor de 17 anys amb antecedents, només s’enfronti a 8 anys segons la Llei del Menor. Impulsa una ILP estatal per permetre que, en crims molt greus, alguns menors siguin jutjats com adults, ha superat les 60.000 signatures i vol arribar a 500.000. Remarca que el canvi no afectaria el cas del seu fill, però evitaria que futures famílies se sentin desemparades. També anuncia una manifestació el 21 de febrer a Tàrrega als sis mesos del crim. La part final és una tertúlia de televisió: resultats i recaptació de La Marató de TV3 dedicada al càncer, caos de les campanades de RTVE després de la renúncia d’Andreu Buenafuente per estrès, debat sobre Eurovisió i Eurovisió Junior enmig del boicot a Israel, i el sonat 0% d’audiència del nou programa de Toni Cantó a À Punt, tractat amb humor i referències a 7 vidas.
Context de l’entrevista Entrevista de final d’any amb Jordi Latorre, alcalde de Torrefarrera, per fer balanç del 2025 i avançar els principals projectes municipals previstos per al 2026. Balanç del 2025 Latorre destaca que s’han fet moltes coses al llarg de l’any, sovint poc visibles en el dia a dia però importants en el còmput global. El 2025 ha estat marcat per molta activitat en infraestructures i millores urbanes. Pista poliesportiva coberta i energia verda S’està acabant la coberta bioclimàtica de la pista del complex esportiu i de l’escola. La coberta respon a una necessitat esportiva i climàtica: Falta d’espais per practicar esport sota cobert. Protegir infants i joves de la forta calor d’estiu al pati de l’escola i a la zona de piscines. Promoure la pràctica esportiva lliure caps de setmana i tardes d’estiu. L’espai cobert, més gran que un pavelló convencional, permetrà també: Trobades, concerts i àpats populars (cassoles). Un ús polivalent i molt intensiu per part del poble. La coberta incorpora plaques solars (40 kW): La producció elèctrica es destina al consum global de l’Ajuntament. Es vol aprofitar tota la coberta per crear una comunitat energètica i generar energia verda i econòmica. Casa de la Cultura i centre interpretatiu La Casa de la Cultura està pràcticament acabada (falten mobles) i s’inaugurarà el 2026. Serà la casa de moltes entitats culturals, amb: Sales polivalents per reunions, trobades i activitats pròpies de les associacions. Una segona planta diàfana per xerrades, trobades i treballs diversos. A la planta baixa (pendent de pressupost 2026) hi haurà: El centre interpretatiu del Canal de Pinyana. L’oficina de promoció turística, centrada sobretot en l’street art del poble. “Quan estigui tot acabat ens quedarà un edifici emblemàtic i de diversos usos tant culturals com turístics.” Nova manera d’organitzar les entitats Volen concentrar la majoria d’entitats en un únic edifici per: Fomentar sinergies, xarxa i millor entesa entre associacions. Prioritzar espais per treballar i reunir-se per davant dels despatxos individuals. Es passa del model “una entitat, un despatx sempre tancat” a: Espais de treball amplis i compartits. Magatzems més petits, però funcionalment suficients. Objectiu: que les entitats treballin millor, de forma independent però coordinada. Millores urbanes i accessibilitat S’han fet obres d’accessibilitat als carrers del centre del poble. Continuïtat el 2025 amb una actuació important de substitució d’asfalt a: Part de l’avinguda Lleida. Carrer Les Eres. Part del carrer Verge de Montserrat. Corts Catalanes i altres carrers. Inversió de més de 250.000 €, amb l’objectiu de tenir tots els carrers en bon estat. L’any anterior ja s’havien arranjat diversos carrers del polígon industrial, consolidant un esforç sostingut en manteniment viari. Nova Escola de Música Un dels projectes principals del mandat és la nova Escola de Música. Al ple s’aprova: La partida pressupostària. L’encàrrec del projecte executiu, que hauria d’estar redactat a mitjans de l’any vinent. Actualment l’escola treballa bé però: No té una seu pròpia òptima. Està dispersa entre l’institut i l’escola. Objectiu: disposar d’un equipament propi i adequat durant aquest mandat, amb tots els mitjans necessaris per a l’activitat musical. Reptes i projectes per al 2026 El 2026 es preveu un any de molta activitat perquè: Alguns projectes s’havien endarrerit per traves administratives o limitacions econòmiques. Projecte estrella: la plaça de l’Amistat, ara ja sense impediments per tirar-la endavant. Altres projectes: Finalització de la part baixa de la Casa de la Cultura. Desenvolupament del centre interpretatiu del Canal de Pinyana. Element clau: s’ha aprovat l’alliberament dels romanents de tresoreria (estalvis de l’Ajuntament): A Torrefarrera n’hi ha, fruit de la bona gestió econòmica. Permetran executar moltes inversions que fins ara la normativa econòmica impedia. L’equip de govern està redactant un pressupost molt ambiciós per aprofitar aquesta oportunitat i respondre a les necessitats del poble. Missatge de festes i recomanacions Latorre trasllada bons desitjos a tota la ciutadania: Que l’any vinent sigui millor que l’actual, en tots els sentits. Que es puguin compartir les festes amb família, amics, dinars d’empresa i trobades socials. Fa una crida especial a la prudència sanitària: “Podem ser transmissors d’aquests virus… tinguem una mica de cura que aquests virus tenen una mica de mala llet.” Convida a gaudir de les festes, però amb responsabilitat davant els virus circulants. Idea clau final Torrefarrera tanca el 2025 amb molta obra feta i enceta el 2026 amb grans projectes en esport, cultura, urbanisme, energia verda i educació musical, aprofitant els estalvis municipals i apostant per la cohesió del teixit associatiu i la qualitat de vida de la ciutadania.
Panorama solidari i cultural al territori La Marató contra el càncer 9,7 milions d’euros recaptats en temps rècord a la Marató per la investigació contra el càncer. Una part important d’aquests fons prové del territori monenc, amb activitats al Segrià Nord i a la Noguera. La recaptació continua oberta fins al 31 de març, amb més actes solidaris previstos als pobles de la zona. Talent local i vestits de paper Les desfilades de vestits de paper es destaquen com a eina de solidaritat i recaptació de fons benèfics. Almenar i Alguaire es consoliden com a bressol d’autèntiques artistes del paper. A la 61a edició del concurs nacional de vestits de paper de Mollerussa: Categoria Època: primer premi per “Samsara”, de la llar de jubilats Joan Banyeres i Cateura d’Alguaire. Categoria Fantasia: guardó per “Nibària”, de l’associació artesanal Vestits de Paper d’Almenar. Figures clau del món dels vestits de paper Carme Solà, professora i tallerista d’Almenar i Alguaire: Forma i acompanya creadores des de fa anys. Trajectòria avalada per premis constants i una presència destacada al Museu de Vestits de Paper de Mollerussa. Mari Carme Vegines, d’Alguaire, rep el Didal d’Or per més de 20 anys de dedicació al certamen. El Didal d’Or també l’havien rebut: La mateixa Carme Solà. L’any passat, Cristina Camins, d’Almenar, una altra deixeble seva. “No és casualitat que Alguaire i Almenar guanyin una vegada i una altra; és el resultat d’anys d’ofici compartit i d’una tradició ben viva, encara que sigui feta de paper.” Incivisme i resposta institucional a Alfarràs L’Ajuntament d’Alfarràs crea una mesa de coordinació per abordar l’incivisme i la delinqüència juvenil al municipi. Hi participen: Mossos d’Esquadra Agents municipals Serveis socials Jutjat de pau Diferents regidories, amb el suport del Departament de Justícia Segons explica Joan Carles Garcia Guillamon, alcalde d’Alfarràs, la iniciativa sorgeix arran de queixes veïnals per episodis d’incivisme i petits fets delictius. Programa de conscienciació i cohesió social Serveis socials treballen en un programa de conscienciació i cohesió social que es podria desplegar a partir de 2025. L’objectiu és sensibilitzar la ciutadania sobre: La importància d’ajudar-nos mútuament Mantenir-nos units Valorar el bé públic Es vol fer front a una realitat social cada cop més individualista, on predominen els criteris personalistes per sobre dels col·lectius. Des del consistori, remarquen que no és una solució definitiva, però sí una eina útil per compartir informació i reforçar la prevenció. Aquest episodi de l’Infopòdcast combina solidaritat, talent creatiu local i respostes institucionals als reptes socials del territori, tot resumit en un format informatiu àgil de 3 minuts.
Cada setmana, farem plegats un recorregut rítmic de 60 minuts pels anys que van canviar la música i tantes altres coses o potser no tantes, si més no, han quedat com una gran referència.Temes, cantants, grups, fets i anècdotes que per a molts ja són part important de la nostra vida. Rock, rhythm & blues, copla, cançó catalana, soul i folk!
Cada setmana, farem plegats un recorregut rítmic de 60 minuts pels anys que van canviar la música i tantes altres coses o potser no tantes, si més no, han quedat com una gran referència.Temes, cantants, grups, fets i anècdotes que per a molts ja són part important de la nostra vida. Rock, rhythm & blues, copla, cançó catalana, soul i folk!
Episodi d’Aquí, a l’Oest dividit en dues parts clarament musicals. A “Escolta'm una cosa”, el compositor David Esterri explica el seu quartet pantonal, on crea una escala que recorre totes les tonalitats a través del cercle de quintes, jugant amb la distància entre instruments per generar consonància i dissonància sense sortir del marc diatònic. Reflexiona sobre la dificultat d’imitar altres autors, la recerca d’una veu pròpia, la influència inevitable de Wagner i la idea que l’art és un joc d’investigació personal. Presenta també la seva òpera “La gàbia daurada”, que reivindica com la primera feta per un lleidatà, i critica el que anomena “comunisme cultural” local. Defensant la lligadura entre poesia i música, subratlla el pes de les lletres i la mètrica. Un bonus track recorda la seva etapa amb Pere Sarriès i la gravació en uns estudis mítics de l’Havana, sorprenent pel nivell cultural cubà. A “Massa Est és l’Oest”, Arnau Vila i Abel Porroy analitzen dades del Top 200 de Spotify en 73 països. Destaquen l’enorme consum de música local a Índia (85%, gràcies a Bollywood), Itàlia (83%, per l’auge de l’afrotrap) i Finlàndia, i el paper de França amb quotes legals de música nacional. S’identifiquen tres “balenes” globals: Estats Units, Puerto Rico (reggaeton de Bad Bunny, Karol G, etc.) i Corea del Sud (K‑pop de BTS). Es mostren països altament importadors, com Pakistan (fortament dependent de la música índia), Portugal (inundat per la música brasilera) i Espanya, on només un 28% del que més s’escolta és local. Les conclusions són clares: la llengua condiciona el mercat; com menys parlants té una llengua, més s’escolta música pròpia i més fàcil és consolidar artistes locals, mentre que les llengües globals exposen els músics a una competència feroç de productes internacionals. L’episodi acaba amb un homenatge a Extremoduro fent sonar “So p...
Aquest episodi d’Aquí, a l’Oest combina actualitat territorial, cultura i audiovisual català. A l’inici, s’explica l’acord entre Govern i sector agrari per compensar amb 7 milions d’euros 14.000 hectàrees excloses de regadiu a zones ZEPA, la nova guia d’orientació laboral del Pla d’Urgell, la Marató d’Esports solidària del Picat, el projecte d’una escola de música i arts escèniques a Torrefarrera i la recuperació del molí fariner d’Alfarràs com a alberg. Al tema del dia, la Júlia García entrevista Jordi Carretero del Casal Cultural de Tremp, que explica la seva història gairebé centenària, les activitats culturals i la implicació amb La Marató de TV3 mitjançant un vermut musical solidari. Es reflexiona sobre la importància del voluntariat, les dificultats per arribar al públic jove, la manca d’espais per a entitats culturals i la força col·lectiva de La Marató. A la tertúlia de cinema, es destaca la sèrie Terra Alta de Movistar Plus amb participació de talent lleidatà, les mentories i formacions de Ponent i Acció, els premis de la Trobada de Talent, el Festival Pla de Juneda i una exposició sobre David Lynch a l’IEI. També es comenta la compra dels drets de Mar i Cel per part d’El Mago Pop, el creixement del català a les plataformes (Filmin, Netflix, etc.) i el retorn de “Los juegos del hambre” amb una nova pel·lícula centrada en Haymitch per al 2026.
Resum de l'entrevista a l'Espai Salut En aquesta edició especial del programa Benestar i Salut a emunfmradio, s'entrevista l'Alicia Lleràs, presidenta de la Junta Local de l'Associació Contra el Càncer d'Alguaire. El diàleg se centra en la mobilització del municipi per la Marató de TV3 i la tasca de suport als malalts. Iniciatives i recaptació a Alguaire Alguaire destaca per ser un municipi extremadament solidari, amb xifres de recaptació molt significatives per a la seva població: Bingo Solidari: Celebrat recentment amb la participació de 160 persones, va recaptar 1.537 euros destinats íntegrament a la Marató. Dinar Solidari: L'esdeveniment estrella de l'octubre, que enguany va assolir la xifra rècord d'11.124 euros. Xerrades divulgatives: Demà divendres se celebra una conferència a la biblioteca del municipi sobre la prevenció i el tractament de la malaltia. Funcionament i estructura de l'entitat L'entitat local funciona com un "braç" de l'associació provincial i estatal: Depenen orgànicament de l'Associació Contra el Càncer de Lleida. No tenen estructura jurídica pròpia (CIF), i actuen com un grup de voluntaris que treballen de forma familiar i directa. Col·laboren estretament amb la regidoria de cultura i altres entitats locals per maximitzar l'impacte de les accions. El valor del suport moral i la investigació L'entrevista subratlla que el paper de la junta no és mèdic, sinó acompanyament emocional: "La part mèdica l'ocupen els metges i ho fan molt bé, però la part moral és la que fem nosaltres: el recolzament amb psicòlegs i terapeutes per a malalts i famílies." Es fa una crida a la participació ciutadana, destacant que no cal haver patit la malaltia per involucrar-se. A més, es posa en valor que la investigació ja permet una taxa de cura propera al 60% a Espanya, tot i que encara hi ha un volum molt alt de persones afectades (unes 200 en un poble de 3.000 habitants).
Resum de contingut Data i format del programa Infopòdcast de divendres 12 de desembre, presentat per l’Arnau Vilà i l’Anna Gasol, amb durada de 3 minuts i coproduït amb la xarxa de comunicació local. Mercat de Nadal i Lletra Arriba la 9a edició del Mercat de Nadal i Lletra amb una combinació de novetats i tradicions. Com a novetat, s’estrena un vermut literari amb: La periodista i escriptora Anna Saez. L’autora de Ménage à Trois, Pepita Sopenya. Com a tradició, la ràdio surt al carrer: emunfmradio serà demà dissabte al mercat durant tot el matí. Es farà programa en directe i es recolliran recomanacions literàries tant del públic com de les paradistes. Restauració del molí fariner d’Alfarràs La Diputació de Lleida ha desencallat el conveni per acabar la restauració del molí fariner d’Alfarràs i transformar-lo en un petit alberg. L’edifici és del segle XII i està catalogat com a bé cultural d’interès nacional. L’Ajuntament preveu aprovar el conveni al ple de la setmana vinent. Aportació prevista: uns 300.000 € per completar: El tancament de l’edifici. L’adequació interior. Antecedents i finançament La primera fase de consolidació va acabar a principis del 2024, amb: Una nova teulada. El reforç de l’estructura. Inversió de més de 150.000 €. L’alcalde d’Alfarràs, Joan Carles García, explica que: "Ja feia temps que volíem posar sobre la taula aquest conveni, ja que es van perdre uns fons FEDER per un problema d’execució en termini, i llavors la Diputació va assumir amb fons propis aquesta subvenció." En total, la inversió s’acosta als 500.000 € per recuperar el molí i habilitar-hi un alberg d’unes 15 places. L’alberg donarà servei a: Pelegrins del Camí de Sant Jaume. Visitants i pescadors que s’aturen a la Noguera Ribagorçana. Nova escola de música i arts escèniques a Torrefarrera Torrefarrera farà una passa endavant en l’àmbit cultural amb una escola de música i arts escèniques. L’Ajuntament va aprovar en el ple una modificació de crèdit per encarregar el projecte. El projecte preveu reformar un antic edifici escolar (escoles del canvi d’Alpicat) amb una inversió de més de 500.000 €. Declaracions de l’alcalde L’alcalde Jordi Latorre destaca que: És un dels projectes principals del mandat. El projecte hauria d’estar redactat a mitjans de l’any vinent. A partir d’aquí, es valorarà quan es pot executar l’obra. Es tracta d’una necessitat perquè l’escola de música fa anys que funciona sense una seu pròpia adequada. Situació actual i millores previstes Fa 13 anys que Torrefarrera té escola de música. Actualment hi ha més de 130 alumnes, repartits entre espais del col·legi i de l’institut. Amb una seu pròpia, el centre guanyarà estabilitat i podrà: Centralitzar totes les activitats en un sol edifici. Deixar-hi i custodiar-hi els instruments de manera adequada. Millora de carrers a Torrefarrera El mateix ple va aprovar també: Un projecte per renovar l’asfalt de diversos carrers del poble. Actuació sobre 9.200 m² de vials. Inversió de 238.000 €. L’obra es preveu per a principis del 2026 amb l’objectiu de: Millorar la seguretat viària. Millorar la imatge dels carrers del municipi. Tancament El programa conclou recordant que aquest és l’Infopòdcast de Munt, el flaix informatiu en 3 minuts, coproduït amb la xarxa de comunicació local, i s’acomiaden fins al proper espai.
Episodi d’Aquí, a l’Oest estructurat en dos blocs. A la primera part, l’equip repassa una agenda molt completa d’activitats a les comarques de Lleida per al cap de setmana, amb especial protagonisme de fires i mercats de Nadal (Fira de Nadal de Guissona, Mercat de Nadal i Lletra d’Almenar, Mercat de Santa Llúcia de Mollerussa, Fira d’Artistes i Mercat de Nadal de Tàrrega). També destaquen concerts de gospel, música clàssica amb la Franz Schubert Philharmonia i Anna Fedorova, el Festival Ponent Roots, el concurs de bandes de la Casa de la Música, el programa coral Songs and Hits de l’Orfeó Lleidatà, el projecte Silience de Marcel Fabregat i el duo Sabiote–Misutani. En teatre i dansa, s’anuncien muntatges com La Presència, Bodas de sangre, El cuarto de atrás, l’espectacle familiar de dansa interactiva Alec & Sofí i Hamlet, una comèdia amb Peyu i Albert Pla. Es completa amb el concurs de vestits de paper de Mollerussa, la Fira Gastronòmica de Preixana, el Mercat de Segones Oportunitats solidari de Trem, un showcooking nadalenc a Mas Colom i una sortida guiada al Geoparc Orígens. La segona part és un Espai Salut centrat en la Marató de TV3 dedicada al càncer. L’Arnau Vilà entrevista Alicia Llaràs, presidenta de la Junta Local de l’Associació contra el Càncer del Guaire, que explica el funcionament de la junta com a “braç” local de l’associació, les activitats solidàries clau (un dinar anual que ha recaptat 11.124 € i un bingo per la Marató amb 1.537 €) i la gran resposta solidària del poble. Llaràs subratlla la importància de la investigació, però també de l’acompanyament emocional, i reivindica que no cal haver patit càncer per implicar-se en la lluita: la suma de petits gestos construeix una gran xarxa de suport i esperança.
Episodi d’Aquí, a l’Oest estructurat en tres blocs: actualitat, cultura i esport. En política local, destaquen els pressupostos de la Paeria de Lleida (269 M€, +16%) amb forts increments en benestar, habitatge, transformació urbana, seguretat i mobilitat, incloent la regeneració de 400 habitatges a la Mariola i 38 noves places de Guàrdia Urbana. A Agramunt, la consellera Esther Niubó anuncia la reconversió del gimnàs de l’Institut en sala polivalent i es reclamen més recursos per a música i necessitats educatives especials. Al Pallars Jussà, la Creu Roja impulsa “Els seus drets en joc” per garantir joguines educatives; a Mollerussa, neix La Causa Canalla, concert juvenil solidari. El tema central és el Mercat de Nadal i Lletra d’Almenar, un mercat de Nadal literari amb una cinquantena de parades on tothom ha de recomanar un llibre o revista. Hi ha Patge Reial, tallers infantils, recitacions poètiques i l’Arbre dels Desitjos de la Biblioteca Ramon Berenguer IV. Novetat destacada: un vermut literari amb les autores Anna Saez i Pepita Sopenya, moderat per Laura Alcalde. La tertúlia esportiva aborda la derrota del Lleida a la Copa Catalunya i el derbi de lliga Lleida–Mollerussa, amb tots dos equips en zona perillosa. Es comenta la crisi de l’Atlètic Lleida, la ratificació de Gabri i la polèmica decisió de no vendre entrades contra el Sant Andreu. En hoquei, es parla de les dificultats de l’Alpicat femení, de les victòries de Vila-sana i Fraga abans de la Champions, i del calendari dur del Ponce contra el Liceo i el Reus.
Presentació i projecte agroalimentari Som Terra amb Pili Garcia obre el programa des de l'Escola Agrària del Farràs amb la directora Rosa Cortés, que explica projectes pràctics de transformació agroalimentària que complementen la formació reglada. Col·laboració entre escoles agràries • Projecte conjunt amb l'Escola Agrària de l'Empordà: al Farràs es produeix la matèria primera i a l’Empordà s’elaboren sucs i confitures. • El procés complet inclou: - Producció de fruita a l’escola del Farràs - Elaboració de sucs de poma i confitures de poma, préssec i pera - Tria de noms comercials, etiquetatge i distribució • Objectiu pedagògic: que l’alumnat conegui tota la cadena de valor, des de la producció fins a la comercialització d’un producte alimentari d’alta qualitat. Nova col·laboració amb l’IRTA • Inicien un projecte amb l’IRTA per elaborar compotes a partir de fruita. • Fases del projecte: - Enquesta prèvia a l’alumnat de 2n de grau superior (assignatura de postcollita) per detectar gustos i preferències - Selecció de formulacions i elaboració pilot a l’obrador de l’IRTA a Lleida - Sessió de tast amb l’alumnat - Reproducció posterior del procés amb els estudiants a partir d’ingredients definits - Formació pràctica a la planta de l’IRTA i producció d’uns 150 pots de compota, registrats i etiquetats Entrevista: pesta porcina africana i sector porcí L’entrevista central és amb Ramon Sarroca, president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, que analitza la situació creada per la pesta porcina africana (PPA). Context i impacte de la PPA • Es trenca una trajectòria de 30 anys sense pesta porcina al país. • En aquestes tres dècades, la ramaderia porcina catalana ha: - Fet “els deures” en bioseguretat i sanitat - Assolit la posició de primera ramaderia porcina d’Europa com a exportadora i productora • La irrupció de la PPA és “la bomba que no volíem que explotés”, però el sector estava altament professionalitzat, cosa que facilita el control de la crisi. Professionalització i resposta coordinada • Tota la cadena agroalimentària del porcí (ramaders, indústria, comercialització) treballa de manera cohesionada: - Es comparteixen problemes i decisions - Es gestionen conjuntament crisis com la guerra d’Ucraïna i el subministrament de cereals per a pinsos • Aquest model integrat permet: - Més capacitat de reacció davant situacions complexes - Gestió basada en el coneixement científic i la transparència Gestió del brot de PPA • Es remarca que la situació és angoixant per als ramaders, però alhora genera “molta tranquil·litat” pel bon funcionament del dispositiu de control. • Punts clau de la gestió: - Transparència des del primer minut - Informació constant al sector i a la ciutadania - Agraïment al comportament de la població durant el pont, respectant restriccions en espais tancats - Treball intens en els radis d’acció de 5, 6 i 20 km al voltant del focus • S’insisteix que: - No s’ha detectat el virus a les granges - La carn és segura per al consum - S’ha creat un comitè científic per esbrinar l’origen i la via d’entrada del virus, amb compromís d’explicar-ho públicament Efectes sobre el mercat i els preus • Esment de Mercolleida, que ha marcat preus a la baixa arran de la situació. • Segons Sarroca, en qualsevol crisi sanitària o comercial: - Es produeix una distorsió de mercat que tendeix a la baixa (com ja es va veure amb el veto rus o crisis de la fruita) - “El mercat vol tranquil·litat” per no malmetre la capacitat exportadora i la reputació del sector • Missatge de fons: - Els fonaments productius i sanitaris són sòlids - Les baixades de preu són una conseqüència habitual de la incertesa, no de problemes de qualitat o seguretat alimentària. Valoració de l’administració i altres crisis ramaderes • El 2024 ha estat un any especialment complicat per a la ramaderia: - Dermatosi nodular - Influença aviària - Ara, la PPA • La Federació valora positivament el paper del departament competent: - Comunicació immediata i continuada en cada episodi - Participació dels responsables tècnics i polítics del sector en les reunions - Gestió amb eficiència i suport del món científic • Tot i que haurien preferit evitar la crisi, consideren que: - El “malson” s’està gestionant de la millor manera possible - Els mitjans de comunicació estan actuant amb molta professionalitat i ajudant a donar tranquil·litat social. Del residu al recurs: el problema del tèxtil En la secció “Del residu al recurs”, amb l’ambientòleg Joan Ibars, es tracta la fracció tèxtil com a residu emergent i problemàtic. Què és el residu tèxtil i per què és un problema? • Inclou: - Roba - Calçat - Tèxtils de la llar (tovalles, draps, llençols, etc.) • El sector de la moda és: - Un dels que més recursos consumeix a escala mundial - Un dels que més gasos d’efecte hivernacle genera • El model de fast fashion provoca: - Fabricació massiva de roba de baixa qualitat - Dificultat per reciclar per la combinació de molts materials en una sola peça - Saturació de les plantes de classificació tèxtil Marc legal i sistemes de recollida • El tèxtil es considera ja una fracció obligatòria de recollida selectiva segons la llei 7/2002. • Tots els municipis han de disposar d’almenys una forma de recollida: - Contenidors específics al carrer (el més habitual) - Recollida porta a porta - Deixalleries Com s’ha de dipositar el tèxtil? • Recomanacions bàsiques: - Posar la roba i tèxtils dins de bosses tancades - Que estiguin nets, sense greixos ni taques que dificultin la classificació - El calçat s’ha de dipositar lligant les parelles perquè no es perdin • S’hi poden portar tots els tèxtils de la llar, no només roba personal. Què es fa amb el tèxtil recollit? • A Catalunya hi ha dues plantes de selecció tèxtil a l’àrea metropolitana. • Allà es classifica en: - Botiga de segona mà: només un 5–10% pot sortir directament a venda - Reciclatge: entre 20–30%, principalment a l’estranger, amb dubtes sobre el reciclatge efectiu i els rebuigs generats - Exportació per a reutilització: entre 60–70%, enviat com a roba d’ocasió • Es posa èmfasi en la necessitat de: - Desenvolupar un mercat propi de reutilització i reciclatge a Catalunya i Europa - Impulsar la responsabilitat ampliada del productor perquè les marques es facin càrrec del final de vida dels seus productes. Volums generats i problemes als ecoparcs • A Catalunya, cada habitant genera 25 kg/any de residu tèxtil, però només se’n recull selectivament uns 2,5 kg/any (al voltant de l’11%). • La major part acaba a la fracció resta, on: - S’embolica a les cintes transportadores - Obstrueix lectors òptics - Dificulta tota la classificació de la resta de fraccions • La reutilització d’una peça de roba: - Redueix massivament els impactes ambientals - Evita l’extracció de noves matèries primeres - Estalvia processos industrials i emissions de CO₂, especialment en roba importada de llarga distància. Bones pràctiques i iniciatives inspiradores • Pacte per la Moda Circular: iniciativa impulsada per l’Agència de Residus i la indústria tèxtil catalana per: - Fomentar la prevenció i el consum responsable - Impulsar la indústria del reciclatge tèxtil local • Roba Amiga / Moda Re: - Botigues de segona mà que ofereixen roba amb aparença de comerç convencional - Generen beneficis ambientals i inclusió social a través de llocs de treball • Exemple de marca responsable: un jersei de Llaios que: - Ofereix un servei de reparació i manteniment (retirada de boles, reparació de punys i coll) - Allarga la vida útil de la peça • Crítica implícita a grans fortunes del sector de la moda que s’han enriquit amb el fast fashion sense assumir plenament la responsabilitat sobre el residu generat. Haikus a la vora del canal: senzillesa i profunditat La secció “Haikus a la vora del canal”, amb Rocío López, convida a descobrir el haiku com a camí d’observació i connexió amb la natura. Recordatori de què és un haiku • Petit poema d’origen japonès de 17 síl·labes, estructurat en 5–7–5. • Elements essencials: - Kigo: paraula d’estació, que situa el haiku en un moment de l’any - Kire o kireji: pausa o tall que introdueix un gir i dona força al poema • Estructura interna: - Dos versos que “caminen junts” - Un tercer que fa de contrapunt, trencant l’expectativa • Importància dels sentits: en un bon haiku hi intervenen diversos sentits (vista, oïda, tacte, etc.). Exemple i funció del kireji • Haiku explicat a la secció: “Se sent un ocell que trepitja les fulles mortes, calma.” • Els dos primers versos descriuen una escena sensorial; el mot “calma” fa de trencament i alhora condensa la sensació interior que provoca l’escena. • El haiku és com una fotografia en paraules: captura un instant concret que sorprèn o emociona. Filosofia del haiku • El tret més important és la senzillesa: - Paraules simples - Imatge clara i fàcil de comprendre • En un haiku no s’opina: - No hi ha judicis ni explicacions - Només es descriu allò que passa en aquell moment i lloc • Convida a: - Aprendre a mirar el món d’una altra manera - Donar profunditat a detalls aparentment insignificants Haikus clàssics i contemporanis • De Jo Sabo Son: “Aquesta tardor em sento encara més sol que l’any passat.” Es pot llegir la tardor com a estació i també com a metàfora de l’edat o d’una etapa vital. • De Miquel Martí i Pol: “Un vent lentíssim converteix el silenci en melodia.” El kireji es percep a “melodia”, que transforma la imatge inicial. Combina la lentitud, el silenci i el so subtil, mostrant com un canvi gairebé imperceptible pot transformar l’experiència. La secció es tanca reforçant la idea del haiku com a via d’admiració per la natura, de contacte amb les emocions i d’aprenentatge d’una mirada més atenta i serena sobre l’entorn.
Introducció Infopòdcast especial dedicat al 9è Mercat de Nadal i Lletra d'Almenar, una jornada que combina territori, comunitat i literatura. L’episodi és presentat per l’Anna Gasol i l’Arnau Vilà i anuncia les principals activitats del proper dissabte 13 de desembre. Un mercat ple de vida El Mercat de Nadal i Lletra se celebra a la plaça del Mercat i al carrer d’Horta. Hi participen comerç local, associacions del poble i artesans, convertint el centre en un espai de trobada i passeig. És una bona ocasió per fer compres de Nadal, conèixer projectes locals i gaudir d’un matí d’ambient festiu al carrer. "És un mercat que es realitza a la plaça del Mercat i al carrer d'Horta on trobem moltes parades del comerç local, associacions del poble, artesans..." La bibliotecària Maite Morera, de la Biblioteca Ramon Berenguer IV d’Almenar, explica que la biblioteca és una de les entitats organitzadores i remarca el caràcter participatiu i obert de la diada. Novetat: el vermut literari Com a gran novetat d’enguany, s’incorpora un vermut literari, una activitat de moda que s’afegeix al programa coincidint amb la novena edició del mercat. El vermut comptarà amb: Anna Saez Pepita Sopenya, autora local Aquesta proposta vol donar protagonisme a la literatura d’una manera relaxada i social, amb autors i lectores compartint espai i conversa. Activitats per a infants i famílies Durant tot el matí hi haurà el patge reial per recollir les cartes als Reis. Les AFA de l’Escola i de la Llar d’Infants habilitaran: Espais per escriure la carta als Reis Racons per pintar el cartell del Mercat de Nadal i Lletra Diverses parades oferiran tallers i manualitats infantils. La Dori Millón, presidenta de l’AFA de l’Escola d’Almenar, subratlla la importància de la jornada: "Creiem fermament que és una diada important tant per al comerç local com una bona oportunitat per incentivar en els joves i en els no tan joves l'hàbit de la lectura." Segons ella, l’objectiu és que el mercat es consolidi com un punt de trobada inolvidable any rere any. La lletra com a essència del mercat El que fa realment únic aquest mercat és el seu eix literari: Es demana a cada participant que triï una lectura recomanada. No cal que sigui només un llibre: també pot ser una revista o qualsevol document relacionat amb la parada. Aquesta diversitat de formats reflecteix una concepció àmplia de la lectura i de la cultura escrita. "Lectura que també pot ser, no cal que sigui un llibre, també pot ser una revista... algun document relacionat amb la seva parada." La lletra es converteix així en el fil conductor entre comerços, entitats i veïnat. Presència de la ràdio i participació del públic L’equip de Munt hi serà present amb parada i micròfon durant tot el matí. L’objectiu és explicar en directe què hi passa al mercat i recollir veus i desitjos de la gent. També demanaran recomanacions de llibres, que després penjaran a les xarxes socials de Munt. L’episodi es tanca recordant: Data i hora: dissabte 13 de desembre a partir de les 10 h. Que aquest és un Infopòdcast de Munt, coproduït amb la xarxa de comunicació local. Que es pot recuperar l’episodi i més informació a munt.cat. Idea clau El 9è Mercat de Nadal i Lletra és molt més que un mercat nadalenc: és una festa de poble que combina comerç local, activitats familiars i promoció de la lectura, amb la novetat d’un vermut literari i una forta implicació de la biblioteca, les AFA i la ràdio local.
Episodi d’Aquí, a l’Oest amb dues grans parts: un tastet gastronòmic dedicat a El Fogony Alta Rebosteria de Sort i un claustre ple de jocs i humor. A la primera part, el xef Pepe Rodríguez explica l’origen del restaurant El Fogony, amb 21 anys d’Estrella Michelin, i com la línia de menjar per emportar nascuda durant la Covid va evolucionar fins a El Fogony Alta Rebosteria, projecte que lidera amb la seva parella, la Geni. Detallen una filosofia 100% artesanal, sense maquinària, amb produccions petites i producte fresc del dia: bombons, torrons, tauletes, roques i galetes. Expliquen el treball creatiu conjunt, el paper del “filtre Fogony” (pares, fills i parella), el llançament de la botiga online Fogony.shop i el catàleg de bombons amb noms pallaresos com Festuqui, Gisca, Maitan, Tamarro o Boca foscant. Al claustre, amb la Júlia García i la resta de l’equip, el to és totalment distès. Juguen a “L’impostor”, on un dels participants no coneix la paraula secreta i ha d’improvisar per no ser descobert, i a “100 persones diuen”, adaptació d’un concurs llatinoamericà on han d’endevinar les respostes més comunes de la gent. Surten temes com perdre les claus, packs de sis productes, ciutats riques dels EUA, marques rivals o què es compra amb la loteria. Entre bromes sobre la botifarra (contro, recontro, Sant Vicenç, la Barraca) i la recerca de parella per a l’Ivan, el programa tanca amb molt bon humor i complicitat amb l’oientat.
Episodi d’Aquí, a l'Oest amb dues parts clares: un bloc de notícies locals i una tertúlia de fons sobre micropobles i pagesia. S’informa de l’ajornament de l’assemblea per la modernització del Canal d’Urgell, després que sis de set col·lectivitats hagin rebutjat la proposta. Es crea un grup de treball amb el Govern per millorar el projecte i aclarir dubtes. També destaca la dimissió d’Oriol Oró com a director de la Fira de Lleida després de 18 anys, amb un balanç molt positiu, i els avanços del nou POUM de Lleida, clau per desbloquejar el Pla de l’Estació. Altres notícies: judici a un mosso per un cas de narcotràfic i la recuperació del Cant de la Sibil·la d’Arbeca, reconegut per la UNESCO. La tertúlia reuneix Lluís Torrent i Jordi Teixidor per analitzar els reptes dels micropobles: crisi de la pagesia, manca de relleu generacional, tancament de botigues i forns, dependència de sectors com el porcí, i impacte de normatives com la ZEPA o la planificació de renovables. Es presenten iniciatives com la formació de forners, un obrador compartit a Torrebesses i la plataforma “Al poble hi ha de tot”, i es critica que l’Estatut del món rural encara tingui poc efecte real. Tot plegat, un retrat dens i crític del futur dels pobles petits a les Terres de Lleida.
En aquesta edició del programa Benestar i Salut d'emunfmradio, s'entrevista a Mariona Sánchez, higienista de la Clínica Dental Torrefarrera. La conversa se centra en com la tecnologia d'avantguarda està transformant l'experiència del pacient i la importància de la prevenció en la salut bucodental. Noves tecnologies a la Clínica Dental Torrefarrera La clínica destaca per ser un centre innovador que aposta per eines que minimitzen el dolor i milloren la precisió: * Aparell UNOS: Un sistema de neteja que pulveritza i estova el càlcul, eliminant en molts casos la necessitat d'utilitzar anestèsia. * Escàner intraoral: Substitueix les tradicionals i molestes pastes (mides) per models digitals exactes, reduint el marge d'error en pròtesis. * Impressora 3D: Permet fabricar fèrules, guies quirúrgiques per a implants i dissenys de somriure personalitzats al moment. * Ortodòncia invisible: L'ús d'Invisalign com a alternativa estètica i còmoda als clàssics brackets. Consells de prevenció i mites Mariona Sánchez desmenteix i aclareix diversos aspectes del dia a dia del manteniment dental: * Raspall elèctric vs. manual: Ambdós són vàlids si la tècnica és bona, tot i que es recomana que les cerres siguin sempre suaus. * Fil dental: És un accessori imprescindible per arribar on el raspall no arriba, evitant la gingivitis i la periodontitis. * Memòria dental: Es confirma que les dents tenen tendència a tornar a la seva posició original, per la qual cosa els retenedors s'han de portar de per vida. "Les dents tenen memòria i sempre volen tornar al seu lloc original; per això la retenció és per sempre." La feina de l'higienista L'entrevista també posa en valor la figura de l'higienista, que no només realitza neteges, sinó que gestiona l'esterilització rigorosa del material al Pavelló Manel Bosch del sector dental (el box), assisteix els doctors i s'especialitza constantment en noves tècniques de cura de la geniva en localitats del Segrià Nord com Torrefarrera.
Resum de contingut Tema central: L’episodi explica com es calcula la factura de la llum i què suposarà la rebaixa prevista pel govern espanyol per al 2026, tant per a llars com per a empreses. Com es descompon la factura elèctrica La factura es divideix en tres grans blocs: Preu de l’energia (kWh): És el valor del producte, el cost de l’electricitat que arriba a casa. Ve determinat pel mercat (oferta i demanda), i no depèn directament del govern. Impostos: IVA del 21%. Impost especial elèctric, al voltant del 5,1%. Costos del sistema: Inclou tot allò necessari perquè sempre hi hagi suficient energia, es transporti i distribueixi correctament i el sistema elèctric funcioni. Es paga a través de peatges i càrrecs. Depèn del govern, de l’operador tècnic del sistema (Red Elèctrica d’Espanya) i de les distribuïdores. "És tot el que el govern, conjuntament amb l'operador tècnic del sistema [...] i les distribuïdores necessiten, perquè hi hagués sempre suficient energia." Què planteja el govern per al 2026 El govern preveu que les llars pagaran de mitjana un 4,7% menys el 2026. La rebaixa s’aplicarà sobretot als costos del sistema, no al preu de l’energia ni als impostos. Es tracta encara d’un esborrany, però és probable que s’apliqui a partir de l’1 de gener de 2026. Qui hi guanya més: llars o empreses? Indústria i negocis (més de 15 kW de potència contractada): Rebaixa més marcada. Objectiu: afavorir el creixement industrial i fer el sector secundari més competitiu reduint una mica els costos. Llars domèstiques (menys de 15 kW): També hi haurà una baixada, però més discreta. L’enginyer Santi Cornet puntualitza que la rebaixa és un percentatge aplicat només sobre la part de costos del sistema, no pas sobre el total de la factura, cosa que modera l’impacte real a la butxaca. Missatge final Es tracta d’una bona notícia, però no d’una rebaixa “màgica”. El 2026 es continuarà pagant la llum, simplement una mica menys que ara. El to de l’episodi és informatiu però també realista, advertint que no cal crear falses expectatives per evitar desil·lusions.
Episodi d’Aquí, a l’Oest centrat en tres blocs. Primer, entrevista a Antoni Gelonch sobre el tercer volum de les seves memòries no heroiques, Retorn d’espill, on relata el retorn a Lleida després de 47 anys fora i n’analitza la transformació amb una mirada crítica però constructiva. Defensa fer territori amb excel·lència, ambició i transparència, plantar orgull lleidatà i treballar en xarxa. També presenta Encara ets de missa?, on explica el seu itinerari de fe i dubte en el catolicisme en una societat que ha passat de considerar “raro” qui no anava a missa a veure com a excepcional qui hi va. No pretén convertir ningú, sinó acompanyar la cerca d’espiritualitat. La segona part, Redescobrint-nos, ressegueix l’inici de temporada a les estacions d’esquí de Lleida (Baqueira, Boí Taüll, Espot, Port Ainé, Port del Comte). El Pont de la Puríssima deixa ocupacions del 80–90%, bons forfets venuts i valoracions positives d’hotels i esquiadors, tot i que encara falta una mica de neu. Es recullen veus de famílies i joves sobre les ganes de neu. Finalment, a Lleida Natura, la Fundació EMIS i SEO/BirdLife resumeixen un simpòsium sobre com les activitats recreatives afecten el medi natural. Alerten del fort increment de visitants, del pes de les xarxes socials en la massificació, del problema dels gossos deslligats, de la manca de planificació (meteo, equipament, rutes) i reclamen estudiar la capacitat de càrrega, reforçar la informació amb informadors ambientals, homogenitzar el marc legal i, quan calgui, aplicar sancions. L’episodi lliga així cultura, neu i ecologia amb un fil comú: cuidar el territori i la gent que l’habita.
Episodi d’Aquí, a l’Oest que combina actualitat local, cultura musical i una tertúlia sobre psicologia i intel·ligència artificial. D’entrada, s’analitzen conflictes i iniciatives del territori: el recurs de Pobles Vius i diversos ajuntaments contra la planta de biogàs de l’Acentiu; el retorn de l’obligatorietat de mascareta en centres sanitaris per l’onada de grip; el programa ProLleida de reciclatge professional en sectors prioritaris; el projecte Apropet de Garrigues Cooperació a la presó de Ponent; i el Premi Escola Verda 2025 a l’Institut Joan Solà. El tema central cultural és la 14a edició del Ponent Roots Festival a la Sala Cotton, amb entrevista a l’organitzador Edu Blasi. Es repassen la trajectòria del festival, la seva línia musical (música jamaicana, soul, funk, jazz), el cartell d’enguany (Tito Ramírez, Naty Conguero & Soweto, Ruf Bandits, Miqui Puig), el paper del públic lleidatà i les dificultats estructurals per projectar l’escena local. La tertúlia final incorpora Telma Hernando, psicòloga i membre del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, que explica el Congrés sobre IA i psicologia celebrat a Lleida. Es defensa una visió matisada: la IA com a eina útil per optimitzar temps i processos (esport, emergències, recerca d’informació), però amb forts advertiments contra el seu ús com a substitut de la teràpia humana i la necessitat d’un ús crític i responsable.
Context de l’entrevista L’entrevista gira al voltant de la publicació de «Ménage à Trois», el tercer llibre de la Pepita Sopenya, autora almenarenca i vilassarenca. L’obra arriba després de la novel·la Demà no m’ho així (Premi Vall d’Albaida de narrativa eròtica) i del recull de relats Neures de passucat amb oli. El llibre «Ménage à Trois» Format i concepte És un recull de microrelats estructurats en microtrilogies. Conté 27 + 1 microtrilogies, és a dir, 87 microrelats. L’autora el planteja explícitament com un joc amb el lector: El lector ha de omplir buits, rellegir i interpretar. S’assembla a un trencaclosques literari més que no pas a una lectura lineal. Ingredients literaris principals Humor com a eix central: No és un humor superficial de «riure fàcil», sinó ironia treballada. Serveix com a eina per afrontar un món complex i dur. Sensualitat i erotisme: Hi ha relats amb contingut eròtic i de masturbació femenina, sovint no premeditats. L’autora rebutja etiquetes rígides ("narrativa eròtica") i prefereix parlar d’ingredients: humor + sensualitat. Temes actuals i costumbristes: Situacions del dia a dia, inspirades en el carrer, el cafè, el tren, la feina… Algú li ha dit que alguns textos recorden Pere Calders, pel to costumbrista i algun punt de surrealisme. Personatges i punts de vista No tots els personatges són humans: hi ha éssers no humans que també protagonitzen històries. El procés pot partir tant de la història com dels personatges, depenent del relat. Procés creatiu i inspiració Mirada curiosa i emocional Pepita es defineix com una autora “tastaolletes” que ha anat provant gèneres i formats. Treballa des de l’emoció: qualsevol situació quotidiana pot encendre la necessitat d’escriure. Es declara molt curiosa: observa el que passa al seu entorn immediat i ho converteix en material literari. Lectura vs. escriptura Es veu com a lectora a temps complet i escriptora a temps parcial: Llegir forma part del seu dia a dia, sempre hi troba estona. Escriure requereix estat d’ànim i inspiració, no només temps lliure. Explica que moltes idees sorgeixen en moments poc pràctics (conduint, fent feines de casa, viatjant en tren) i les ha d’apuntar per no perdre-les. Finançament i dificultats editorials Micromecenatge «Ménage à Trois» s’ha publicat mitjançant micromecenatge. L’experiència ha estat més costosa que amb el llibre anterior: Intueix que els microrelats generen respecte o recel entre lectors poc acostumats al gènere. Ho compara amb la poesia, també minoritària en vendes. El procés implica: Compartir una part del llibre i demanar confiança prèvia als lectors. Un lapse de 4–5 mesos entre la prereserva i l’arribada del llibre. Reflexió sobre el mercat lector La gent entén fàcilment el concepte novel·la i és el que domina les llistes de vendes (Sant Jordi, etc.). Tot el que s’allunya d’aquest gènere, i més si és breu (relats, microrelats), costa més de vendre. Ho vincula amb una cultura de la immediatesa i el consum ràpid (TikTok, Instagram…), paradoxalment poc favorable als microrelats malgrat la seva brevetat. Subratlla també la tendència a valorar més el que ve de lluny i és car (per exemple, pagar molt per un concert internacional) que no pas la creació cultural de proximitat. Presentacions i vincle amb Almenar Agenda de presentacions Divendres 12 de desembre, a les 19 h, presentació a Almenar, a la sala 1 d’Octubre. Dissabte següent: Participació al Mercat de Nadal i de Lletres d’Almenar amb un vermú literari a la 1 del migdia, en format taula rodona amb altres autores. Presentació a Lleida a les 18 h, a la llibreria La Irreductible. Què significa presentar el llibre a casa Presentar a Almenar és per a ella un gaudi especial: Se sent molt estimada i recolzada. Les presentacions són vives i participatives, sense excessiva solemnitat. Hi ha confiança amb el públic i “no hi ha filtre”, cosa que enriqueix el debat. Defineix cada presentació com un microcosmos en què cada lector aporta una lectura i interpretació pròpia del llibre. Importància de comprar el llibre Recorda que per a cada llibre s’hi està uns dos anys i mig de feina (escriptura, recerca d’editorial, publicació). Demana explícitament que, si s’assisteix a presentacions, es compri el llibre com a reconeixement a aquesta feina. Futurs projectes: quarta novel·la Novel·la negra amb humor negre Ja té una quarta obra acabada, una novel·la negra per a la qual està buscant editorial. Manté la seva marca d’humor, però aquesta vegada en forma d’humor negre. No hi ha investigador clàssic: la història s’explica des d’un enfocament diferent, amb més d’un assassinat. L’autora comenta que hi ha com a mínim dos grans tipus de novel·la negra: La que se centra en la investigació. La que aprofundeix en la psicologia de l’assassí o assassina. Arrels i món rural Es declara filla de pagesos i remarca que això l’ha marcat profundament. El contacte amb els camps, els canvis de colors i la gent de poble es reflecteix en el que escriu. Aquest món rural apareix també en la nova novel·la com a escenari i com a fons emocional. Continuïtat en l’escriptura Per a Pepita, escriure i llegir són inseparables de la vida: No concep la seva existència sense aquestes dues pràctiques. Continua generant material i té clar que hi haurà més llibres. Perfil literari de Pepita Sopenya Autora polifacètica i “tastaolletes”: ha provat novel·la, relat i microrelat. Barreja humor, ironia, sensualitat i una mirada molt costumbrista sobre la realitat. Es nodreix de l’observació quotidiana i del vincle amb el món rural. Combina premis literaris, micromecenatge i presentacions de proximitat per tirar endavant la seva obra. Té la voluntat de jugar amb el lector, fent-lo partícip actiu del sentit dels seus textos.
En aquesta nova secció de “Menja’t la vida”, la dietista-nutricionista Naila Martínez celebra la proposta del Ministeri de Consum per regular l’oferta de les màquines de vending a hospitals i residències, amb l’objectiu que com a mínim el 80% dels productes siguin saludables. Parlem de com aquesta mesura podria desplaçar brioixeria industrial i refrescos ensucrats, impulsar opcions com aigua, iogurts sense sucres afegits i fruits secs, i fins i tot facilitar fonts d’aigua gratuïta. Una conversa clara i molt útil sobre per què els centres sanitaris han de ser, també, entorns que promoguin salut.
En aquest episodi, entrem al Cafè l'Avenç, una cafeteria - restaurant de Bellpuig amb 25 anys de trajectòria. I ho fem de la mà de la seva propietària, la Núria Vidal, que ha agafat el relleu del negoci familiar amb molta creativitat i esperit emprenedor. Descobrim una cuina basada en el producte de proximitat, que combina tradició i experimentació, i ofereix des d'esmorzars de forquilla, menús degustació, tapes elaborades i postres casolanes. Un espai on el cafè és d’especialitat, les tapes es renoven cada setmana en un espai amb molt d'encant.
Context i període Setmana del 15 al 21 de desembre a la biblioteca de Torrefarrera, amb una programació variada que combina clubs de lectura infantils i d’adults, una xerrada científica i una activitat especial de Nadal per als infants. Dimarts 16 de desembre Club de lectura infantil (cicle superior) Hora: 17.00 h Públic: nens i nenes de 5è i 6è de Primària Coordinació: Sílvia Sansa Llibre: Agafis fora el barret, senyora Jensen, de Diana Coromines (editorial Mosaics) Contingut del llibre: - Protagonista: senyora Jensen, una velleta molt especial que viu en un país molt fred. - Rutina diària: cuinar i treballar al jardí. - Element màgic: quan arriba l’hivern, agafa el seu barret i va al parc d’atraccions Tívoli. - Història plena de fantasia, aventures màgiques i elements relacionats amb estrelles i estels. "És molt bonic per treballar així en grups i compartir una mica moltes descobertes." Sessió pensada per compartir lectures, fomentar la imaginació i el debat en grup. Xerrada d’Extensió Universitària Hora: 19.00 h Títol: Nanotecnologia, el futur a escala invisible A càrrec de: Marc Brunet Cabré, doctor en química i investigador de l’EMPA (Suïssa), d’origen torre-ferrerí Continguts principals de la conferència: - Introducció al món de la nanotecnologia, un univers fascinant i gairebé imperceptible a la vista. - Explicació de com les nanopartícules estan transformant sectors clau com: - Energia - Electrònica - Materials La sessió ajuda a comprendre el futur tecnològic i com es treballa a escala molt petita. Accés: pensat per a socis de l’Aula d’Extensió Universitària, però obert al públic amb pagament previ a la biblioteca. Dimecres 17 de desembre Club de lectura d’adults (dimecres) Hora: 19.30 h Coordinació: Marina Palau Llibre: Padrines, crònica d’una maternitat i criança d’una generació silenciada, de Mariona Visa Col·lecció: Doble tinta, de Pagès Editors, dedicada al còmic en català per a adults Característiques del llibre: - Format: còmic il·lustrat, de mida gran però lectura àgil i ràpida. - Contingut: sis relats de vida de padrines de 80 a 90 anys de les comarques de Lleida. - Metodologia: l’autora va realitzar entrevistes durant un any a aquestes dones. - Resultat: un recull de contes biogràfics en format còmic. Temes centrals: - Criança i maternitat - Sexualitat femenina - Context històric: dècades dels 40 i 50 - Visibilització d’una generació silenciada de dones "És un homenatge preciós i molt necessari per a una generació de dones que sempre han estat en el silenci." La sessió és especialment rellevant perquè compta amb la presència de l’autora, fet que enriqueix molt el debat del club. Dijous 18 de desembre Club de lectura d’adults (dijous) Hora: 20.00 h Coordinació: Helena Alonso Llibre: Queda’t amb mi, d’Ayobami Adebayo (Angle Editorial) Sinopsi i temes: - Història d’un matrimoni nigerià que, després d’uns anys de casats, no pot tenir fills. - La família extensa intervé per assegurar la descendència, seguint la tradició. - Conflicte principal: xoc entre costums ancestrals i modernitat. - Context social: societat nigeriana on perviuen creences supersticioses molt arrelades. - Reflexió sobre: - Pressions socials sobre la parella - Impacte en el destí familiar i matrimonial - Particularitats culturals i de sexualitat en el context nigerià La lectura convida a conèixer una altra cultura i a reflexionar sobre els rols, les tradicions i les pressions familiars. Activitat nadalenca: cartes als Reis Al marge dels clubs i xerrades, la biblioteca disposa ja de les cartes als Reis: Públic destinatari: tots els nens i nenes de Torrefarrera i voltants. Origen de les cartes: Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. Il·lustració: realitzada cada any per un artista diferent; enguany, per Pep Boadella. La carta d’aquest any destaca per ser molt bonica visualment. Funció de l’activitat: - Fomentar la il·lusió nadalenca entre els infants. - Invitar les famílies a passar per la biblioteca, recollir la carta, omplir-la i, sobretot, fer-la arribar als Reis. "Que l’omplin i, sobretot, que la facin arribar al rei. I que la vegin, clar. Exacte, això és el més important." Tancament La setmana queda així plena d’activitats variades: - Lectura infantil amb to màgic i fantàstic. - Conferència científica sobre nanotecnologia i el futur. - Dos clubs d’adults que tracten: - Memòria i testimonis de dones silenciades (còmic de no-ficció). - Conflictes entre tradició i modernitat en un matrimoni nigerià. - Una proposta nadalenca que apropa les famílies a la biblioteca mitjançant les cartes als Reis. La programació combina ciència, literatura, memòria històrica, diversitat cultural i Nadal, reforçant la biblioteca com a espai cultural viu i intergeneracional del municipi.
Activitats i Clubs de Lectura a Almenar Aquesta setmana previa a les festes de Nadal, el programa Biblios EMUN a l'emissora EMUN FM ens apropa les darreres propostes culturals de la biblioteca d'Almenar presentades per la Maite Morena. El calendari ve marcat per una forta activitat social i gastronòmica. Calendari d'activitats destacades Lectura en veu alta i voluntariat: El dilluns s'inicia l'activitat a la residència Bonestada, on els voluntaris comparteixen lectures i comentaris amb els residents. Clubs de lectura de narrativa i teatre: S'analitzarà l'obra Corona d'espines de Josep Maria de Sagarra dins del cicle Llegir el Teatre. El club de narrativa comentarà el supervendes Les calces al sol de Regina Rodríguez. Secció infantil: Es tanquen els cicles mensuals amb els grups de Mons Màgics i el club Entre Lletres (cicle superior). Cuina i cultura amb Maria Nicolau El dijous 18 de desembre, l'activitat es trasllada a la Sala 1 d’Octubre per a una sessió de l'aula d'extensió universitària amb la coneguda cuinera Maria Nicolau. Sota el títol "Que no se'ns apagui mai el foc", la xerrada se centrarà en: "No cuinar per obligació, sinó oferir eines per viure la cuina de forma creativa i fugir de les receptes rígides d'Instagram." Amb aquesta reflexió sobre el plaer de la gastronomia, la biblioteca tanca la programació ordinària del desembre per donar pas al període de vacances.
