Aquí, a l'Oest es presenta com l’únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida, emès a la ràdio local fins a les 6. La introducció convida l’oient a deixar de fer voltes pel dial i quedar-se a la seva emissora de proximitat, reforçant la idea d’un programa fet des de i per al territori. Amb un to proper, acollidor i entusiasta, expressions com "Posa't còmode i puja el volum" busquen generar complicitat i sensació de companyia. La careta inicial defineix clarament la identitat del programa: un espai compartit per emissores locals, orientat a donar veu i contingut a les Terres de Lleida, amb vocació de magazín de tarda dinàmic i de referència al territori.
Resum de contingut Context general Brussel·les ha aprovat un pla del govern espanyol de 700 milions d’euros per impulsar l’energia verda. L’objectiu és potenciar la producció d’energia solar, eòlica i sistemes d’emmagatzematge, dins el Pla Industrial Net Europeu (fins al 2028), per accelerar la transició ecològica i crear llocs de treball. "En resum, més verd, menys fum." Aquest és l’Infopòdcast AMUNT, un flaix informatiu de 3 minuts produït en xarxa. L’elèctrica municipal d’Almenar: 100 anys d’història Fa cent anys, Almenar va decidir apostar per encendre el seu propi futur amb una companyia elèctrica municipal, un projecte considerat singular i únic a Catalunya. Santi Cornet, enginyer de l’elèctrica d’Almenar, destaca que és una producció, distribució i comercialització pròpia sota titularitat municipal. Orígens (1925–1928) 20 de setembre de 1925: l’Ajuntament d’Almenar aprova per unanimitat crear una companyia elèctrica municipal per subministrar energia al poble. 1928: s’inaugura la central hidroelèctrica al Canal de Pinyana, coneguda com “la Catalina”, en honor a la dona de l’enginyer que la va dissenyar. A partir de 1928, la llum de la Catalina arriba a les primeres cases i, amb el temps, a tots els carrers i torres del municipi. No es construeix només una fàbrica, sinó un servei elèctric pensat a llarg termini i de gestió municipal. Millores tècniques i evolució 1986: es construeix un nou salt d’aigua, el pont del Molí, aprofitant la cimentació del Canal de Pinyana. Té més altura i permet aprofitar millor l’energia hidroelèctrica. 2000 i 2014: noves lleis del sector elèctric obliguen a separar formalment: Producció: lloc on es genera l’energia. Distribució: xarxa que porta l’energia fins a les llars. Comercialització: empresa que factura i gestiona el subministrament. Malgrat aquesta separació, el control i la titularitat continuen sent municipals. Beneficis per a la població Segons Santi Cornet, disposar d’una elèctrica municipal aporta avantatges clars: Tracte directe amb els clients: Atenció propera i personalitzada: quan hi ha un problema, es pot trucar i la Clara o el Raül responen directament. Preus ajustats: Es busca abaratir al màxim dins uns marges, tenint en compte que és una empresa pública que no pot tenir pèrdues. Reinversió local dels beneficis: Els beneficis de la distribuïdora, la comercialitzadora i la central (a través de l’Ajuntament) es queden al poble. Els governs municipals poden invertir-los directament en Almenar. Un model que combina servei públic, proximitat i retorn directe al municipi. Actes de cloenda del centenari Es commemoren 100 anys des de la construcció de la Catalina. Teresa Malla, Paera en Cap d’Almenar i presidenta de l’elèctrica, explica la celebració del centenari: Al maig es va fer un acte institucional amb representants polítics i persones vinculades al món de l’aigua. Ara es fa un acte a nivell local, pensat per a la gent que valora el que té el poble. Detalls de l’acte de cloenda: Lloc: Sala 1 d’Octubre. Hora: 7 de la tarda. Persones convidades: totes les persones abonades a l’elèctrica. Tancament L’episodi es tanca recordant que es tracta de l’Infopòdcast AMUNT, el flaix informatiu en 3 minuts produït en xarxa, i acomiadant l’audiència amb un “Adeu!”
En aquesta edició de l’Ona Jove hem parlat amb en Lian, cantant lleidatà que ens ha presentat la seva nova cançó ‘En cada paso’! A més d’interpretar-la en directe, ens ha explicat el motiu que l’ha portat cap al món de la música, algunes anècdotes divertides dels seus inicis i fins i tot hem cantat plegats algun clàssic del pop espanyol!
Aquest episodi d’Aquí, a l'Oest combina reflexió, divulgació i humor. A Escoltem-nos, la psicòloga Marta Heroles aborda la nomofòbia, definida com la por irracional a estar sense el telèfon mòbil. Es contextualitza com un trastorn propi del segle XXI, lligat a l’ús massiu d’smartphones, i s’analitzen símptomes com l’augment constant del temps d’ús, la necessitat de portar sempre el mòbil i carregadors, l’ansietat en imaginar-se sense dispositiu i l’ús en situacions perilloses. Es remarca l’impacte en la salut mental, l’autoestima i les relacions socials, sobretot en joves, i es convida l’oient a fer una autoavaluació honesta de la seva dependència. En una càpsula Sabies que…? s’expliquen curiositats sobre els Triops cancriformis i el motiu físic pel qual el cel és blau. A la secció Empremta, s’entrevista Ramona Massanés, que repassa 35 anys al capdavant de l’agrocentre del Picat: inicis difícils, evolució del negoci del món pagès als animals de companyia, importància del tracte humà i la conciliació com a autònoma, fins al tancament per jubilació i la seva nova vida centrada en la família i activitats al poble. A Fallo tècnic, Ivan Oson llegeix i comenta ressenyes reals de Google i altres plataformes, plenes d’excessos, confusions i respostes enginyoses de propietaris, oferint un retrat humorístic de com expliquem (i exagerem) les nostres experiències quotidianes en línia.
Episodi d’Aquí, a l’Oest que combina actualitat de les Terres de Lleida, gastronomia i televisió. En la part informativa, s’explica la posada en marxa del grau d’infermeria a Trem, pas clau per crear un campus UdL-Pirineu i retenir talent al territori, la manca crònica d’enginyers industrials a Lleida i a l’Estat, i noves estratègies de Lleida Turisme per aprofitar el turisme esportiu. També es destaca una activitat familiar de recerca del Tió de Nadal i el reforç de controls de Consum sobre el Black Friday. El tema central és la Guia Augusta, nova guia que premia i visibilitza la cuina catalana sense fer cas d’estrelles, sinó del bon menjar i el producte de quilòmetre zero. Parlen Àngel Esteve (restaurant Sisè, Lleida) i Jaume Mora (Fonda Ferrer, Baro), premiats ex aequo. Reivindiquen la feina diària de tants restauradors anònims, la importància dels productors locals (com la girella o la xicoia al Pallars) i una cuina que emociona fins al punt de transportar records d’infantesa. El to és molt optimista sobre el relleu generacional i el clima de col·laboració entre cuiners. A la tertúlia de televisió s’analitza la crisi a la BBC, amb la dimissió del seu director general per un documental polèmic sobre Donald Trump, i es repassen les apostes de les principals cadenes per les campanades de Cap d’Any (Cristina Pedroche i Chicote a A3, Sandra Barneda i Xuso Jones a Mediaset, Miki Núñez i Laura Escanes a TV3), mentre RTVE encara no en revela els presentadors. Es tanca amb la presentació d’“Hasta el fin del mundo”, nou reality d’aventura de Paula Vázquez inspirat en formats de la BBC.
Programació setmanal de la Biblioteca de Torrefarrera Presentació de la programació La responsable de la Biblioteca de Torrefarrera, Sílvia Sansa, presenta la programació d’una nova setmana de Biblios EMUN, marcada per la reincorporació de tot l’equip i el retorn de les activitats «per la porta gran». Club de lectura infantil (cicle mitjà) Dia: Dimarts 11 de novembre Públic: Infants de cicle mitjà (3r i 4t de primària) Horari: Dues sessions, a les 17.00 h i a les 18.00 h Coordinació: Míriam Llibre: Cues de somnis de Rita Cineiro, amb il·lustracions de Laia Domènech (editorial Aquí Ara Books) Reconeixement: Guardonat amb el 23è Premi Llibreter 2022 en categoria d’àlbum il·lustrat El llibre tracta la crisi dels refugiats vista amb els ulls d’un nen en un camp d’acollida, inspirat en la impactant història del nen trobat ofegat en una platja de Turquia. És una lectura emocional i reflexiva, especialment indicada per a infants, per parlar de refugi, guerra i empatia. "És molt bonic per reflexionar i sobretot a les edats tan petits, tan infants." Activitat familiar: “Bet aquí un piano” Dia: Dijous 13 de novembre Tipus: Activitat divulgativa familiar Motiu: Commemoració del 150è aniversari del pianista lleidatà Ricard Vinyes Títol: Bet aquí un piano Ponència: A càrrec d’Oriol García Molsosa, autor del llibre Son el piano (editorial Combel) Públic destinatari: Famílies amb infants a partir de 5 anys (pares, mares, padrins i acompanyants) L’activitat combina presentació de llibre i joc divulgatiu al voltant del piano: - Descoberta de “petits misteris” d’aquest instrument - Preguntes sorprenents com: - Què tenen en comú un piano i un ós polar? - Com és que hi ha un martell dins d’un piano? - Es pot tocar amb les mans i també amb els peus? L’autor ho treballa d’una manera didàctica i divertida, fomentant la curiositat musical dels infants. Inscripcions a les activitats Les activitats requereixen inscripció prèvia, que es pot fer: - Presencialment a la biblioteca - Per correu electrònic: [email protected] - Per WhatsApp: 655 757 713 - Per telèfon: 973 75 02 40 Club de lectura de no ficció per a adults Dia: Dijous (mateix dijous de l’activitat familiar) Hora: 19.30 h Públic: Adults Coordinació: Sisko Bertran Modalitat: Club de lectura de no ficció Llibre: El passat fosc del Turó. El camp de concentració franquista del Castell de Lleida (1938–1940), de Gerard Pamplona Molina (editorial Pagès) Element destacat: Assistència de l’autor al club per dialogar directament amb els lectors El llibre explica com la Seu Vella va funcionar temporalment com a camp de concentració franquista per a presos republicans entre 1938 i 1940. "Una realitat que potser és una mica desconeguda, però que és força interessant." L’espai del club es planteja com un espai de memòria històrica i reflexió sobre els fets del passat a Lleida. Exposició “Orgullosos de Ponent” Dates: Del 10 al 28 de novembre Lloc: Biblioteca de Torrefarrera Títol: Orgullosos de Ponent Organització: Associació Mario Peneletti Format: Exposició de panells informatius Temàtica: Animals del territori de Ponent, explicats d’una manera atractiva per a públic infantil Element interactiu clau: - Cada panell incorpora un codi QR - En escanejar-lo, els infants poden escoltar fragments de la història del llibre Conrat a les Terres de Ponent, també de l’associació Mario Peneletti - D’aquesta manera es combina lectura, escolta i descoberta del medi natural La Sílvia avança que més endavant hi haurà una altra activitat vinculada a aquesta associació al llarg del mes. Tancament La setmana queda definida com una programació intensa i variada, amb: - Proposta lectora infantil amb fort contingut social - Activitat musical i familiar de descoberta del piano - Club de lectura històrica amb presència de l’autor - Exposició interactiva sobre la fauna de Ponent La conversa es tanca amb el compromís de continuar explicant les programacions de les setmanes següents a Biblios EMUN.
Programació de la setmana a la Biblioteca d’Almenar Presentació del programa "Coneix tota la programació de la biblioteca del teu municipi... aquí, a Biblios EMUN." Espai radiofònic dedicat a explicar tota la programació setmanal de la Biblioteca d’Almenar: clubs de lectura, activitats familiars i una gran trobada infantil, la Supernit a les biblioteques. Dilluns: Clubs de lectura Club de lectura de lleix i teatre Obra: L’imperatiu categòric de Victoria Spunkberg. Activitat per a persones adultes amants de la literatura i el teatre. Dimarts: Famílies Lectores (6-7 anys) Club de lectura “Famílies Lectores” Adreçat a infants de 6 i 7 anys. Espai per fomentar la lectura compartida entre infants i famílies. Cal inscripció prèvia: els clubs comencen al setembre, però: Encara s’hi poden afegir noves famílies si queden places. Alguns clubs estan complets, d’altres tenen encara disponibilitat. Dijous: Clubs dels més petits i club d’adults Club de lectura per a I3, I4 i I5 Obra: Llana Dojo de Marc Barnett. Club complet: les activitats per als més petits (clubs i contacontes) s’omplen sempre molt ràpid. Club de lectura d’adults “Llegir per debatre” Hora: 18.30 h. Obra: La màgia de l’esforço, claves para dar a tu hijo el impulso que necesitas, de Fernando Alberca. Dirigit a persones adultes que vulguin llegir i debatre sobre educació i criança. Encara hi ha places disponibles: és un club més obert i amb menys llista d’espera. Divendres: Supernit a les biblioteques Supernit a les biblioteques Dia i hora: divendres 14, a les 19.00 h. Activitat simultània a més de 200 biblioteques de Catalunya. Es fa en connexió amb el plató dels Súpers i es podrà seguir en directe per TV (Super3 / 3Cat). Contingut de l’activitat Pensada principalment per a infants de 6 a 11 anys. Tot i la franja recomanada, l’activitat està oberta a tothom que vulgui participar. Objectiu: ajudar a crear un nou personatge, la guàrdiana de les històries. Organització i inscripcions A la Biblioteca d’Almenar, l’activitat la gestionen les mateixes treballadores. En algunes biblioteques de les quatre demarcacions, hi assistirà algun membre dels Súpers de manera presencial. Cal inscripció prèvia per control d’aforament i per preparar el material: Termini fins divendres 14 al matí. Ja hi ha moltes inscripcions, però es pot acabar d’apuntar gent fins aquell moment. Tancament La conversa amb Maite Morera, membre de la Biblioteca d’Almenar, tanca repassant que: Hi ha oferta per a totes les edats: des d’I3 fins a adults. Les activitats infantils tenen gran demanda i sovint s’omplen. Es convida la població a aprofitar els clubs de lectura i a participar en la Supernit a les biblioteques. "Maite Morera, gràcies per explicar-nos aquesta programació... Bon cap de setmana."
Resum de contingut 1. Cicle Comerç en Xarxa al Segrià Inici del segon Cicle Comerç en Xarxa impulsat pel Consell Comarcal del Segrià per donar suport al comerç local. El programa inclou quatre tallers itinerants que es faran a: Almenar El Picat Torrefarrera Alfarràs L’objectiu general és innovar, cooperar i mantenir viu el teixit comercial del territori. 2. Primer taller: intel·ligència artificial per al petit comerç Primer taller: “Digitalitza’t, eines d’intel·ligència artificial per al petit comerç”, a Almenar. Impartit per Gemma Capell de l’agència Red Peppers. Finalitat: apropar la intel·ligència artificial als comerços de proximitat per millorar la comunicació. "Consisteix en agafar un parell de voluntaris que exposin els problemes que tenen [...] i les resolem en directe mitjançant eines d'una biblioteca de recursos." És un taller pràctic, basat en casos reals dels negocis participants. Problemes habituals detectats: Manca de pla de màrqueting. Accions fetes per inèrcia o imitant la competència. Màrqueting sense estratègia ni planificació, fet que no acostuma a funcionar bé. 3. Properes sessions del Cicle Comerç en Xarxa 24 de novembre – El Picat Taller sobre comerç i experiència, orientat a comprometre el comerç local. 1 de desembre – Torrefarrera Sessió sobre finances sostenibles i fiscalitat per al petit comerç. 26 de gener – Alfarràs Trobada final de networking i dinar de cloenda. Objectiu de les quatre sessions: "donar eines per dinamitzar el comerç" i fomentar el treball conjunt i la cohesió entre establiments. Es vol que dels tallers en surtin propostes compartides entre municipis. Inscripcions gratuïtes, que es poden fer: Mitjançant el codi QR del cartell. Per correu electrònic. Per telèfon al Consell Comarcal del Segrià. 4. Tardeo Solidari a Alfarràs La CIA d’Alfarràs organitza el Tardeo Solidari dissabte 15 de novembre. Es tracta d’una tarda festiva amb: Gastronomia local Tapes elaborades, búrguers i postres Barra solidària amb begudes variades Música en directe i DJ "Aquí l'objectiu no és donar eines formatives al teixit comercial, sinó gaudir mentre es col·labora amb la lluita contra el càncer." Finalitat: recaptar fons per a la investigació contra el càncer. Per accedir-hi cal comprar una polsera solidària de 8 euros. 5. Missatge de tancament Es destaca el doble vessant del teixit comercial i associatiu: Formatiu i de suport al comerç (Cicle Comerç en Xarxa). Solidari i festiu (Tardeo Solidari). Es presenta el format de l’Infopòdcast com a flash informatiu de 3 minuts produït en xarxa amb mitjans locals.
A l’espai de Benestar i Salut d’Aquí a l’Oest hem conversat amb la Marta Ortega, educadora social de l’Associació Prosec. Ens ha parlat del Programa MAIS, una iniciativa que treballa per la inserció laboral de persones en situació de vulnerabilitat, oferint i buscant les millors oportunitats. La Marta també ens ha explicat com és la tasca d’una educadora social, un paper essencial que acompanya i vetlla pel benestar de les persones les 24 hores del dia.
Cada setmana, farem plegats un recorregut rítmic de 60 minuts pels anys que van canviar la música i tantes altres coses o potser no tantes, si més no, han quedat com una gran referència.Temes, cantants, grups, fets i anècdotes que per a molts ja són part important de la nostra vida. Rock, rhythm & blues, copla, cançó catalana, soul i folk!
Cada setmana, farem plegats un recorregut rítmic de 60 minuts pels anys que van canviar la música i tantes altres coses o potser no tantes, si més no, han quedat com una gran referència.Temes, cantants, grups, fets i anècdotes que per a molts ja són part important de la nostra vida. Rock, rhythm & blues, copla, cançó catalana, soul i folk!
Fragment de continuïtat del magazín de tarda Aquí, a l'Oest, un programa radiofònic emès a la ràdio local cada tarda de 4 a 6. El tall indica la represa del programa després d’una pausa, anunciant el retorn amb més notícies en xarxa i recuperant el to d’acompanyament habitual a l’oient. Es reforça la identitat del programa com a magazín de tarda que combina informació i entreteniment, i que es presenta com una companyia estable a les tardes al territori.
Presentació inicial del programa «Aquí, a l'Oest», conduït per Sílvia Uriols i emès a la ràdio local de les Terres de Lleida. La locutora convida l’audiència a deixar de fer voltes pel dial, a relaxar-se i a pujar el volum, tot creant un ambient proper i acollidor. Es defineix l’espai com un magazín territorial i en xarxa, fet des de i per a les Terres de Lleida, posant en valor la proximitat i el caràcter local. S’hi remarca la singularitat del programa com a únic magazín d’aquest tipus al territori, reforçant la seva identitat i la connexió amb els oients.
Bon dia! És divendres 7 de novembre i aquí tens els breus d’avui. Amplia la informació escoltant l’Infopòdcast d’EMUN, el flaix informatiu en 3 minuts: ▪️ Arrenca el Gran Recapte 2025 ▪️ A Torrefarrera, l’associació Torrefarrera Solidària coordina la campanya ▪️ La campanya compta amb alumnat voluntari dels instituts ▪️ Corbins posa en marxa un nou servei de dinars per a gent gran i persones amb necessitats especials ▪️ Informació de serveis: avui toca treure l'orgànica
El karate, protagonista a Torrefarrera L'entrevista amb Eduardo Casas, president del Club Budokan, presenta els detalls del pròxim campionat interclub que se celebrarà al pavelló Manelbosc de Torrefarrera. Aquest esdeveniment, de caràcter gratuït i obert a tothom, reunirà competidors d'una desena de gimnasos de Lleida, el Baix Cinca i l'Aragó, oferint una plataforma ideal per als esportistes no federats. Modalitats de competició Durant la jornada es podran observar les dues disciplines principals d'aquest art marcial sobre els tres tatamis habilitats: Kata: Una modalitat de combat simulat on es valora la tècnica, la potència i la precisió de coreografies preestablertes contra adversaris imaginaris. Comitè (Kumite): El combat presencial un contra un, on l'efectivitat dels atacs i la velocitat decideixen qui avança a la següent ronda. Valors i tradició El karate es defineix com una eina d'aprenentatge integral que combina la preparació física amb la mental. Eduardo Casas, fill del pioner i sensei Antonio Casas (9è Dan), destaca diversos aspectes fonamentals: Respecte i disciplina: L'ús de la salutació (os) i la petició de permís per entrar al tatami. Concentració: La pràctica del seixa per buscar la calma i el control mental abans de l'esforç. Llegat familiar: La continuïtat del Club Budokan (que significa "mà oberta") com a centre de referència fundat l'any 1972. "No serveix de res si treballo molt físicament però mentalment sóc dèbil. El control mental és clau per no venir-se a baix davant un cop." L'objectiu principal del campionat és donar a conèixer aquest esport en l'àmbit rural i fomentar els valors d'humilitat i superació entre els joves del territori.
Fragment de presentació del magazín de tarda Aquí, a l'Oest, un programa radiofònic d’actualitat i entreteniment que torna a antena després d’una pausa. S’hi recorda que és un espai emès en xarxa per diferents ràdios locals i que acompanya l’audiència cada tarda, de 4 a 6, reforçant la idea de proximitat i companyia. Amb un to proper i dinàmic, la locució situa ràpidament l’oient: es tracta del retorn al programa i la reobertura del bloc de notícies en xarxa, que articula la informació compartida entre diverses emissores del territori.
Programa d’Aquí, a l'Oest que combina actualitat, memòria històrica i esport. A l’informatiu s’expliquen els efectes de les fortes pluges al Segrià, les primeres nevades al Pirineu i un cas judicial d’un psiquiatre acusat d’apropiació de patrimoni. També es destaquen els avenços en recerca oncològica de l’IRB Lleida, el paper creixent de la intel·ligència artificial en el diagnòstic i una jornada a Mollerussa per millorar la qualitat de vida del pacient oncològic, centrada en el suport emocional i comunitari. El tema del dia aborda com les guerres han marcat el paisatge i la societat del Pirineu. L’historiador Josep Calvet Bellera repassa el paper de la zona com a espai de front, fugida i contraban des del segle XIX fins a la Segona Guerra Mundial, i reivindica la memòria històrica com a vacuna contra els nous totalitarismes. Defensar els Pirineus com a muntanyes de llibertat i recórrer-ne els camins és clau per a les noves generacions. La tertúlia esportiva se centra en el vibrant Mollerussa–Atlètic Lleida de Copa Catalunya, els problemes de gespa i de coordinació al Camp d’Esports, la situació delicada de l’AM i del Lleida CF, el retorn del CH Lleida a l’Europe Cup, l’ambició del Vilassana a l’OK Lliga femenina i un exigent duel de bàsquet del Lleida contra el Baskonia.
Resum de contingut 1. Arrencada meteorològica i context Aquesta matinada el Segrià s’ha despertat amb una tempesta breu però intensa. En només 25 minuts s’han recollit 30 litres/m² i els Bombers han rebut 11 avisos relacionats amb la pluja, cap de greu. Es tracta de l’Infopòdcast diari de 3 minuts, coproduït amb la xarxa de comunicació local. 2. Jovent implicat amb el poble a Almenar Es destaca el grup de joves Scouts Almenar, nois i noies d’entre 12 i 16 anys que substitueixen la pantalla pel poble. Aquest estiu han: Netejat la Font del Moro, fent-la més bonica, accessible i visitable. Posat a punt el Parc Màgic. Forma part de la seva idiosincràsia combinar servei al poble i diversió. "La nostra feina és fer milloris en l'entorn i en petits llocs i monuments que tenim a l'entorn. Però també s'ha de dir que ens agrada passar-nos-ho bé." Entre les activitats lúdiques que fan hi ha: Banys a les piscines del poble i al riu Senderisme, escalada, acampades i activitats aquàtiques. Proper repte: netejar el riu i altres espais naturals en una nova “operació neteja”. La Paeria d’Almenar els ha felicitat per la seva implicació, i el programa s’hi suma. 3. Formació per a joves: monitoratge de menjador Es dona difusió a un curs de monitor/a de menjador que es farà a Almenar durant les vacances de Nadal. Objectiu: oferir al jovent una oportunitat formativa i laboral aprofitant el temps de vacances. El tema s’emmarca en el debat sobre l’acompanyament durant els àpats escolars, arran d’un reel de Naila Martínez (My Nutritionist). Naila defensa un acompanyament més respectuós i educatiu dels infants durant els àpats escolars. Es recorda que es pot recuperar l’entrevista a un.cat. 4. Formació agrària al Farràs L’Escola Agrària del Farràs ofereix un curs per donar valor afegit als productes alimentaris. Continguts principals: Alternatives de transformació de fruites i hortalisses. Aplicacions alimentàries i també cosmètiques. Aprenentatge a partir de casos reals. Inscripcions obertes a l’Escola Agrària del Farràs. 5. Ofertes de feina i borses de treball Empresa Novell: cerca ajudant/ajudanta de fuster. Ajuntament del Farràs: borsa oberta de treball per a: Peó de la brigada Agent municipal Termini de presentació de sol·licituds: 17 de novembre. Empresa Baifonda: busca tractorista amb coneixements de mecànica. 6. Tancament Es tanca recordant que es tracta de l’Infopòdcast de Munt, el flaix informatiu en 3 minuts coproduït amb la xarxa de comunicació local.
Introducció i actualitat agrària Som Terra amb Pili Garcia inicia l’episodi des de l’Escola Agrària del Farràs amb una breu crònica de novembre, mes de la sembra i de les collites de tardor. Tasques agràries de novembre • Parcel·les demostratives: - Una amb adob en verd (besa) per incrementar la matèria orgànica i la fertilitat del sòl. - Una altra amb rotació de cereals i lleguminoses, amb reg per aspersió des de la bassa de l’escola. • Collites de tardor: - Poma: final de la collita de la col·lecció de varietats i de poma d’estora. - Oliva: collita avançada, recollida amb l’alumnat de grau mitjà dins l’assignatura d’anglès professional. • Productes de tardor i elaboracions: - Temps de ratafies amb aranyons, arbocer i codonys. - A l’escola elaboren ratafia de nous, ja en repòs. • Hort de tardor-hivern: - A sembrar/plantar: bledes, xicoira, espinacs, xirivies, pèsols i faves. - A collir: porros, escaroles, enciams i remolatxes. - Consell clau: començar a preparar l’hort per les primeres gelades perquè “novembre ha acabat, hivern ha començat”. Oleoturisme al Segrià: rutes, paisatge i territori La part central del programa se centra en l’oleoturisme al Segrià, amb entrevista a Cleber Esteve, conseller de turisme del Consell Comarcal del Segrià. Catalunya Regió Gastronòmica i producte de proximitat • En el marc de Catalunya Regió Gastronòmica 2025, al Segrià s’han impulsat: - Una gala al monestir de Vinganya per promocionar producte de quilòmetre zero. - Un cicle de rutes oleoturístiques de tardor per conèixer el territori de l’oli i tancar l’any gastronòmic. El paisatge de la Plana de Lleida a la tardor • Es ressalta la riquesa cromàtica del paisatge agrari: - Floració de primavera en tons rosats i vermells. - Verd intens d’estiu de fruiters i oliveres. - Gama de grocs, taronges, marrons i granats de tardor. • Es reivindica el plaer senzill de trepitjar fulles seques mentre es gaudeix del paisatge i es descobreixen bons olis locals. Rutes cicloturístiques oleoturístiques • S’organitzen 4 rutes en bicicleta elèctrica a: - Torreveses - Aitona - Maials - Aspa (esmentat com “Maspe/territori protegit Mas de Melons”) • Característiques: - Distàncies d’uns 15–20 km, majoritàriament planeres i assequibles i familiars. - 10 bicicletes amb bateria per ruta (format premium i grup reduït). - Guia turístic que interpreta paisatge, natura i patrimoni. - Final amb degustació de productes de quilòmetre zero on l’oli és l’eix central. “Volem un turisme de qualitat, responsable, que valori el territori, el paisatge i l’arquitectura que tenim.” • Les rutes neixen com a projecte de l’any gastronòmic però es vol que es quedin de forma estable perquè els ajuntaments les puguin continuar oferint (amb bici elèctrica, bici normal o amb empreses locals). Patrimoni oleícola, molins i venda directa • Objectiu: visibilitzar productors d’oli i molins del Segrià i el seu “or líquid”. • Funcionament típic de les sortides: - Sortida i arribada des del molí de cada municipi (excepte Aitona, que surt i acaba al pavelló municipal però fa parada al Molicovet de Serós per a la degustació). - Visita al molí per veure el procés d’elaboració i espais de venda. - Tast d’oli nou i productes locals i possibilitat de compra directa (garrafes per a tot l’any). • Es remarca la coincidència amb l’inici de les fires de l’oli al territori, moment òptim per omplir rebost. De projecte puntual a xarxa de camins comarcals • El Consell Comarcal del Segrià treballa en un projecte més ambiciós: - Interconnectar tots els municipis de la comarca per camins rurals. - Pensat per a trekking (caminar) i bicicleta. - Vol fer possible travessar el Segrià “de punta a punta” (del Farràs a Maials, passant per espais com Torres de Segre i l’Aiguabarreig del riu Segre) gaudint d’espais verds i rurals. • Estat del projecte: - En fase de redacció, prevista per final de desembre. - Requerirà finançament i que el Consell Comarcal lideri l’execució per integrar-hi els 37 municipis amb una visió global. “Si ho hagués de fer cada municipi per separat seria un guirigall; si ho fa una sola administració pot quedar un projecte coherent per a tots.” Gestió de places i difusió de les rutes • Rutes de diumenge al matí: - Aproximadament 2 hores de ruta + 1 hora de tast. - Inscripció prèvia via codi QR i informació a segria.cat. - Places molt limitades (10 bicis), es defineixen com a “rutes prèmium”. • Control de fluxos per evitar el turisme massiu i apostar per un model sostenible i responsable. • Traçats penjats a Wikiloc i Strava, de manera que qualsevol persona pot repetir les rutes amb la seva bicicleta fora de les jornades oficials. Porta a porta i gestió de residus al Segrià En la darrera part, Joan Ibars, ambientòleg expert en gestió de residus, explica una jornada commemorativa sobre 25 anys del sistema Porta a Porta a Catalunya i fa balanç de la seva implantació. 25 anys de Porta a Porta a Catalunya • Jornada celebrada a Barcelona, organitzada per: - Associació de Municipis Porta a Porta - Col·legi d’Ambientòlegs - Agència de Residus de Catalunya • Record dels primers municipis que es creien pioners: Sant Julià de Vilatorta (esmentat com “Sontiana”), Tona i Riudecanyes. • A la jornada, Francesc Giró, directiu de l’Agència de Residus, revela una dada clau: - El primer municipi que va implantar el Porta a Porta a Catalunya va ser Artesa de Lleida. - La delegació del Segrià se’n mostra sorpresa i orgullosa. El cas pioner d’Artesa de Lleida • Inici singular: impulsat per alumnes de 8è d’EGB, no des de l’ajuntament. • Evolució: - Comencen recollint vidre, que venen i descobreixen com a font d’ingressos. - Afegixen paper i cartró, consolidant l’hàbit de treure residus classificats uns dies concrets. - Un cop la població ja està acostumada, l’Ajuntament assumeix la recollida de totes les fraccions i desplega el Porta a Porta complet. • Prova pilot: l’Agència de Residus impulsa una planta de compostatge al municipi. Tot i que finalment no prospera, queda com a experiència pionera en el territori. Per què el Porta a Porta és clau • Es destaca que el Porta a Porta és el sistema que millor garanteix l’assoliment dels objectius europeus de reciclatge, tant en quantitat com en qualitat: • Característiques tècniques: - Recollida per fraccions en dies alterns (orgànica, paper, envasos, rebuig, etc.). - Els operaris poden refusar bosses o contenidors mal separats, cosa que assegura una qualitat superior del material recollit. • Es presenten casos recents d’implantació moderna: - Montblanc i altres municipis amb contenidors amb tag (TAC) i lectures de buidatges. - Manlleu com a projecte pioner en ciutat mitjana (~20.000 habitants) aplicant la TAC per bonificar la bona separació. - Experiències a Berga i a barris de Barcelona. Situació al Segrià i reptes de futur • Al Segrià hi ha 22 municipis amb Porta a Porta, que: - Superen el 75% de recollida selectiva, situant-se entre els més avançats. • Proper pas: seguir els models més evolucionats amb TAC i lectures, per: - Fer seguiment individualitzat de cada habitatge/comerç. - Bonificar qui fa una bona classificació i separar correctament. “Del residu al recurs: l’objectiu és que els residus passin de ser un problema a convertir-se en una solució.” • Es tanca amb el compromís de continuar explicant experiències i consells per reduir i gestionar millor les deixalles des de casa i des dels municipis. Agenda rural: oleoturisme i tast d’oli a Aitona La secció d’agenda destaca una activitat concreta d’oleoturisme al Segrià. Ruta oleoturística d’Aitona • Organitzen: Ajuntament d’Aitona i projecte Fruit Turisme, dins la proposta comarcal de rutes oleoturístiques. • Finalitat: apostar per la descentralització del turisme i posar en valor: - El patrimoni natural (paisatges d’oliveres i fruiters). - El patrimoni cultural i productiu del territori. • Característiques de la ruta: - Data i hora: diumenge 9, a les 10 h. - Productors locals participants: Benjamí Camí i Oli Serra Brisa, arrelats a Aitona i compromesos amb la tradició oliera. - Ruta circular, amb parada al Molicovet de Serós per fer un tast de producte quilòmetre zero. - Tast a càrrec del xef segrianenc Ivan Pasqual. - Durada aproximada de dues hores de ruta. • Missatge final: el programa reforça la idea que el món rural és ben viu i t’espera, amb la terra, el paisatge i la gastronomia com a eixos per connectar ruralites i urbanites.
En aquest episodi de Menja’t la vida, Naila Martínez parla de la relació entre alimentació i fertilitat masculina. Explica un estudi on 43 homes sans van seguir dues dietes iguals en calories: una amb ultraprocessats i una altra amb aliments frescos. Els que van consumir ultraprocessats van presentar menys testosterona, pitjor qualitat espermàtica i més greix corporal. Martínez recorda que no existeix una dieta per ser fèrtil, però una alimentació rica en fruita, verdura, llegums, peix i cereals integrals millora la salut hormonal. També destaca que la fertilitat és cosa de dos i anima els homes a cuidar la seva alimentació i hàbits.
El Banc d'Aliments de Lleida prepara la 17a edició del Gran Recapte L'entrevista realitzada a emunfmradio per al programa Aquí a l’Oest se centra en la preparació i els objectius de la 17a edició del Gran Recapte, que se celebra aquest cap de setmana a tota la demarcació. Antoni Foc, president del Banc d'Aliments de Lleida, explica la complexa logística que hi ha darrere de l'esdeveniment i la importància de la col·laboració ciutadana. Punts clau de la campanya Objectius de recollida: L'any passat es van recollir prop de 200.000 quilos d'aliments. Enguany, tot i la inflació, s'espera superar aquesta xifra o, almenys, igualar-la per atendre les necessitats creixents. Productes més necessaris: Actualment, els productes bàsics com la llet, l'oli i la pasta (arròs, macarrons, etc.) són els més demandats i, alhora, els que més s'han encarit. Logística i voluntariat: El procés no acaba amb la recollida; el dilluns següent comença un intens triatge al magatzem de La Caparrella (cedit per la Diputació) on participen molts instituts en una tasca pedagògica i solidària. Transparència i tasca social "Nosaltres no donem cap aliment que no vingui marcat pels serveis socials de la Paeria o dels consells comarcals. Tot està controlat per llistes segons els membres de cada família." L'entitat, que l'any vinent complirà 20 anys a Lleida, no només distribueix menjar, sinó que realitza tasques de suport integral: Pedagogia: Xerrades en centres educatius per conscienciar els joves. Nutrició: Incorporen una nutricionista per combatre l'obesitat en famílies vulnerables. Assistència directa: Gestió d'un menjador compartit i servei a domicili per a persones amb mobilitat reduïda. Solidaritat al territori Antoni Foc destaca la gran resposta de les comarques del Segrià i de tota la demarcació de Lleida. Tot i ser un territori amb molts pobles petits, la solidaritat és proporcionalment molt alta. També aclareix que el Banc d'Aliments gestiona les donacions de forma ordenada per evitar el malbaratament, com s'ha vist de forma excepcional en situacions de crisis recents com la DANA.
Al nou episodi del #socdeproximitat coneixem la Natàlia Quintero, copropietària del laboratori J.M. Euro Dental de Cervera. Un petit negoci familiar que aposta per la personalització artesanal de les pròtesis dentals, en un sector dominat per la producció ràpida i estandarditzada. La Natàlia ens parla del relleu generacional dins l’empresa —fundada pel seu pare fa més de 40 anys—, de com combinen les tècniques analògiques de tota la vida amb les noves tecnologies digitals, i del seu somni de crear més vincles amb clíniques del territori per fer encara més de proximitat el seu projecte.
Resum Context i agenda local Canvi de temps: tornen les pluges amb força al litoral i arribarà també al Segrià amb risc moderat. Salut i famílies: xerrada “sense mocs” avui a les 19 h, organitzada per l’AFA de l’Escola Bressol-Bambarol d’Almenar, a càrrec de la fisioterapeuta Joana Fons. Notícia 1 — Ruta fotogràfica a la Noguera L’Àrea de Turisme del Consell Comarcal de la Noguera presenta una ruta de punts selfie perquè visitants i locals es facin fotos als llocs més emblemàtics. Funcionament: suport amb adaptador per al mòbil per obtenir imatges de cos sencer amb l’atractiu de fons, sense demanar ajuda ni fer malabars. Exemple: a Al Besa, punt selfie al castell de Tonet de Cinto, amb vistes de postal. Notícia 2 — Oleoturisme al Segrià en e-bike Nova proposta del Consell Comarcal del Segrià dins de Segrià Terra de Bons Productes, centrada al novembre en l’oleoturisme i emmarcada a 12 mesos 12 paisatges (Regió Mundial de la Gastronomia 2025). Característiques: 4 rutes en bicicleta elèctrica, amb guia oficial i tast final km 0 elaborat pel xef d’Almenar, Ivan Pasqual. “Comença i acaba al molí de cada municipi… allí fem la degustació i la ruta s’acaba allà.” Detalls logístics: Cada diumenge de novembre; durada aproximada 2 hores i recorreguts de 15–21 km. 2 nov: Torreveses. 9 nov: Itona, passant per Seròs i el jaciment de Bobalà. 16 nov: de Maials fins a l’Ardadà de Llardecans. 23 nov: des d’Aspa, seguint el riu 7 fins a Mas de Melons (reserva natural dels secants de Ponent). Tancament Dues excuses per sortir de casa aquest novembre: fer fotos i fer gana. El turisme de proximitat es confirma com saludable, sostenible i molt instagramable.
Fragment del programa de ràdio Aquí a l'Oest, que combina memòria històrica i natura. A la secció literària es presenta el llibre “Vestigis de la Guerra Civil, memòria d’una guerra” de la periodista Laure Ferran (Viena Edicions). L’obra recull, en 30 capítols, vestigis de la Guerra Civil arreu de Catalunya (refugis, trinxeres, hospitals de sang, coves, centres de propaganda…), amb l’ajuda d’historiadors locals i del Memorial Democràtic. Es defensa que fer memòria no és nostàlgia, sinó justícia i prevenció, especialment davant l’auge de l’extrema dreta i la banalització del franquisme. Es destaquen casos com el refugi antiaeri sota l’església d’Agramunt, perdut en la memòria i redescobert per casualitat, i la Mina Canta, on es va guardar part del tresor de la República. El llibre combina rigor històric i format de guia amb molta fotografia i vol convidar a visitar els espais. Les píndoles “Sabies que…?” expliquen que les marmotes tenen dialectes en els crits d’alarma i que els plàtans són lleugerament radioactius pel potassi-40, però sense risc real per a la salut. A la secció Lleida Natura, el tècnic de fauna Lluís Culleré parla del seu viatge al Brasil per seguir jaguars i àguila arpía, i s’endinsa en debats de gestió de fauna: por social i persecució del llop, caça de la cabra salvatge, sobreabundància d’ungulats, debat sobre la llista positiva d’animals de companyia, problemes amb espècies invasores (tortugues de Florida, silur, cranc blau) i contradiccions entre interessos econòmics i conservació ecològica. El programa tanca reivindicant una mirada de proximitat i compromís amb el territori.
