En aquesta segona hora d’Aquí, a l'Oest (a EMUN FM), l’equip fa un tram festiu centrat en jocs de Nadal, anècdotes i cultura popular. Comencen amb Veritat o Tio, on han d’endevinar quina afirmació és falsa i de qui són les frases: hi surten confessions com que algú fa 20 anys que no menja raïm, el debat etern sobre el tortell de reis i la fruita confitada, i una història especialment comentada: la Júlia explica com va celebrar tres cops el raïm en un viatge amb diferents fusos horaris. Després passen a Nadal o mentida?, amb curiositats (origen del tió, Reis sense noms bíblics) i tradicions del món: 13 pare-noels a Islàndia, KFC al Japó, amagar escombres a Noruega, patinar fins a la missa a Caracas, o la roba interior rosa a Buenos Aires. Tanquen amb un quiz de nadales, un fragment viral de “nadales índies” de xarxes, i un joc d’idees del Nadal del 2050 (microdrons, tió digital i torrons que canvien segons l’estat d’ànim).
Episodi de tancament d’any d’Aquí, a l'Oest que combina actualitat local i cultura nadalenca. A les notícies, destaca el Pla de Barris amb 36 M€ per a municipis lleidatans (Lleida, Torralameu, la Seu d’Urgell i la Pobla de Segur), el pols polític pels pressupostos a la paeria, l’aturada de les votacions sobre la modernització del reg al Canal d’Urgell, la creació de la taula de ruralitat al Segrià i l’ambient de compres a Sort amb la Bruixa d’Or. El tema central és l’entrevista a Oriol Plens i Gerard Cabero sobre els Pastorets d’AEM Teatre en el seu centenari, amb reivindicació del teatre amateur, relleu generacional i crida a més suport institucional. La segona part és una tertúlia de cinema amb clàssics de Nadal (com Solo en casa, Love Actually, The Holiday, Polar Express) i un debat sobre plataformes, anuncis i algoritmes, tancant amb un repàs de novetats nadalenques a Netflix, Prime i Disney+.
Context i introducció L’Anna Gasol i la Pili García situen el dia (divendres 19 de desembre), a les portes de Nadal, i deriven l’audiència a continguts de premsa i ràdio. Revista i certamen cultural El Pla Educatiu d’Entorn publica la 7a edició de la revista Fem Pinya. S’hi destaca un article dedicat al certamen Llegim... (impulsat per Amunt, el Pla Educatiu d’Entorn, biblioteques i escoles de diversos municipis). El certamen es podrà escoltar a emun.cat i també a les freqüències de l’emissora de dilluns a divendres (a les 12 h i a les 17 h). Principals notícies locals Pressupost 2026 de Corbins L’Ajuntament aprova un pressupost que supera 1.750.000 €, uns 50.000 € més que l’any anterior. Prioritats principals: Renovació de la xarxa d’aigua Millora de l’enllumenat públic Carregadors elèctrics Renovació de material per a festes i actes municipals També inclou: Actualització salarial del personal municipal Objectiu clau: iniciar la reforma del consultori mèdic Reducció de l’endeutament fins al 60% el 2026 (poc més de 850.000 €) Casa de les entitats a l’edifici de la Creu (Corbins) Les obres, finançades amb fons Next Generation, estan pràcticament enllestides. Millores destacades: Supressió de barreres arquitectòniques Ampliació d’espais i instal·lació d’un ascensor Arranjament de goteres i humitats L’edifici inclourà: Sales polivalents per a actes Un espai per exposar peces d’un jaciment romà custodiat pel consistori Obres d’un vial pendent des de 1972 (Alguaire) S’inicien les obres per obrir el vial que connecta l’Avinguda Ramon Espinet amb el carrer Molí. Actuació pendent des del 1972, que ara s’executa per ordre judicial. El conflicte s’havia agreujat perquè un propietari havia convertit l’espai previst com a carrer en un jardí privat de més de 200 m². L’alcalde Joan Guillaumet Illa remarca que el nou vial serà part d’un eix viari principal i que oxigenarà el centre urbà. "...a nivell urbanístic puguem veure una mica més oxigenat els espais..." Tancament La sentència obliga l’Ajuntament a expropiar i urbanitzar l’espai, posant fi a una situació encallada durant dècades i regularitzant definitivament aquest àmbit urbà.
La Marina Arjó, responsable de direcció estratègica de l’Àrea de Serveis Socials del Consell Comarcal del Segrià, ha participat en l’Espai Salut per abordar una realitat sovint invisibilitzada: la soledat no desitjada. Durant la conversa, Arjó ha posat el focus en com les dates nadalenques poden accentuar aquesta situació, a causa dels estereotips associats a la felicitat, la família i la celebració obligada. En la seva intervenció, també ha reflexionat sobre les pressions socials que es generen durant aquestes festes i com poden afectar especialment persones grans, joves o col·lectius vulnerables. L’Espai Salut ha servit així per obrir un espai de reflexió i sensibilització sobre la importància de detectar, entendre i acompanyar les situacions de soledat, especialment en moments de l’any carregats d’expectatives socials.
Introducció i Context Educatiu L'episodi forma part de la iniciativa Llegim Entre Ones, un projecte del Pla Educatiu d’Entorn de l’Alt Segrià i EMUN FM que fomenta la lectura en veu alta. L'Escola Pinyana d'Alfarràs és la protagonista d'aquesta edició, destacant la col·laboració de diverses biblioteques i centres com l'Escola L’Àlber, l'Escola Teresa Bergadà, i l'Escola La Creu. El Valor de la Decisió: La Capseta Daurada La primera narració se centra en l'Oliva Llesta (la mestra) i els seus alumnes, que troben una capseta misteriosa. El relat explora conceptes clau: • La dificultat de prendre decisions en grup. • L'honestedat en retornar un objecte de valor al seu amo oficial, l'Amadeu. • El dret de cadascú a expressar la seva opinió sense ser insultat. La Col·laboració i l'Esforç: La Festa del Panxeta Els animals del bosc organitzen una festa sorpresa per a l'os Panxeta. Aquesta secció destaca: • La divisió del treball i la superació de prejudicis (com el ratolí que fa mitja). • La importància de no deixar la feina per a l'últim dia, com recorden a l'Amadeu. • La satisfacció del treball ben fet a través de la constància del cuc Genís. L'Autoestima i les Paraules Prohibides La història de la formiga Kira serveix per tractar la gestió de les emocions: • La lluita contra les etiquetes negatives com matusera o covarda. • El descobriment que ningú és insignificant al bosc. • El paper de la Cuca Lúcia i el Panxeta com a suports emocionals per a qui se sent desplaçat. El Talent i la Creativitat: L'Aranya Fila-fila L'últim bloc posa en relleu l'expressió artística i la resiliència: • L'aranya Fila-fila demostra que l'esforç té sentit per la pròpia satisfacció personal, més enllà del reconeixement extern. • La solidaritat dels veïns (família d'esquirols i el Max) per protegir la teranyina de la pluja. "Tots som llestos per algunes coses i menys llestos per a unes altres; aquí cap animal no és ruc."
L’episodi d’Aquí, a l'Oest (a emunfmradio) combina una agenda cultural de cap de setmana amb dos blocs principals. Primer, es presenta un concert solidari “Act per Palestina” al Cafè del Teatre de Lleida (23 de desembre) impulsat per Pau Paterres Produccions: s’explica l’origen de la campanya, el format d’actuacions curtes (“píndoles generoses”), l’existència d’una actuació sorpresa, horaris, preus, fila zero i el circuit de transparència per fer arribar els beneficis a entitats humanitàries amb auditoria. Després, l’Espai Salut aborda la soledat no desitjada durant el Nadal: no és només estar sol, sinó sentir manca de vincles, i pot afectar totes les edats. Es critica la pressió social i comercial del Nadal, es comparen entorns rural i urbà (proximitat vs anonimat) i es defensa treballar-ho tot l’any reforçant comunitat, detecció i xarxes de suport, amb una idea clau: viure el Nadal amb criteri propi i sense imposicions.
L’episodi de Aquí, a l'Oest combina un bloc de notícies del territori (accidents viaris, posicionament de Junts sobre els pressupostos de la Paeria i aprovació dels comptes de la Diputació de Lleida amb partides per catàstrofes i xarxes d’aigua) amb agenda local de Nadal i moviments municipals a Mollerussa. El tema central és l’entrevista a tres modistes guanyadores del 61è concurs de vestits de paper de Mollerussa, que expliquen els premis (inclòs el Didal d’Or), el procés creatiu de vestits com Nibària i Samsara, i el repte del relleu generacional en tècniques com cosir, brodar i fer ganxet amb paper. La segona part és una tertúlia esportiva: reconeixement al Club Patí de Fraga, anàlisi de la Champions d’hoquei i debat sobre el moment del Hiopos Lleida abans de jugar a Madrid, més comentaris de futbol i polèmiques organitzatives en partits de categoria.
Visió general del contingut El text recull un episodi de Som Terra amb Pili Garcia (a emunfmradio / EMUN FM) que combina agenda i feines del camp al desembre, cultura popular nadalenca i una conversa central sobre consum responsable i compra de proximitat. Idees principals 1) Dites de Nadal i mirada pagesa al calendari S’hi recuperen refranys que vinculen el dia de la setmana de Nadal amb prediccions de collita i l’any vinent, tot recordant que, més enllà dels auguris, cal continuar treballant. "Nadal en dijous, penja l'arada i venen els bous." 2) Feines agrícoles i d’horta pròpies del desembre El desembre es presenta com un mes de repòs parcial, però amb tasques clares: Sembra del gra i continuació de la recol·lecció del panís. Control de l’herba segons el sistema emprat. Esporga i plantació d’arbres fruiters (si el temps ho permet). A l’hort: bledes, enciams, escarola, sembra de julivert i pèsols i collita de bròquils. Preparar la terra per a la primavera, neteja de camins i espones i manteniment de maquinària. 3) Consum responsable i valor del comerç de proximitat L’entrevista amb Esther Mellador-Ganau posa el focus en què es perd (i què es guanya) quan no s’aposta pel comerç local: Producte de quilòmetre zero i traçabilitat més propera: proveïdors del territori. Economia circular: els diners es queden al municipi/barri i sostenen llocs de treball. Cohesió social: les botigues fan de punt de trobada i detecten situacions de vulnerabilitat (gent gran sola, absències, etc.). Qualitat d’experiència: atenció personalitzada, consell i confiança. Vida als carrers: més activitat, carrers més vius i entorns percebuts com a més habitables. També s’hi reconeix la tensió amb les grans superfícies i la compra en línia, però es defensa compaginar hàbits per no buidar el teixit comercial local. 4) Campanyes per revitalitzar el comerç Es mencionen iniciatives per posar en valor el comerç tradicional: Batega al Comerç: campanya per reivindicar el comerç com el cor del barri/poble, especialment en el context nadalenc. Alfarràs té un secret: acció pensada per al públic de pas per visibilitzar que als pobles hi ha producte “de veritat” (pa, carn, fruita, vi) i sovint a millor preu. Creació d’una web de Comerç i Empresa d’Almenar per reduir el desconeixement de l’oferta local (catàleg, promocions, serveis). Tancament cultural: haikus i natura El tram final incorpora la “píndola” poètica amb haikus sobre el pas de la tardor i el concepte de kigo (paraules estacionals), reforçant el to de connexió amb la natura i el cicle anual. "Remolir de fulles seques que venen de lluny s'acaba la tardor." Missatge de fons El programa defensa que la terra, el consum i la comunitat van lligats: mantenir el comerç de proximitat i consumir amb criteri és una manera directa de sostenir el territori, especialment en dates d’alta despesa com Nadal.
Context i obertura L’Anna Gasol i l’Arnau Vilà presenten l’Infopòdcast, un informatiu breu que celebra una nova fita: la llar de jubilats d’Alguaire i l’Associació de Vestits de Paper d’Almenar tornen a endur-se primers premis al 61è Concurs de Vestits de Paper de Mollerussa. "Mollerussa s'ha tornat a convertir en capital de l'art fet en paper." El concurs: art, tècnica i imaginació Al Teatre L’Amistat, la gala reuneix desenes de dissenys i evidencia el valor d’un ofici que requereix: Moltes hores de paciència Tècnica de costura aplicada al paper Creativitat i imaginació Premis destacats del Segrià Nord Els èxits principals d’aquesta edició són: Alguaire: primer premi a la categoria Època amb el vestit Samsara. Almenar: primer premi a la categoria Fantasia amb el vestit Nibària. Les protagonistes del triomf El relat posa el focus en tres noms amb una trajectòria ja emblemàtica dins del concurs: Carme Solà, modista i dissenyadora clau de les creacions. Mari Carme Vegines, referent d’Alguaire. Cristina Camins, vinculada a l’entitat d’Almenar. Reptes tècnics i reconeixement a la trajectòria El vestit Samsara és presentat com un repte de construcció i estabilitat, resolt amb enginy per aguantar l’estructura del baix. A més, el jurat atorga un dels premis més especials, el Didal d’Or, que aquest any reconeix la trajectòria de la modista d’Alguaire Mari Carme Vegines. El gran repte: el relleu generacional Tot i l’èxit, el reportatge subratlla una preocupació compartida: la falta de relleu jove. Les creadores expressen voluntat de continuar, però alerten que sense nous participants la tradició pot afeblir-se. "No ho penso deixar fins que em mor." També s’apunta una possible via de solució: repensar les bases del concurs per facilitar que el jovent s’hi incorpori. Tancament El balanç final és clar: Alguaire i Almenar situen de nou el Segrià Nord al capdamunt del concurs, transformant el paper en moda i art.
Panorama general de l’episodi L’episodi és una conversa de tancament d’any amb l’alcalde Joan Guillaumet per fer balanç del 2025 i avançar projectes clau del 2026 al Guaire. El fil conductor és la idea d’un municipi que ha invertit en equipaments, ha prioritzat espai públic i convivència, i ha reforçat una agenda cultural i patrimonial amb projecció externa. Gestió municipal i obres (present i futur) Equipaments: culminacions i grans inversions • Cellar: continuïtat de les obres amb adaptacions finals per ajustar-se a criteris tècnics i d’experts; l’horitzó d’acabament se situa al 2026. • Casal: s’anuncia una inversió destacada de 585.000 € per a la legalització i una reforma important: • substitució de la coberta (panell sàndwich) • instal·lació d’un sistema d’aerotèrmia potent per millorar el confort tèrmic Espai públic: arranjaments i “treure el poble al carrer” • Es descriu una línia d’actuació sostinguda d’arranjaments de carrers i millores urbanes. • La Canaleta: obra vinculada al primer pressupost participatiu; es destaca la complexitat tècnica de l’espai i la voluntat de seguiment perquè el resultat sigui l’esperat. • Pressupostos participatius 2026: guanya un projecte d’ombrejat a la plaça de l’Església per fer-la més usable en episodis de calor i per a activitats comunitàries. "El poble s’ha de relacionar i la comunitat s’ha de trobar al carrer" Civisme, neteja i coordinació supramunicipal Neteja i comportaments incívics • Es remarca una inversió rellevant en neteja diària, però també la persistència d’un problema: conductes incíviques d’una part de la població, considerat un repte pendent. Coordinació entre alcaldies • Es comenta una reunió “inèdita” d’alcaldes de l’entorn (Seiria Nord) amb dos eixos: • projectes comuns • compartir preocupacions i canals de comunicació Gestió de residus: canvi a la deixalleria • Es relata una actuació sobre la deixalleria (competència gestionada pel Consell Comarcal): • reorganització del servei i control d’accés/abocament amb personal d’atenció • balanç final: millora percebuda i satisfacció ciutadana Cultura i identitat local Fira del Llibre de Ponent • Es posa en valor la consolidació de la fira, amb canvi d’ubicació a l’escola per força major. • Es reivindica la cultura com a aposta estructural: • presència de figures destacades de les lletres de Ponent • voluntat de pujar el llistó en futures edicions Reconeixements i premis • Es repassa el Premi Lladonosa i els Premis d’Honor, destacant el criteri de premiar figures vinculades al territori. • Menció especial a una jornada recent vinculada als vestits de paper i a una figura clau del sector, amb la idea de fer-li un reconeixement públic. Patrimoni, arqueologia i projecció 2026 Excavacions i recerca • El jaciment de l’antic Convent Sant Joaníça del Guaire (amb la participació de la Maria Soler) aporta troballes rellevants i s’amplia el perímetre d’actuació. Congressos i agenda 2026 • Es projecten fites amb ambició acadèmica i turística: • jornades d’Història Agrària (1r trimestre 2026) • congrés d’arxivística medieval amb impuls de la Universitat de Barcelona i presència internacional • articulació amb una agenda cultural d’abril i altres cites anuals (inclosa la Fira de la Figa) Tancament: missatge polític i emocional • El comiat pivota sobre esperança i futur, vinculant el 2026 a la recollida de fruits de la feina acumulada i a una mirada de continuïtat fins més enllà del 2027. "Esperança, futur… l’any 26 recollirà els fruits de molta feina"
Context i protagonistes Entrevista de final d’any En plena recta final del 2025, es fa un balanç de la gestió municipal d’Almenar amb l’alcaldessa Teresa Maia, posant el focus en: Obres i millores urbanes Serveis bàsics (aigua i clavegueram) Camins rurals i carreteres Incivisme i neteja Projectes ja encarats per al 2026 "Aquest any podem dir que ha sigut un any d'obres." 2025: “l’any de les obres” Desencallament de projectes L’alcaldessa explica que el municipi venia d’endarreriments per la manca d’un secretari, fet que havia frenat tramitacions i execucions. Carrers urbanitzats i sanejats Les actuacions principals han estat: Carrer Horta (aprox. 400.000 € amb diners propis) Renovació integral, no només visible: aigua potable i clavegueram Retirada d’escomeses antigues (fibrociment, plom i ferro) per millorar la salut Millores en asfalt, voreres i il·luminació Carrer Santiago Rusiñol Obra d’asfalt completada; pendent de senyalització horitzontal i vertical després de festes Finançada amb subvenció de la Diputació Carrer del Cementiri i carrer La Palma Sanejament per solucionar pèrdues d’aigua i millorar l’entorn Equilibri territorial: part baixa i casc antic Es remarca una línia política clara: invertir de manera equilibrada entre la zona baixa i el nucli antic, evitant que cap espai quedi “desemparat”. Camins rurals i manteniment del terme Almenar té un terme extens i disseminat (granges i torres), i això implica una despesa estructural elevada. S’hi ha actuat amb: Àrids reciclats Rec asfàltic en trams, amb la voluntat de fer-ne cada any alguns quilòmetres Carretera cap a la Bassanova: traspàs a la Diputació Un punt clau del balanç és l’acceptació perquè una carretera local (cap a la Bassanova) passi a la xarxa de carreteres de la Diputació. L’objectiu és reduir la càrrega econòmica municipal i millorar el manteniment Es destaca la necessitat de senyalització per la boira i la seguretat viària S’espera que el 2026 hi hagi primeres intervencions Projectes 2026: CAP, plaça i joventut Nou CAP i entorn immediat Es preveu que el nou CAP estigui disponible al febrer (si es compleixen terminis) La urbanització del carrer Horta és clau per arribar-hi amb l’entorn en condicions Plaça de l’11 de setembre Ja està licitada, però s’executarà el 2026 per no interferir amb les obres del CAP Transformació a nivell únic i creació d’un espai més amable (arbres/bosquet) Punt track / espai juvenil a “la bassa” Projecte pressupostat (pressupostos tancats, pendents d’aprovació) Revalorització d’un espai emblemàtic (la bassa), que no es pot mantenir com a bassa amb aigua per filtracions Objectiu doble: oferta juvenil i dinamització del casc històric Equipaments i memòria històrica: escola i centres d’interpretació Antiga escola: nous usos per a entitats A partir d’una consulta popular i un projecte d’usos, es vol habilitar l’espai per a: Associacions (amb espais modulables) Millores de serveis (xarxes, climatització, instal·lacions) Aula de pàrvuls: Escola de la República S’impulsa una línia cultural de memòria: Conversió en centre d’interpretació de l’Escola de la República Valorització del relat històric local L’alcaldessa reivindica el potencial patrimonial del municipi, posant èmfasi en una batalla històrica rellevant i la necessitat de: Espai museístic adequat Condicions de conservació (humitat, protecció) Sala d’audiovisuals i recreacions històriques Incivisme i neteja: el gran repte quotidià Es descriu com una problemàtica persistent: Escombraries fora de lloc i abocaments de voluminosos Dificultats vinculades a l’ús de la deixalleria (percepció de barreres) Importància de la corresponsabilitat ciutadana "He plegat a terra, hi ha la papelera a la vora." Reforç del servei de neteja Baixa llarga de l’operari: necessitat de subcontractació Implementació d’un xoc de neteja amb empresa i camions Combinació de maquinària: una per zones àmplies (part baixa) una de més estreta per al casc antic Activitat social i festiva Tot i el pes de les obres, es manté el pols comunitari: Programació de Nadal (encesa de llums, actes diversos) Preparació d’activitats per a joves (Nit de Nadal, Cap d’Any) Planificació de Sant Sebastià Missatge final L’alcaldessa tanca amb un desig senzill i central: Salut i companyia com a base de les festes
Episodi especial d’Aquí, a l'Oest amb dues parts molt marcades: un concurs de missatges de Nadal al més pur estil Eurovisió i un tast a cegues de dolços nadalencs. Cada membre de l’equip grava un discurs anònim amb pseudònim, imitant des de discursos institucionals fins a paròdies del rei d’Espanya. L’audiència escolta com l’equip intenta endevinar qui hi ha darrere de Ponentina Ponentí, Pikachu, Juanca, Campechín, Kinder, Paco, Liada i Eixerida, mentre reparteixen punts (5, 3 i 1) i discuteixen amb humor les fortaleses de cada peça. El missatge del rei Paquito acaba guanyant per només un punt de diferència, amb una ampolla d’oli de les Garrigues com a premi. A la segona part, la Maria Gateu dirigeix un tast a cegues on el grup prova torró dur, torró de Xixona, panettone, bombons de licor tipus Mon Chéri, peladilles i roscos de vi. La Txell Bernaus n’explica l’origen, les llegendes i curiositats (del panettone penjat cap per avall a l’origen àrab de les peladilles). Entre bromes, sorolls de mastegades i monòlegs improvisats, es reivindica la ràdio com a fil invisible que uneix la comunitat aquestes festes, amb bon humor, proximitat i molt de sucre.
L’episodi d’Aquí, a l'Oest combina actualitat local i una tertúlia nadalenca amb usuaris d’un centre de salut mental dins el programa Asteroide B612. D’una banda, s’analitzen moviments institucionals: la Diputació de Lleida reactiva la Taula de Rodalies de cara al 2026, el Pacte Local reclama al Parlament solucions per a la manca de secretaris i interventors, i es defensa una política municipal basada en els pactes i amb línia vermella davant l’extrema dreta. També es presenta Drag Alert, una app d’alarma per a comerços, i un nou servei de teleassistència avançada per a gent gran. En l’àmbit social i cultural, es destaca el certamen “Llegim entre zones” (lectura, ràdio i biblioteques), el retorn del grup de teatre d’Alpicat amb uns Pastorets renovats i el Mercat de Nadal de Covelles, que creix sense perdre essència. La segona meitat del programa dona veu als usuaris del centre de salut mental, que parlen amb gran naturalitat de Nadal, consumisme, salut, amistat i desitjos per a l’any nou, reivindicant que el més important no són els diners sinó la salut i el carinyo dels altres.
Aquesta setmana a #OnaJove hem parlat amb la Maria Puigvert i la Berta Jàtiva, membres del grup La Niña Paracaídas. Han vingut a presentar-nos el seu nou disc, “Punto de Partido”, i a explicar-nos el seu camí musical: com neixen les cançons, què passa dalt dels escenaris, anècdotes de concerts i tots els llocs on han fet volar la seva música. I com sempre… moltes rialles, complicitat i bona vibra
Panorama general del certamen El text explica el desenvolupament i el veredicte del certamen escolar de lectura en veu alta Llegim entreones, que ha portat veu, lectura i ràdio a les aules de diversos municipis del Segrià, en el marc de l’Infopòdcast Amunt, el flash informatiu en 3 minuts coproduït amb la xarxa de comunicació local. Centres participants i proposta educativa Hi han participat alumnes de cicle mitjà de 6 escoles del territori: Alfarràs, Almenar, Alguaire, Torrefarrera, Albatàrrec i Corbins (esmentats al tall d’àudio com “del Farràs, del Mena, Alguaire, Torreferrer, Alvesa i Corvins”). El projecte Llegim entreones està impulsat per Amunt i el Pla Educatiu d’Entorn del Segrià, amb la col·laboració de totes les biblioteques del territori, i es presenta com molt més que un concurs de lectura: Treball en xarxa entre biblioteques i escoles. Foment de la lectura en veu alta i de l’expressió oral. Impuls de la ràdio com a eina educativa i d’apoderament infantil. La tècnica del Pla Educatiu, Judit Rius, destaca que: "Només pel fet del treball en xarxa de les biblioteques i les escoles (...) ja és una activitat amb un gran valor." I remarca que, amb la implicació de tothom i el suport de la Diputació de Lleida per al premi final, és “una actuació d’èxit però amb majúscules”. Paper de les biblioteques Les biblioteques municipals han tingut un rol clau: han estat les encarregades de triar els textos que l’alumnat havia de llegir per concursar. La Maite Morera, bibliotecària d’Almenar, subratlla que ha estat: Una experiència molt positiva. Un reconeixement a la capacitat professional del personal bibliotecari per assessorar en la selecció de materials. Un treball enfocat a textos accessibles, enriquidors i motivadors per als infants. Des de la Biblioteca de Torrefarrera, la Sílvia Sansa en destaca el valor educatiu: Treballar expressió oral. Millorar vocalització. Treballar ritme i velocitat de lectura. Des de Corbins, l’Ave Lensolant remarca la dimensió radiofònica com a eina per donar veu als infants a la ràdio, considerant el certamen una experiència molt enriquidora en totes les vessants. Valoració del jurat i criteris El jurat ha estat format per representants de les biblioteques i del Pla Educatiu d’Entorn. La Montse Moreno, bibliotecària d’Alguaire, explica que: Ha estat un repte valorar les lectures. Es notaven les ganes i la implicació dels infants. Les lectures mostraven intencionalitat i una certa teatralització dels textos, descrita com a “realment preciosa”. Els principals criteris de valoració han estat: Fluïdesa de la lectura. Projecció i volum de la veu. Precisió en la lectura. Coordinació grupal en les lectures col·lectives. Guanyadors i premis Després de sumar punts i deliberar, el grup guanyador ha estat l’escola d’Alfarràs, anomenada al tall com “el Farràs”, que s’endú el premi amb 88 punts. Els premis són: Un lot de llibres per als alumnes de l’Escola Pinyana, gentilesa de les Biblioteques Municipals. Una excursió amb el Tren dels Llacs fins a la Pobla de Segur per als 24 alumnes lectors de totes les escoles participants, gràcies a la col·laboració de la Diputació de Lleida i de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. La sortida està prevista per a la primavera i reforça el caràcter educatiu i experiencial del certamen. Difusió radiofònica dels contes Com a complement del projecte, els contes llegits per totes les escoles participants es podran escoltar a la ràdio: Del 22 al 26 de desembre. Cada dia, a les 12 del migdia. Això reforça la voluntat de donar projecció pública a la feina de l’alumnat i d’integrar lectura, educació i mitjans de comunicació dins del territori. Tancament El text conclou recordant que aquest és l’Infopòdcast Amunt, el flash informatiu en tres minuts produït amb la xarxa de comunicació local, que posa en valor: La col·laboració entre escoles, biblioteques, administracions i mitjans. El foment de la lectura en veu alta i de la participació infantil. L’ús de la ràdio com a plataforma per amplificar la veu dels infants del territori.
Episodi d’Aquí, a l’Oest amb tres blocs principals. Primer, la secció Som el que llegim se centra en el Tercer certamen socialista. Idees i Propostes Anarquistes, recuperat a la Biblioteca Anarquista Maria Rius de Lleida. L’Adrià Zarco i la Maria Huguet expliquen com aquest certamen vol homenatjar els del segle XIX, fomentar l’escriptura llibertària, el debat presencial i la memòria obrera, tot destacant textos sobre l’ús del català i les cures dins el moviment llibertari. També es presenta la biblioteca com un projecte autogestionat, amb uns 3.000 llibres i activitats literàries obertes. Al segon bloc, Redescobrint-nos, la Júlia García conversa amb Marta Oliva sobre l’ofici dels raiers de la Pobla de Segur. Es descriu com transportaven fusta pels rius del Pallars damunt els rais, la duresa i aventura d’aquest ofici i com avui es manté viu amb la Diada dels Raiers, amb baixada pel riu i caminada “espardenyant”. Finalment, a Lleida Natura, Jordi Baucells, president de l’ICO, repassa els 50 anys de l’entitat: atles d’ocells, remitent propi d’anelles i coordinació de l’atles europeu. Explica com les dades d’ocells són clau per entendre l’emergència climàtica, regular plagues i dissenyar polítiques equilibrades, amb exemples com els falciots, les mallarengues o el mastegatatxes.
Episodi d’Aquí, a l’Oest centrat en actualitat territorial, cultura solidària i crítica al món influencer. Primer, el programa repassa notícies de Ponent: autorització definitiva de la macroplanta de biogàs Ecovirgi, plans de la Diputació de Lleida per agilitzar subvencions amb IA, la crisi de l’associació Ovelles Negres Solidàries, l’evolució de la pesta porcina africana i de la dermatosi nodular, i la Cursa de l’Indiot de Mollerussa, que bat rècords d’inscripcions. El tema del dia és un recital de Nadal solidari al Casal d’Alpicat, impulsat pel grup de rapsodes Veus en Vers i la coral de l’Associació Contra el Càncer. S’hi explica la trajectòria del grup, la tradició dels recitals de Nadal i el gir solidari posterior a la pandèmia. La intervenció de Josep Casals desgrana la tasca de l’Associació Contra el Càncer a Lleida: 110 juntes locals, 900 voluntaris, serveis gratuïts (psicologia, acompanyament, suport logístic) i una aposta clara per la prevenció i la investigació, a la qual destinen un 15% del pressupost. Finalment, la tertúlia de xarxes dissecciona els Premis Ídolo: se’n critica la suposada transparència, el pes dels amiguismes, la polèmica entre Lola Lolita i Fabiana Sevillano i la manca de creadors en català. En contrast, es reivindica el potent discurs de Nerea Pérez de las Heras, que apel·la a la responsabilitat dels influencers a l’hora de promoure consumisme, marques vinculades a conflictes com Palestina o evasió fiscal i reclama un ús més ètic del seu poder d’influència.
Un enfocament diferent de la nutrició familiar En aquesta edició del programa Menja't la vida amb Naila Martínez a emunfmradio, la nutricionista Naila Martínez ha anunciat el llançament del seu nou llibre: "A la mesa sin presiones". Lluny de ser un receptari convencional, l'obra es presenta com una guia d'acompanyament emocional i conductual per a famílies amb infants des dels 6 mesos fins a l'adolescència. Punts clau de la proposta: Entendre el desenvolupament: El llibre explica com evoluciona el cervell de l'infant i com aquesta maduració afecta directament la seva relació amb el menjar. Gestió de conflictes: Ofereix eines pràctiques per gestionar moments de tensió a taula, especialment quan apareix la selectivitat alimentària cap als 12-13 mesos. Alliberar la culpa: La Naila posa èmfasi en fluir i escoltar les necessitats reals dels fills, defugint de la pressió externa per ser la "família perfecta". Flexibilitat: S'aborden situacions quotidianes com aniversaris o menjars fora de casa, desmitificant el control absolut sobre els aliments no nutrients. Com adquirir-lo? El llibre es troba actualment en fase de pre-venda a través de la plataforma Dashbook. Perquè el projecte sigui una realitat física abans de Sant Jordi, cal assolir un objectiu de 150 reserves. Les persones que participin en aquesta fase veuran el seu nom imprès a les pàgines de l'obra com a agraïment pel seu suport. "No et parlo de què li has de donar, sinó de com li has de donar." L'espai conclou amb un desig de bones festes de la mà de Pili Garcia, directora de l'emissora, encoratjant els oients a participar en aquesta iniciativa solidària amb la comunitat de seguidors de My Nutritionist.
Context i protagonistes L’episodi presenta la unificació del Gremi de Tallers i l’Associació d’Automoció de Lleida sota el paraigua de Femel (Federació del Metall de Lleida), amb la participació de Mario Pinilla (president de l’Associació Provincial d’Empreses d’Automoció) i Laura Porroy (gerent de Femel). Unificació i pes al territori Es passa de dues veus a una sola veu del sector de l’automoció a Lleida. El Gremi de Tallers s’integra dins l’Associació d’Automoció, que manté nom i logotip. Aquesta associació és ara un dels quatre socis de Femel (automoció, instal·ladors, transformats metàl·lics i maquinària agrícola). Xifres clau: Unes 500 empreses entre gremi i associació d’automoció. Prop de 1.000 empreses dins de Femel. El sector de l’automoció suposa un 6,5% del PIB català i un 10% de les empreses a Lleida. "Aconseguim una veu única de l’automoció al sector de Lleida" La unificació dona més pes davant l’administració per defensar interessos comuns i accedir a més serveis per als associats. Grans reptes del sector Transformació tecnològica i electrificació El taller tradicional està desapareixent: es treballa amb ordinadors, tablets i diagnosi electrònica. La electrificació del vehicle és el gran repte: Normativa europea que empeny cap al fi dels motors de combustió interna. Vehicles elèctrics d’alta tensió que requereixen formació específica i certificada per manipular-los. Problema clau: la formació no avança al mateix ritme que la implantació del vehicle elèctric. "El tema curricular avui, per exemple, amb automoció, està totalment obsolet amb la realitat que tenim dintre dels tallers" Formació, manca de professionals i currículums obsolets Taxa d’atur pràcticament zero al sector de l’automoció: no hi ha prou professionals per cobrir les vacants. Currículums oficials desactualitzats (especialment en automoció i electrificació). La federació i l’associació treballen per: Revisar i actualitzar plans d’estudi. Ajustar continguts a la demanda real de les empreses. Es destaca la necessitat de competències transversals com l’anglès, perquè moltes empreses del metall a Lleida treballen a escala internacional. Formació dual i atractiu per al jovent S’impulsen programes de formació dual i en alternança: L’alumne estudia i alhora fa pràctiques remunerades a l’empresa. En un any pot adquirir experiència real i alta ocupabilitat. Es busca fer el sector més atractiu per al jovent: Sectors digitalitzats, tecnològics, moderns i de futur. Xerrades als instituts (programa Fent Sectors amb COEI) per explicar què és un taller i les sortides professionals del metall. Molts joves ni tan sols saben on es repara un vehicle ni què fa realment un taller. Absentisme i productivitat L’absentisme laboral s’ha incrementat des de la pandèmia i preocupa totes les branques del metall. Xoca amb la necessitat de ser més eficients i productius. Conciliació i regulació d’horaris Per retenir talent, moltes empreses a Lleida estan implantant jornades intensives i mesures de conciliació. Això és clau en un context de fuga de professionals cap a altres sectors o territoris. Contractació en origen i desajustos territorials Contractació en origen Davant la falta de professionals qualificats, les empreses recorren a contractació en origen: Països com Perú o Xile. Especialment per a professions d’ofici (mecànics, metal·lúrgics, etc.). Procés: Entrevistes prèvies i selecció de perfils amb formació i experiència. A l’arribada, cal ajudar en allotjament, adaptació i integració. Es recalca que és només una mesura de xoc, no la solució definitiva. "La solució l’hem de buscar aquí, amb els nois d’aquí" Entorn rural i mobilitat A pobles i zones rurals és encara més difícil trobar professionals disposats a desplaçar-s’hi. Problemes principals: Males connexions de transport entre ciutat i pobles. Moltes empreses del metall i tallers estan a polígons a les afores, no al centre urbà. Això complica tant la formació dual com la contractació estable de joves. Residus, medi ambient i tallers il·legals Regulació ambiental estricta per als tallers legals Els tallers han de complir una normativa mediambiental molt estricta (Agència de Residus de Catalunya): Gestió de olís, anticongelants, pols de llimat, residus perillosos, banals, etc. Emmagatzematge en contenidors homologats. Recollida per gestors autoritzats. Problema dels magatzems i reparacions il·legals Hi ha persones que reparen vehicles en magatzems o espais no autoritzats. Preguntes clau: On van a parar aquests residus? No poden accedir al circuit oficial. Tenen la formació adequada per garantir la seguretat viària? Es remarca el risc per a la seguretat de les persones: "Som nosaltres els que anem dins d’aquests vehicles" Competència deslleial i responsabilitat pública Els tallers legals paguen impostos, cotitzacions i complixen normatives; els il·legals no. Això genera competència deslleial i perjudica la viabilitat de les empreses regulades. Als pobles, sovint es coneixen aquests magatzems i s’ha normalitzat la seva existència. Es fa una crida al paper dels ajuntaments: Són qui tenen capacitat d’actuar i regularitzar o tancar aquests espais. L’objectiu és que tothom treballi amb les mateixes regles del joc. Missió de les associacions i perspectives L’Associació d’Automoció i Femel assumeixen el rol de: Representar el sector davant administracions. Posar sobre la taula problemàtiques sovint invisibles. Adaptar formació i polítiques laborals a la realitat del mercat. Hi ha reivindicacions diferents segons la mida de l’empresa (grans, mitjanes, petites). La unificació és vista com un pas estratègic per: Guanyar força negociadora. Donar més serveis. Acompanyar el sector en una transformació profunda (tecnològica, laboral i mediambiental). "Molta feina, però aquesta és la nostra part, hem d’estar al davant de tot i fent veure aquestes coses que passen una mica desapercebudes"
Context i protagonistes L’episodi de l’Infopòdcast explica com el sector del metall i de l’automoció de Lleida s’està reestructurant per guanyar força i representativitat davant d’un escenari de canvi profund. Participen veus expertes del territori com la Laura Porroy, gerent de la Federació del Metall de Lleida, i Mario Pinilla, de Tallers Pinilla d’Almenar i president de l’Associació Provincial d’Empreses d’Automoció de Lleida. Unificació d’entitats i nova estructura El Gremi de Tallers de Reparació d’Automòbils i l’Associació Provincial d’Empreses d’Automoció de Lleida s’han unificat aquest novembre. Aquesta nova associació manté el nom i el logotip de l’entitat d’automoció. L’associació unificada passa a ser un dels quatre socis de la Federació d’Empresaris Metal·lúrgics de Lleida (FEMEL). "Aconseguim una veu única de l’automoció al sector de Lleida" Aquesta integració permet tenir més pes específic davant l’administració i reforçar la capacitat de reivindicar mancances i necessitats del sector. Importància econòmica del sector El sector de l’automoció a Lleida ocupa més de 5.000 persones. Representa aproximadament el 10% de les empreses del sector a Catalunya. Aquest pes econòmic justifica la necessitat de coordinació i estratègia compartida entre empreses i entitats representatives. Nous reptes: transformació i talent Els responsables destaquen que l’acord arriba en un moment clau marcat per: Digitalització dels processos i dels tallers. Electrificació dels vehicles i canvi tecnològic accelerat. Manca de professionals qualificats. Dificultat per atraure i retenir talent jove. Un problema transversal d’absentisme en el conjunt del metall. "Diria que la taxa d’atur al nostre sector és zero" La situació de plena ocupació al sector fa que la manca de professionals sigui encara més urgent. El paper clau de la formació professional Un dels grans dèficits identificats és el desencaix entre la formació actual i la realitat dels tallers. Es remarca que el currículum formatiu està obsolet respecte a les necessitats reals. Es defensa clarament la formació professional dual com a via per adaptar millor la preparació dels joves. Davant la manca de professionals, s’han obert vies com la contractació en origen, però el sector insisteix que el futur passa per fer-se atractiu per al jovent. El missatge central és que l’automoció i el metall s’han de presentar com un sector modern, digitalitzat i amb futur. Reivindicacions i lluita contra l’intrusisme Amb la nova “veu única” dins la FEMEL, el sector també reclama: Més contundència contra els tallers il·legals. Compliment estricte de la gestió de residus contaminants, que haurien d’estar: Emmagatzemats en contenidors específics. Recollits per agents autoritzats. Preocupació per la seguretat viària quan les reparacions les fan persones o tallers fora de la legalitat. "La pregunta és: què en fan d’aquests residus?" Aquestes demandes s’emmarquen en una voluntat de professionalitzar i dignificar el sector, garantint medi ambient, seguretat i competència lleial. Conclusió El capítol mostra com el sector del metall i de l’automoció de Lleida opta per avançar unit sota el paraigua de la Federació d’Empresaris Metal·lúrgics de Lleida per: Enfortir la seva representació institucional. Afrontar els reptes tecnològics i formatius. Millorar l’atracció de talent jove. Combatre els tallers il·legals i els riscos associats. Un moviment estratègic que vol situar el sector com un àmbit clau, modern i de futur al territori lleidatà.
Context i objectiu de la jornada La conversa presenta la 7a Jornada Comunicación Mujer y Deporte, que se celebrarà el 16 de desembre a l’Auditori Enric Granados de Lleida, de 9 a 14 h. La jornada s’emmarca dins del projecte Elles són d’aquí, impulsat pel Grup Nufri, i converteix Lleida en epicentre de l’esport femení a l’Estat. El projecte Elles són d’aquí Elles són d’aquí neix el 2016 amb un objectiu clar: “fer visible l’invisible”, és a dir, donar reconeixement, visibilitat i suport econòmic a les esportistes d’arreu de l’Estat. "Si no tens suport econòmic, no tens recursos per entrenar; si no tens resultats, no tens visibilitat; i sense visibilitat no hi ha patrocinis." Vies de suport Patrocinis esportius a través de convocatòries anuals a la web ellasondequi.com. Un grup d’ambaixadores (dones referents en esport i comunicació) selecciona els projectes. Suport que pot durar 1, 2 o fins a 4 anys en el cas de cicles olímpics. Categories de suport Categoria olímpica: esportistes que preparen Jocs d’estiu o d’hivern (París, Los Angeles, Cortina, etc.). Categoria elit: esportistes d’alta competició en esports no olímpics (exemple: trial, karate). Categoria amateur: esportistes no professionals. Categoria àrbitres i entrenadores: suport a dones en rols tècnics. Categoria territori: premi de 2.000 € vinculat a la marxa cicloturista Catigat, per a projectes de la demarcació de Lleida. Exemple d’impacte: trajectòries d’èxit Berta Abellán: va rebre el primer patrocini el 2017 per guanyar un Europeu de trial; avui és campiona del món, després de set anys lluitant i sent diverses vegades subcampiona. Paula García (karateka): esport d’elit però no olímpic, també recolzat pel programa. Aquests casos mostren com el suport econòmic i la visibilitat poden trencar el cercle viciós entre falta de recursos, resultats i patrocini. Les jornades: espai de trobada i reflexió Les jornades Comunicación Mujer y Deporte són un espai de sinergies entre: Institucions: Paeria de Lleida, Diputació, Escola d’INEF. Mitjans de comunicació: suport del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Empresa privada: Grup Nufri i altres companyies. L’objectiu és analitzar com està canviant l’ecosistema esportiu, què es pot millorar i com ajudar millor les esportistes. Programa de la 7a Jornada 1. Conversa inicial: benestar i èxit a l’elit Olga Viza conversa amb Andrea Fuentes, exnedadora de natació artística amb medalles en Jocs Olímpics i Mundials, actual seleccionadora espanyola. Fuentes ha revolucionat el model d’entrenament: Prioritza el benestar de l’esportista per assolir l’elit. Desmunta la idea que l’èxit exigeix mètodes durs i maltractants. Els seus resultats l’avalen: millors resultats de la història d’Espanya en un Mundial de natació sincronitzada. També es destaca el paper de referents com Gemma Mengual, Ona Carbonell i la mateixa Andrea Fuentes en la creació de noves generacions de talents, com Iris Tió. 2. Primera taula: “Romper el mold” – l’alta competició canvia Taula organitzada per Pirinef, moderada per Verònica Muñoz (professora d’INEF i investigadora). Participants: Maria Cadens, lleidatana i preparadora física de la selecció espanyola femenina d’handbol, les famoses “Guerreres”. Herrera Ronés, jugadora de rugbi i entrenadora del Club INEF Lleida. Natàlia García Timofeeva, exgimnasta, empresària i entrenadora de gimnàstica rítmica al CAR de Sant Cugat. Objectiu: analitzar com està canviant l’alta competició femenina, tant en exigència com en models de preparació i condicions. 3. Segona taula: transformació de la gestió esportiva Moderada per Cristina Gallo, periodista, escriptora, directora de Ganamos con Ellas (Ràdio Principat d’Astúries) i ambaixadora d’Elles són d’aquí. Participants: Begoña Cano, responsable de Comunicació i Patrocini Deportivo de Teica, empresa de vending valenciana amb un projecte similar a Elles són d’aquí, però centrat en esports col·lectius. Irene Tobajas, fundadora de Lookin i sòcia de Focus.i. Patricia García, exjugadora olímpica de rugbi i fundadora de PGR Digital i Quinebo. Tema central: com està canviant la gestió esportiva (patrocini, comunicació, projectes amb perspectiva de gènere i innovació). 4. Tercera taula: noves veus i nous canals Moderada per Ruth Camí, periodista de 3CAT Info a Lleida. Participants: Alicia Pérez, periodista d’AutoBild i creadora de contingut. José Miguel Márquez, periodista i creador de continguts. Marta Fernández, exjugadora de bàsquet i presentadora/comentarista a Movistar+. Focus: nous formats de comunicació esportiva, rol de les xarxes socials i creadors de contingut en la visibilització de l’esport femení. Presentació de la 10a convocatòria de patrocinis Al tram final de la jornada es presenta la 10a convocatòria del programa Elles són d’aquí. Es donaran a conèixer: Guanyadores de la 9a edició Elisa Osogina – membre de l’equip nacional de natació sincronitzada. Paula García – karateka. Clàudia Vidal – jove promesa del piragüisme de Maó. Eva Pérez i Carlota Prendes – guanyadores de la categoria amateur, esportistes de jiu-jitsu. Ruth Gómez – guardonada en la categoria entrenadores i àrbitres. Ibarz Futbol Sala – guanyadores del Premi Territori. Esportistes que renoven suport Pilar Lamadrid, número 1 de l’equip nacional de windsurf, olímpica a París 2024. Sara Ouzande, piragüista, campiona del món en K4 500 m amb el millor registre de la història. Berta Abellán, campiona del món de trial. Noemí Romero, saltadora. Elena Arias, tiradora olímpica, amb grans opcions de ser a Los Angeles 2028. Aquest bloc permet conèixer històries concretes d’esportistes a qui el programa ha ajudat a fer realitat objectius esportius de màxim nivell. Talent femení a Lleida i exposició commemorativa Cap al final de l’entrevista es reivindica el talent esportiu femení de la demarcació de Lleida, amb exemples com: Equip d’hoquei femení. Futbol femení. Emma Carrasco, medallista en un Europeu de piscina curta. Per donar-los visibilitat i reconeixement, s’organitza, juntament amb la Paeria, una exposició al pavelló (esmentat com “pavelló en setembre”) amb trajectòries de grans referents lleidatanes de l’esport practicat per dones. Accés, inscripcions i streaming Jornada gratuïta i oberta a tothom. Es recomana inscripció prèvia online per: Gestionar registres. Enviar informació d’última hora. Facilitar l’enllaç a l’streaming de YouTube. Qui no pugui assistir presencialment, podrà seguir l’acte en directe per streaming, prèvia inscripció. En resum, la 7a Jornada Comunicación Mujer y Deporte i el projecte Elles són d’aquí converteixen Lleida en un laboratori de referència sobre com patrocinar, comunicar i transformar l’esport femení, connectant atletes, entrenadores, institucions, mitjans i empreses en una mateixa xarxa de suport i reconeixement.
Visió general de l’episodi L’episodi fa balanç del 2025 a Alfarràs a través d’una entrevista amb l’alcalde Joan Carles García Guillamón. El fil conductor és com un municipi petit ha afrontat transformacions estructurals (energia, aigua i espai públic) i, alhora, ha impulsat projectes socials i culturals per “fer poble”, tot remarcant les dificultats administratives i de finançament. 1) Transformació energètica amb fons Next Generation Magnitud del projecte i impacte inicial • Alfarràs rep l’aprovació d’un projecte Next Generation de 4,5 M€, una xifra excepcional per a un municipi petit. Problema central: burocràcia i tresoreria • L’alcalde denuncia que la gestió dels fons s’ha convertit en una càrrega administrativa i econòmica. • El municipi ha hagut d’avançar diners i treballar amb terminis d’execució estrictes sense saber quan cobraria. • Es descriu l’esforç intern (alcaldia i secretaria) per complir tràmits i justificacions. "S’ha convertit més en una pesadilla que no pas un somni." Resultats executats (malgrat les traves) • Execució d’aproximadament 2 M€ en actuacions: • Instal·lació de plaques fotovoltaiques en equipaments municipals (escoles, poliesportiu, ajuntament) i un petit hort solar. • Compra de vehicles elèctrics per a la brigada. • Renovació integral de l’enllumenat públic per eficiència i compliment de normativa de contaminació lumínica. 2) Modernització del servei d’aigua: una obra “invisible” però clau Renovació de xarxa i eficiència • Inversió d’uns gairebé 1 M€ (amb suport d’administracions supramunicipals). • Substitució de trams de fibrociment. • Millora de rendiment: de perdre prop del 50% de l’aigua a assolir aproximadament un 75–80% d’eficiència. Idea força • És una de les actuacions més importants de les últimes dècades, però poc visible perquè queda soterrada. 3) Espai públic i mobilitat amable: Avinguda Catalunya Finalització d’obres i efectes al centre • Culminació de la reforma amb aportacions destacades de la Brigada Municipal. • Millores d’urbanisme tàctic i estètica (jardineres, espais agradables) i una zona més amable per al vianant. • Creació de nous aparcaments públics i expectativa de dinamitzar el comerç del centre. 4) Patrimoni i vida comunitària: el Cinema Avinguda i el “Molí fariner” Cessió a perpetuïtat del cinema • Aconseguida la cessió del Cinema Avinguda (negociació complexa amb el Bisbat). • Objectiu: convertir-lo en un centre sociocultural per a entitats i activitats (reunions, xerrades, concerts). • Punt de partida: caldrà redactar projecte i buscar subvencions. Desencallament administratiu del molí • Es relata com els processos burocràtics poden ser extremadament lents. • El projecte avança gràcies a acords i finançament que permetran licitar i executar obres, amb vocació d’acollida (vinculada a estades i pas de visitants). 5) Cohesió social i dinamització econòmica: Fira del Prèssec i caminades Fira del Prèssec: canvi de model i èxit • Trasllat al centre del poble per guanyar visibilitat i impacte. • Defensa que una fira ha de generar rendibilitat econòmica i social. • Activitats destacades: • Tast i accions gastronòmiques (com la coca de gran format). • Proposta d’oci que convida a “quedar-se al carrer” i consumir al comerç local. Caminades nocturnes interassociacions • Iniciativa impulsada per les entitats, amb suport municipal i participació del sector primari. • Obsequi de fruita de pagesos locals als participants. • Missatge central: construir comunitat a partir d’aliances entre entitats, veïnat i productors. 6) Identitat i relat de municipi: “autenticitat” i orgull • Es reivindica que el “secret” és l’autenticitat i que la gent torni a parlar del poble en positiu. • L’episodi dibuixa un canvi de percepció: d’un poble “tancat” a un municipi amb serveis moderns i vida al carrer. 7) Mirada al 2026: prioritats i condicionants • Continuar amb: • Asfaltatge i millores de carrers. • Zones de refugi climàtic. • Arreglar parcs i places. • Redactar el projecte del cinema. • Impulsar noves pistes de pàdel. • Condicionant principal: situació econòmica “tocada” fins que arribin els pagaments pendents dels fons avançats. Tancament El to final combina orgull pels resultats i cansament pel sobreesforç administratiu. Es tanca amb desitjos de descans i retrobament familiar en dates nadalenques.
Panorama general de l’episodi L’episodi és una conversa amb l’alcalde d’Albesa, Antoni Balasch Parisi, per fer balanç del 2025 i avançar les prioritats del 2026. Es repassen sobretot grans obres d’infraestructura i drenatge, actuacions per millorar la seguretat i la salut pública, així com projectes de mobilitat, patrimoni i vida comunitària. 1. Gran obra de drenatge urbà i seguretat hidràulica Problemes històrics amb la sèquia i les pluges intenses • Albesa és un poble creuat per la sèquia, un element patrimonial molt valuós però conflictiu quan hi ha trombes d’aigua i tempestes fortes. • Les aigües que baixen pels barrancs i pels carrers, especialment pel carrer Romeral, feien vessar la sèquia i provocaven inundacions a cases i carrers. Obra de drenatge i desviament d’aigües • S’ha executat una obra de drenatge urbà amb un pressupost inicial de 363.000 €, dels quals 300.000 € provenen d’una subvenció del Departament d’Acció Climàtica. • L’obra consisteix en: • Passar l’aigua de pluja del carrer Romeral per sota de la sèquia amb una canonada molt dimensionada (tub de 80 cm a la part alta i d’1 m a la part baixa). • Instal·lar una palanca automàtica per poder buidar mitja sèquia en cas que vagi plena. • Ampliar i dimensionar el tram de sortida del poble, a la zona anomenada “clot de l’infern”, millorant el desguàs cap a la secleta i el riu. Beneficis principals • Guany important de seguretat: • Menys risc d’inundacions al nucli urbà. • Carrers transitables fins i tot en episodis de pluges fortes. • Tranquil·litat per als veïns i també per al sindicat de regs. • Racionalització de les obres futures: quan es refà un carrer, ja es dimensiona la xarxa d’aigües pluvials subterrània i es condueix l’aigua cap a la sèquia, aprofitant que pot ser buidada a l’entrada i a la sortida del poble. Terminis i pròrroga administrativa • L’obra anava fora de termini i el municipi arriscava perdre la subvenció de 300.000 €. • Després d’al·legacions, acords amb veïns i tràmits diversos, el temps s’escurçava massa. • La Generalitat, a través d’una resolució impulsada entre d’altres per la delegada Núria Gil, va allargar el termini d’execució fins al 31 de desembre, quan abans acabava el 31 d’octubre. • Gràcies a aquesta pròrroga, l’obra arriba a temps: • Es preveu justificar-la cap al 20 i escaig de desembre. • El secretari en revisarà la correcta execució. • L’alcalde destaca que és una “gran notícia” perquè per un ajuntament com Albesa, perdre 300.000 € seria un cop molt gran. 2. Burocràcia, lentitud i manca de personal Excés de tràmits a l’administració local • L’alcalde denuncia que cada pas exigeix molta paperassa prèvia per complir la normativa: • Informes, encàrrecs formals, justificacions, etc. • Això fa que els ajuntaments petits deixin de ser aquella “administració àgil” que havien estat fa 20 anys. • Exposa un exemple caricaturesc: Li ha de signar un document al secretari, que seu a la taula del costat, per “encomanar-li” formalment un estudi jurídic sobre si es pot tirar endavant una obra. • Abans, el secretari certificava les obres un cop fetes i, si calia, hi havia inspeccions posteriors. Ara hi ha múltiples filtres previs, que ho endarrereixen tot. Manca de secretari i col·lapse de gestió • Des de fa un any, la secretària titular està de baixa: • Han passat de tenir-ne 5 dies a la setmana a 1 o 2 dies setmanals. • Això agreuja el retard en la tramitació. • Conseqüències: • Dificultat per respondre a urgències veïnals. • Pèrdua d’operativitat i competitivitat de l’ajuntament. Reflexió sobre civisme, política i desconnexió social • A partir del problema de les escombraries i el poc civisme (borses deixades fora dels contenidors, punts desbordats), l’alcalde fa una reflexió més ampla: Quan la política no connecta i la justícia sembla respondre a interessos particulars, la gent acaba pensant només en el seu propi “bé” i es desentén del col·lectiu. • Recorda els primers anys de democràcia, amb molta empenta cultural i col·lectiva, i lamenta que s’hagi perdut part d’aquest sentit de comunitat. • Critica una política actual més centrada en destruir l’adversari que en construir propostes per al poble, i ho relaciona amb la degradació del civisme. 3. Altres actuacions d’infraestructura i via pública Reforma del carrer Felip Rodés • Forma part d’un pla iniciat cap al 2002 per transformar el nucli històric: • Carrers a un sol nivell, prioritzant vianants. • Renovació integral de clavegueram i xarxa d’aigua. • Objectius: • Millorar la salut pública i la seguretat de les infraestructures. • Donar encant i amabilitat al nucli antic. Connexió viària entre carreteres i desconnexió del trànsit pesant del nucli • Albesa té: • La carretera Albesa–Algerri, que enllaça amb Balaguer, Térmens i el Pla d’Urgell. • Un altre vial que uneix Albesa amb El Gerri, que en origen era un camí però es va convertir en carretera. • Problema: no hi havia una bona connexió entre ambdues vies, i el trànsit pesant (camions, tractors grans) podia creuar zones estretes del poble. • Solució executada: • Obra d’uns 200.000 € (amb 100.000 € de subvenció heretada de l’anterior consistori). • Ampliació i millora del traçat de connexió entre carreteres. • Objectiu: evitar el pas pel casc urbà, reduir punts de conflicte i augmentar la seguretat viària. 4. Salut pública: eliminació del fibrociment i millores sanitàries Dipòsits d’aigua i fibrociment • Un dels eixos prioritaris del govern municipal és seguretat i salut. • Els dipòsits d’aigua potable tenien la coberta i part dels laterals de fibrociment. • Actuacions fetes: • Retirada del fibrociment. • Instal·lació d’una nova teulada aïllant, garantint l’estanqueïtat i la seguretat sanitària. Xarxa de conduccions • Encara queden alguns trams de conducció d’aigua potable amb fibrociment (carrer de la Noguera, algun tram al carrer del Nord, etc.). • Per al 2026 hi ha prevista una subvenció per completar la substitució de tota la xarxa afectada. • Objectiu: que tota l’estructura d’aigua potable d’Albesa quedi “neta” de fibrociment. Suport al dispensari mèdic • L’ajuntament ha finançat un nou aparell modern de control de constants per al dispensari mèdic, ja que el que tenien estava desfasat i no funcionava bé. • Forma part de la línia de reforçar l’atenció sanitària de proximitat. 5. Seguretat ciutadana i civisme: càmeres i residus Càmeres de vigilància • S’han instal·lat càmeres de seguretat a: • Escoles noves i pavelló municipal, per prevenir actes de vandalisme en zones molt concorregudes. • Dos punts conflictius de contenidors d’escombraries, per controlar abocaments incívics. Problemàtica de les escombraries i incivisme • L’alcalde lamenta el mal ús dels contenidors i el poc respecte a l’espai públic (bosses deixades a terra, punts desbordats). • Ho vincula a una falta de civisme i educació, i a una societat cada cop més centrada en el “jo” que en el bé comú. 6. Patrimoni, cultura i identitat Gegants i gegantons • La colla gegantera d’Albesa tenia el repte que els gegants grans són difícils de portar alguns dies per manca de portadors. • Solució: • S’han creat dos gegantons nous, més petits, inspirats en el món romà i la medusa, en coherència amb el patrimoni local. • Encara no s’han estrenat però ja estan fets i vestits, i han de donar nova empenta a la colla gegantera. Vil·la Romana del Romeral: visitabilitat i museïtzació • La Vil·la Romana del Romeral és un dels grans actius patrimonials d’Albesa. • Actualment s’hi està duent a terme un projecte de visitabilitat amb: • Excavació important de les Termes. • Diverses actuacions per museïtzar i fer visitable el jaciment. • Terminis i finançament: • El projecte actual ha d’estar enllestit entre el 10 i el 15 de gener. • El 2026 es complementarà amb un nou projecte de museïtzació, finançat a través de fons inicialment europeus que la Diputació ha reorientat: • La Diputació destina recursos a carregadors de vehicles elèctrics i operativitat interna, i alhora assumeix el finançament del projecte de la Vil·la. • L’objectiu és que a l’estiu vinent ja estiguin a punt la museïtzació i el sistema formal de visites guiades. 7. Projectes per al 2026: mobilitat, seguretat i espai públic 7.1. Noves convocatòries per canvi climàtic • La delegada del Govern ha anunciat que el 2026 sortirà una nova línia d’ajuts per actuacions vinculades al canvi climàtic. • Albesa hi vol concórrer: • Idea prioritària: convertir el pavelló municipal en refugi climàtic, completant: • Lavabos i vestidors que falten. • Climatització integral. • Si el redactat de la convocatòria no ho permet, buscaran altres projectes que hi encaixin per aprofitar la subvenció. 7.2. Projecte de pacificació del trànsit i connexió amb piscines • Hi ha concedida una subvenció de 150.000 € per un projecte de pacificació del trànsit, amb cost total estimat entre 270.000 i 300.000 €. • Contingut principal: • Connectar el poble amb les piscines per un camí alternatiu a la carretera. • El camí tindrà: • 5 metres d’ample per a vehicles. • Un carril bici lateral. • Un carril per a vianants, segur per passejar. • Objectius: • Donar seguretat als nens i nenes que van a les piscines i a la zona esportiva. • Evitar el gir perillós a l’esquerra des de la carretera principal direcció Lleida, on un vehicle aturat pot ser envestit pels que venen ràpid pel darrere. • Fomentar la mobilitat saludable: anar a peu o en bicicleta. • Enllaç amb el camí natural de la Noguera Baixa: • Aquest camí natural, que discorre pel riu, també es preveu executar-lo el 2026. • Tot plegat quedarà connectat: camí natural – zones esportives – poble – pavelló – escoles. 7.3. Nova connexió viària interna: carrer La Creu • Es vol executar la baixada de la segona travessera del carrer La Creu, per on passa el nou drenatge urbà. • L’ajuntament ha adquirit un magatzem que permet obrir un carrer amb l’ample previst al planejament. • Beneficis: • Connexió directa de les escoles i el pavelló poliesportiu amb el carrer La Creu. • Els veïns de la part oest (carrer Ponent i zona alta del carrer La Creu) podran anar cap a Lleida per aquí, descongestionant el centre. • Es tracta d’una obra considerada estratègica i prioritària, que l’ajuntament vol fer “sí o sí”. 7.4. Adequació de les antigues escoles i llar d’infants • Les antigues aules prefabricades situades al costat de la llar d’infants han estat retirades pel Departament. • Hi ha un projecte ja redactat per adequar l’espai, consensuat amb: • El personal de la llar d’infants. • L’AMPA/AFE de la llar. • Actuacions previstes: • Millora estètica i funcional de la zona. • Creació d’espais d’emmagatzematge (per guardar cotxets, magatzem de material). • Mantenir un espai de jardí/hort escolar, perquè els infants puguin continuar fent activitats de plantació i descobriment de la natura. 7.5. Aparcaments i suport al comerç local • Problema actual: la plaça Portal està molt col·lapsada d’aparcaments, però és un entorn amb molts comerços i serveis (bars, perruqueries, bancs, altres botigues). • Prohibir-hi aparcar perjudicaria el teixit comercial. • S’ha detectat una possibilitat de generar un nou espai d’aparcament molt proper, que permetria: • Ordenar millor l’estacionament. • Alliberar part de la plaça. • Protegir i afavorir el comerç de proximitat. 8. Mirada més enllà del 2026: gent gran i patrimoni religiós Centre d’atenció diürna per a la gent gran • A través del PUOSC (Pobles i Serveis), s’han obtingut 443.000 € per: • Crear un centre d’atenció diürna per a la gent gran. • És un projecte de prioritat alta per al 2027, però l’ajuntament ja hi està treballant i voldria avançar-lo tant com sigui possible. Restauració de l’església d’Albesa • L’església d’Albesa és un Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i presenta problemes estructurals i d’humitats. • S’ha concedit una subvenció de 177.000 € per: • Rehabilitar i consolidar tota l’estructura de la teulada. • Solucionar humitats i garantir la preservació del temple i del seu retaule. • Es tracta d’una inversió patrimonial i de seguretat important, que reforça la identitat cultural del municipi. 9. Vida festiva, pavelló i desig de “caliu” per al 2026 Celebració de Cap d’Any al pavelló • L’any passat es va estrenar una festa de Cap d’Any al pavelló, amb bona acollida però amb una mica de fred. • Enguany es repetirà el format, amb la garantia d’un sistema de calefacció llogat per aquella nit. • Avantatges: • Facilita que la gent no s’hagi de desplaçar lluny, reduint riscos viaris i associats a l’alcohol. • Genera un espai segur i comunitari per celebrar les festes. Missatge final de l’alcalde • L’alcalde tanca amb un desig de bones festes i posa èmfasi en el concepte de “caliu”: El caliu és l’escalf que dona seguretat, sentir-se acompanyat, saber que no estàs sol. • Aquest caliu ve de: • La família. • Les amistats. • L’entorn del poble i la comunitat. • Desitja aquest caliu a tots els albessans i albessanes, a tots els oients de M1 i als veïns dels pobles de l’entorn, i expressa el desig que el 2026 sigui un any venturós per a tothom. 10. Idees clau de l’episodi Eixos principals • Obres hidràuliques i de drenatge per garantir la seguretat del poble davant pluges intenses. • Simplificar la burocràcia i dotar l’ajuntament de més recursos humans per ser àgil. • Salut pública: eliminació del fibrociment, millores al dispensari. • Mobilitat segura i pacificació del trànsit: connexions amb piscines, escoles i zones esportives, i nous aparcaments. • Patrimoni i identitat: Vil·la Romana del Romeral, església BCIN, gegantons. • Atenció a la gent gran amb un futur centre diürn. • Civisme i comunitat: reflexió sobre política, justícia, responsabilitat col·lectiva i necessitat de recuperar el sentit de comunitat.
Aquest episodi d’Aquí, a l’Oest articula tres grans blocs al voltant de les festes de Nadal. Primer, amb la psicòloga Marta Aroles, s’analitza el síndrome de l’infant hiperregalat: l’excés de joguines i regals que, lluny de ser positiu, dificulta la tolerància a la frustració, redueix la imaginació, fomenta el caprici i la possessivitat i genera insatisfacció tant en infants com en adults. Es proposa limitar la quantitat de regals, coordinar la família i apostar per experiències i per ensenyar als nens a esperar. A la secció d’emprenedoria, el protagonista és Alpeba, planta de sidra d’Alpicat amb 50 anys d’història. El seu responsable, Joseba, explica l’origen familiar basc de l’empresa, el procés artesà de convertir pomes fresques en sidra i vinagre, els canvis al camp lleidatà, el projecte fallit d’una gran finca a Malpartit i els reptes d’un mercat globalitzat on costa defensar un producte natural i de qualitat. Entre seccions, es presenta el fenomen del “riu que bull” al Perú, i el tècnic Ivan Usón tanca el programa amb un divertit manual de supervivència als sopars d’empresa, repassant amb humor els errors més típics: beure massa, voler ser el “showman”, parlar de política o flirtejar davant de tothom.
